Dilluns 7 d’abril Què és la predetecció?

 

Ja sabem que els infants i joves d’altes capacitats no són de color verd. Per fora són com els altres, i per això algunes vegades semblen invisibles. Quan saps què mirar la cosa canvia... però anem a pams... Són diferents. Tenen alguns trets diferencials. Si els sabem mirar, i els trobem, direm que sospitem que tenen altes capacitats perquè faltarà la mesura objectiva.

Què podem mirar?

La curiositat. Sí, molts infants són curiosos però aquests ho són molt. Poden estar molt interessats per un tema concret (gairebé de manera obsessiva) o per tot, tot el món els interessa. Fan mil preguntes però a diferència d’altres infants aquests escolten les respostes i solen repreguntar. Si alguna cosa és massa obvia o amb possibilitat d’error o mentida pietosa ho solen rebutjar, volen la veritat. Ex. 4 anys: Papa, quin número hi ha abans d’infinit? Resposta ràpida de la mare: “infinit menys u”. Resposta més ràpida encara de l’infant: “No, no, amb números!” molt interessant, si no fos a les quatre del matí... Ex. 6 anys: Mama, on anem quan ens morim? Resposta mare: no ho sabem del cert. Hi ha persones com nosaltres que som catòlics que creiem que anem al cel però n’hi ha d’altres que tenen altres creences. Resposta del infant: molt bé, gràcies” (en aquest cas no en volia més, amb aquesta resposta en aquest moment n’hi havia prou, potser en un altre moment hauríem de treure el llibre de les grans religions... però avui no). Els brillen els ulls quan aprenen coses noves.

L’organització dels coneixements. No solen aprendre de manera lineal. Relacionen coneixements. No els agrada gens repetir el que ja saben, prefereixen raonar, comparar, relacionar amb altres coneixements propis o aliens tibant de memòria del que van sentir en qualsevol moment. Processen coneixements i els elaboren...

La intensitat. Generalment diem que només tenen majúscules, ni minúscules ni gradació a l’hora de fer les coses. Sovint és tot o res, blanc o negre; els costa contemplar els matisos. Alguns a més hi ha moments en els que es senten segrestats  per la impulsivitat.

La rigidesa. Alguns troben difícil canviar. No els agraden els canvis de plans inesperats. Alguns necessiten que els anticipem els plans per poder-se preparar però altres si els hi anticipem comença la tensió i els genera angoixa. Hem de posar la lupa per saber què necessiten.

La hipersensibilitat sensorial, emocional, cognitiva, imaginativa i psicomotriu és molt freqüent però desigual. Genera una manera peculiar d’estar al món i relacionar-s’hi. L’entrada i sortida d’informació és personal i molt peculiar.

Presenten un us elaborat del llenguatge. Hi ha infants que comencen a parlar molt aviat i altres ho fan molt tard però ho fan molt bé. És molt freqüent que gaudeixin amb l’ús específic de les paraules i les expressions. Alguns es queden enganxats en la literalitat, el que fa que a totes les cases hi hagi mil anècdotes al voltant d’aquest tema.

Ni tots els infants i joves d’altes capacitats tenen totes aquestes característiques ni en el mateix grau, ni en tots els entorns. Són tots diferents i cadascú es pot mostrar diferent d’una manera conscient o inconscient segons les situacions. Però tot i així, si estem formats podem veure aquestes i altres característiques freqüents.

Parlem de predetecció quan passem uns qüestionaris que ens diran si parlem de persones que poden tenir altes capacitats. A Espanya fem servir els qüestionaris per edats de la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid. Són uns qüestionaris amb una validesa molt alta. El Departament d’Ensenyament els va traduir i els va incloure en el dossier del 2013. En ell trobem aquest qüestionari per identificar les altes capacitats, un de capacitats i un que fa relació a les intel·ligències múltiples. D’aquesta manera quan estem fent una predetecció tenim una visió de 360graus sobre cada infant o jove. Aquests qüestionaris, contestats pels pares i pel propi alumne, a partir de Quart de Primària; ens mostren amb unes pinzellades gruixudes si ens hem d’orientar cap a una identificació objectiva d’altes capacitats o no.   

