Preparem el Dia de la Pau (Docents)

El darrer dia del mes de gener es celebra el Dia de la No Violència i la Pau a les escoles. Es celebra tot recordant l’assassinat de Gandhi. Moltes escoles i instituts aprofiten aquesta diada per fer activitats al voltant de la Pau. Es poden fer activitats molt genèriques sobre la Pau, sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, sobre els Premis Nobel de la Pau, sobre la Pau en entorns més propers com la nostra població, el nostre barri, la nostra escola o institut o la nostra classe. La celebració pot implicar tot el matí o un parell d’hores o la tarda. El primer que hem de fer és definir qui seran els participants i què els podem proposar... 

Entre els alumnes d’altes capacitats en trobem amb talents diferenciats: els que els agrada investigar, els que els agrada dibuixar o crear escenaris, els que els agrada relacionar-se amb les persones, els que els agrada agafar el micròfon o explicar, els que prefereixen escriure però no llegir, els que poden preparar una coreografia o crear una cançó... Alguns els agrada mostrar-se i altres prefereixen restar en l’anonimat però fer la feina. Podríem pensar en ells i altres per proposar-los alguna activitat específica pel dia de la Pau i la No Violència? Cal posar-hi fil a l’agulla. Si no ho heu fet mai, comenceu per coses petites... aquí teniu algunes propostes.

- Decorar l’entrada amb fotografies de Premis Nobel de la Pau i posar en un altre lloc unes petites biografies o informacions perquè tothom pugui jugar a unir fotografies i textos.  Podem penjar la decoració el divendres 27 de gener i treure-la el divendres 3  de febrer.  Tots els grups podran veure l’exposició en el temps de tutoria i fer una activitat segons les seves edats. (ajuntar imatges i textos, explicar qui són, ampliar la informació...)

- Fer un gran Colom de la Pau per decorar alguna paret que pintarem entre tots amb pintura de dits. Cada classe anirà passant en fila i tots els alumnes pintaran un tros del colom o del signe de la Pau. També podem signar amb el nostre nom o fins i tot posar-hi desitjos de Pau.

- Podem fer una paret de maons en els que cada classe pot escriure tres coses que poden fer els infants per ser elements de Pau. 

- Buscar poemes de Pau i preparar-los, llegir-los a classe i comentar-los.

- Escriure petites escenes quotidianes en les que un personatge sigui un element de Pau i representar-les a classe.

- Qui vol la guerra...? escriure un text argumentatiu sobre el tema.

- Quan la guerra ja no és notícia... què passa? Escriure un text argumentatiu.

- Escoltar músiques de Pau: clàssiques i modernes (recerca justificada) o crear cançons de Pau.

- Podem fer llaços blancs, o un berenar especial per recollir fons per a causes pacífiques.

- Podem fer una recollida de material sanitari o escolar per a refugiats (connectar abans amb els interessats per saber què necessiten).

-        Podem redactar cartes per sol·licitar la finalització dels conflictes bèl·lics. 

Hi ha mil coses que podem fer des de l’escola o l’institut. En totes elles hi hauria d’haver un sentit i una mesura en la dedicació del temps a cada activitat. Els alumnes d’altes capacitats poden ajudar en les activitats extraordinàries. Seria bo preguntar-los i escoltar què proposen... potser en alguns casos la primera proposta hauria de ser la dels docents per arrencar i quan vegin que és possible i que els permeten pensar i fer s’aniran animant. No podem començar amb tot. Posem en marxa petits detalls i mica en mica...         

Repetim o enriquim a l'Educació Infantil o a Cicle Inicial? (Docents)

Pels infants d’Infantil i dels primers cursos de Primària aquests primers dies de classe són mortals. Recuperar les rutines són l’objectiu bàsic i alguns alumnes que presenten més dispersió s’emporten tots els esforços i omplen tot l’espai. Hi ha vegades que sembla que la classe ha d’anar a la seva velocitat i els nostres nens i nenes poden reaccionar de maneres molt diferents:

- N’hi ha que esperen estoicament. Aquests semblen transparents als ulls dels docents. Són políticament correctes i entenen que la mestra té ara una altra feina i s’esperen sense fer soroll. 

