Aquest curs tinc un alumne d'altes capacitats !!!!

Aquesta afirmació espanta al mestre més experimentat. Potser al llarg de la nostra curta o llarga experiència com a mestres hem vist alumnes de tota mena però potser aquest any és la primera vegada que tenim un alumne diagnosticat amb altes capacitats i no sabem ben bé què fer-ne.

Lògicament seria molt bo tenir formació sobre el tema però estem a tres de setembre  i el curs comença...  si no tenim formació caldrà fer servir el sentit comú, la professionalitat per començar i seria bo que en aquest primer trimestre féssim algun curs on line amb la mínima teoria i eminentment pràctic per poder ajustar la nostra feina a les necessitats del nostre alumne. (*)

Ideal seria poder parlar amb ell/ ella abans de començar el curs. Acostar-vos, potser el coneixeu de l’escola o és un alumne nou, o teniu la sort de que ja li jeu donat classe en cursos anteriors, tan se val. Si dediqueu uns moments abans de començar el curs ja enviem el missatge: estic aquí i estic al teu costat pel que necessitis. 

Per mi el punt més important és l’acollida i el fet de ”crear vincle”. És essencial que l’alumne sàpiga que el coneixeu, reconeixeu les seves especificitats, i que sempre estareu atents a les seves necessitats. Alhora cal marcar les regles del joc. 

- Estareu atents i l’atendreu però de vegades no serà quan ell vulgui, perquè hi ha d’altres alumnes a l’aula. Serà quan pugueu, potser al final de la classe o abans de sortir al pati però no es quedarà sense ser atès (vol dir que haurà d’aprendre a esperar). 

- Si li voleu dir alguna cosa sempre ho fareu directament i en privat. De vegades fem comentaris a la classe o al vent i ells solen agafar-s’ho com una cosa personal quan sovint no té res a veure amb ells.

- Sereu ben concrets alhora de donar indicacions. (a alguns els és difícil destriar el gra de la palla i necessiten concreció). 

- Si no tenim un pla individualitzat ja fet potser seria bo que durant els primers dies de classe faci el mateix que els companys (amb les excepcions d’evitar les repeticions...). Cal explicar-li que estem treballant per ajustar el programa de classe a les seves necessitats i que al llarg del curs en ocasions puntuals o en moltes ocasions, si cal (que caldrà) no farà el mateix que els companys però ja en parlarem més endavant. 

- Us heu d’entendre amb la mirada. El seu nom no ha de sonar a la classe més que el d’altres companys.

- Si li pregunteu com li agradaria aprendre segur que quedareu sorpresos. A partir d’aquí li podeu dir que ho tindreu en compte però que no sempre podrà ser així perquè és important que faci servir diferents maneres d’aprendre però que ho tindreu en compte.

És molt important crear aquest vincle i fomentar aquesta complicitat que ens permetrà orientar, acompanyar però també posar límits o dir-li quan les coses no funcionen o poden millorar.

Una bona entrada és tenir molt de guanyat. Amb ells cal ser veritat. La part acadèmica l’anirem treballant més endavant però si podeu fer una petita entrevista abans de començar i presentar-li l’aula, els espais que farà servir (si és nou a l’escola) quins són els objectius i parlar dels temes que us he avançat tindreu molt de guanyat.

No serà fàcil perquè tenim la classe, els pares, la societat acostumats a que treballem a la baixa però no a l’alta però ara tenim la possibilitat de posar un granet de sorra i obrir camins...

Si teniu qualsevol consulta resto a la vostra disposició.

Tots els alumnes són diferents i hi ha molta diversitat també entre els alumnes d’altes capacitats però com us deia... això és començar amb bon peu!

(*) Tenim un curs d'intervenció educativa en les altes capacitats on line molt pràctic. Ben aviat ampliaré la informació. 

Preparem el nou curs

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta... 

Els infants tenen en aquestes dates una pluja de sentiments contradictoris... ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també  s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a l'aillament, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions... 

