Dilluns 9 de febrer Canvis el curs vinent: Portes obertes

 

Ja estem en temps de Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2026:

-              Els infants que estan a Llars d’Infants públiques o privades que no estan en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-              Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-              Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-              Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-              I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació haureu de fer a casa una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 4 al 18 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 4 al 18 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 6 al 18 de març). Els de Batxillerat el període és del 9 al 16 d’abril.  Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.

Fem servir l'imatge de l'Ajuntament de Celrà.

Repetim o enriquim a l'Educació Infantil o a Cicle Inicial? (Docents)

Pels infants d’Infantil i dels primers cursos de Primària aquests primers dies de classe són mortals. Recuperar les rutines són l’objectiu bàsic i alguns alumnes que presenten més dispersió s’emporten tots els esforços i omplen tot l’espai. Hi ha vegades que sembla que la classe ha d’anar a la seva velocitat i els nostres nens i nenes poden reaccionar de maneres molt diferents:

- N’hi ha que esperen estoicament. Aquests semblen transparents als ulls dels docents. Són políticament correctes i entenen que la mestra té ara una altra feina i s’esperen sense fer soroll. 

- N’hi ha d’altres que no poden suportar el temps d’espera i empipen tan com poden als companys, o fan sorollets, o fins i tot miren de passar desapercebuts però no ho aconsegueixen.

- Un tercer grup alterna entre els dos primers depenent de la relació amb el docent o amb la matèria, de les ganes de treballar del dia o de com s’hagi llevat...

Conèixer el que saben els nostres alumnes és una de les tasques (de vegades no fàcils) dels docents. No sempre ens ho volen explicar o de vegades no saben explicar el que saben... Per això és necessari que si tenim infants que intuïm o la família intueix que puguin ser d’altes capacitats prenguem la iniciativa i proposem activitats amb una mica més de nivell.

No es tracta de fer tasques de cursos més avançats sinó d’enriquir el que fem a classe. 

a.- Si estem treballant la roba d’hivern podem afegir-hi altres peces de roba que no treballem amb la classe (exclusives de llocs o de professions), o com s’escriuen o pintar algun disseny exclusiu per a algun personatge...

b.- Si estem treballant una lletra oferir la possibilitat d’escriure altres paraules que comencin en aquesta lletra o cercar al diccionari paraules d’ús comú amb aquesta inicial i veure com s’escriuen...

c.- si estem treballant la descripció proposar fer petites descripcions de diferents objectes mentre la classe en prepara una tots junts. Pensar com és millor començar la descripció: per la forma, pel material, pel color, per l’ús... preparar-se per jugar a les endevinalles donant tres o quatre característiques de cada objecte.

d.- donar la oportunitat d’ordenar cromos de diferents maneres. Els de futbol ofereixen infinites possibilitats: per números, per equips, per ordre alfabètic de cognom (potser deixant la pauta de l’alfabet), per posicions, per alçada, per pes, pel color de cabell o de la pell, per any d’inici, per data o lloc de naixement...  i comencem amb les necessàries combinacions (posicions i números)...

e.- podem proposar lectures un punt més elaborades sense anar-les a buscar a les classes dels grans sinó a la biblioteca de l’escola o trobar-les directament a la classe.

f.- podem proposar fer seriacions de dos o més categories (color i forma) amb una base o que escullin la forma.

Haurem de valorar si és pertinent que faci aquestes tasques sol o sola, o si els hem d’oferir a altres infants que també les puguin aprofitar. A l’escola hem de treballar l’equitat, donant a cada infant el que necessita. Si des de petits integren que a classe es fan tasques multinivell però tots són iguals en dignitat tindrem molt de guanyat. És important que no assumeixin que a l’escola hi anem a esperar que tots arribin i per tant estarem llargs temps sense fer res. Aquesta mai és una bona opció.

Tots poden gaudir amb les activitats programades en diferents nivells i pot quedar normalitzat per a algunes o moltes activitats d’aula.

                                                                  

Altes capacitats a Educació Infantil (Pares i Docents)

A les Llars d’Infants i a Educació Infantil la diferència entre els infants d’altes capacitats i els seus iguals pot ser molt gran. En aquest escrit veurem quatre criatures i la seva manera d’estar a l’aula i al món.  

