Persones que valen la pena (Pares, Docents i Professionals)

Hi ha persones que mereixen ser recordades perquè quan hi eren ja dèiem que valia la pena viure i treballar al seu costat. Aquest és el cas de l’Eli Yáñez, que va morir la setmana passada. 

Jo la vaig conèixer fa cinc anys quan vaig començar a acompanyar una nena de cinc anys que presentava característiques d’altes capacitats. Em va semblar una gran professional que sabia observar, i atendre, sense estridències, les necessitats de les nenes que tenia al seu càrrec de l’Escola Airina de Terrassa. Les coneixia bé, estava a primera línia de foc. L’apassionava la diversitat i la manera de funcionar de totes i cadascuna de les nenes. Et podia explicar mil detalls que donaven cos a les seves intuïcions. Sempre disposada a escoltar i aprendre. Sempre humil, sabia molt més del que deia. El seu objectiu era que les nenes, totes, es sentissin ateses, estimades, compreses, i arribessin a ser la millor versió d’elles mateixes. Sabia entendre les rigideses, la hipersensibilitat, la intensitat, la fragilitat, les dificultats socials tenyides de no passa res, la hiperrelació amb els adults, la seva literalitat... Era capaç de veure aquestes característiques i llegir-les en clau d’altes capacitats, quan molts altres professionals no fan aquest pas i només veuen les parts. Ella les veia formant part d’un tot, les altes capacitats.

Una greu malaltia la va allunyar de la seva feina. El cos és fràgil. I ens vam deixar de veure. Però la seva manera de treballar havia quedat en la feina diaria de les mestres de l’Airina. La passió per atendre la diversitat, les hores invertides en cada nena mai són en va, la mirada de acull i acompanya...    

Hi he vist el seu somriure, la seva dolçor, la seva professionalitat en aquest temps que no ha estat a l’escola cada vegada que em veia amb les mestres a les sales de tutoria de l’Airina per seguir el dia a dia de les meves nenes.  Sempre amb l’esperança que un dia pogués torna a la seva feina i ens tornéssim a trobar. Ara ja se que no. Però la seva persona quedarà per sempre en el meu record i en les persones que la vam conèixer. Una gran professional i una gran persona. Us he de confessar que l’Eli està en el meu Top 3 d’orientadores escolars, i així la recordaré. Les altes capacitats no sempre reben tanta comprensió real a les escoles.

Com a creient estic convençuda que s’ha avançat cap a la casa del Pare. Voldria que hagués continuat amb nosaltres més temps perquè se m’ha fet curt el camí recorregut amb ella. Però agraeixo haver-me-la trobat, amb tanta gent al món... ha estat un molt bon regal. Descansa en Pau, Eli.   

 

Comença la Preinscripció a Catalunya

El dimecres 30 de març comença el període de preinscripció en els centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) a Catalunya. Des del mes de febrer hem gaudit d’un degoteig de jornades de portes obertes. Les escoles han mostrat les seves millors gales.

Hi ha famílies d’alumnes amb altes capacitats ben descontents de les seves escoles. Hi ha escoles que no ho veuen,  ni ho volen veure, d’altres que no fan o no fan prou per atendre la singularitat d’aquests infants i joves…  La pregunta dels pares és on poden portar els fills que sàpiguen tractar la seva situació.

Es curiós que a Espanya tinguem la millor legislació per a l’atenció a les altes capacitats però ni es compleix ni es fa complir. Les nostres escoles haurien de ser inclusives i atendre a tots els infants i joves en les seves especificitats però la realitat no és aquesta.  Ara ja estan molt preparades per atendre les necessitats educatives especials per baix però hi ha un gran desconeixement en l’atenció de les altes capacitats.

La resposta de quina escola recomanem és molt complexa perquè cadascú explica la fira segons li va. Sabem que hi ha escoles més sensibilitzades però desgraciadament encara és molt freqüent la manca de formació en aquest aspecte. I excepte en unes poques que tenen un pla d’escola que les tracta de veritat les capacitats a l’alta, en totes les altres depenem del  tutor de torn, de l’equip de Mestres, de l’equip directiu, del projecte de centre, de l’equip psicopedagògic…

El nostre primer consell sempre és mantenir l’escola que van escollir per algun motiu en el seu moment (des de l’afinitat a la proximitat, de la historia als lligams emocionals, de la excel·lència acadèmica a la didàctica passant per les instal·lacions…). Proposem ajudar a l’escola a atendre aquesta situació. Moltes vegades funciona però de vegades, després d’un temps de picar ferro fred, quan després d’un munt d’intents no ens en sortim… la darrera opció és el canvi de centre.