- N’hi ha d’altres que no poden suportar el temps d’espera i empipen tan com poden als companys, o fan sorollets, o fins i tot miren de passar desapercebuts però no ho aconsegueixen.

- Un tercer grup alterna entre els dos primers depenent de la relació amb el docent o amb la matèria, de les ganes de treballar del dia o de com s’hagi llevat...

Conèixer el que saben els nostres alumnes és una de les tasques (de vegades no fàcils) dels docents. No sempre ens ho volen explicar o de vegades no saben explicar el que saben... Per això és necessari que si tenim infants que intuïm o la família intueix que puguin ser d’altes capacitats prenguem la iniciativa i proposem activitats amb una mica més de nivell.

No es tracta de fer tasques de cursos més avançats sinó d’enriquir el que fem a classe. 

a.- Si estem treballant la roba d’hivern podem afegir-hi altres peces de roba que no treballem amb la classe (exclusives de llocs o de professions), o com s’escriuen o pintar algun disseny exclusiu per a algun personatge...

b.- Si estem treballant una lletra oferir la possibilitat d’escriure altres paraules que comencin en aquesta lletra o cercar al diccionari paraules d’ús comú amb aquesta inicial i veure com s’escriuen...

c.- si estem treballant la descripció proposar fer petites descripcions de diferents objectes mentre la classe en prepara una tots junts. Pensar com és millor començar la descripció: per la forma, pel material, pel color, per l’ús... preparar-se per jugar a les endevinalles donant tres o quatre característiques de cada objecte.

d.- donar la oportunitat d’ordenar cromos de diferents maneres. Els de futbol ofereixen infinites possibilitats: per números, per equips, per ordre alfabètic de cognom (potser deixant la pauta de l’alfabet), per posicions, per alçada, per pes, pel color de cabell o de la pell, per any d’inici, per data o lloc de naixement...  i comencem amb les necessàries combinacions (posicions i números)...

e.- podem proposar lectures un punt més elaborades sense anar-les a buscar a les classes dels grans sinó a la biblioteca de l’escola o trobar-les directament a la classe.

f.- podem proposar fer seriacions de dos o més categories (color i forma) amb una base o que escullin la forma.

Haurem de valorar si és pertinent que faci aquestes tasques sol o sola, o si els hem d’oferir a altres infants que també les puguin aprofitar. A l’escola hem de treballar l’equitat, donant a cada infant el que necessita. Si des de petits integren que a classe es fan tasques multinivell però tots són iguals en dignitat tindrem molt de guanyat. És important que no assumeixin que a l’escola hi anem a esperar que tots arribin i per tant estarem llargs temps sense fer res. Aquesta mai és una bona opció.

Tots poden gaudir amb les activitats programades en diferents nivells i pot quedar normalitzat per a algunes o moltes activitats d’aula.

                                                                  

Sant Tornem-hi i els propòsits per l’any nou

Avui tornem a començar. Tornem a les rutines després de les vacances més especials de l’any: les de Nadal. En elles les emocions estàn a flor de pell, tan en l’aspecte positiu com en el negatiu i per a molts infants , joves i adults són ben difícils de gestionar. Però ara cal mirar endavant i comencem el segon trimestre del curs que ens portarà fins Setmana Santa. Aquest any seràn tres mesos complets, gener febrer i març, en els que podrem fer bona feina.

És moment de fer propòsits i aquest any he trobat l’escrit d’una mestra, psicopedagoga i divulgadora educativa que és mare de dos adolescents, Sonia López i m’ha agradat. No fa referència específica a les altes capacitats però si ho tinguéssim com a base crec que ho podríem signar molts. Per això us reprodueixo el seu text:

“L'experiència com a mare i docent m'ha ensenyat que els objectius més importants que hauríem de marcar-nos en l'educació haurien de ser:

- Que siguin nens i joves lliures i amb autonomia. Amb un pensament crític que els permeti pensar i decidir sense sentir-se condicionats pel que puguin pensar o opinar els altres.

