Preparem les vacances (Pares)

 

Aquest trimestre, com tots, s’acaba fent molt llarg. Els darrers dies abans de vacances hi ha aquella sensació de que les notes ja estan posades, i el que fem “no compta”... per això es respira un ambient de relax puntejat amb aquell profe que posa un examen dijous i amb l’olor de les mones dels menuts, el temps d’ordenar i preparar les carpetes, i en alguns casos de fer neteja perquè pugui arribar el tercer trimestre després de vacances  i omplir-ho tot de nou.

Els nostres infants i joves d’altes capacitats necessiten vacances. Us proposem una manera de preparar-les.

Podem aprofitar aquest dijous i divendres a casa per preparar les vacances. Són una colla de dies que poden passar d’una revolada sense que ens en adonem, o els podem omplir amb els sentits més plaents de la paraula vacances.

El primer que necessitem és avui dijous que tots els membres de la família facin la llista de les coses que voldrien fer aquests dies, i la deixarem reposar fins demà. Divendres, en rellegir-la, podrem afegir o treure el que creiem convenient. El tercer pas és ordenar-ho per prioritats. I amb aquests llistats a punt ja podem fer la reunió familiar. Els pares fan el marc i escolten els fills per anar preparant el calendari. Tenir-ho organitzat ens permet que hi entri el que volem fer tots, tenir un temps i un espai. Intentar que hi hagi temps per fer activitats junts i separats, activitats fixes i altres obertes... El nostre calendari no està escrit en pedra, però tampoc hi cap tot... 

Planificar és un bon exercici. També ho és avaluar com ha anat, com ens hem sentit, si creiem que ho podem millorar per la propera vegada.

Si fem aquesta “feina” pre-vacances, ens assegurem que quan Dilluns de Pasqua mengem la Mona i mirem enrere les nostres vacances potser s’hauran assemblat a les que volíem o n’haurem après per a les properes.

Per si algú no te idees o les heu acabat, fa molts anys que vaig llegir un llibre que he rellegit aquest mes de març. Són coses que un infant hauria d’haver fet abans dels set anys (i si és després no crec que hi hagi gaire problema). Algunes activitats m’agradaria haver-les fet. Vosaltres... encara esteu a temps!   

- Voler guanyar i saber perdre.

- Saber cuinar dues receptes.

- Haver perdonat a un adult.

- Haver participat en una excursió nocturna.

- Haver collit mores d’un arbust.

- Saber-se un poema de memòria.

- Haver fet una col·lecció o tenir ganes de fer-la.

- Saber guardar un secret.

- Recordar una promesa complerta.

- Haver compartir amb un adult un problema sense resoldre

- Haver sentit la tensió i l’expectativa que provoca un full en blanc.

- Haver entrat en un riu.

- Haver sembrat i recollit.

- Saber connectar i desconnectar aparells.

- Haver examinat el nervi d’un fulla i les línies de la pròpia ma.

- Tenir tres colors preferits.

-       Haver pujat a un arbre.

- Saber diferenciar les fruites pel seu aroma.

- Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.

- Saber que no tots els desitjos es compleixen.

- Haver pintat un autoretrat.

- Conèixer dues constel·lacions.

- Poder fer alguna cosa prou bé perquè l’ha practicat.

- Hauria de saber pelar la fruita.

- Hauria de saber la diferència entre observar, mirar i contemplar.

- Hauria d’haver gaudit del silenci i de la música.

- Hauria d’haver escrit i rebut un missatge xifrat.

No podem portar el compte de tot! (Pares i Docents)

 

Els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos. Qualsevol de les seves característiques queden amplificades per aquesta intensitat. La intensitat fa que la velocitat que prenen els seus actes sovint requereixi més temps de frenada del que podria ser habitual per la seva edat. Els tècnics de transit diuen que quan  un vehicle va a 120km/h necessita 98 m per frenar del tot. Ells són tot velocitat i intensitat i molt sovint, poc autocontrol pel que necessiten temps i espai per frenar del tot.

