Dijous 2 de maig Lectura per als bons lectors

 

Alguns infants d’altes capacitats aprenen a llegir sols. Altres adults (mestres) creuen que n’aprenen per l’estimulació de la família però no és cert.

El primer nen que vaig conèixer d’altes capacitats llegia a casa Jerónimo Stilton a P4. A l’escola llegia paraules amb la mestra. Quan el va veure llegir amb una lectura entonada i comprensiva es va quedar parada. Li va fer una pregunta que la va deixar gelada. On és la lletra jota? Ell va mirar la pàgina amb incredulitat i li va respondre que no sabia quina era la lletra jota (però tots l’haviem sentit llegir-la). Simplement ell no havia aprés com la resta dels infants partint del nom de les lletres i el seu so. Ara li calia informació per aprendre les lletres i el seu so. Era una informació que no tenia. Vam poder observar que havia aprés a partir de les paraules amb significat.

Hi ha alumnes que a partir d’aquí veuen que la lectura és una gran font d’informació. Però no els llibres que els donen a l’escola que són d’històries molt breus amb paraules molt bàsiques i accions molt previsibles. Això els passarà al llarg d’Infantil, Primària i el primer cicle d’ESO. Els farem propostes diferents. Propostes de les que puguin treure suc. Han de poder rebre informació adequada a les seves ganes d’aprendre. El primers atles, llibres enciclopèdics, els llibres de preguntes i respostes, els llibres de récords, llibres de lectura fàcil perquè els més menuts puguin apropar-se als clàssics o a biografies, contes per treballar l’educació emocional... No es tracta de que llegeixin molt sinó de que tinguin la lectura com una pràctica habitual.

Algunes escoles proposen llibres de lectura. Fan sessions de lectura en veu alta, tots seguint el punt. Pels meus alumnes que ja són lectors pateixen aquestes sessions. Alguns dels seus companys no llegeixen bé: sil·labegen, no tenen comprensió lectora, no poden entonar les frases, llegeixen més lent, inventen paraules... Els nostres alumnes no haurien de fer aquesta activitat que està feta per adquirir l’hàbit de la lectura, que ells ja tenen. Poden fer activitats al voltant de la lectura. Podem ser creatius. Alguns dels meus alumnes han estat assistents de lectura amb els petits, han preparat un kahoot sobre el llibre de lectura de la classe, han arreglat part de la biblioteca, o han gestionat els llibres que es deixen i tornen de la biblioteca de l’escola.

Sovint ells pregunten...”i a mi, qui em sorprèn?”. Aquí ve quan els podem proposar assistir a presentació de llibres o a clubs de lectura... També els podríem proposar que escriguin per participar en concursos literaris o per escriure contes i fer llibres il·lustrar-los...

Els bons lectors que tenen altes capacitats (amb superdotació o talents lingüístics) han de llegir els llibres que es proposen per la classe? Això ho ha de determinar el mestre de classe. Si creu que sí perquè ha de fer l’examen o la fitxa com tothom, no cal que passi tres mesos llegint el llibre, pot fer-ho en el darrer cap de setmana.

Els podem fer altres propostes a ells i als altres ells que són bons lectors. No té massa sentit que hagin d’emplenar mil fitxes... Els podem proposar llibres com els abans comentats que podem barrejar amb els llibres de temes que els interessin. Amb alguns alumnes pacto les seves lectures: un llibre triat per ells i un altre triat per mi. Jo obro nous camps com la poesia, teatre, còmic, o temes fora de la seva zona de confort. Dels meus, ha de llegir deu pàgines com a mínim (o trenta pàgines si són més grans) i si no l’ha enganxat pot deixar el llibre i passar a un dels que ell tria, comentant el per què.  

Participar en activitats al voltant de la lectura a totes les edats, adequades al seu nivell lector, sempre és interessant, dins o fora de l’escola.

Preparem el Dia de la Pau (Docents)

El darrer dia del mes de gener es celebra el Dia de la No Violència i la Pau a les escoles. Es celebra tot recordant l’assassinat de Gandhi. Moltes escoles i instituts aprofiten aquesta diada per fer activitats al voltant de la Pau. Es poden fer activitats molt genèriques sobre la Pau, sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, sobre els Premis Nobel de la Pau, sobre la Pau en entorns més propers com la nostra població, el nostre barri, la nostra escola o institut o la nostra classe. La celebració pot implicar tot el matí o un parell d’hores o la tarda. El primer que hem de fer és definir qui seran els participants i què els podem proposar... 