En el context de les avaluacions educatives, una prova és vàlida si mesura el que pretén mesurar. Això significa que la validesa no és una propietat de la prova en si, sinó que es refereix al grau en què una puntuació resultant pot utilitzar-se per a inferir el nivell de la persona que realitza la prova. La prova de la Dra. Luz Pérez és d’una gran validesa. Si ens diu que un infant o jove s’està movent en aquesta àrea, així és encara que necessitarem fer la identificació per concretar i objectivar.

La predetecció de les altes capacitats ens permet començar a atendre les necessitats d’aquests infants i joves a l’escola o a l’institut. Hi ha vegades que immediatament després de la predetecció no es proposa la identificació perquè poden haver-hi temes emocionals i/o cognitius que poden tenyir les proves i fer que no es mostrin les capacitats de l’infant o el jove amb tota la seva extensió. Un cop superada aquesta situació distorsionant és convenient passar les proves.

Seria ideal que tots els infants passessin aquest cribatge per trobar a aquells que  s’amaguen de manera conscient o inconscient i aquells que pensen que estan molt lluny perquè no són exitosos... els mites tenen molta pressió, perquè no saben on mirar, ni ells mateixos.

Tan de bo tots els infants passessin aquest cribatge. Ens agradaria fer-ho a tots els infants de I5, 3PRI, 5PRI i 2ESO. Aquest és l’ideal, comencem en aquest mes d’abril fent difusió als centres públics, concertats i privats de Barcelona, Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Terrassa per tal de començar la predetecció en el curs 2025-26 dins d’una campanya de informació i sensibilització de les altes capacitats.

Si en el vostre centre podéu estar interessats poseu-vos en contacte amb nosaltres en atencioaltescapacitats@gmail.com .    

Visibilitzem les altes capacitats (Docents i Pares)

 

Necessitem roba d'alta visibilitat? Quines són les nostres diferències? Els companys d'escola saben què són les altes capacitats?

Les coses s’han de fer quan estem tots preparats. Fa temps que en J. tenia ganes d’explicar als seus companys que caram eren les altes capacitats. A l’escola havien tingut experiències molt positives d’alumnes que havien explicat als companys com vivien el seu TDA o el seu autisme i què significaven aquelles paraules. Aquestes explicacions havien suposat un  punt d’inflexió en el coneixement de la seva realitat per part dels companys. Posar paraules a les seves rareses, saber per què es mostraven així, què podien modificar i què venia de sèrie...

Dimarts va ser el dia. Ho havíem preparat molt. I allà estàvem a les vuit del matí en J., tota la classe, la directora, el tutor, la psicòloga del centre i jo (com especialista en altes capacitats i acompanyant a l’alumne que ara ja està a 3ESO i porto amb ell des de 4PRI).

Us adjunto el text que ens va explicar. Spoiler! Va anar molt bé. Tots els companys van escoltar amb molta atenció i després li van fer preguntes. Les preguntes van ser sobre la identificació (quan i com va saber que tenia altes capacitats), si coneixia a altres persones com ell, què va pensar quan se li va proposar una compactació de cursos, si els veu molt diferents... en acabar la sessió quan la directora li va preguntar “Com et sents?” ell va contestar amb un gran somriure: ”lliure”. Està clar que a partir d’ara no tot serà de color de rosa però els companys tenen una informació que no tenien i podran situar les seves rareses, com l’alteració amb els sorolls, la intensitat de les seves reaccions o la persistència quan necessita entendre alguna cosa; i valorar l’esforç que fa per parlar en d’una manera lenta i intel·ligible o amb un vocabulari assequible.  Estava molt nerviós però després de la primera frase es va relaxar... Aquí teniu el text.

“Ja fa uns quants anys que ens coneixem i sé que encara us sorprenc, i de vegades noto que no m’enteneu perquè no em coneixeu per dins. M’agradaria explicar-vos algunes coses perquè em coneixeu i sigui més fàcil conviure amb mi i entendre’m.