1.- Moltes vegades els adults creuen que els infants d’altes capacitats tenen dificultats en les habilitats socials perquè alguns infants es veuen tan diferents dels seus iguals (nascuts en el mateix any) que no saben com relacionar-s’hi.

La nena més petita que he tingut presentava aquesta dificultat segons les observacions de la seva educadora a la Llar d’Infants. Estava en el grup d’un any, va fer dos anys al febrer. Anava a l’escola només al matí. No hi anava contenta. Entrava a classe amb la mare i quan ella marxava la nena passejava per la classe i mirava els seus companys sense interactuar amb cap d’ells. Després s’asseia en un racó. Quan se li donaven pedres, palets o xapes per jugar no sabia què fer-ne i preferia no tocar-los. No parlava. No deia una paraula. La mestra creia que sí que ho entenia tot perquè de vegades mirava a l’adult que parlava a classe però no actuava en conseqüència. La mestra va fer una demanda al CESMIJ perquè es miressin la nena per dificultats de relació.

A casa, per contra, teníem una nena molt desperta que parlava com un lloro. No callava ni a sota de l’aigua. La seva dicció era correcte i el seu vocabulari molt ric, acurat i precís. Feia frases simples però també complexes. El llenguatge corporal i gestual acompanyaven el llenguatge verbal. El seu joc era simbòlic i molt ric. Hi vaig anar una tarda a casa seva per veure com jugava, i em va acceptar i incloure en el seu joc perquè jo era amiga de la mama.

Les mares del segle XXI no només fan fotos sinó que enregistren molts moments, fins i tot moments estel·lars. En un d’aquests vídeos la nena deia: “Mama, no vull anar a l’escola. Els nens i nenes de classe no parlen i van sempre per terra, jo crec que no saben que són nens, es pensen que són gossets i per això van sempre per terra”.

Com vols que aquesta nena es relacioni amb els “gossets”? Perquè ha de parlar, si a classe no parla ningú? Ella fa a l’escola el que creu que hi ha de fer i això dona una imatge que l’envia directe al CESMIJ.

Aquesta nena no tenia cap problema de relació amb els adults: família i amics dels pares. Tampoc tenia problemes amb nens i nenes grans “parlants”.

Necessitem que la comunicació entre escola i família sigui oberta i amb plena confiança. Hi ha vegades que el que veiem, el que ens mostren els sentits no tenen res a veure amb la realitat.

2.- Aquesta situació és molt freqüent amb els infants d’Educació Infantil. Un nen de Cardedeu va fer el mateix a P3. Va veure que els nens no parlaven, dons ell tampoc ho va fer durant el primer trimestre. Ell començava a llegir a casa, però a la classe els llibres no li interessaven perquè no tenien lletres. Feia tot el que tocava a classe, però en silenci. I la mestra no veia que destaqués en res... ell a P3 ja s’estava amagant. Ja fa uns anys i desgraciadament continua amagant-se.

3.- Un nen de P4 de Badalona va deixar d’explicar els dilluns en el Bon dia que havia anat al Palau de la Música a veure un concert i va passar a dir que havia anat al parc i al sorral perquè els companys acceptaven millor aquesta resposta que la seva realitat. I va començar a amagar-se i no deixar entrar la seva vida a l’escola per fer un paper que ell creia que estava més acceptat. Ho vam anar treballant però al llarg de la seva escolarització va anar tornant a aquest paper d’evitació i de mimetització amb l’entorn en diverses ocasions. 

4.- Quan tenim una mestra que mira i hi veu les coses canvien. Aquí tenim una situació cognitiva. Tenim un nen a P5 a Tàrrega. La mestra ha vist que les operacions amb resultat fins el 7 o 8 li quedaven molt petites. Amb unes simples preguntes va observar que aquest infant pot fer operacions amb resultat fins a 30, i pot fer numeració fins el 100, però no operacions.  

Quan mirem, quan sabem què mirar... podem atendre. En tots quatre casos avui hi ha identificació. Una mirada objectiva, no només subjectiva. Ens permet poder-los atendre i veure les seves necessitats.