Molt sovint observem que presenten dificultats d’autocontrol a causa de la seva intensitat. Les seves emocions es desborden amb facilitat tant per dalt com per baix. Una activitat desitjada, com la visita d’uns cosins, pot fer que l’emoció l’alteri. Alguns necessiten que els anticipin el que han de fer i així es poden preparar, mentre que per altres l’anticipació és contraproduent perquè no són capaços de controlar l’emoció i s’esveren o es descontrolen.   

Els pares dels infants o joves d’altes capacitats solen conèixer bé els seus fills però no sempre comprenen perquè fan les coses. Sovint hi ha bona comunicació. És molt freqüent que hi hagi moments especials de comunicació entre pares i fills. Per alguns aquest moment és el moment post-dutxa, quan assequen els cabells; o a l’hora d’anar a dormir que és quan sembla que baixen la guàrdia i parlen de què han fet i/o de com es senten. Els pares acompanyen els seus fills en el seu dia a dia, i són capaços de preveure alguns moments de cansament, de tensió, d’esverament... i treballen amb ells com resoldre’ls.

Quan treballem amb els docents de l’escola dels infants i joves amb altes capacitats molt sovint parlem amb els tutors, i els demanem crear un vincle positiu amb l’alumne en qüestió. Quan som capaços de crear un clima de confiança, i fins i tot de complicitat, la relació flueix. De ben segur que apareixeran dificultats però si hi ha un bon vincle aconseguirem trobar les sortides possibles per aconseguir avançar en la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats.

En la majoria dels casos és molt bo posar la lupa per veure quines són les necessitats de l’alumne. Ell o ella ens van mostrant on són, i quines eines tenen o quines els hi manquen, per anar avançant cap a arribar a ser la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

Els clàssics deien que la virtut està en el centre. Tan dolent és no fixar-s’hi; com estar tan a sobre que observem tant que portem la “comptabilitat” de les coses que fa (evidentment les coses incorrectes). Hi ha moments en els que serà important "mirar a Sòria", no tant per deixar passar situacions sinó per donar temps perquè agafin l’actuació correcte. Alguns poden llegir l’excés d’observació com un pressing que els impossibilita créixer... La línia és molt fina.

Amb ells també hem de treballar el tema de recordar tot el que els sembla que els han dit, els han mirat, els han fet.... totes aquestes comptabilitats poden ser impossibilitants. 

Tant pares com docents han d’estar amatents. Donar eines, i alhora temps i espai perquè infants i joves puguin desenvolupar-se, canviar, créixer. Cal anar concretant objectius, i donar eines i objectius perquè ell o ella els facin seus i els incorporin en la seva manera de funcionar.  

8-M Dia de la Dona Avui i sempre, sense menystenir a ningú

Sol molestar-me que un dia determinat tots haguem de fer una cosa determinada o parlar d’un tema determinat. Tot i així, estic convençuda que els Dies Internacionals, Mundials, Planetaris o Locals són imprescindibles per visibilitzar realitats que sovint passen incomprensiblement ignorades. No tenia previst escriure avui sobre les dones però un element m’ha tret del no per portar-me al sí.

Acabo de veure un anunci d’Audi que m’ha guanyat. “Sense elles no hi hauria cotxes”. I no és només una frase bonica més o menys encertada per la data sinó que la justifiquen amb tota una colla de noms propis femenins i els seus invents: la Dorothy Levitt és la creadora dels retrovisors; Ada Lovelace és la creadora del sistema informàtic; la Bertha Benz és la creadora de les pastilles de fre; Florence Lawrence és la inventora dels llums de fre i els intermitents; Leena Gade és la enginyera en cap del primer híbrid que va guanyar a Lemans. En el seu anunci han fet invisibles els seus cotxes per visibilitzar-les a elles. M’ha semblat fantàstic.

