Dijous 22 de maig Tanquem el curs /Preparem el vinent

 

Estem en el tercer trimestre, a punt d’acabar el curs. En el cas dels alumnes d’altes capacitats cal que quedi registrat el que s’ha fet de diferent o específic. Això ens permetrà que un cop acabat el curs puguem preparar el curs vinent.

Els alumnes que tenen totes les matèries superades ja tenen dos terços de curs tancats i estan en la recta final. Els docents, en aquest moment, treballem en dos cursos alhora sobretot pel que es refereix als alumnes que requereixen una atenció específica. És molt convenient agendar una entrevista de tutoria amb els alumnes d’altes capacitats en concret per valorar el curs, no només la feina de l’alumne. Si li donem la informació abans i si sap que l’escoltarem (no que farem el que ens digui, només que tindrem en compte el que ens digui) de ben segur que funcionarà. L’hem d’escoltar, saber què en pensa. Recordeu que hi ha infants i joves que són políticament correctes i que difícilment ens diran el que pensen, ens diran el que creuen que nosaltres volem sentir. Tot i així, val la pena provocar aquesta sessió perquè potser fins ara mai li han demanat la seva opinió i pot ser un punt d’inflexió. En aquesta valoració podem veure quina és la seva vivència en les diferents matèries. Com viu les classes. Si s’avorreix (no aprèn coses noves, la velocitat és molt lenta, sent que els companys no deixen avançar...) en algunes matèries. Si participa en les classes, si realment aporta. Si les tasques proposades li són fàcils o difícils, si les presenta amb cura, si troba interessants les tasques escolars, si voldria proposar alguna activitat. També podem repassar com ha viscut les activitats especials i les sortides escolars. Si se li proposen activitats específiques també escoltarem la seva opinió.

Un cop escoltat l’alumne, buidant la informació i combinant-la amb la nostra observació-reflexió i la de la resta de professors. Podem trobar-nos amb el tutor del curs vinent, la persona responsable de la comissió de diversitat o mestre d’educació especial i podem començar a embastar el curs vinent. És un treball d'equip molt interessant. 

No hauria de passar que a setembre tornem a partir de zero i ens passem un temps observant i sense iniciar l’activitat específica. No cal posar el comptador a zero cada setembre...no podem permetre que al setembre tornem a començar... el tutor l’ha de conèixer i la resta de professors per valorar si li cal un acompanyament específic. Això vol dir perdre inútilment el primer trimestre en atenció específica. Si fem això anul·lem la bona feina feta fins el moment. La feina d’aquest curs ens ha de servir perquè el setembre sigui una continuació d’aquelles coses que han funcionat sense tornar-les a qüestionar i introduir aquells canvis que es poden ja preveure des d’aquest curs pel proper (per canvi de centre, de matèries, de companys...).

A l’estiu podem valorar què farem d'específic el curs vinent, com bastir-lo per tal de que hi hagi una preparació real i una reunió abans de l’inici del curs amb el tutor i presentar la proposta de nou curs. D’aquesta manera començarem treballant de manera específica i adequada des del primer dia de classe del curs 2025-2026.    

Com fem constar les AACC a les notes? (Docents)

Hi ha grups de Secundària que acaben de donar notes de preavaluació. Però tots els centres abans de Setmana Santa hauran de donar resultats de Segon trimestre / Segona avaluació. Novament ens trobarem amb la dificultat de posar notes als infants i joves d’altes capacitats.

A mi m’agrada posar la lupa en cadascú d’ells i fugir de les generalitats però ens serveixen per comprendre i explicar per això avui com a recurs didàctic parlarem de diferents grups entenent que no ho fem de persones perquè ells i elles poden pertànyer a diferents grups, alhora o al llarg de la seva història, el que ho fa... molt més distret...

Grup 1.- Alumnes d’altes capacitats identificats amb molt bon rendiment. Treballa bé, escolta, participa, té l’autocontrol requerit per no molestar ni als altres ni a ell mateix. Les seves produccions són excel·lents i quan surten de norma és per millorar-la i amb el consens previ del docent. Els d’aquest grup són els superevidents i normatius. Els seus resultats són molt bons però requereixen d’una mica més. Els calen observacions encoratjadores.