- Que aprenguin a ser amos de les seves vides, que lluitin per cadascun dels seus somnis i no els deixin en mans de la sort o del destí. Que estiguin disposats a esforçar-se tot el que faci falta sense posar excuses, sent conscients que a vegades la vida serà injusta. Que aprenguin a demanar ajuda sense vergonya.

- Que sàpiguen estimar als altres encara que siguin molt diferents a ells. A mostrar-se respectuosos davant la diferència d'edat, gènere, religió i ideologia. Sense jutjar el camí que decideixen triar els altres i mostrant interès per conèixer maneres de viure i pensar diferents a les seves.

- Que trobin aquelles coses que els omplin la vida d'il·lusió a través de la música, la ciència, la literatura o l'esport. Que no es cansin mai d'aprendre, d'investigar, de preguntar els dubtes, de millorar una mica diàriament. De conèixer a gent nova o viatjar descobrint llocs meravellosos.

- Que aprenguin que els conflictes mai han de solucionar-se alçant la veu o amb violència. Que cal defensar les idees amb arguments i no amb males pràctiques. Sabent reconèixer els propis errors i demanant perdó les vegades que siguin necessàries.

- Que siguin agraïts, que siguin capaços de valorar totes les coses bones que ja tenen en la seva vida i aprenguin a dir gràcies i t’estimo. Que ajudin de manera desinteressada a totes les persones que ho necessitin al seu voltant.

En aquest 2023 el meu desig és que els pares i mares es converteixin en el millor exemple que els nens o joves puguin tenir.”

Crec que no cal afegir res més. 

Els millors desitjos pel 2023 que comença. 

Que fem, entre tots, un molt bon 2023!

Dia dels Drets de l’Infant (Pares i Docents)

Que els nostres infants i joves d’altes capacitats tenen opinió des del minut zero és una realitat. Tenen una opinió que argumenten i podríem parlar amb ells com si fossin molt més grans del que són, cosa que els allunya novament dels seus suposats “iguals”.

Ahir es va celebrar l’aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants. En moltes escoles la setmana passada es van fer activitats al voltant d’aquests tema. I molts d’ells fan la seva lectura... la seva lectura particular.

“Quina barra! S’omplen la boca d’escoltar els infants, de cobrir les seves necessitats, però a nosaltres qui ens escolta... escoltar, entendre... normalment no ens escolten però si alguna vegada ho intenten no ens entenen perquè no descodifiquen bé. No ens entenen. No saben llegir el que els diem i el que ens passa. I si els diem A, ens contesten B, pensant que som com els altres... sense ni imaginar com som en realitat.”

Quan escoltes això dit des de dins, des del fons, se’t trenca el cor. Sobretot perquè coincideix amb el que els adults que l’estimem veiem cada dia.

Tan de bo els Drets fossin respectats sempre i amb tothom. Els nostres infants i joves necessiten ser coneguts i acceptats com són. Falta molta sensibilització i coneixement. Cada dia som molts els que fem passos en aquesta direcció. Aquest cap de setmana he pogut assistir al I Congrés d’Altes Capacitats a Pinto (Madrid). Una gran sala plena de pares i professionals que volen ser presents, visibilitzar, conèixer, atendre els infants i joves d’altes capacitats. Més de 400 persones en directe (pares i professionals) i més de 150 persones en streaming (moltes de Sudamèrica). En parlaré en el següent post però avui el comentari personal d’un noi m’ha canviat els plans... 

    

Bons regals (Pares)

Durant tot l’any tenim moltes ocasions per fer obsequis: els aniversaris, els sants, l’aconseguiment de fites importants o simplement perquè és avui i ens ve de gust.