Cal preparar la tornada a l’escola perquè molt sovint els nostres nens i joves d’altes capacitats tenen un alt index d’angoixa que sovint arriba a la somatització amb mals de panxa, mals de cap, febre, cansament, fins i tot amb erupcions cutànies que no son més que mostra de l’estrés que pateixen. 

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més. 

Podem començar a preparar la transició deixant enrera horaris i ruties d’estiu i acostant-nos a aquelles que regnaran durant el curs.

També podem planificar alguna trobada amb els companys d’escola per compartir una estona de joc, un berenar o una anada al cinema. 

És molt convenient fer una visita a l’escola i sentir-se acollit pel tutor del curs que aviat comença. Això farà baixar l’angoixa i es sentirà acompanyat.

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. Validar les seves preocupacions és apropar-los perquè hi cerquin una solució.

Alguns infants aquest any avançaran de curs o ho faran en algunes matèries. Aquest també és un motiu d’angoixa malgrat sigui una situació necessària i fins i tot desitjada. Aquí, novament, el paper del tutor en l’acollida és esencial perquè aquest pas es pugui fer de la millor manera possible. 

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan. Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs, tots comencem el curs... que en aquest 2015-2016 siguem capaços de fer, entre tots, un bon curs !!!

L'avaluació dels alumnes d'altes capacitats

Parlar d’avaluació amb mestres ja és difícil però quan els subjectes de l’avaluació són els infants d’altes capacitats tot és molt més complicat.

Què valorem... el que saben? El que ens mostren amb les feines de classe? La seva implicació (de vegades poca o nul·la) en les tasques escolars? La seva lletra i presentació (tan sovint molt millorable)? La seva curiositat infinita escapçada amb el silenci de la classe?

Certament no és fàcil. La primera pregunta seria què volem valorar: el què és o el què ens mostren?

Parlem tot sovint de la importància de la formació dels mestres en altes capacitats però no n’hi ha prou en saber el que és. Cal saber com portar-ho i dins d’un aula no és gens fàcil. Les nostres aules son molt diverses i sabem que la diversitat és riquesa però alhora és dificultat. I a més tenim gravat a foc el principi d’igualtat en el qual la justícia és “sui generis” perquè no es tracta de donar a cadascú el que necessita sinó en la forma de rebre de tots els mateix per fer una avaluació “justa”. És molt gràfic l’acudit de avaluar la capacitat de pujar als arbres de diferents animals inclòs un peixet en la seva peixera. Som capaços de veure l’absurd en aquest fet i que el mico serà l’estrella però que n’hi ha d’altres entre ells el bell peixet que ni repetint-ho cent vegades arribarien a pujar a l’arbre.

I... què fem amb l’avaluació. Aquestes setmanes tots els mestres han estat posant notes i molts saben que tenen un problema gros. No encaixa el que els diu el cap i el cor. No encaixa el que veuen i el que voldrien veure. Sovint ho acabarem amb unes frases a mà perquè el programa no permet tota la flexibilitat que necessitem. Com en els icebergs hi ha molt, molt més del què veiem. La nostra feina és ajudar a que surti a la llum tot el que hi ha. S’ha de fer una reflexió seriosa sobre la feina a l’aula d’aquests nens i nenes. Realment estan fent el que necessiten?

Hàbits saludables cap a una bona gestió del fracàs i l'error

Molt sovint quan parlem dels nens i joves d’altes capacitats apareix una característica desgraciadament també extesa als qui no tenen tan altes capacitats... la dificultat de gestionar els errors i els fracassos.

Ja estem al mes de febrer i ha passat la febre dels bons propòsits i desitjos d’inici d’any... per això i davant de la inquietud creixent sobre aquest tema voldria començar una sèrie d’articles amb suggeriments pràctics que ens poden ajudar a que, de mica en mica, aquesta canalla vagin tenint eines i les puguin posar en pràctica.