Grup 2.- Alumnes d’altes capacitats amb un rendiment acceptable però que no estan motivats a mostrar més. Les seves produccions són molt millorables, sovint lliurades fora de temps... Són aquells que solen tenir en els comentaris de les notes que podrien tenir molt millors resultats si s’hi posessin... però no s’hi posen. 

Grup 3.- Alumnes d’altes capacitats amb resultats irregulars. Només treballen en aquelles matèries que els agraden o que connecten amb el profe. Tornem a comentaris sobre la manca de dedicació i interès. 

Grup 4.- Alumnes d’altes capacitats amb rendiment baix o molt baix. S’estan desenganxant del sistema. No tenen la motivació, la constància, ni l’esforç, de fer el “toca no negociable”. Alguns és per apatia i manca de motivació. Altres pot ser per resistència activa a un sistema que no el té en compte. Aquí els comentaris solen ser que si no hi ha un canvi no podran superar el curs. Definitori però gens motivant.

Alguns d’ells poden tenir un PI, una adequació metodològica i/o de continguts. Uns la gaudeixen i altres no poden o no volen gaudir-la. Si no fan el que toca com els hem de proposar res més (quina paciència seguir sentint això al segle XXI) i és que cal proposar “enlloc de” no “després de”.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les si alguns ja tenien bons resultats abans? No pot entrar en la base numèrica i haurà d’entrar en la part dels comentaris.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les quan els seus resultats de “la base” no son correctes? Cal reflexionar. Si superen el pis superior vol dir que l’inferior està superat. Tindrà reflex en les notes numèriques? Segurament caldrà també un suport o explicació en els comentaris.

Als qui no entren a les adequacions com valorar-los si no superen la suposada base?  Cal parar i estudiar el cas. Segurament no hem connectat amb ell o amb ella i no serà possible continuar treballant amb ell/ella si no vol. És el protagonista del seu aprenentatge i té altes capacitats encara que estiguin una mica rovellades o no treballades. És imprescindible una acció tutorial a fons.

Treballeu amb autoavaluacions. Per aquests infants i joves és un molt bon recurs juntament amb la metacognició. Podem obtenir informació i alhora consolidar el vincle imprescindible perquè aquest alumne sigui capaç de desplegar les seves capacitats.

Sovint no trobem frases per aquests alumnes i aquestes situacions en el model que ens proposen els butlletins de qualificacions informatitzats. Potser som a temps d’introduir frases noves o no. També podem afegir-les a mà. Però sempre serà necessari valorar el funcionament de l’alumne respecte el PI.

Les seves qualificacions han de tenir en compte els recursos dels que disposa i quin us en fa. No pot ser que ens els alumnes d’altes capacitats no es faci cap referència a les adequacions que es duen a terme per atendre les seves necessitats.

Parlem molt d’atendre la diversitat i en molts casos en fa , fins i tot a l’alta, però no queda reflectit a les notes. Les notes han de ser el reflex del que estem fent a l’aula i fora d’ella amb un alumne concret i del que fa ell/ella. Ho aconseguim?

Preparem les notes (Docents)

 

S’acosta el final de trimestre i aviat arribaran les notes. Està clar que es difícil valorar la feina d’algú des de fora. L’avaluació és potser una de les parts més complexes de l’ensenyament. Hi ha especialistes dedicats a la reflexió i actuació en aquest camp. Va canviant la manera d’ensenyar i necessàriament ha de canviar també la manera d’avaluar. Se’n escriuen molts llibres. Però la realitat de l’escola és que el temps és implacable com una piconadora que fa que les activitats habituals i extraordinàries s’entrellacin i no deixin espai, ni temps, per a la reflexió... l’acció s’ho menja tot.

Des de l’inici de curs tot ha passat volant i a més, aquest curs, amb totes les mesures sanitàries i la realitat de la pandèmia a les classes amb les quarantenes per positius externs, els canvis estructurals de les classes amb el mínims professors possibles... ha estat una bogeria amb més pressió de l’habitual, que ja és dir. Les noves normatives, l’inici de curs, la Castanyada, la Preavaluació, el Dia de la Música, la Setmana de la Ciència, la Marathó de TV3, les activitats per a la prevenció de les addiccions, per el bon ús de les xarxes socials... la preparació del Nadal... i aquest pont per agafar aire, i acabar de corregir i valorar els resultats i informes que arribaran a les cases aquest Nadal.  