Al mes d’octubre en P. va acabar el Kumon i els seus pares li van fer un regal especial. Em va semblar fantàstic i avui és el punt de partida del nostre text i de la nostra reflexió. No és fàcil saber què regalar a un infant d’altes capacitats. Ho tenim més fàcil quan algú té un interès molt marcat, i aquest és el cas. En P. vol ser paleontòleg des de fa molts anys. Ara ja fa Sisè, però des de Segon de Primària totes les seves exposicions orals a l’escola han seguit un fil conductor (que alguns dels seus mestres com tenen una visió parcial no han reconegut). A 3r “els dinosaures”, a 4t “la formació de la Terra”, a 5è “els sinàpsids” i a 6è dubtava entre “la figura del paleontòleg” i “l’evolució humana”...

Però tornem al regal. Una caixa amb dos dinoglobus, galetes dinosaurio, dinocereals, minifuets, pets de monja, catànies, fruita deshidratada i un sobre amb un viatge a Londres de dos dies per anar a veure el Museu d’Història Natural amb el pare (la mare i l’altre germà es queden a casa, ell ja va tenir el seu regal a final de temporada quan va guanyar la lliga amb el seu equip de futbol). Què en penseu? Ell ja estava encantat amb les cosetes... però l’experiència el va deixar més que parat. El Museu d’Història Natural de Londres és el somni de qualsevol que visqui la paleontologia com una possibilitat de futur. Els seus ulls i el seu somriure ho deien tot!

De vegades, no cal anar tant lluny; però regalar experiències és sempre un encert. Els nostres infants tenen tot el que necessiten i més. De vegades és fàcil trobar possibilitats: museus, visites guiades, passejades a cavall, sortides amb kayac, rutes de muntanya, estades en cases rurals o als arbres,... o encara més econòmic rutes en bicicleta, a peu, pícnics... 

Alguns ja han començat a fer la Carta als Reis: telescopis, microscopis, jocs de ciències; llibres, llibres i més llibres (subscripcions a revistes; guies de rastres d’animals, de papallones, de minerals, de plantes; llibres de mitologia; atles; llibres en altres llengües...), elements per endreçar o decorar; pintures, papers, llibretes de dibuix, cavallet, llapis de colors o retoladors, materials per fer manualitats; disfresses, robes i màscares; cartes o jocs de taula; roba o material esportiu... 

En celebracions especials hauríem de poder combinar el que necessiten (jerseis i mitjons, un paraigües, un diari, una agenda, uns llençols, una bossa d’esport, un barnús...) i el que desitgen (practicar les seves aficions o descobrir-ne de noves). Podem reforçar els lligams amb un detall sentimental o un record d’experiències passades junts (una fotografia, una pedra del riu, un potet amb sorra de la platja...) o experiències futures (un berenar de xocolata desfeta, un pa amb tomàquet, una pel·lícula al cinema, una peça de teatre o un concert, un passeig per la platja a l’hivern...).

El millor dels regals és l’emoció de pensar alguna cosa per algú i poder-li oferir i sobretot l’expressió de qui ho rep. Proposem-los que pensin en els altres en ocasions especials. No ho centrem en el valor econòmic. Siguem creatius. Donem la possibilitat.

Espero que aquestes reflexions us hagin estat profitoses i us hagin obert a noves possibilitats de regals. Però no oblideu que el millor regal és un somriure, la vostra presència i viure temps en família.

Intervenció educativa: modificacions curriculars per als més capaços (Docents)

 

Una de les persones que més ha estudiat i escrit sobre la intervenció educativa en Altes Capacitats és Javier Tourón. Des de l'1 de setembre de 2021 és Catedràtic Emèrit de la Universitat Internacional de La Rioja-UNIR, en la qual ha estat Vicerector d'Innovació i Desenvolupament Educatiu des de setembre de 2015. Catedràtic de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació i Doctor en Ciències de l'Educació i Ciències Biològiques. Past-President del European Council for High Ability (2000-2004), del qual és membre honorari. Membre del National Advisory Board del Center for Talented Youth (CTY) de la Universitat Johns Hopkins (2003-2011). Va fundar i va dirigir el centre per a l'atenció educativa d'alumnes d'alta capacitat CTY España, International Charter Member del CTY de la Universitat Johns Hopkins (2001-2011). El que us deia, una autoritat en el tema. Una de les fonts de les quals solc beure perquè sempre aporta temes interessants.

