CAP DE SETMANA de l’11 al 14 DE SETEMBRE

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

L’11 de setembre Diada de Catalunya tenim actes institucionals i actes populars. Des d’ofrenes florals a manifestacions i concerts. És un dia per recordar la història i projectar el futur. Som i serem!

A la Universitat de Cervera tenim aquest diumenge una visita teatralitzada de la mà d'alguns personatges de l'època, que donen al públic el tractament d'estudiants, i els expliquen la història de l'edifici de la Universitat, la vida dels estudiants en aquella època i els posteriors usos de l'edifici. Visita teatralitzada “Temps d’Universitat”. A les 12 a la Plaça de la Universitat. Cal inscriure’s.

Del 12 al 24 tenim la Festa Major de Tarragona en honor a Santa Tecla, patrona de la ciutat.

Activitats tradicionals destacades

Aquest cap de setmana, el nucli antic de Torredembarra es tornarà a omplir d'història i tradició amb la celebració de la XIV Fira d'Indians. Aquesta cita cultural i turística recorda la vinculació de la vila amb els indians, torrencs i torrenques que van emigrar a Amèrica i que, en alguns casos, van retornar enriquits deixant una empremta perdurable en el patrimoni i la vida local. La Fira proposa un ampli programa d'activitats que combinen la divulgació històrica amb l'oci i la cultura popular: visites guiades, conferències, tastos de vi, cafè i xocolata, actuacions musicals, cercaviles, tallers infantils i un mercat amb parades d'alimentació, artesania i oficis antics, entre d'altres. L'acte inaugural tindrà lloc el dissabte 13 de setembre, a les 12 h, al Pati del Castell, i comptarà amb una degustació de cafè. Consulteu el Programa de la Fira.

Activitats artístiques destacades

Tàrrega és de l’11 al 14 de setembre la capital del teatre. FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques, de vivències teatrals úniques, que fa una aposta decidida per l'excel·lència i la riquesa de formats i escriptures, i que té les arts de carrer i els espais no convencionals com a eix de referència principal. La Fira és un gran aparador de l'actualitat escènica que inclou espectacles de sala i que posa una atenció especial en les arts de carrer, en els espectacles visuals i no-convencionals, en la presentació de talents emergents i en les avantguardes creatives nacionals i internacionals. Més informació al Programa i a l’agenda.

El XXXIII Festival Terra de Trobadors a Castelló d’Empúries del 12 al 14 de setembre aplega un ample conjunt d'activitats tals com el mercat medieval, conferències, espectacles, sopar, cercaviles, visites guiades i altres.

Dijous 4 de setembre Preparem la tornada a l’escola 2 (Docents)

 

Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post de dilluns vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

No podem conèixer si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o la tindrà esperant que algú li pregunti).

Trobem infants i joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol treballar a la seva manera. La diversitat és molt important i no són de color verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i corroborar-la amb la observació.

Acabem amb l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització. Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.

Com infants i joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats. Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència i l’espera i també és una de les seves necessitats.

Per a mi, com a especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves necessitats dins de l’escola inclusiva.

Comencem pel “Toca no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata, uniforme...

Continuem pel “Toca negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a llegir tot el trimestre  un llibre que està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre, entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer de Primària que els agrada llegir...

Tot el que es fa a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola: continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si tots ho tenim en compte.

El curs és llarg i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.

No patiu, anem pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres a info@altescapacitats.cat Fem assessorament, formació, acompanyament a famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de les altes capacitats.

CAP DE SETMANA del 6 i 7 de setembre

 

Tornem a proposar activitats pel cap de setmana.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

Hi ha moltes poblacions que celebren les seves Festes Majors amb activitats diverses: Agramunt del 4 al 8 de setembre; Les Borges Blanques i Olot, del 5 al 9 de setembre; de Solsona, del 7 a l’11 setembre.

La Fira d'Indians celebra la intensa relació entre Cuba i Begur, que té el seu origen en l'emigració de molts begurencs a l'illa caribenya al llarg del segle XIX. En retornar a casa, aquells que havien prosperat en els seus negocis construïen cases senyorials que encara avui dia perduren a Begur. Eren els populars “americanos”, que pretenien recrear l'estil de vida de Cuba i que van deixar un vast llegat cultural. Cada any, durant el primer cap de setmana de setembre, Begur reviu aquell període històric que ha deixat una profunda petja en la vila i que forma part de la seva identitat. Enguany la Fira d'Indians celebra els seus 20 anys i el lema triat és "Cafè, copa i puro".