Si l’avaluació habitualment és complexa, la dels alumnes d’altes capacitats encara ho és més. Quin tipus d’avaluació fem: fem avaluació per nivell?, respecte els companys? Per aquells que són d’alt rendiment què passa quan el 10 és habitual? Per aquells que no són d’alt rendiment realment valorem el que saben, o el que saben fer dins del sistema? Com es valoren els aprofundiments i les ampliacions quan ja han assolit tots els objectius dels seus companys o del seu curs?

Molts no treballen especialment per la nota, perquè saben que la tindran. Però necessiten una valoració positiva. Necessiten que els seus referents els acompanyin i li reforcin els comportaments i les actitud positives perquè els pugui potenciar i repetir.  Un acompanyament que els ajudi a encaixar la realitat en la seva hipersensibilitat, en la seva rigidesa, en la seva intensitat, i els permeti tenir un autoconcepte equilibrat.

És molt important que a les notes quedi reflectida la seva feina. Si se li proposen feines d’ampliació o aprofundiment. Si està fent una acceleració parcial des de l’aula (ara que la pandèmia no permet fer estades en dos grups diferents). Si està reben un tracte especial en forma de tutoria individualitzada.  És necessari que el que fem a l’aula i fora d’ella quedi reflectit a les notes o a l’informe. És possible que la valoració no tingui reflex en els resultats, si aquests ja són molt bons, però unes paraules de reconeixement sempre són benvingudes. Al final de la primera avaluació és un moment dins del procés del curs. Potser podem enumerar el que s’està fent i valorar si ho està fent amb il·lusió, amb ganes, tenint cura del contingut i la forma... i en quin punt estem del procés.   

No podem tenir un butlletí de notes on no es faci cap referència a la seva atenció personalitzada si s’està fent. De vegades el programa informàtic amb el que treballem no ho permet perquè les frases no han estat prèviament incloses. En aquest cas podeu fer una petita anotació a mà. La qüestió és que quedi per escrit el que s’està fent.     

Per a molts les notes són importants i seguint amb el seu estricte sentit de la justícia necessiten saber el perquè de la nota. En la següent tutoria personalitzada després de les notes es bo deixar un temps per si té alguna pregunta o alguna observació. Amb les notes els ajudem a fer la seva autoavaluació i a que aquesta sigui el més ajustada possible. És molt interessant treballar amb rúbriques que identifiquen clarament el que s'espera d'ells. Si entren altres factors és bo que ho sàpiguen perquè d’aquesta manera podran entendre el que passa.

Al final del trimestre entre els exàmens i les notes tenim un temps en el que en alguns centres no es fa nou temari i és com un temps d’espera que solen portar molt malament, així com el repàs de la tornada de vacances. Podem ajudar-los omplint aquests temps amb continguts o procediments complementaris curiosos per a ells i pel pom de dalt de la classe. Que puguin aplicar el que han aprés, donar altres usos, fer altres tipus de feines més elaborades...  Gaudiran d’aquest temps mort entre avaluacions.

Espero que els docents preneu bona nota d’aquest tema i feu constar la realitat en el seu informe de notes en l’apartat d’observacions. Moltes gràcies per fer la vostra feina tan be com podeu i per incorporar les informacions referides a les altes capacitats.  

Alguns aspectes de l'avaluació Fi de trimestre (Atenció a les Altes Capacitats)

S’acaba el trimestre i arriba el moment de l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos, i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de la meva rentrée.

El bloc de cultureta ha funcionat com un rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem... és difícil portar-ho tot al dia.  

En aquest trimestre he fet més de 4.200 kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.

En aquest curs he plantejat cinc compactacions (Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les AACC,  s’espera d’ell excel·lència en tots els camps.

Porto el projecte d’inclusió a l’alta de Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.

I els caps de setmana: el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.

Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb un bon bagatge tècnic.

A atenció a les altes capacitats proposem diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels seus adults.

Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any a tothom!

Frases dels informes de 2n trimestre

És curiós el que trobem en informes d’alumnes d’altes capacitats...

“Es distreu amb la lectura col·lectiva”.