Avui parlarem de l’efecte dels hàbits saludables en l’activitat habitual d’infants i joves. Són temes ben coneguts però dels quals podríem fer-ne una avaluació inicial per saber ara, en aquest moment, en quin punt estem realment. Aquí els adults tenim molt a dir i molta feina a fer.

Tothom sap que  hi ha quatre hàbits saludables que  ens porten pel “bon camí” i començar a reduir-los o modificar-los al nostre estil no ens portarà res de bo. Recordeu el que deien ja els antics... “tot amb mesura”.

1.- Exercici físic. Els infants i joves ja fan educació física a l’escola però és suficient per les seves necessitats?  No parlem només d’activitats extraescolars sinó també d’integrar l’activitat física en la vida diària. Podem pujar escales, anar a peu en trajectes curts i, fins i tot, podem afegir-hi activitats familiars que tinguin com a base l’exercici físic una passejada pel bosc o per la platja o; una sortida en bicicleta durant el cap de setmana... com sempre, cada família és un món però la vostra... com està d’exercici físic?

2.- Alimentació saludable. Tots sabem la teoria... cinc menjars al dia, l’esmorzar és el més important, cal menjar fruita, verdura, peix... reduir la ingesta de llaminadures i brioxeria industrial, beure molta aigua.. però... i la pràctica?. Com ho fem a cas? Fem una revisió seriosa i prioritzem per quin punt començarem a millorar.

3.- Les hores de son són imprescindibles perquè el cervell pugui fer molt bé la seva feina. Aquests nens i joves sovint diuen necessiten dormir poc, i realment és així en alguns casos però cal marcar uns horaris i pautes que els permetin que el seu organisme descansi i estigui fresc per abordar amb garanties l’activitat diària que els proposem. Descansar poc ens torna a tots irascibles. Recordeu que també es tracta d’un hàbit i que el podrem afavorir amb unes rutines determinades.

4.- Evitar situacions estressants innecessàries. Aquest punt potser no l’esperàveu però si hi reflexioneu hi trobareu el seu sentit. Moltes de les situacions estressants són innecessàries i serien perfectament evitables si canviéssim alguna cosa ( per exemple: si ens llevéssim una mica abans no hauríem de sortir enfadats de casa perquè fem tard...). Viure tranquil, mantenir la pau en el nostre dia a dia podria ser el contrapunt a aquell moment on això no és possible...

Qualsevol millora podem plantejar-la de manera unilateral com a pares o fer que ells entrin en el joc i també col.laborin en aquesta millora que ens afecta a tots com a família.

Si tenim ben treballats aquests quatre punts les possibilitats d’afrontar una crisi amb èxit augmenten considerablement. Potser seria bo començar per aquí.... és la base per a ells i per a tots! 

Cap al diagnòstic per la detecció

«Diagnóstic, diagnóstic, i diagnóstic», afirma amb contudència Jeanne Siaud-Facchin, autora del llibre «El niño superdotado» i «¿Demasiado inteligente para ser feliz?». Segons aquesta experta els pares d’aquests infants poden observar senyals indicatius d’una gran intel.ligència des de molt petits. Però sovint és el primer fill, no tenen punts de referencia, ja vèuen que hi ha coses que no lliguen però… com anar al metge o al psicòleg dient “crec que el meu fill té altes capacitats”… sembla que totes les mares veuen altes capacitats en els seus fills… però no és aixó. Si hi ha indicis cal ser valents i cal continuar endavant. 

L’autora, com altres estudiosos de la materia ens parla de la necessitat d’arribar al diagnòstic el més aviat possible per poder donar als infants l’atenció que requereixen a casa i a l’escola. 

La detecció la poden sol.licitar els pares o les escoles. Consisteix en uns questionaris que han de respondre pares, mestres i quan son grandets fins i tot els propis alumnes.