Activitats tradicionals destacades

La 51a edició de Festa de la Verema d'Alella comença el 4 de setembre i s'allarga durant 10 dies, fins al 14 de setembre. Els actes centrals es concentren el cap de setmana del 5, 6 i 7 de setembre, amb la Mostra de Vi i Gastronomia, la fira-mercat, el Tapes i Vi i les visites als cellers, entre altres activitats. Hi ha una molt interessant experiència de verema que podreu trobar en el Programa.

Activitats naturals destacades

Podreu viure el LXI Concurs Internacional de Gossos d'Atura de Ribes de Freser el diumenge 7 de setembre a les 10.30 h al Camp de Futbol Municipal de Ribes de Freser.

Activitats gastronòmiques

Podeu trobar la Fira gastronòmica El despertar del paladar d'Arenys de Mar el dissabte 6 de setembre. El despertar del paladar és un esdeveniment culinari que reuneix a la plaça de l'Església productors, cuiners i amants de la gastronomia en un espai on es poden degustar i comprar productes locals. Un bon motiu per passejar per Arenys i pel famós Cementiri de Sinera.

Activitats esportives

El Torneig d’Històrics és un dels grans actius del futbol català. Des de la seva creació a l’any 1984, conmemorant el 75è aniversari del FC Martinenc, els Històrics han reunit als clubs més tradicionals del futbol modest de la nostra terra, i s’han consolidat com el torneig d’estiu de referència per tots els amants del nostre esport. L’edició femenina del Torneig d'Històrics, tindrà lloc del 4 al 7 de setembre al Municipal del Guinardó, a Barcelona, amb 6 equips participants: el Sant Cugat FC, el CF Pallejà, el Terrassa FC, el CE Sant Gabriel, el CE Sabadell i el FC Martinenc. Un any més l’Històrics femení constarà de dos grups que es jugaran en format de triangular amb partits de 45 minuts, dijous 4 de setembre i divendres 5, des de les 19h. Dissabte és jornada de descans, i per al diumenge, ja en partit de 90 minuts, es disputarà la final, a partir de les 19h. Tot, al Municipal del Guinardó, amb entrada gratuïta. Aquest 2025, torna l’Històrics femení amb molta força! (la fotografia correspon a l'equip del Martinenc que va guanyar l'edició del 2023)

Dilluns 1 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Docents)

 

Avui és un d’aquells dies que tenim marcat en el calendari personal tots els docents: inici de curs oficial. Sabem que no comença avui perquè ens ha portat temps de pensar-hi, de preparar activitats, pensar-les... Però avui tornem al centre i posem oficialment fil a l’agulla per cosir aquest nou curs 2025-26.

Com tots els nous cursos ve carregat d’espectatives i il·lusions que haurem d’anar confirmant dia a adia, hora a hora. Sabem que hi haurà de tot però hem d’aconseguir que el còmput global sigui excel·lent. Nosaltres com a docents, els infants i les famílies i la societat... tots mereixem que així sigui.

Potser aquest curs tenim un infant o jove identificat amb altes capacitats a la nostra classe. Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.

El primer consell seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.

Hi ha tres paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.

Comencem pel VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni pocimes màgiques, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.

La sessió d’inici de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si a més podem donar un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és essencial per un bon funcionament. És important que est comprometis només al que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres elements diferents (rodets).

Aquella mirada ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre. Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa...  

Dijous parlarem de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

Dijous 28 d’agost Preparem la tornada a l’escola 2 (Pares)

Amb l’arribada del mes de setembre podem començar a posar la vida en mode “curs” i donar per acabades les vacances, poc a poc... Cal reiniciar unes rutines que han estat modificades pel període estival i que són beneficioses en àrees ben diferents des de l’autonomia o l’autoregulació fins a la salut.

