Dijous 15 de maig L’agenda i els alumnes d’altes capacitats.

 

L’agenda d’un alumne d’altes capacitats pot estar plena, buida, dibuixada, en blanc, incompleta.... N’hi ha que en fan un molt bon ús. Són aquells infants que són políticament correctes, obedients i que volen complaure als seus adults, que potser han automatitzat els processos o han vist que els anava bé fer-ho. A molts altres els costa fer servir l’agenda perquè o bé recorden amb claredat el que cal fer o el que cal portar o bé perquè sempre fan “els deures” entre classes i no solen portar feines a casa. En alguns centres als alumnes no els és necessària perquè només hi ha deures si no han acabat la feina de classe, i els deures sempre són per la setmana vinent. Quan arriben a l’ESO, amb l’arribada d’un professor cada hora, poden començar les dificultats perquè cada professor és un món. Quan arriben a Tercer d’ESO sembla que alguns inicien els problemes reals d’agenda. Fins aquest moment han hagut de salvar alguna patinada però com que generalment porten la feina feta... no salta l’alarma del professor. Però arriba un moment en que comencen els treballs a mig o llarg termini, ja no és “per demà o pel proper dia”. I aquí comencen naturalment les barreges. A més, com que la seva atenció és intermitent poden donar indicacions en el moment en que posa cara de que hi és però està molt lluny, està desconnectat. En aquest cas, potser que no registrin el que cal fer o el que cal portar.

Com ho podem fer per convèncer-los de que facin servir l’agenda quan ells entenen que no és necessari ni tan sols imprescindible. Només els podem convèncer en clau de futur a través del vincle. Oi que no comencem a fer servir el bastó perquè el necessitarem en trenta o quaranta anys? Però potser sí que és important començar a pensar que no hauria de ser un problema sinó una eina útil. Això ens pot servir amb ells, i entrenar quan veiem que ho necessitem i abans pensar, parlar-hi, trobar com fer-ho i quan fer-ho. Serà començar l’entrenament perquè després puguin deixar la ment lliure per altres coses més importants i interessants. Ens han de creure, en clau de futur. Només ho faran si ells ho creuen necessari.

Més endavant, el fet d'haver automatitzat les anotacions els ajudaran a deixar la ment lliure de coses potser importants o imprescindibles com pagaments o lliuraments que fets en el seu moment no comporten cap problema, però després de la data final poden representar una despesa d'un 20% més, o una mala nota, o un client perdut. Si automatitzen apuntar certes coses a l'agenda serà un èxit de futur. Bé, anotar i recordar de mirar-la. Ara potser no és essencial, ni de bon tros, però segur que serà necessari més endavant i aquest entrenament ens arreglarà més d’un dia.

A alguns dels infants els costa entendre que necessiten una memòria en paper quan tenen una memòria d’elefant. D’entrada, no els sembla molt bon pla, però la realitat és molt tossuda, més que ells, i segur que més endavant els facilitarà la vida.

A mida que es van fent grans hi ha més coses a recordar en diferents nivells d’importància. Des d’un aniversari fins a coses per portar passant per treballs a llarg termini, exàmens o responsabilitats a casa. Ser capaços d’alternar aquestes llistes és molt necessari i no ens hauríem de deixar res encara que tinguin diferents nivells d’importància. Quan hi haguem d’afegir visites mèdiques, pagaments, d’impostos o de quotes, dates d’inscripció... es convertirà en imprescindible perquè el món no ens espera. Alguns encara podrien tirar de memòria però si volen treballar intensament en altres coses podran “desconnectar” i així no es passaran de frenada amb la conseqüent frustració i mal humor.

De vegades no anoten les tasques perquè no tenen costum de portar l’agenda o revisar-la. Tot és un aprenentatge que cal automatitzar i això només ho farà si ho vol fer. La nostra feina és acompanyar-lo perquè entengui que és necessari, el moment d’iniciar aquesta activitat segurament no és el mateix que els companys. No ens comprarà un curs de natació quan l’aigua li arriba als turmells. Parlem-ne!

Pensem seriosament en el futur. No els podem obligar però sí que es poden convèncer... el futur és seu!   

No podem portar el compte de tot! (Pares i Docents)

 

Els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos. Qualsevol de les seves característiques queden amplificades per aquesta intensitat. La intensitat fa que la velocitat que prenen els seus actes sovint requereixi més temps de frenada del que podria ser habitual per la seva edat. Els tècnics de transit diuen que quan  un vehicle va a 120km/h necessita 98 m per frenar del tot. Ells són tot velocitat i intensitat i molt sovint, poc autocontrol pel que necessiten temps i espai per frenar del tot.

Molt sovint observem que presenten dificultats d’autocontrol a causa de la seva intensitat. Les seves emocions es desborden amb facilitat tant per dalt com per baix. Una activitat desitjada, com la visita d’uns cosins, pot fer que l’emoció l’alteri. Alguns necessiten que els anticipin el que han de fer i així es poden preparar, mentre que per altres l’anticipació és contraproduent perquè no són capaços de controlar l’emoció i s’esveren o es descontrolen.   

Els pares dels infants o joves d’altes capacitats solen conèixer bé els seus fills però no sempre comprenen perquè fan les coses. Sovint hi ha bona comunicació. És molt freqüent que hi hagi moments especials de comunicació entre pares i fills. Per alguns aquest moment és el moment post-dutxa, quan assequen els cabells; o a l’hora d’anar a dormir que és quan sembla que baixen la guàrdia i parlen de què han fet i/o de com es senten. Els pares acompanyen els seus fills en el seu dia a dia, i són capaços de preveure alguns moments de cansament, de tensió, d’esverament... i treballen amb ells com resoldre’ls.

Quan treballem amb els docents de l’escola dels infants i joves amb altes capacitats molt sovint parlem amb els tutors, i els demanem crear un vincle positiu amb l’alumne en qüestió. Quan som capaços de crear un clima de confiança, i fins i tot de complicitat, la relació flueix. De ben segur que apareixeran dificultats però si hi ha un bon vincle aconseguirem trobar les sortides possibles per aconseguir avançar en la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats.

En la majoria dels casos és molt bo posar la lupa per veure quines són les necessitats de l’alumne. Ell o ella ens van mostrant on són, i quines eines tenen o quines els hi manquen, per anar avançant cap a arribar a ser la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

Els clàssics deien que la virtut està en el centre. Tan dolent és no fixar-s’hi; com estar tan a sobre que observem tant que portem la “comptabilitat” de les coses que fa (evidentment les coses incorrectes). Hi ha moments en els que serà important "mirar a Sòria", no tant per deixar passar situacions sinó per donar temps perquè agafin l’actuació correcte. Alguns poden llegir l’excés d’observació com un pressing que els impossibilita créixer... La línia és molt fina.

Amb ells també hem de treballar el tema de recordar tot el que els sembla que els han dit, els han mirat, els han fet.... totes aquestes comptabilitats poden ser impossibilitants. 

Tant pares com docents han d’estar amatents. Donar eines, i alhora temps i espai perquè infants i joves puguin desenvolupar-se, canviar, créixer. Cal anar concretant objectius, i donar eines i objectius perquè ell o ella els facin seus i els incorporin en la seva manera de funcionar.