Dilluns 4 de maig Ser un mateix

 

No cal que siguis una altra persona,  de fet... potser és a partir d’aquí que tot es complica. Quan intentes encaixar, quan intentes agradar, quan intentes ser el que toca i mentrestant... t’allunyes de tu.

Mira un arbre. No es compara, no dubta, no intenta ser un altre, ell creix des de l’arrel. Té les seves fulles i els seus fruits diferents dels altres. No ho viu com un problema sinò com una realitat, com la diversitat en marxa. Potser això és el que ens falta. No és fer més... és que hem desconnectat de qui som en realitat. I des de aquí , un cop retrobada la coherència la saba torna a córrer per les nostres venes. Quan tornes a l’arrel no cal forçar res. Tot encaixa. Potser no et cal res més. Només cal tornar a l’arrel.

Aquest text que podem entendre racionalment aporta mil preguntes a un cap amb altes capacitats. La primera i més important és com puc tornar a les meves arrels si no sé quines són? Tot passa molt de pressa pel seu cap però sovint no s’han pogut parar per descobrir com son. Hi ha infants que només corren però sense saber ni qui són, ni d’on venen, ni on van. Aquest còctel els porta a un fracàs directe. I com que sabem que tot en ells és extrem la seva buidor, serà terrible.

Des de petits cal posar paraules a les coses que rebem pels sentits: olors, colors, sons, tactes... a les sensacions que desperten en nosaltres. I si no ho vam fer de petits, qualsevol moment és bo per començar. Identificar ens ajuda a ser, a situar-nos en el món. Conèixer és viure de manera conscient. Els humans necessitem posar noms, identificar i compartir. Hi ha dues mirades essencials, imprescindibles i clarament no negociables: una mirada enfora i una mirada endins.

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen hipersensibilitat i reben els estímuls amb una gran intensitat que de vegades no poden processar, fan mal però no saben apagar els canals d’entrada ni dosificar l’entrada... i hi ha elements que per les dificultats que comporten intenten apagar, evitar, negar,  intenten expulsar de la seva vida (les etiquetes, les costures, la sorra, la gespa, els sorolls forts, els sorolls constants o repetitius, la calor, els globus, la suor, les aglomeracions...). 

És difícil separar el gra de la palla. Què és essencial i què és accessori. Hi ha coses que les fem tantes vegades que creiem que són essència i no és veritat només són repetició. Cal molta feina, feina molt acurada per anar trobant què és essència. Observació i reflexió mentre anem vivint. No ho podem parar tot. El món segueix girant.

Si tot aquest text ens serviria a tots els humans penseu que per aquells que viuen amb intensitat, rigidesa, velocitat, sentit rigorós de la justícia, a salts, amb necessitat de connexió i coneixements amb sentit, amb una gran memòria, i gran sensibilitat... per a ells és encara més important i difícil perquè corrents i sobre un monocicle només els més experts són capaços d’enfilar una agulla.