... i tant!  Li costa tant anar poc a poc, arrencar i frenar.. Sovint la seva velocitat lectora i comprensió lectora està a la franja alta de la classe i moltes vegades pertany a nivells superiors. Si és així, potser no hauria de fer lectura col·lectiva de manera habitual. Realment la necessita? Què li aporta?  Potser seria bo que formés part del que no és obligatori, del que és negociable. Potser podria aprofitar per llegir al seu ritme a l’aula durant aquesta estona.

“Només participa en el que l’interessa”.

Sovint són extrems i ens fan saber el que els agrada i el que no. A Atenció a les Altes Capacitats creiem que cal un treball específic amb ells a través del vincle que ens permeti marcar clar el que “toca negociable” i el que “toca no negociable”. Cal ajudar-lo a que faci amb il·lusió el que “toca no negociable” i agafi aire amb el “toca negociable”.

“Ha d’esforçar-se per fer millor lletra”.

Hi ha molta variabilitat en la seva lletra. Hi ha alguns casos que pensen tan de pressa que la mà no els dona la mateixa velocitat. Uns altres en els que el tema és de manca de pràctica i agilitat. Uns altres el tema és la pura deixadesa perquè entenen que el més important és el contingut i la forma no la veuen com important... A més podem observar que segons la matèria , la feina o la seva extensió... sigui quin sigui el cas parlem d’una obvietat en la majoria del infants i joves amb altes capacitats.

“Sol equivocar-se en càlculs per manques d’atenció”.

Normalment són precisos en els càlculs però quan se’ls presenta una tirallonga d’operacions l’equivocació apareix. A més es pot presentar amb més quantitat quan hi ha alumnes que volen anar ben de pressa o quan ens trobem amb alumnes que no tenen la tradició de repassar.  En aquest cas seria bo reduir el nombre de càlculs si el que volem és saber si ho saben fer.    

El que veiem com a comentaris són elements definitoris de molts alumnes d’altes capacitats. Potser seria convenient acotar quines són les característiques que presenten els nostres alumnes d’altes capacitats i què podem fer amb aquests alumnes per optimitzar els seus recursos. Per nosaltres seria molt convenient  que des de l’escola es definís el que “toca i és no negociable” i el que “toca i és negociable”. D’aquesta manera potser ens trobaríem amb informes que ens parlin del que fem a l’escola en un grau més, més acurat en aquesta part de la diversitat a l’alta.  

L'avaluació dels alumnes d'altes capacitats

Parlar d’avaluació amb mestres ja és difícil però quan els subjectes de l’avaluació són els infants d’altes capacitats tot és molt més complicat.

Què valorem... el que saben? El que ens mostren amb les feines de classe? La seva implicació (de vegades poca o nul·la) en les tasques escolars? La seva lletra i presentació (tan sovint molt millorable)? La seva curiositat infinita escapçada amb el silenci de la classe?

Certament no és fàcil. La primera pregunta seria què volem valorar: el què és o el què ens mostren?

Parlem tot sovint de la importància de la formació dels mestres en altes capacitats però no n’hi ha prou en saber el que és. Cal saber com portar-ho i dins d’un aula no és gens fàcil. Les nostres aules son molt diverses i sabem que la diversitat és riquesa però alhora és dificultat. I a més tenim gravat a foc el principi d’igualtat en el qual la justícia és “sui generis” perquè no es tracta de donar a cadascú el que necessita sinó en la forma de rebre de tots els mateix per fer una avaluació “justa”. És molt gràfic l’acudit de avaluar la capacitat de pujar als arbres de diferents animals inclòs un peixet en la seva peixera. Som capaços de veure l’absurd en aquest fet i que el mico serà l’estrella però que n’hi ha d’altres entre ells el bell peixet que ni repetint-ho cent vegades arribarien a pujar a l’arbre.

I... què fem amb l’avaluació. Aquestes setmanes tots els mestres han estat posant notes i molts saben que tenen un problema gros. No encaixa el que els diu el cap i el cor. No encaixa el que veuen i el que voldrien veure. Sovint ho acabarem amb unes frases a mà perquè el programa no permet tota la flexibilitat que necessitem. Com en els icebergs hi ha molt, molt més del què veiem. La nostra feina és ajudar a que surti a la llum tot el que hi ha. S’ha de fer una reflexió seriosa sobre la feina a l’aula d’aquests nens i nenes. Realment estan fent el que necessiten?