En el primer trimestre de curs hi ha una escola de Barcelona que han programat entre les seves activitats la detecció de les altes capacitats als seus alumnes. És un primer pas que ens portarà cap al diagnòstic d’aquells que ho requereixin. És una escola valenta amb l’objectiu clar atendre la diversitat en tots els seus àmbits.  D’altres ja ho tenen previst per aquest segon trimestre… 

Però… som una societat ben especial… quan un equip de futbol fa una prova per escollir els millors no ens sobtem, quan un equip de natació tria els millor preparats per anar a un campionat no ho veiem malament però quan proposem una detecció d’altes capacitats alguns directors de centre ens diuen… i els que no ho són?… per aquests no cal que pateixin, ells ja ho saben. Els que a mi més em preocupen són aquells que sí  són d’altes capacitats i no ho saben: están camuflats entre els espectres autistes, els transtorns d’atenció potser amb hiperactivitat, els que simplement es porten malament i no sabem perquè, o aquelles nenes que no volen sobresortir i están sempre en un segon pla.  Ells necessiten, si són alumnes d’altes capacitats, una atenció específica que l’escola els pot donar si està preparada.

Necessitem imperiosament donar un pas endavant i detectar, i diagnosticar però no per fer-los diferents, que ja ho són, sino perquè visquin la seva diferencia positivament i siguin els millors ells mateixos que puguin ser. Això és el que desitgem a tots els infants els qui els estimem i creiem en l’educació.

2015 Visibilitzem les Altes Capacitats

Comencem un nou any. Novament és temps de fer-nos preguntes per confirmar la direccionalitat de les nostres accions. Anem sumant anys en l’atenció als infants i més concretament als de altes capacitats i, tot i així, encara hi ha qui es pregunta per què cal fer alguna cosa diferent amb ells... Dons bé, aquí teniu unes quantes respostes....

-  Perquè el talent que no es conrea es perd. Intenteu tenir una planta trenta dies sense regar o a les fosques... quin serà el seu procés? Intenteu tenir un amic sense comunicar-vos amb ell durant anys... com serà la vostra amistat? És molt senzill veure-ho en altres situacions. La planta, l’amistat: cap d’elles perd la seva essència. Malgrat l’abandó  la planta ho continuarà sent i també l’amic, si en el seu moment ho va ser de veritat, podrem amb esforç reprendre la situació;  però si no hi fem res... es perdran.

- Perquè és just donar a cadascú el que necessita. En això consisteix el principi d'igualtat d'oportunitats. Cal trencar amb la idea que igualtat és donar a tots el mateix. Actuar d’aquesta manera només perpetua les desigualtats: uns no hi arriben i els altres no en tenen prou. En una classe d’infants de la mateixa edat no tots mesuren i pesen el mateix, no porten tots el mateix número de sabata. 

- Perquè fomentar un sistema educatiu que promogui l'excel.lència millorarà l'educació de tots. No podem continuar amb un sistema que ens iguala per baix i que  aconsegueix avorrir als infants amb les repeticions i la metodologia anacrònica.

- Perquè els nens i joves amb talent només aconseguiran un desenvolupament personal ple si se'ls permet desplegar tot el seu potencial intel.lectual sense barreres. Necessitem eines, una nova concepció de l’educació. No ens podem escudar en la manca de recursos, comencem amb els que tenim i posem-los en marxa. El segle XXI ja fa dies que ha començat però de vegades sembla que seguim instal.lats en el segle XIX.

- Centres d'Atenció a les Altes Capacitats. Ho veiem molt clar en el camp esportiu, artístic o musical: Pedreres Esportives , Conservatoris de Música ... Per què no donar suport a aquesta mateixa filosofia en l'àmbit de les Ciències, les Humanitats, la Tecnologia, etc... ? Proposem un lloc on es pugui exercitar, investigar, crear, aprendre, ensenyar amb intensitat. 

- Perquè és urgent trencar amb els mites i prejudicis socials que frenen el seu reconeixement i desenvolupament. Mites i prejudicis estan molt presents en la societat i sobretot en els docents sense formació específica sobre el tema.

