Somatitzem...

Mal de cap, mal de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre,  cansament... tot seguit, barrejat, aïllat... mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha algun problema?”

Un noi de Sisè ens diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer  (procediments) i... repetim, repetim i repetim i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”

Avui s’ha desmuntat però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha llevat varies vegades i ha acabat vomitant... 

Aquest mal de panxa no és una causa... és una conseqüència.  

Intenteu estar un sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de cap o ves a saber ...   

Com estàs? –li he preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.

Avui per primera vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot de manera de treballar).  El curs vinent faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé, faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."

Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.

Preparem el nou curs

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta... 

Els infants tenen en aquestes dates una pluja de sentiments contradictoris... ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també  s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a l'aillament, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions... 

Cal preparar la tornada a l’escola perquè molt sovint els nostres nens i joves d’altes capacitats tenen un alt index d’angoixa que sovint arriba a la somatització amb mals de panxa, mals de cap, febre, cansament, fins i tot amb erupcions cutànies que no son més que mostra de l’estrés que pateixen. 

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més. 

Podem començar a preparar la transició deixant enrera horaris i ruties d’estiu i acostant-nos a aquelles que regnaran durant el curs.

També podem planificar alguna trobada amb els companys d’escola per compartir una estona de joc, un berenar o una anada al cinema. 

És molt convenient fer una visita a l’escola i sentir-se acollit pel tutor del curs que aviat comença. Això farà baixar l’angoixa i es sentirà acompanyat.

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. Validar les seves preocupacions és apropar-los perquè hi cerquin una solució.

Alguns infants aquest any avançaran de curs o ho faran en algunes matèries. Aquest també és un motiu d’angoixa malgrat sigui una situació necessària i fins i tot desitjada. Aquí, novament, el paper del tutor en l’acollida és esencial perquè aquest pas es pugui fer de la millor manera possible. 

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan. Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs, tots comencem el curs... que en aquest 2015-2016 siguem capaços de fer, entre tots, un bon curs !!!