Us parlaré de tres àrees que crec que són importants per poder-me entendre.

De vegades quan parlem d’altes capacitats sembla que parlem de qui ho sap tot però no és així:

1.- Si us parlo de la meva manera d’aprendre us diré:

-        Que no he nascut amb el kit dels coneixements incorporats.

-        Que no sé les coses d’entrada. Quan era petit, les coses que havia d’aprendre a l’escola se m’enganxaven i no havia de fer cap esforç però ara he d’estudiar, repassar i estudiar.

-        Que tinc facilitat per aprendre, connecto coses diferents.

-        Que aprenc de manera diferent... no de manera lineal. Hi ha vegades que em costa memoritzar, o aprendre les coses si no els trobo un sentit, necessito entendre o relacionar.

-        Tinc una curiositat infinita i de vegades no puc parar. Faig mil preguntes i necessito respostes elaborades, saber d’on surten les coses... i puc desconnectar del que faig fins que trobo la resposta.

-        M’agrada reflexionar sobre temes importants, vitals (justícia, veritat, compromís...) i de vegades necessito comunicar-ho.

2.- En l’apartat emocional tot és molt intens i tot va molt de pressa:

-        Visc les emocions de manera molt extrema tan si estic content, trist o eufòric... i em costa molt tornar a la calma.

-        Hi ha vegades que el meu cos pateix per la intensitat i tinc febre, mal de panxa, mal de cap, problemes de pell, són somatitzacions.

-        Hi ha vegades que vaig molt de pressa: penso de pressa, parlo de pressa... i això us pot molestar.

-        Hi ha vegades que necessito bellugar-me (posar-me dret, toco coses...), hi ha vegades que faig sorollets i no sempre ho puc controlar... Això pot fer que en algun moment em costi controlar-me.

-        Em solen molestar els sorolls, el volum de la classe, de vegades molt... sobretot els trons. ( i quan els faig jo no els sento...)

-        Quan vull alguna cosa o la necessito puc ser molt persistent.

-        Necessito contacte físic. Potser m’apropo molt. Toco de manera inconscient. És una de les meves maneres de mostrar afecte.

-        Hi ha vegades que tot i que estigui voltat de gent, em sento sol. I altres vegades necessito estar sol.

-        M’agrada elaborar les meves estratègies per fer les coses, per evadir-me, per desconnectar...

-        Hi ha coses que m’estressen molt. Feines i deures, relacions amb companys, autoexigència, dubte o culpa.

-        Si necessiteu alguna cosa, pregunteu...

3.- Sóc molt literal i em quedo enganxat en les paraules:

-        De vegades  em costa entendre bromes neutres (no les evidents).

-        Hi ha vegades que penso que faig les coses malament.

-        Hi ha vegades que quan intento explicar-me ho faig de manera que jo veig clar però és desendreçat per vosaltres.

Sóc molt més que un grup de característiques.

Sóc el J. i estic en construcció constant.

Moltes gràcies per la vostra atenció.”

I com es diu sempre... no intenteu fer-ho si no es donen les condicions: preparació de l’alumne, del grup, dels mestres i de la família.

També els vam donar informació general sobre les altes capacitats i vam compartir, després d’escoltar-lo i confirmar que tots som diferents i les persones d’altes capacitats també, quines persones del món de la ciència, dels esports, personatges de ficció de les sèries... pensaven que podien tenir altes capacitats. Ho van clavar!

Hem insistit en que tots som iguals en dignitat i que en la forma podem ser molt diferents però que això el que aporta és riquesa. Aquesta vegada ha anat molt bé, ha valgut la pena!

Demà és la Candelera... Projectes i motivació (Docents)

Demà és el dia de treure el pessebre. Alguns potser heu obert uns ulls complets perquè ja fa molt de temps que vàreu guardar totes les decoracions de Nadal i també el pessebre. Les festes de Nadal que van començar amb la Immaculada, el 8 de desembre, s’acaben amb la Candelera, el 2 de febrer. Diu la tradició que el pessebre es posa per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i es treu per la Candelera, el dos de febrer. Hi ha gent que segueix les tradicions per costum o amb la il·lusió de seguir el que va aprendre a casa... tenir el pessebre posat, encara que molts l’hagin tret té un sentit per a ell o ella. Treure’l demà, té un sentit.