Entre els alumnes d’altes capacitats en trobem amb talents diferenciats: els que els agrada investigar, els que els agrada dibuixar o crear escenaris, els que els agrada relacionar-se amb les persones, els que els agrada agafar el micròfon o explicar, els que prefereixen escriure però no llegir, els que poden preparar una coreografia o crear una cançó... Alguns els agrada mostrar-se i altres prefereixen restar en l’anonimat però fer la feina. Podríem pensar en ells i altres per proposar-los alguna activitat específica pel dia de la Pau i la No Violència? Cal posar-hi fil a l’agulla. Si no ho heu fet mai, comenceu per coses petites... aquí teniu algunes propostes.

- Decorar l’entrada amb fotografies de Premis Nobel de la Pau i posar en un altre lloc unes petites biografies o informacions perquè tothom pugui jugar a unir fotografies i textos.  Podem penjar la decoració el divendres 27 de gener i treure-la el divendres 3  de febrer.  Tots els grups podran veure l’exposició en el temps de tutoria i fer una activitat segons les seves edats. (ajuntar imatges i textos, explicar qui són, ampliar la informació...)

- Fer un gran Colom de la Pau per decorar alguna paret que pintarem entre tots amb pintura de dits. Cada classe anirà passant en fila i tots els alumnes pintaran un tros del colom o del signe de la Pau. També podem signar amb el nostre nom o fins i tot posar-hi desitjos de Pau.

- Podem fer una paret de maons en els que cada classe pot escriure tres coses que poden fer els infants per ser elements de Pau. 

- Buscar poemes de Pau i preparar-los, llegir-los a classe i comentar-los.

- Escriure petites escenes quotidianes en les que un personatge sigui un element de Pau i representar-les a classe.

- Qui vol la guerra...? escriure un text argumentatiu sobre el tema.

- Quan la guerra ja no és notícia... què passa? Escriure un text argumentatiu.

- Escoltar músiques de Pau: clàssiques i modernes (recerca justificada) o crear cançons de Pau.

- Podem fer llaços blancs, o un berenar especial per recollir fons per a causes pacífiques.

- Podem fer una recollida de material sanitari o escolar per a refugiats (connectar abans amb els interessats per saber què necessiten).

-        Podem redactar cartes per sol·licitar la finalització dels conflictes bèl·lics. 

Hi ha mil coses que podem fer des de l’escola o l’institut. En totes elles hi hauria d’haver un sentit i una mesura en la dedicació del temps a cada activitat. Els alumnes d’altes capacitats poden ajudar en les activitats extraordinàries. Seria bo preguntar-los i escoltar què proposen... potser en alguns casos la primera proposta hauria de ser la dels docents per arrencar i quan vegin que és possible i que els permeten pensar i fer s’aniran animant. No podem començar amb tot. Posem en marxa petits detalls i mica en mica...         

Activitats complementàries de Ciències. (Pares i Docents)

Hi ha infants d’altes capacitats que es senten millor amb les ciències que amb les lletres. Els que estan més còmodes amb les lletres de vegades la seva curiositat els empenys cap a àmbits de ciències com a part de la seva amplia cultura general. Fa quinze dies vam tenir la possibilitat de participar en les portes obertes, enguany  on line, del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. 

Ara a mitjans de novembre serà el torn de la Setmana de Ciència. Del 14 al 29 de novembre es celebrarà a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència.

Durant la Setmana de la Ciència es portaran a terme tot un munt d’activitats de disseminació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast en una edició assenyalada en què fem 25 anys disseminant la ciència i la tecnologia.

La situació excepcional viscuda amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, fa que, com no podia ser d’una altra manera, la temàtica de l'SC'20 se centri en aquesta malaltia, la seva evolució global i l’estat de la recerca sobre el coronavirus SARS-CoV-2.

La 25a Setmana de la Ciència tindrà també altres temes centrals d’idèntica rellevància, com són, d’una banda, l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal de la UNESCO, i de l’altra, el centenari del naixement de diferents persones que han estat referents als respectius camps de coneixement. Són el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el químic Enric Casassas i Simó; la química anglesa, Rosalind Franklin, clau en el descobriment de l’ADN; i l’escriptor i bioquímic Isaac Asimov. El meteoròleg, astrònom i sismòleg Eduard Fontserè i Riba s’afegeix als homenatjats per l’SC’20 pel 150è aniversari del seu naixement.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Als alumnes de Primària i Primer Cicle d'ESO també els animem a participar en les activitats de Smart Barcelona dins del Programa Atlàntida. Mentre els fills participen en els tallers, els pares fem Escola de Pares específica d'altes capacitats. Enguany vam participar en una activitat el 4 d'octubre sobre "Anatomia". Ara tenim prevista una sessió el diumenge 13 de desembre sobre "Cirurgia" i el diumenge 24 de gener sobre "Ciència i Enginyeria", si tot va bé i es poden realitzar.    

