Hi ha centres que veient les necessitats de l’alumne apliquen atenció personalitzada sense necessitar identificació, d’altres requereixen la identificació per fer un Pla individualitzat. En qualsevol cas, necessitem veure les necessitats de cada alumne per tal d’adequar els recursos que tenim. Primer posar la lupa i en paral·lel ser conscients de amb quins recursos comptem.
Està clar que no podem fer una educació de prínceps però
sí que podem adaptar els aprenentatges i les metodologies segons l’edat i les
necessitats dels nostres alumnes d’altes capacitats.
Ens servirà de base el document “Les altes capacitats:
detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del gener del 2013. Escrit pel Grup de
Treball del Departament d’Educació d’Altes Capacitats liderat per la Dra. Mercè
Martínez Torres amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Pedagogs de
Catalunya (COPEC) i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), i les
associacions i fundacions d’altes capacitats.
Al parlar dels alumnes d’altes capacitats tenen en compte
que són persones que no poden fer compartiments estancs dels tres àmbits de la
persona: cognitiu, emocional i social.
El primer que hauríem de fer és posar la lupa en aquests
alumnes i després d’haver llegit el seu informe i el PI del curs anterior podem
fer una entrevista amb ell/a per poder-lo conèixer i posar les bases de la
comunicació. L’escoltarem sempre però no en el moment que ell/a vulgui. Cal que
discerneixi entre temes urgents i els que poden esperar. És bo que la
comunicació es deixi oberta i que no prometem res que no puguem complir. En la
primera intervenció deixem clar l’objectiu: recollir informació.
Hi ha 5 possibilitats d’intervenció educativa ordinària:
- - acció tutorial (intervenció en les 3
àrees: cognitiva, emocional i social),
- - enriquiment curricular (dins dels
continguts del curs),
- - enriquiment aleatori (amb continguts no
curriculars),
- - entrenament metacognitiu (com s’aprèn,
com aprèn),
- - agrupaments (amb qui pot aprendre).
Hi ha una intervenció extraordinària que no serveix per a
tots els alumnes d’altes capacitats i cal complir uns requisits. En parlarem en
un altre post. Sovint es dona en dues fases:
- - Fase 1: acceleració parcial. (1 o més
matèries)
- - Fase 2: acceleració de curs. Pas al curs
superior.
Com que necessitem definir si ha de fer el mateix que els companys o si li cal fer d’inici exercicis d’ampliació i aprofundiment li haurem de preguntar (després ho observarem per confirmar però ells tenen opinió dels del minut zero i molt poques ganes de perdre el temps perquè estar sense fer res és molt avorrit i ells prefereixen treballar en coses que valguin la pena. La feina no els sol espantar. Quan no ens movem del curs que fan parlem d’enriquiment curricular, enriquir el que està previst que vegin en el curs. Si fem volcans veure’n un de cada continent, si treballem la roba veure més vocabulari específic, si treballem el cos humà veure algunes malalties concretes, si passem per l’Edat Mitjana treballar els diferents estils artístics... Aquesta proposta es complementa amb una reducció dels seus deures mecànics i repetitius per presentar activitats que requereixin més elaboració per part de l’alumne. No es tracta d’emplenar el temps quan acabi les feines (alguns no són ràpids i altres no ho volen ser si això significa fer més feina).
Recordeu que no porten el kit
dels coneixements o procediments incorporats. A un alumne de Sisè se li va
proposar fer un Power Point sobre l’art romànic i gòtic sense donar més
indicacions. Ell va preparar una proposta amb quasi dues-centes diapositives i
la seva explicació pertinent. Ho vaig enganxar per casualitat. Ho vaig poder
frenar sense que ningú prengués mal. Aquests superpower va ser per la família,
pels avis i els seus amics que van fer tres sessions tres dissabtes a la tarda.
Van anar a casa dels pares a berenar i ell els hi explicava amb tot luxe de
detalls, gaudint mentre responia les seves respostes i buscant allò que no
sabia... Per la classe vam preparar un mini amb 6 diapositives que vam titular “Romànic
o gòtic?”: plantes, parets, contraforts, finestres, sostres. Els companys van
rebre la informació necessària i ell va gaudir explicant-ho. Ningú li va treure
l’esglai en veure que el que tot el que havia fet no hi cabia en sis
diapositives. No era capaç de pensar en res, però no el podia exposar a la
classe amb aquell treball enciclopèdic. Que sàpiga posar fotos en un power
point no li dona criteri per saber què necessita la seva audiència. Els hem de
seguir i donar moltes indicacions fins que puguin volar sols. Al començament
tot molt pautat i a gaudir...
Com que no podem ni volem proposar treballs només per
aquests alumnes (cal tenir en compte que ja són prou diferents i no els hem de
fer més diferents des del professorat), poden ser tasques que altres alumnes de
bon rendiment o d’alt interès en la matèria també puguin gaudir fent. No es
tracta d’avançar matèria. Si necessitem fer matèria del curs posterior ho farem
obertament i plantejarem una acceleració parcial avant-sala de l’acceleració
total però això és una intervenció extraordinària que no requereixen tots els
alumnes.
Hi ha moltes possibilitats: fer propostes d’activitats en
general a la classe i que qui vulgui les faci (dient-els en privat que esperes
que ells s’hi apuntin perquè estan pensades per a ells); o directament demanar
a un grupet d’alumnes una tasca concreta; proposar reptes o projectes...
Quan parlem d’intervenció educativa a l’aula hi ha molt a dir i molt a fer... si necessiteu res, parlem-ne! Estic a la vostra disposició al telèfon 646486159 o al mail atencioaltescapacitats@gmail.com.