- Perquè el talent dels més capaços posat al servei de la societat liderarà la construcció d'un futur millor per a tots. Tots veiem la necessitat imperiosa de millora, d’un lideratge ferm, de noves propostes però necessitem persones que es posin al davant, que estiguin preparades, que vulguin assumir els reptes, que estiguin preparades, que estiguin en primera línia o en segona reforçant les propostes... és moment de mirar endavant  sense excuses i posar-nos en marxa.

- Perquè viure d'esquena a l'existència de joves amb alta capacitat suposa desatendre a Espanya a més de 400.000 nens. Estem en un moment en el qual ens omplim la boca d’atenció personalitzada però desconeixem molts infants i per tant no els poden donar el que necessiten... 

No hi ha temps per perdre. Aquest 2015 ha de constituir un punt d’inflexió en el coneixement i atenció a les altes capacitats. Cal fer servir totes les eines que estiguin al nostre abast per fer arribar a les famílies i a les escoles la necessitat de conèixer aquesta situació i tractar-la com mereix.

Hi ha moltes persones atentes i sensibilitzades amb aquesta situació però es senten soles. Cal posar-les en contacte. Som molts els que volem treballar per millorar la nostra societat i aquest és un pas essencial. Nosaltres ja hem començat a connectar... 

Aprendre a aprendre (Segona Part)

És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui continuem amb algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

5.- És el protagonista del seu aprenentatge. Afavoriu el seu paper actiu en la construcció d'aprenentatges. Davant la tasca d'aprendre el protagonista és el subjecte que aprèn i el seu paper per tant ha de ser actiu en la creació d'aquests aprenentatges. Per a això, permeteu i inciteu a la pràctica, la indagació i el desenvolupament de les competències o el saber fer. 

6.- L’autoavaluació és essencial. Ensenyeu-li a avaluar el desenvolupament del seu aprenentatge. Això implica la reflexió durant el desenvolupament del procés d'aprenentatge. És a dir feu que reflexioni i que s'adoni de què és el que après i com ho ha fet. De vegades, els és difícil perquè tot va tant despresa que saben que han arribat al resultat però no com hi ha arribat. Però és important anar prenent consciència de que l’aprenentatge és fruit d’un procés encara que no en veiem totes les fases a simple vista. Caldrà acompanyar-los en el procés d’aprendre a mirar... els podem ajudar fent-los reflexionar sobre els seus avenços en el procés. És important que vegin els èxits aconseguits. Reconèixer el que hem fet bé, el què és millorable, en què ens hem equivocat i perquè. Quan en podem parlar en calma i integrem l’error en l’aprenentatge baixa el nivell d’ansietat i s’ajusta l’autoconcepte…

7.- La resistència a l’error i a la frustració és una causa d’immobilisme. Saber que la seva producció no serà excel•lent pot ser motiu per no intentar-ho. És molt important mostrar-los que l'error és una font d’aprenentatge. Podeu mostrar-los com aprendre dels errors reflexionant sobre els mateixos o a través de la vostra pròpia experiència. Aquest punt serà motiu d’un post més endavant per aprofundir en la qüestió.

  

8.- De vegades la rigidesa, el perfeccionisme, el nivell d’exigència que els infants i joves d’altes capacitats, ells sols s’autoimposen fa que tinguin serioses dificultats per afrontar les dificultats que apareixen en el procés d’aprenentatge. Caldrà donar suport emocional i autoestima per afrontar les dificultats que sorgeixin durant el procés i aconseguir que s'enfrontin al fracàs sense abandonar. 

Per a tots els alumnes, per a totes les persones, és esencial apprendre a aprendre. En el segle XXI l’aprenentatge ja no es redueix al temps escolar sinó que abarca tota la vida. Per tothom és essencial tenir eines perquè aquest procès el sapiguem dur a terme i ens enriqueixi fins el final dels nostres dies.