Tan de bo ben aviat no calgui celebrar aquest dia. La paritat real només serà possible amb la implicació real conjunta dels homes i les dones dels sectors públics i privats.

                                     

Temps de buscar escola (Pares)

Les famílies que tenen fills que han de començar Infantil de 3 anys; les que tenen fills a Sisè en escoles públiques que no són institut escola; i les que volen fer un canvi d’escola per un canvi de domicili, perquè estan a disgust, es senten desatesos o han perdut la confiança en l’escola... totes elles estan en temps de buscar escola.

En aquest moment, escoles i instituts es donen a conèixer a través de les portes obertes físiques o virtuals, algunes en petit grups per culpa de la pandèmia. En les portes obertes ens expliquen la manera de treballar a l’escola; el seu ideari, si s’escau; les instal·lacions... És el moment d’escoltar i llegir entre línies. 

Cada vegada és més freqüent que es facin comentaris sobre el tractament de la diversitat en el centre. Tot i així, moltes vegades no es comenta res de l’atenció de la diversitat a l’alta. Us aconsello fer aquestes preguntes en privat (no hauria de ser però encara està mal vist parlar-ne... i a més necessitem una resposta real, no la políticament correcta). Teniu altres alumnes identificats? Com els ateneu? Tenen un pla individualitzat? Es tracta a l’aula amb normalitat com l’atenció a la resta de la diversitat? Hi ha protocol per tractar les altes capacitats? En cas de ser necessari, heu fet alguna compactació de curs o acceleració de curs?

Totes les escoles i instituts públics i escoles concertades o privades tenen equips d’orientació o psicopedagògic. També ens molts casos reben la col·laboració dels equips dels EAPs. Seria desitjable que tots ells estiguin formats i facin la detecció i la intervenció més adequada a les necessitats d’aquests infants o joves amb les possibilitats de cada centre.

No és fàcil triar però hem de fer la llista de pros i contres per escollir el centre que us faci més el pes. Que més s’adigui a les nostres necessitats com a família i sobretot a les del nostre fill o filla. Hem de tenir en compte també, si pensem en escola pública o concertada, els elements que ens donaran punts o no i posar diferents opcions ordenades per ordre de preferència. 

Comença un temps llarg i incert. Recordeu que el període de preinscripció pels centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) per sol·licitar plaça pel curs 2021-2022 comença el dilluns 15 de març i s’acaba el 24 de març. Cal presentar el full de sol·licitud i els documents que acreditin el que al·legueu. Un cop tancat el període encara queden dos dies, 25 i 26 de març, per aportar informació. Tota la documentació cal portar-la al centre que poseu en primera opció o a l’oficina de matriculació. Si presenteu dos fulls a centres diferents queden anul·lats tots dos.      

Espero que aquestes indicacions i reflexions us ajudin a triar el millor centre pels vostres fills. Bona sort, famílies!

Persones que valen la pena (Pares, Docents i Professionals)

Hi ha persones que mereixen ser recordades perquè quan hi eren ja dèiem que valia la pena viure i treballar al seu costat. Aquest és el cas de l’Eli Yáñez, que va morir la setmana passada. 

Jo la vaig conèixer fa cinc anys quan vaig començar a acompanyar una nena de cinc anys que presentava característiques d’altes capacitats. Em va semblar una gran professional que sabia observar, i atendre, sense estridències, les necessitats de les nenes que tenia al seu càrrec de l’Escola Airina de Terrassa. Les coneixia bé, estava a primera línia de foc. L’apassionava la diversitat i la manera de funcionar de totes i cadascuna de les nenes. Et podia explicar mil detalls que donaven cos a les seves intuïcions. Sempre disposada a escoltar i aprendre. Sempre humil, sabia molt més del que deia. El seu objectiu era que les nenes, totes, es sentissin ateses, estimades, compreses, i arribessin a ser la millor versió d’elles mateixes. Sabia entendre les rigideses, la hipersensibilitat, la intensitat, la fragilitat, les dificultats socials tenyides de no passa res, la hiperrelació amb els adults, la seva literalitat... Era capaç de veure aquestes característiques i llegir-les en clau d’altes capacitats, quan molts altres professionals no fan aquest pas i només veuen les parts. Ella les veia formant part d’un tot, les altes capacitats.