Moltes coses són les que hem d’observar per fer un bon canvi  de centre. Les dues més importants són que l’ideari de la família i el de l’escola estigui en consonància i que a l’escola tinguin ganes d’atendre al vostre fill o filla. Si tenen ganes trobaran el com. Les pedres de l’escola són importants però el que realment ens emportarem serà l’empatia i la professionalitat dels seus mestres.

No és una decisió fàcil però hi ha vegades que el canvi és imprescindible.

Recordeu que si opteu pel canvi a algun centre públic o concertat haureu de fer la preinscripció entre el dia 30 de març i el 7 d’abril. Heu d’emplenar el full oficial. Podeu posar les opcions que vulgueu ordenades per ordre de preferència però només podreu fer servir un full i deixar-lo al centre de la vostra primera opció (si en feu servir més d’un s’anul·len tots i no podreu escollir). 

Arribat el moment, poseu seny i bona sort! Si necessiteu res estem a la vostra disposició. 

Aquest curs tinc un alumne d'altes capacitats !!!!

Aquesta afirmació espanta al mestre més experimentat. Potser al llarg de la nostra curta o llarga experiència com a mestres hem vist alumnes de tota mena però potser aquest any és la primera vegada que tenim un alumne diagnosticat amb altes capacitats i no sabem ben bé què fer-ne.

Lògicament seria molt bo tenir formació sobre el tema però estem a tres de setembre  i el curs comença...  si no tenim formació caldrà fer servir el sentit comú, la professionalitat per començar i seria bo que en aquest primer trimestre féssim algun curs on line amb la mínima teoria i eminentment pràctic per poder ajustar la nostra feina a les necessitats del nostre alumne. (*)

Ideal seria poder parlar amb ell/ ella abans de començar el curs. Acostar-vos, potser el coneixeu de l’escola o és un alumne nou, o teniu la sort de que ja li jeu donat classe en cursos anteriors, tan se val. Si dediqueu uns moments abans de començar el curs ja enviem el missatge: estic aquí i estic al teu costat pel que necessitis. 

Per mi el punt més important és l’acollida i el fet de ”crear vincle”. És essencial que l’alumne sàpiga que el coneixeu, reconeixeu les seves especificitats, i que sempre estareu atents a les seves necessitats. Alhora cal marcar les regles del joc. 

- Estareu atents i l’atendreu però de vegades no serà quan ell vulgui, perquè hi ha d’altres alumnes a l’aula. Serà quan pugueu, potser al final de la classe o abans de sortir al pati però no es quedarà sense ser atès (vol dir que haurà d’aprendre a esperar). 

- Si li voleu dir alguna cosa sempre ho fareu directament i en privat. De vegades fem comentaris a la classe o al vent i ells solen agafar-s’ho com una cosa personal quan sovint no té res a veure amb ells.

- Sereu ben concrets alhora de donar indicacions. (a alguns els és difícil destriar el gra de la palla i necessiten concreció). 

- Si no tenim un pla individualitzat ja fet potser seria bo que durant els primers dies de classe faci el mateix que els companys (amb les excepcions d’evitar les repeticions...). Cal explicar-li que estem treballant per ajustar el programa de classe a les seves necessitats i que al llarg del curs en ocasions puntuals o en moltes ocasions, si cal (que caldrà) no farà el mateix que els companys però ja en parlarem més endavant. 

- Us heu d’entendre amb la mirada. El seu nom no ha de sonar a la classe més que el d’altres companys.

- Si li pregunteu com li agradaria aprendre segur que quedareu sorpresos. A partir d’aquí li podeu dir que ho tindreu en compte però que no sempre podrà ser així perquè és important que faci servir diferents maneres d’aprendre però que ho tindreu en compte.

És molt important crear aquest vincle i fomentar aquesta complicitat que ens permetrà orientar, acompanyar però també posar límits o dir-li quan les coses no funcionen o poden millorar.

Una bona entrada és tenir molt de guanyat. Amb ells cal ser veritat. La part acadèmica l’anirem treballant més endavant però si podeu fer una petita entrevista abans de començar i presentar-li l’aula, els espais que farà servir (si és nou a l’escola) quins són els objectius i parlar dels temes que us he avançat tindreu molt de guanyat.

No serà fàcil perquè tenim la classe, els pares, la societat acostumats a que treballem a la baixa però no a l’alta però ara tenim la possibilitat de posar un granet de sorra i obrir camins...

Si teniu qualsevol consulta resto a la vostra disposició.

Tots els alumnes són diferents i hi ha molta diversitat també entre els alumnes d’altes capacitats però com us deia... això és començar amb bon peu!

(*) Tenim un curs d'intervenció educativa en les altes capacitats on line molt pràctic. Ben aviat ampliaré la informació.