Diem que quan alguna cosa té sentit per a nosaltres estem motivats a fer-ho. La motivació pot venir des de fora (per tradició, per imposició...) o des de dins (perquè li trobo un sentit). Quan en el món educatiu connectem amb aquesta segona motivació és quan les coses funcionen bé de debó.

En l’atenció a la diversitat a l’alta un dels reptes és connectar amb aquesta motivació del sentit. Hi ha mestres que troben aquest punt. Aquí teniu una proposta que té en marxa una mestra de Quart de Primària de l’Escola La Vinya de Camp Joliu de l’Arboç.

A la classe té dues nenes molt potents no identificades però que poden ser d’altes capacitats i dues més identificades una amb superdotació i l’altra amb un talent lingüístic molt potent. Els ha proposat un Projecte individual. El fan a casa i cada dimecres a les 11 es troben una estona per fer el seguiment del Projecte. Per l'edat de les alumnes, la mestra ha establert un treball molt pautat que permet un alt grau de creativitat. Elles han triat cadascuna un tema: la Màgia, les Fosses de les Mariannes, la fauna del Garraf i Juli Verne. Ha calgut temporalitzar la feina. Des de l’inici tenen marcades les dates en les que hauran de lliurar les tasques i així es poden organitzar. Cadascú les farà partint del tema que ha triat.

Veiem algunes propostes:

- Matemàtiques: 5 problemes que es resolguin amb les operacions que hem treballat a classe amb la temàtica del Projecte.  

- Català: Escriure un conte que hauran d’explicar a un grupet de Primer de Primària.

- Castellà: Fer una revista de curiositats sobre el seu tema.

- Anglès: Buscar una cançó sobre el tema i traduir-la.

- Medi Natural: preparar un Power Point sobre algun tema sobre la natura relacionat amb el seu tema per exposar-lo a classe.

 

Com veieu, són activitats molt obertes i sense sostre. La primera activitat i la segona ja les han lliurat. Els problemes són molt originals. Els contes són fantàstics en la forma i el fons. A tots ells hi trobem la portada, el text i les il·lustracions, l’índex, i fins i tot la contraportada amb un breu resum per animar a la lectura... Per la revista, la mestra els ha donat una cartolina perquè els serveixi de portada i contraportada... de ben segur que faran revistes molt interessants!

La mestra ens diu que estan entusiasmades i que quan acaben les tasques de classe van preparat, pensant, fent esbossos o acabant les feines que han de lliurar del Projecte. Aquesta és una proposta d'una mestra concreta amb la idea de respondre a les seves necessitats.

Aquestes feines no tenen sostre, volem dir que no hi ha una resposta concreta que sigui positiva, n’hi ha moltes de possibles; i a més que no ens hem de parar en un lloc concret, els alumne poden volar tant amunt com vulguin o poden anar en la direcció que desitgin.

Ho veieu molt difícil de fer? Com creieu que ho reben els alumnes? La mestra vol que ho expliquin a la classe perquè potser de cara al trimestre vinent pot ser que s’hi apuntin altres alumnes a fer aquest treball extra. La motivació per fer el Projecte prové de dins. 

Us hi apunteu a proposar un Projecte d’aquest tipus? Penseu-vos-ho bé i si voleu que en parlem... estem a la vostra disposició, podeu trobar-nos a atencioaltescapacitats@gmail.com

Avui la nostra foto és per Juli Verne.

 

Quin estiu més estrany. Darrers dies de vacances

Darrers dies de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius, perquè els mestres i professors tornin a la feina. I una mica més perquè els alumnes tornin a omplir les aules, si res ho impedeix. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de les aules, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent o de millor en aquest nou curs.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 14 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar per tornar a veure els companys en directe, per tornar a “la rutina”. N’hi ha que volen començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. A més el curs passat van tenir un tastet de temps a casa i es van sentir, en general molt còmodes. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. 