Una greu malaltia la va allunyar de la seva feina. El cos és fràgil. I ens vam deixar de veure. Però la seva manera de treballar havia quedat en la feina diaria de les mestres de l’Airina. La passió per atendre la diversitat, les hores invertides en cada nena mai són en va, la mirada de acull i acompanya...    

Hi he vist el seu somriure, la seva dolçor, la seva professionalitat en aquest temps que no ha estat a l’escola cada vegada que em veia amb les mestres a les sales de tutoria de l’Airina per seguir el dia a dia de les meves nenes.  Sempre amb l’esperança que un dia pogués torna a la seva feina i ens tornéssim a trobar. Ara ja se que no. Però la seva persona quedarà per sempre en el meu record i en les persones que la vam conèixer. Una gran professional i una gran persona. Us he de confessar que l’Eli està en el meu Top 3 d’orientadores escolars, i així la recordaré. Les altes capacitats no sempre reben tanta comprensió real a les escoles.

Com a creient estic convençuda que s’ha avançat cap a la casa del Pare. Voldria que hagués continuat amb nosaltres més temps perquè se m’ha fet curt el camí recorregut amb ella. Però agraeixo haver-me-la trobat, amb tanta gent al món... ha estat un molt bon regal. Descansa en Pau, Eli.   

 

Com fem constar les AACC a les notes? (Docents)

Hi ha grups de Secundària que acaben de donar notes de preavaluació. Però tots els centres abans de Setmana Santa hauran de donar resultats de Segon trimestre / Segona avaluació. Novament ens trobarem amb la dificultat de posar notes als infants i joves d’altes capacitats.

A mi m’agrada posar la lupa en cadascú d’ells i fugir de les generalitats però ens serveixen per comprendre i explicar per això avui com a recurs didàctic parlarem de diferents grups entenent que no ho fem de persones perquè ells i elles poden pertànyer a diferents grups, alhora o al llarg de la seva història, el que ho fa... molt més distret...

Grup 1.- Alumnes d’altes capacitats identificats amb molt bon rendiment. Treballa bé, escolta, participa, té l’autocontrol requerit per no molestar ni als altres ni a ell mateix. Les seves produccions són excel·lents i quan surten de norma és per millorar-la i amb el consens previ del docent. Els d’aquest grup són els superevidents i normatius. Els seus resultats són molt bons però requereixen d’una mica més. Els calen observacions encoratjadores.

Grup 2.- Alumnes d’altes capacitats amb un rendiment acceptable però que no estan motivats a mostrar més. Les seves produccions són molt millorables, sovint lliurades fora de temps... Són aquells que solen tenir en els comentaris de les notes que podrien tenir molt millors resultats si s’hi posessin... però no s’hi posen. 

Grup 3.- Alumnes d’altes capacitats amb resultats irregulars. Només treballen en aquelles matèries que els agraden o que connecten amb el profe. Tornem a comentaris sobre la manca de dedicació i interès. 

Grup 4.- Alumnes d’altes capacitats amb rendiment baix o molt baix. S’estan desenganxant del sistema. No tenen la motivació, la constància, ni l’esforç, de fer el “toca no negociable”. Alguns és per apatia i manca de motivació. Altres pot ser per resistència activa a un sistema que no el té en compte. Aquí els comentaris solen ser que si no hi ha un canvi no podran superar el curs. Definitori però gens motivant.