Podem proposar als docents de ciències algun treball paral·lel partint de l’assistència a algun dels actes de la Setmana de la Ciència? o de les activitats de l'Smart Barcelona? Recordeu que els alumnes d’altes capacitats no venen amb el kit dels procediments posat. Tenen gran curiositat i interès però no sempre saben com organitzar les dades o com presentar les idees. Cal marcar molt bé qui seran els receptors d’aquest treball: si és pels companys de classe, si és per adults, si és per fer una introducció a alumnes més menuts o a adults que no coneixen la matèria o si quedarà com a material de consulta a la biblioteca de l’escola o l’institut. Als petits, mitjans i grans (si no ho ha fet ningú abans amb ells) cal acompanyar-los i pautar molt bé les activitats demanant un índex del treball, o proposant una presentació prèvia per veure si estan en línia del que esperem o no. 

Quan faci el que toca, li donarem més feina... (Docents i Pares)

Quan un docent fa servir aquest argument el que està dient és que no coneix el que són les altes capacitats.

Un alumne de Primer de Primària em va dir fa uns anys que ell portava rellotge per saber quan havia d’allargar les feines que li proposaven a l’aula perquè un dia va acabar aviat i la mestra li va donar una altra full amb més operacions. No són tontos. Si la proposta és dues tasses més, seguiran allargant, despistats, enjugasats... Però us heu plantejat què passaria si la proposta fos realment interessant, fos un repte? Segurament aquest alumne que pot, i que no li agrada estar ben avorrit deixant passar el temps, acabaria la tasca aviat per passar al repte. Potser, si ho creiem oportú a partir d’un moment fins i tot podria començar amb el repte  i estar exempt de la tasca de classe perquè ja la té suficientment assolida.

A molts menjadors escolars ho tenen clar: els infants mengen el primer i el segon plat, després poden repetir perquè sinó es podrien omplir amb el primer i no rebre l’aliment del segon plat que és on sol estar la carn o el peix.

Amb els alumnes d’altes capacitats alguns docents pretenen que facin activitats repetitives que no els omplen i no arriben mai a rebre l’aliment que necessiten.

Continguts nous, activitats amb diferents graus de dificultat, amb diferent nivell d’abstracció...

Molts infants i joves acaben de consolidar els aprenentatges mitjançant la repetició però no és el cas dels alumnes d’altes capacitats. Un cop mostren el què saben fer una vegada, els docents els hauríem de proposar tasques d’enriquiment i/o d’aprofundiment. No cal que continuïn mostrant el que saben fer fins l’extenuació. Perquè sovint amb aquestes repeticions els alumnes perden l’interès i cometen errors que fan pensar als docents que no estan adquirits els conceptes o procediments, i per tant no els donen l’oportunitat de continuar endavant. I ja hi tornem a ser... tornem a centrar-nos en els errors. Hi ha mestres que arriben a veure que estan molt per sobre però deserten, creuen que no els poden oferir res... que a classe no és possible...  

Cal una mica de sensibilitat, d’empatia amb aquests alumnes que es van morint cada dia una mica a les nostres aules. Penseu com deu ser de pesat estar sis hores diàries durant una colla d’anys escoltant coses que ja saps, repetint, treballant a un ritme lent i tornant a repetir perquè tots hi arribin. Només per atenció a aquests alumnes que viuen aquesta situació i que la llei ampara dient que han d’estar atesos, hauríem de fer un esforç per atendre les seves necessitats.

Quan fem formació per docents la dividim en tres parts:

-   

   - En la primera part veiem què són i què no són les altes capacitats, les característiques dels infants i joves, els mites i com es fa la predetecció i identificació de característiques.

-    - En la segona parlem de les actuacions ordinàries i extraordinàries a l’escola en les altes capacitats.

-   - En la tercera part de la formació solem treballar la creació de recursos per aquests alumnes.

Quan tenim els recursos creats ve el moment de l’implementació a l’aula. Intentem que l’alumne d’altes capacitats no es vegi ja més diferent del que és i proposarem les activitats al pom de dalt de la classe. A aquell grup d’alumnes que poden seguir endavant, i poden aprofitar per avançar aquell temps que altres alumnes necessiten per consolidar.

Quan parlem d’inclusió parlem de tenir a classe infants amb molt diferents nivells i diferents temps d’aprenentatge. Per molts docents, especialment de Secundària és difícil que a l’aula no tots treballin el mateix i de la mateixa manera però aquesta és la realitat de l’aula i de tots els infants que la composen. 

És cert que no ho podem canviar tot de cop però podem anar fent passos perquè el seu pas per l’escola / per l’institut sigui una etapa profitosa.