Avui, que encara estem de vacances pensem un moment en ells i tinguem-los en compte el dilluns 14 quan comencem, sigui quina sigui la fórmula. Que gaudiu del darrer cap de setmana llarg de vacances!

La intensitat en les altes capacitats (Pares i Docents)

Els clàssics ja deien que en el centre estava la virtut. La meva àvia afegia que totes les masses piquen...

Quan pensem, per exemple, en l’ordre és molt fàcil veure els desavantatges d’un excés d’ordre o de la falta d’aquest.

Amb la intensitat passa el mateix i els nostres infants i joves solen ser molt intensos per definició. Diem que només tenen MAJÚSCULES, que no tenen minúscules. Tot va cap als extrems. L’alegria es viu com entusiasme, sovint desbocat; però qualsevol contrarietat pot ser viscuda com una tragèdia. 

Sovint ho viuen tot en primera persona, inclús quan no va amb ells. Viuen en una muntanya russa i això és molt difícil per a ells i pel seu entorn més immediat.  

Per treballar la intensitat sovint fem el símil amb la velocitat. Quins transports ens permeten parar en sec? Només quan anem caminant lents podem parar en sec. Si caminem de pressa o correm, el parar ja ens pot portar a una caiguda. Si anem en patinet o en bicicleta ja comencem a necessitar una distància per parar en sec. Aquesta distància va creixent a mida que augmentem la velocitat (anem en cotxe, en moto, en avió). Si portem més velocitat necessitem més metres per parar però també necessitem fer més coses ( primer amb deixar de pedalar i frenar és suficient però en un avió és una llarga cadena d’activitats imprescindibles per aconseguir la parada total de l’aparell).

L’objectiu quan reballem la intensitat és reduir-la lo suficient perquè sigui possible l’autocontrol. No la podrem eliminar perquè ve de sèrie, però sí que la podrem modular (amb molt d’esforç i constància). Per aconseguir aquest autocontrol anirem marcant objectius clars, possibles, adequats. Anirem poc a poc amb pas ferm. Acompanyant. Aquest objectius seran autoavaluables perquè és molt important que la millora no sigui viscuda com una cosa externa sinó que ell o ella són els protagonistes del canvi. En aquest acompanyament haurem de treballar també la gestió de l’error o del fracàs sovint viscuda d’una manera extrema pels nostres infants i joves. 

No és tant el que són avui, sinó el que poden arribar a ser.

Dia de la Pau (Docents)

Les festes que celebrem a l’escola tenen un gran valor educatiu des del coneixement de la cultura fins a la identificació amb un grup concret (“són els meus”). Però hi ha moments que, per la seva hipersensibilitat, intensitat i rigidesa, poden viure d’una manera que no podem intuir des de fora si no coneixem com poden arribar a ser.

Hi ha una gran diversitat entre ells i no tots reaccionen de la mateixa manera. 

Anem a veure alguns moments que alguns poden viure amb certes dificultats:

-   Pel dia de la Pau han preparat unes danses i els de Quart ballen fent una rotllana i ell ha d’agafar la mà a una nena  que li suen les mans i això és massa per a ell. No pot suportar el tacte de la mà suada però no sap com dir-li a la senyu. Només diu que no vol participar en el ball i que no vindrà a la celebració del Dia de la Pau.

- El seu grup durant la celebració està molt a prop dels altaveus i la música se sent molt forta i es va sentint cada vegada més incòmode mentre la resta de la classe pica de mans animada.

- Aquest any hem preparat menjars de diferents llocs. A la nostra classe ens ha tocat preparar uns burritos especials. Uns han preparat la massa, uns altres han tallat el tomàquets, els pebrots i la ceba; uns altres han tallat pernil dolç. La classe s’ha omplert d’olors. N’hi ha un que ha començat a incomodar-se. Primer estava en el grup de la massa però amb la impossibilitat de posar-hi les mans el van enviar a tallar pernil. Però tampoc va funcionar gaire bé... al cap d’una estona va demanar per anar al lavabo i ho va allargar fins el final de l’activitat.