Alguns d’ells poden tenir un PI, una adequació metodològica i/o de continguts. Uns la gaudeixen i altres no poden o no volen gaudir-la. Si no fan el que toca com els hem de proposar res més (quina paciència seguir sentint això al segle XXI) i és que cal proposar “enlloc de” no “després de”.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les si alguns ja tenien bons resultats abans? No pot entrar en la base numèrica i haurà d’entrar en la part dels comentaris.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les quan els seus resultats de “la base” no son correctes? Cal reflexionar. Si superen el pis superior vol dir que l’inferior està superat. Tindrà reflex en les notes numèriques? Segurament caldrà també un suport o explicació en els comentaris.

Als qui no entren a les adequacions com valorar-los si no superen la suposada base?  Cal parar i estudiar el cas. Segurament no hem connectat amb ell o amb ella i no serà possible continuar treballant amb ell/ella si no vol. És el protagonista del seu aprenentatge i té altes capacitats encara que estiguin una mica rovellades o no treballades. És imprescindible una acció tutorial a fons.

Treballeu amb autoavaluacions. Per aquests infants i joves és un molt bon recurs juntament amb la metacognició. Podem obtenir informació i alhora consolidar el vincle imprescindible perquè aquest alumne sigui capaç de desplegar les seves capacitats.

Sovint no trobem frases per aquests alumnes i aquestes situacions en el model que ens proposen els butlletins de qualificacions informatitzats. Potser som a temps d’introduir frases noves o no. També podem afegir-les a mà. Però sempre serà necessari valorar el funcionament de l’alumne respecte el PI.

Les seves qualificacions han de tenir en compte els recursos dels que disposa i quin us en fa. No pot ser que ens els alumnes d’altes capacitats no es faci cap referència a les adequacions que es duen a terme per atendre les seves necessitats.

Parlem molt d’atendre la diversitat i en molts casos en fa , fins i tot a l’alta, però no queda reflectit a les notes. Les notes han de ser el reflex del que estem fent a l’aula i fora d’ella amb un alumne concret i del que fa ell/ella. Ho aconseguim?

Faig tot el que puc però res és prou... (Pares i Docents)

La maternitat-paternitat no és fàcil. Deien que els infants venien amb un pa sota el braç, però mai ningú ha dit que vinguessin amb un manual d’instruccions.  Tots els pares i mares l’haguéssim agraït tant com un petit botó d’on-off per moments d’emergència. Però si tots els pares ho hauríem agraït, els pares dels infants i joves d’altes capacitats segur que serien capaços d’iniciar una recollida de signatures avui mateix per aconseguir-los, si fossin possibles.

Si només poguéssim fer servir un adjectiu per definir-los diríem que tots són intensos. La intensitat tenyeix la seva vida i els pot afectar de maneres molt diferents,  però sens dubte, la intensitat potser una de les característiques més freqüents. Però n’hi moltes altres: curiositat, rigidesa, hipersensibilitat, poc autocontrol, necessitat de novetat i moviment, fort sentit de la justícia, necessitat de la veritat, preocupació extrema per tot i tothom, observació escanejadora, incontinència verbal, memòria d’elefant, disincronia entre la part cognitiva i l’emocional... tot a l’extrem. I quan un vehicle va a tota velocitat es molt més difícil de conduir perquè en la conducció hi comencen a aparèixer altres elements diferents del cotxe, l’expertesa del conductor o la carretera. La pròpia velocitat juga un paper molt important que farà que el gaudi del paisatge i el temps de frenada siguin molt diferents d’altres vehicles que funcionen  a una velocitat més raonable.

Els infants d’altes capacitats ho són des de sempre. Venen així de sèrie encara que els identifiquem als tres, als sis, als deu, als quinze o als quaranta anys. Ja són. I els pares ho saben encara que d’inici no lliguin caps. I com que poden ser molt diferents és molt habitual que no sapiguem què passa. Haver-los de pujar sense saber per què són com són pot arribar a ser molt complex. Hi ha fills que sembla que ho posen fàcil però n’hi ha d’altres amb els que tot el que fas mai és prou.