En un dels seus escrits sobre modificacions curriculars per als més capaços trobem aquestes propostes basades en una frase de Maker i Nielson:

"Els mètodes utilitzats en els programes dels més capaços han de posar més èmfasi en l'ús de la informació que en la seva adquisició". (Maker i Nielson (1995))

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

- Fomentar l'elecció.

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

I no són aquestes premisses, fet i fet, una necessitat per a tot l'alumnat? “

Doncs sí, Don Javier, les propostes per a les altes capacitats poden servir per a tota la classe. Ells i elles les abordaran amb més intensitat, més nivell d'abstracció, més creativitat però poden ser per a tots. Però si no es pot proposar a tots, plantegem-los treballs d'ampliació o aprofundiment amb aquestes premisses.

I a partir d'aquí faig jo les meves propostes.

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

Alguns nens comenten per què el professor em suggereix fer treballs dels quals ell ja sap la resposta. Quina gràcia té copiar i enganxar? Per què haig de repetir vocabulari que ja conec? Però en canvi quan han de processar la informació, partir d'una informació nova per a ells i aplicar-la en un nou context o utilitzar-la per a una creació, tot això comença a tenir sentit. T. (4PRI) ha començat un projecte d'avions. Ha començat coneixent el vocabulari específic de les parts de l'avió, els tipus d'avions, la història de l'aviació, les lleis de Newton... Tot això és base per a resoldre la pregunta central: per què volen els avions? La M. (4PRI) odia els exercicis d'omplir amb paraules els espais buits en unes frases. Diu que així no pot explicar el que ha après només repetir el que posa el llibre i quan hi ha una caixa de paraules diu que ja és el súmmum, que no són ximples.

Proposo crear en classe una carpeta on puguin escriure “Què passaria si…” Depenent dels cursos podem limitar l'extensió dels textos sempre per sota (mínim 3 línies, mitja pàgina…) amb un format de Din A-4 o quartilla en la qual ha d'aparèixer la hipòtesi com a títol i la resposta que pot ser experimental o inventada. La il•lustració o fotografia serà opcional però convenient. Pot ser un exercici a fer quan acaben les tasques o en moments en els quals l'explicació comença a ser repetitiva. Sempre han de demanar autorització visual al professor per a canviar d'activitat. I alguna vegada pot ser activitat de classe. És cert que els experiments tal vegada és millor fer-los a casa i la redacció a l'escola o donar-li els últims retocs d'ortografia i sintaxi. La carpeta es converteix en material de lectura i d'aprenentatge.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

Quan la resolució de problemes està lligada a situacions reals adquireix una nova força. Els podem proposar crear un problema de matemàtiques relacionat amb la seva vida real que es resolgui amb una operació determinada, o sobre un tema: cromos, viatges, futbol, cantants, Pokémons…

La metacognició, com aprenem, és un tema que els sol interessar. Posar lògica i sentit en el que fem en classe o els proposem a alguns, els serveix per a conèixer-se millor i veure que poden exportar-ho a altres moments de la seva vida. Guanyar en autonomia personal, generar objectius, aprendre a planificar, encaixar els canvis no previstos, entrar en la disciplina personal per a aconseguir objectius possibles… i fer los conscients del que estan fent i a on ens porta. El seu cervell ens entén sempre, el seu cos ha de treballar per a fer-ho i no sempre està disposat a fer l'esforç perquè molts no han fet mai cap esforç en l'àmbit de l'aprenentatge. És com si els coneixements i procediments se'ls enganxessin per art de màgia.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

Proposo la lectura, que sol ser positiva per a ells, o en defecte d'això el visionat de documents gràfics per a facilitar la reflexió. Un element molt positiu és la lectura de biografies adaptades a la seva edat o al seu nivell lector.