- A la tarda celebrem una festa oberta i venen les famílies, el que vol dir que hi ha molta gent a la pista de l’escola. Grups de pares i mestres xerrant, alguns ballant, i nens corrents i jugant per tot arreu... La música forta, molta gent... no troba el seu lloc i es troba incòmode.

Per a ells no és un caprici, no poden ni saben resoldre el que els passa, és una necessitat. 

Què podem fer els docents i els pares? Necessitem parlar amb ells i saber com es senten i què proposen per solucionar-ho. Sovint hi ha pensat, altres mai s’ho han proposat perquè només viuen el problema però no es senten part de la solució.

Jo us proposaria, adults docents , feu-vos la pregunta: aquesta activitat pertany al “toca negociable” o al “toca no negociable”? Si pertany al “toca negociable” potser podem oferir-li alguna activitat paral·lela com fer les fotos per la web de l’escola (després de rebre un mínim de formació per fer-ho. En el fons és una ampliació de currículum encoberta), fer entrevistes per la revista de l’escola o per una revista local, ajudar a l’organització de l’acte o amb l’equip de música (novament pot rebre una mini-formació en l’aspecte proposat)... En canvi, si creieu que forma part del “toca no negociable” caldrà pactar amb ell com farem l’aproximació a l’activitat marcant objectius més petits i assolibles que permetin que es vagi acostant amb l’acompanyament del docent. Caldrà justificar molt bé aquesta opció.  

El fet de que en un moment determinat tinguin unes característiques no vol dir que no les puguin canviar però de vegades és difícil perquè es barregen la intensitat, l’hipersensibilitat, la rigidesa, la por... Durant el temps escolar tenim temps de treballar perquè siguin la millor versió d’ells mateixos no únicament en l’aspecte cognitiu sinó en un aspecte global, com a persones.

Les festes són molt interessants perquè en elles treballem aspectes que sovint no apareixen la resta de l’any.

Canvi de mirada. Formació de Docents (Docents)

El canvi de mirada envers al que envolta les altes capacitats és imprescindible. Sentim tantes “tonteries” per aquests mons de Déu... Del  típic i tòpic “No ho veig” o “N’hi a de millors / de més ràpids”... d’aquells docents que esperen un alumne amb excel·lència acadèmica fins els que tirant d’estereotips afirmen categòricament categoricament que si està distret, que si té la taquilla o el calaix fet un caos, que si no presenta res al seu moment ni amb la forma esperada, que si no fa bona lletra... és impossible que sigui d’altes capacitats. Pontifiquen i ho diuen com qui està en  possessió de la veritat perquè la seva llarga o curta experiència docent l’avalen. Dons no! Simplement se li han enganxat estereotips i mites, i els ha convertit en paraules escrites en pedra.

Es fa imprescindible una bona formació a la que haurien d’arribar amb la mentalitat oberta i amb la possibilitat de fer un canvi de mirada. Quan jo vaig començar en aquest camp també era molt escèptica. Portava quasi trenta anys a l’escola i mai m’havia plantejat el tractament diferenciat de les altes capacitats o els talents. La primera vegada que vaig llegir les característiques em va semblar que moltes es basaven en el proteccionisme i que eren infants mimats i superestimulats. A partir d’anar-los coneixent vaig descobrir que això estava molt lluny de la realitat. Ells i elles eren d’una manera de terminada i els podíem ajudar-acompanyar a que fossin la millor versió d’ells mateixos. Però eren clarament diferents a la resta d’infants i joves, i molts tenien una habilitat especial per camuflar-se i mimetitzar amb la paret per no ser vistos.  

Es necessita que els professors coneguin què són les altes capacitats i la gran diversitat entre elles, què han de mirar i, si es pot, una part de didàctica que ens ajudi a saber què els podem proposar i com podem treballar amb ells dins i fora de l’aula.

Cada curs, la visibilitat i l’atenció de molts infants i joves depenen del tutor o de la tutora que els toqui, o dels mestres del curs. No hauria de ser una loteria...