Aquest era el comentari d’una mare. "No paro, em desvic per ells, sempre buscant coses que els vagin bé, activitats engrescadores, aliments saludables, companyies positives. I enlloc de gaudir-ne i ser agraïts encara exigeixen més. Res és suficient. Cada cinc minuts novetat. Sempre en volen una mica més". Evidentment no és el cas de tots però a qui li ha tocat no el consola gaire, per no dir gens, que hi hagi infants i joves que sembla que vagin sols.

Què podem fer amb aquell infant o jove que no s’apassiona per res. Tot el que li proposem li sembla un rollo, bufa, remuga... Sembla de sabó perquè quant més el vols agafar més se t'escapa de les mans.  

Què podem fer amb aquell que té arrencada de cavall i parada de burro... Sembla que s’apassiona però li dura dos dies, pot ser que tot li vagi bé però no el motiva prou...

Què podem fer amb aquell  infant que té un tema: dinosaures, l’espai, els animals extingits, els egipcis, els romans, els cavallers medievals, els nombres, el Titannic, els volcans... que l’interessa moltíssim mentre la resta del món sembla transparent i ni la veu?   

I amb aquella noia que necessita més vitamines cognitives però que vol passar desapercebuda perquè no vol que malparlin d'ella i les seves amigues la deixin de banda?

I amb aquell que vol fer només la seva i no en vol saber res de les coses que toquen i no són negociables? Vol que el món giri al seu voltant i ho aconsegueix quan la família cedeix amb tal de que el nen no s’enfadi i no faci rebequeries, perquè ja no és tan petit. 

I amb aquell que és capaç de llegir sobre l’espai i els forats negres però quan  hi ha un problema a classe i el professor li diu que li posarà set negatius no ho sap descodificar i s’ho pren al peu de la lletra i es trenca per dins perquè sent que ja té aquesta matèria suspesa per sempre i no li donaran el títol.

I aquell que no para de bellugar-se, que no para quiet a la cadira, que li cau tot, que necessita tenir les mans ocupades  i tothom pensa que és un TDA però el que necessita és que li donin una estona per bellugar-se i un motiu per estar quiet?

I aquell que després de 8 anys decideixen que ara ja no és Asperger i les seves dificultats de relació potser eren degudes a la timidesa, a la dificultat de gestionar la frustració, a la rigidesa del seu comportament, la intensitat de les altes capacitats i ara ha aconseguit una relació “normalitzada”, amb qui ell vol i sempre des de la discreció.

I aquell que respon de manera agressiva, prepotent o de manera sumisa i amb inferioritat; perquè està fart d’esperar i no entén per què sempre és l’estrany, el “raret” i per què els seus companys no l’accepten com és?. 

Podria proposar-vos mil casos reals de nois i noies, de pares desesperats perquè aquests nens i joves no responen a la imposició, responen únicament a la seducció, a la força de la raó, de la justificació de la paraula que han d’entendre i veure com a positiva per a ells per començar un canvi de comportament. Això sí, quan comença el canvi, que sol començar amb un primer pas, és fantàstic.

A la pregunta què podem fer la meva resposta és ser-hi. Estimar-los sempre. Escoltar-los sempre. Intentar, partint de validar els seus sentiments i emocions, que puguin posar paraules a les seves dificultats, al que els angoixa present o futur. Un cop tenim definit el problema podem pensar mil solucions. Ells només han de fer servir la seva, la que els encaixi, encara que per trobar-la necessitin diferents intents. Com a pares, de vegades ens sentim sols, se’ns acaben les idees... en aquests moments és important contar amb un interlocutor vàlid, o amb una xarxa de persones que saben de què parlem i què estem vivint.

Això sí, quan comença el canvi, que sol començar amb un primer pas, és fantàstic. No hi ha receptes, ni varetes màgiques però quan connectem amb ells i es posen en marxa... és fantàstic!