Dilluns 7 d’abril Què és la predetecció?

 

Ja sabem que els infants i joves d’altes capacitats no són de color verd. Per fora són com els altres, i per això algunes vegades semblen invisibles. Quan saps què mirar la cosa canvia... però anem a pams... Són diferents. Tenen alguns trets diferencials. Si els sabem mirar, i els trobem, direm que sospitem que tenen altes capacitats perquè faltarà la mesura objectiva.

Què podem mirar?

La curiositat. Sí, molts infants són curiosos però aquests ho són molt. Poden estar molt interessats per un tema concret (gairebé de manera obsessiva) o per tot, tot el món els interessa. Fan mil preguntes però a diferència d’altres infants aquests escolten les respostes i solen repreguntar. Si alguna cosa és massa obvia o amb possibilitat d’error o mentida pietosa ho solen rebutjar, volen la veritat. Ex. 4 anys: Papa, quin número hi ha abans d’infinit? Resposta ràpida de la mare: “infinit menys u”. Resposta més ràpida encara de l’infant: “No, no, amb números!” molt interessant, si no fos a les quatre del matí... Ex. 6 anys: Mama, on anem quan ens morim? Resposta mare: no ho sabem del cert. Hi ha persones com nosaltres que som catòlics que creiem que anem al cel però n’hi ha d’altres que tenen altres creences. Resposta del infant: molt bé, gràcies” (en aquest cas no en volia més, amb aquesta resposta en aquest moment n’hi havia prou, potser en un altre moment hauríem de treure el llibre de les grans religions... però avui no). Els brillen els ulls quan aprenen coses noves.

L’organització dels coneixements. No solen aprendre de manera lineal. Relacionen coneixements. No els agrada gens repetir el que ja saben, prefereixen raonar, comparar, relacionar amb altres coneixements propis o aliens tibant de memòria del que van sentir en qualsevol moment. Processen coneixements i els elaboren...

La intensitat. Generalment diem que només tenen majúscules, ni minúscules ni gradació a l’hora de fer les coses. Sovint és tot o res, blanc o negre; els costa contemplar els matisos. Alguns a més hi ha moments en els que es senten segrestats  per la impulsivitat.

La rigidesa. Alguns troben difícil canviar. No els agraden els canvis de plans inesperats. Alguns necessiten que els anticipem els plans per poder-se preparar però altres si els hi anticipem comença la tensió i els genera angoixa. Hem de posar la lupa per saber què necessiten.

La hipersensibilitat sensorial, emocional, cognitiva, imaginativa i psicomotriu és molt freqüent però desigual. Genera una manera peculiar d’estar al món i relacionar-s’hi. L’entrada i sortida d’informació és personal i molt peculiar.

Presenten un us elaborat del llenguatge. Hi ha infants que comencen a parlar molt aviat i altres ho fan molt tard però ho fan molt bé. És molt freqüent que gaudeixin amb l’ús específic de les paraules i les expressions. Alguns es queden enganxats en la literalitat, el que fa que a totes les cases hi hagi mil anècdotes al voltant d’aquest tema.

Ni tots els infants i joves d’altes capacitats tenen totes aquestes característiques ni en el mateix grau, ni en tots els entorns. Són tots diferents i cadascú es pot mostrar diferent d’una manera conscient o inconscient segons les situacions. Però tot i així, si estem formats podem veure aquestes i altres característiques freqüents.

Parlem de predetecció quan passem uns qüestionaris que ens diran si parlem de persones que poden tenir altes capacitats. A Espanya fem servir els qüestionaris per edats de la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid. Són uns qüestionaris amb una validesa molt alta. El Departament d’Ensenyament els va traduir i els va incloure en el dossier del 2013. En ell trobem aquest qüestionari per identificar les altes capacitats, un de capacitats i un que fa relació a les intel·ligències múltiples. D’aquesta manera quan estem fent una predetecció tenim una visió de 360graus sobre cada infant o jove. Aquests qüestionaris, contestats pels pares i pel propi alumne, a partir de Quart de Primària; ens mostren amb unes pinzellades gruixudes si ens hem d’orientar cap a una identificació objectiva d’altes capacitats o no.   

En el context de les avaluacions educatives, una prova és vàlida si mesura el que pretén mesurar. Això significa que la validesa no és una propietat de la prova en si, sinó que es refereix al grau en què una puntuació resultant pot utilitzar-se per a inferir el nivell de la persona que realitza la prova. La prova de la Dra. Luz Pérez és d’una gran validesa. Si ens diu que un infant o jove s’està movent en aquesta àrea, així és encara que necessitarem fer la identificació per concretar i objectivar.

La predetecció de les altes capacitats ens permet començar a atendre les necessitats d’aquests infants i joves a l’escola o a l’institut. Hi ha vegades que immediatament després de la predetecció no es proposa la identificació perquè poden haver-hi temes emocionals i/o cognitius que poden tenyir les proves i fer que no es mostrin les capacitats de l’infant o el jove amb tota la seva extensió. Un cop superada aquesta situació distorsionant és convenient passar les proves.

Seria ideal que tots els infants passessin aquest cribatge per trobar a aquells que  s’amaguen de manera conscient o inconscient i aquells que pensen que estan molt lluny perquè no són exitosos... els mites tenen molta pressió, perquè no saben on mirar, ni ells mateixos.

Tan de bo tots els infants passessin aquest cribatge. Ens agradaria fer-ho a tots els infants de I5, 3PRI, 5PRI i 2ESO. Aquest és l’ideal, comencem en aquest mes d’abril fent difusió als centres públics, concertats i privats de Barcelona, Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Terrassa per tal de començar la predetecció en el curs 2025-26 dins d’una campanya de informació i sensibilització de les altes capacitats.

Si en el vostre centre podéu estar interessats poseu-vos en contacte amb nosaltres en atencioaltescapacitats@gmail.com .