Tots els infants identificats amb altes capacitats requereixen d’una intervenció educativa perquè són alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Quan els seus resultats acadèmics són bons alguns docents creuen que no necessiten res i que han de dedicar el seu temps a aquells que no els tenen. Amb aquesta actitud només ens mostren que no saben què són les altes capacitats. Poden no mostrar les seves necessitats, o mimetitzar amb la paret i rebaixar, fins i tot, els seus resultats, però això no treu que tinguin necessitats. Trobem necessitats en l’àmbit cognitiu, social i emocional. Hi ha una gran diversitat i per tant haurem de posar la lupa en cadascun dels casos, no per fer una educació de prínceps (tan impossible amb les ratios actuals com innecessària). Sabem que és imprescindible, pel seu creixement adequat, que els coneixem i que tinguem i seguim un full de ruta possible. Aquesta intervenció educativa pot anar des d'activitats puntuals d’ampliació o aprofundiment fins a proposar una intervenció extraordinària com l’acceleració o compactació de cursos (que no és per a tots els alumnes d’altes capacitats).
Està clar que el nostre sistema educatiu s’omple la boca
de bones paraules i bones intencions però promociona una educació personalitzada mínima
perquè no hi dedica prou recursos i ho deixa tot sobre la responsabilitat dels
directius del centre o del propi mestre/professor. És per això que és
imprescindible una sensibilització generalitzada, una formació bàsica i una bona
gestió de recursos.
Després d’una llarga trajectòria educativa, els darrers
deu anys he treballat única i exclusivament en l’àmbit de les altes capacitats
el que m’ha permès establir un protocol base per tal de poder atendre aquests
infants i joves malgrat la seva diversitat partint de les seves necessitats
(no només les cognitives) i els seus interessos (sense posar-los per sobre de
tot) tenint en compte les possibilitats reals del centre educatiu. No tenim varetes
màgiques però hi ha moltes actuacions possibles dins i fora de l’aula.
Els docents necessiten ajut perquè el que tenen davant és
un circ de vint-i-cinc o trenta pistes. Si no fem feina ben pautada i amb xarxa
no hi arribarem. El desgast quan anem per lliure és molt gran i les energies
limitades.
Avui us porto les dues primeres paraules clau: VINCLE i
OBSERVACIÓ. Ho fem amb tots els alumnes però amb ells ho hem de fer d’una
manera més conscient i sistemàtica. Aquestes activitats les podem fer des d'Infantil fins a la Universitat.
Comencem amb el VINCLE. Cal cercar un moment per parlar
amb ells i fer una tutoria personalitzada. Cuidar el temps i l’espai perquè es
sentin a gust. Donar un temps limitat que acabi amb unes conclusions per
reprendre a la sessió següent. Tenim experiència de que deu minuts setmanals
són suficients quan són reals i dedicats. Ells saben que és un esforç i que no
n’hi ha més. Als vuit minuts sona l’alarma i ens indica que hem de tancar la
sessió. Farem escolta activa i estarem per a ells amb atenció plena en un espai tranquil asseguts de costat. N’hi ha
que porten preparat de què volen parlar per optimitzar el temps. Quan veuen
implicació per part del docent s’hi aboquen però alguns estan molt malmesos i són
desconfiats perquè, sense voler, els han tractat molt malament o els han ignorat
o ridiculitzat. Cal parlar al seu cervell que ens entén sempre. Podem començar
amb un: “Que et sembla si a partir d’ara ens veiem setmanalment /quinzenalment
per conèixer les teves necessitats i veure què podem fer a l’escola/institut?
No tinc vareta màgica però et proposo estar al teu costat, escoltar-te i fer el
que pugui. No és molt, però vols que comencem? És un primer pas!”
A partir d’aquí i, potser ja abans, entra l’altra paraula
clau: OBSERVACIÓ. És important que prenguem nota del que veiem i creiem que és
rellevant. Com un diari d’idees. No cal fer-ne un llibre, però sí anotar detalls
que ens cridin l’atenció perquè sinó el dia a dia fa que els barregem i els
oblidem i poden ser importants.
Tan de bo tots els alumnes d’altes capacitats,
identificats o no, tinguessin un bon vincle amb els seus tutors i hi hagués un
petit registre d’aquelles coses que ens poden cridar l’atenció.
Estic a la disposició dels docents que vulguin engegar aquests procés per tal d’acompanyar-los i donar-los recursos per atendre als seus alumnes. Resto a la vostra disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159.