Actualment molts centres treballen el tema de la autoevalución, la coavaluació fins a l'avaluació de docents. Seguir una rúbrica o poder realitzar-la és un repte. Però també ho és encaixar una crítica i veure quan és merescuda i quan només obeeix a l'enveja o a l'egoisme dels companys. Aquí treballar l'objectivitat i la subjectivitat és molt efectiu. També la realitat i la fantasia (el que pensava, el que pretenia… versus el que vaig fer o el que van veure des de fora).

- Fomentar l'elecció.

A molts nens i joves d'altes capacitats els costa triar perquè sempre implica deixar alguna cosa fora i alguns no ho poden suportar. Per això és bo saber en quin punt estan perquè pot ser un desestabilitzador o una bombona d'oxigen. En l'elecció podem mostrar diferents graus de dificultat. En aquest cas haurem d'orientar a alguns que no es quedin amb el més simple i que acceptin el repte. Uns altres ho agafaran ràpidament. L'elecció també pot ser temàtica (com en el cas dels llibres de lectura o dels títols d'una redacció, o de les dades d'un problema matemàtic).

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

La meva proposta relacionada amb el ritme de treball és la possibilitat d'oferir un pla B del qual hàgim informat la classe i que no sigui únicament proposar-li l'espera com tota intervenció. Quan es treballa explicació- exercicis és fàcil posar en un costat de la pissarra els exercicis que hauran de fer i que els alumnes que no necessiten més explicació perquè ja tenen clars coneixements i procediments puguin començar a fer-los amb autorització visual. (els professors diuen que es poden afegir a aquesta activitat alumnes que no estan en aquesta situació i a ells se'ls pot indicar que cadascun té el seu temps i cal atendre les seves necessitats). També hi ha la possibilitat d'un dossier d'activitats de la matèria d'ampliació i aprofundiment o els exercicis finals del llibre o la lectura d'un llibre d'aquesta temàtica… però sempre sense enlairar-se de la classe, com qui escolta la ràdio perquè si apareix un contingut nou o que desconeix pugui reenganxar-se a la classe. Recordeu que el que volen és aprendre, no perdre el temps. Proposar activitats per a casa com el visionat de vídeos d'ampliació o llibres de lectura és sempre positiu. Altres recursos com la creació d’un Kahoot d’un llibre de lectura o un power point de resum del tema també pot ser interessant.

No es tracta d'omplir-los d'activitats ni que siguin els únics que reben aquestes propostes. En classe, els identificats conviuen amb altres nens i nenes que per disciplina o passió poden també fer aquests treballs individuals. Altres activitats poden ser per a tota la classe. Però si ells no se senten al·ludits cal animar-los a participar. De vegades ho necessiten i no ho saben, o no s'atreveixen per por o per mandra.

Si voleu veure exemples dels dossiers, tinc material en català, castellà i anglès més de primària que de secundària però continuo elaborant…

Podeu sol·licitar-me'ls a atencioaltescapacitats@gmail.com i si voleu parlar sobre intervenció educativa en altes capacitats o necessiteu orientació podeu connectar amb mi al mail. Us escric des de Barcelona.

Una història positiva (Pares i Docents)

Tots els pares en un moment miren el seu fill i es pregunten: Se’n sortirà a la vida? Serà feliç? Aquestes preguntes se les fan tots els pares però els pares de fills amb altes capacitats les fan convençuts de que hi ha una complicació afegida o un seguit de possibles complicacions afegides. El seu fill o la seva filla és peculiar. Té molta curiositat, aprèn de pressa i ho viu tot amb una intensitat inusual. Pensa, raona, relaciona i opina des de molt petit. Sovint sense filtre diu el que molts adults poden pensar. Pot tenir dificultats amb les  situacions noves o inesperades o amb la literalitat de les preguntes o idees, hi ha vegades que combina amb una manera inusual de veure el món i de trobar maneres diferents de fer les coses. Molts d’ells volen ser recordats per millorar la vida de la gent en qualsevol àmbit. I aquesta combinació de característiques els converteix en persones peculiars que en el millor dels casos no és gens igual als seus  “iguals”. Per això els seus pares preveuen dificultats, de vegades serioses dificultats futures. Però hi ha vegades que aquest mal temps ni arriba ni arribarà. I aquesta és la nostra història d’avui. 

