Quin estiu més estrany. Darrers dies de vacances

Darrers dies de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius, perquè els mestres i professors tornin a la feina. I una mica més perquè els alumnes tornin a omplir les aules, si res ho impedeix. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de les aules, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent o de millor en aquest nou curs.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 14 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar per tornar a veure els companys en directe, per tornar a “la rutina”. N’hi ha que volen començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. A més el curs passat van tenir un tastet de temps a casa i es van sentir, en general molt còmodes. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. 

Avui, que encara estem de vacances pensem un moment en ells i tinguem-los en compte el dilluns 14 quan comencem, sigui quina sigui la fórmula. Que gaudiu del darrer cap de setmana llarg de vacances!

Alguns aspectes de l'avaluació Fi de trimestre (Atenció a les Altes Capacitats)

S’acaba el trimestre i arriba el moment de l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos, i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de la meva rentrée.

El bloc de cultureta ha funcionat com un rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem... és difícil portar-ho tot al dia.  

En aquest trimestre he fet més de 4.200 kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.

En aquest curs he plantejat cinc compactacions (Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les AACC,  s’espera d’ell excel·lència en tots els camps.

Porto el projecte d’inclusió a l’alta de Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.

I els caps de setmana: el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.

Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb un bon bagatge tècnic.

A atenció a les altes capacitats proposem diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels seus adults.

Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any a tothom!