A classe, no demana més. (Docents)

Moltes vegades quan parlem amb mestres i portem l’informe que mostra la identificació de característiques en altes capacitats d’un infant ens diuen que els veuen bé a classe i que no demanen més. Potser perquè el que esperen d’un infant d’altes capacitats són mil preguntes, o que demanin més feina. Parlem d'alumnes no demandants.

Hem de saber que els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos. No responen a cap estereotip. 

Els alumnes d’altes capacitats que no demanen més poden respondre a diferents raons:

-Una nena de sis anys em va dir una vegada: “per què he de demanar més o diferent si la meva señu que m’estima, ha estudiat per això, i sap molt; no m’ho ofereix deu ser perquè no ho necessito”.  

-A altres no els agrada ser diferents i fer coses diferents dels altres companys (per això insistim en que cal oferir els extres en obert o al pom de dalt de la classe).

-N’hi ha que no els agrada ni tan sols fer les coses massa ben fetes per no ser classificat en el grup de dalt de la classe o tenir bones notes.

-Alguns alumnes encara no tenen una bona efectivitat. Algunes vegades el seu rendiment no és bo. La seva forma: presentació, lletra... no és la reconeguda com a bona.    

Sabem que en alguns moments hi ha malalts que diuen que no tenen gana però com que sabem que han de menjar, se’ls administra l’aliment adequat.  En canvi, quan parlem d’infants d’altes capacitats és difícil fer la transferència de l’aliment a l’aprenentatge. Ens costa veure que tenen gana quan no ho mostren. Hauríem de saber que amb les dades que aporten els informes independentment del que diguin, es queden amb gana perquè el que fem a classe no és suficient per a ells i elles.  

El vincle és l’element que pot ajudar al mestre a acostar-se a l’infant i al jove. El que permet, a través de la confiança real, que l’alumne es pugui comunicar, pugui obrir la seva vulnerabilitat sense por. És molt bo ajudar-lo a posar paraules a les seves necessitats i poder cobrir-les. En aquest moment estem col·laborant en el seu creixement. 

Està clar que a tots els alumnes, però amb aquests d’una manera especial, cal valorar-los, desafiar-los i acompanyar-los en aquest apassionant procés de créixer.   

Una altra vegada, repassem!!!! (Docents)

-Què heu fet avui al cole?  - “Buf! Una altra vegada repassem!” És una resposta terrible que es repeteix cada vegada que tornem de vacances, sobretot a Primària. Si no en tenen prou amb la lentitud en l’exposició dels aprenentatges que es suposen nous en tots els infants, però en ells no ho són; han de patir la repetició que suposa el repàs post vacances. Alguns alumnes pregunten si podrien arribar a l’escola uns quants dies després, un cop haguem deixat de “perdre el temps” amb la redacció del què hem fet durant les vacances o què ens han portat els Reis, la repetició del traç de les lletres; la repetició de les sumes, restes, multiplicacions o divisions que ja sabem fer... 

En el fons molts alumnes d’altes capacitats que estan interessats en aprendre xuclen del món. Tenen una gran memòria i una manera de relacionar els continguts molt particular i diferent dels altres. Un contingut connecta amb altres sovint inusuals. L’aprenentatge en aquests infants és il·lusionant, ràpid... quan ho veiem com a docents o com a pares sabem que els hem de donar l’aliment que necessiten. 

Afortunadament en molts centres estan repassant de manera diferent perquè repassar no és repetir. Podem arribar de moltes maneres diferents. Podem presentar els coneixements o els procediments de moltes maneres diferents. La novetat els ajuda a continuar aprenent, als infants d’altes capacitats i també a molts d’altres.

El sentit comú ens diu que “planta que no regues, planta que mor”. Amb aquests infants i joves passa el mateix. Hem de regar les seves ganes d’aprendre, la seva curiositat, perquè sinó s’assequen. Han de tenir bona llum, bon aire, i l’humitat adequada. Aquí apareix la creativitat, en la manera de presentar-ho. Ara és el moment de preparar el proper repàs post vacances... ho farem com sempre?