Aquesta és la història d’un noi molt tímid que vaig conèixer el 2014 quan començava 2n d’ESO en un institut de Molins de Rei, un poble de la província de Barcelona. Un noi políticament correcte, amb bons resultats acadèmics sense despentinar-se, avorrint-se com una ostra perquè no aprenia res nou, fent un munt d’exercicis que trobava inútils, sovint mirant a terra perquè no trobava el seu lloc, que pensava i repensava les coses... La proposta d’una compactació de curs va ser molt ben vinguda. Escurçar la seva estada a l’institut va ser agafada amb il·lusió encara que suposés entrar en un grup nou. Les seves relacions socials eren positives però no de gran calat, tot era molt superficial... El canvi de curs va permetre en un primer moment un petit salt i aire fresc que de seguida es va convertir en rutina. Sort dels treballs extres de llibres de lectura barrejats amb filosofia. Jo recordo un dels primers que va ser la idea de la llibertat a “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, amb el que va gaudir molt argumentant. Però això es barrejava amb la bogeria de seguir amb els exercicis repetitius d’emplenar forats del workbook d’anglès o dels problemes de mates o física que es repetien constantment o d’un treball d’ètica o ciutadania que pretenia un repeteix i copia que li va fer perdre els papers (i a la mestra també). Recordo perfectament com les professores de lletres van intentar que fes el Batxillerat Humanístic perquè mai havien tingut un alumne tan brillant però va preferir fer el Batxillerat Científic i va acabar fent el doble Grau de Matemàtiques i Física. El vam haver de convèncer perquè anés a rebre el Premi de Batxillerat, premi que atorga la Generalitat de Catalunya als alumnes amb resultats excel·lents. No hi volia anar perquè el sistema educatiu tenia massa contradiccions i no tenia espai per a infants i joves com ell.  I va acabar els seus estudis superiors en cinc anys en lloc de cinc i mig, mantenint l’excel·lència acadèmica sense deixar les seves extraescolars: el grau professional de piano (el tae-kwondo va caure pel camí perquè el dia no tenia més hores). Actualment cursa un Màster a la Universitat de Barcelona sobre Lògica Matemàtica. Ara, ja té vint-i-un anys. Diferents grups d’amics: al poble, al Conservatori, a la Facultat...  Aquests estiu va anar a Holanda per veure un Màster que l’interessava amb la possibilitat de beca d’estada i estudis, i a una reunió d’ONGs a Alemanya, Altruistes Efectius, una comunitat internacional on va fer mil contactes amb nois i noies que volen canviar el món i ja han començat a fer-ho. El seu objectiu està intacte i la intel·ligència artificial potser serà la seva eina. Estic segura  que en sentirem a parlar. Com tants, no venia amb el kit dels coneixements ni els procediments però va saber trobar la seva manera de posar totes les seves capacitats al servei del seu objectiu amb una disciplina personal envejable i una família que sempre ha estat allà acompanyant-lo en tot moment. Divendres passat va ser el conferenciant al Conservatori de Música de Barcelona obrint la segona edició de “Música amb enginy”. La seva conferencia tenia per títol “Lògica i Música. Formalitat i informalitat a la creació artística”.  

Sovint alguns pensen que els infants i joves d’altes capacitats tenen més problemes, però si encaixen bé poden trobar les seves solucions. Aquests és un cas d’èxit. No ha estat tot de color de rosa, hi ha hagut moments complicats, però sempre ha sabut veure el got mig ple i no ha parat de treballar seriosament en pro del seu objectiu. No sabem que l’espera demà, però si tot va com desitgem, seguirà posant en marxa les seves capacitats cap el seu objectiu com un jove més, un jove dels que canviarà el món. I no està sol!  

Em sento feliç de l’inici, dels procés, del punt actual al qual ha arribat. Contenta d’haver pogut estar al seu costat. I molt feliç perquè desitjo que el futur estigui a la seva alçada, i estic segura que així serà.