Aquí no hi ha receptes màgiques. Hi ha infants que necessiten un tall radical en els horaris, d’altres una aproximació tranquil·la i sostinguda, però per a tots ells és bo que tinguin en compte l’objectiu i participin en la construcció de la metodologia que millor els pot anar combinada, sempre amb la realitat de cadascú. Hi ha famílies que l’1 de setembre comença la rutina del curs i d’altres que tenen com a referència el primer dia de classe però amb un parell de dies abans el canvi d’horari d’anar a dormir i llevar-se és més que suficient. Cada infant és un món i cada família també.  

Les rutines ens donen estructura i un marc estable. Però hem de vigilar perquè amb la intensitat que ho viuen tot, per alguns pot ser com una obsessió, mostra de la seva rigidesa, i hem de treballar la flexibilitat també en aquest camp. No significa trencar de les normes, perquè cada dia pot haver-hi un motiu, però si ve l’àvia a sopar potser podem anar a dormir una mica més tard i fer una excepció.

Aquest canvi d’hàbits ha de ser ben pensat perquè el nostre cervell no distingeix entre rutines bones i dolentes (veure la tele menjant crispetes pot estar en el mateix nivell que fer esport...) a tot ens acostumem...

Preparar els estris (estoig, bolígrafs, llapis, colors, compàs, regles...), els llibres i llibretes, la bossa o motxilla, l’equip d’educació física... és una altra de les tasques que algunes famílies han deixat per setembre (altres ho van fer al juny o juliol). Podem repassar el que ja tenim i podem seguir fent servir, i el que necessita un recanvi. És una de les parts en les quals la comunicació, la responsabilitat, el fet de triar es converteix en una tasca que cal fer de manera conscient i no a correcuita. Quan els permetem que pensin, argumentin i decideixin, segons la seva edat, els estem ajudant a valorar i prendre decisions posant els fonaments de la seva autonomia. Recordeu que pot portar més temps, negociació, informar de certs temes com el pressupost del que disposem... però aquest temps sempre és aprofitat i ben invertit. Seria convenient que els estris no apareixin com per art de màgia perquè és més ràpid fer nosaltres la feina.

Preparar el curs no és preparar només horaris i estris. Un curs és molt més i aquest pot ser motiu de més d’una xerrada tranquil·la pares i fills. L’inici de curs no és igual per a tots. Les expectatives hi juguen un paper important, elles o la manca d’elles. Alguns comencen il·lusionats, i altres ben desencantats perquè saben que tornarem “al mateix” amb tot el que això comporta. Una altra xerrada pot ser sobre el bullying recordeu que tenen el mateix tan per cent de possibilitats de rebre’l que de fer-lo. De vegades les seves situacions es poden tornar límits i poden espetegar cap on ni imaginen. En el llibre Stop al Bullying de Lolita Bosch hi trobeu a partir de la pàgina 106 com preparar la mainada des de casa per prevenir aquesta xacra que malgrat els esforços de molts és present a les escoles. Parlar-ne és el primer pas. Deixar la porta oberta perquè la comunicació sigui fluida també en aquest tema. Atrevir-se a ser pacífics i tolerants i saber demanar ajut i ajudar als altres, si cal. Podrem fer pràctiques a casa dramatitzant escenes possibles i aprenent en fred com reaccionar. No es tracta d’aplicar patrons sinó de trobar la seva manera de viure i de ser la millor versió d’ell o ella mateixa.

    

Repassar les vacances i pensar en què esperem del nou curs pot ser un altre tema... Mirar enrere: com va anar el curs passat què volem tornar a fer perquè ens va anar bé, què volem canviar... el passat analitzat ens porta a preparar un bon present però no l’assegura. Canviaran les circumstàncies i el que servia potser ja no serveix... és la vida... però ens ajuda. Mirar endavant: potser més enllà d’aquest curs... cap on voldria anar. Alguns ho tenen molt clar, altres tenen tantes possibilitats obertes i possibles que no poden triar encara. Somiem en gran i anem cap allà sabent que potser canviarem d’objectiu, però ara ens impulsa endavant.

Res està escrit en pedra, però tots sabem que els primers dies són importants. Per alguns és el moment d’observar i estar en una tranquil·la segona fila. Altres no poden evitar mostrar-se. Tots coneixem els nostres fills i els podem acompanyar des de la comunicació, l’escolta activa o el silenci. Viuen la seva vida en directe i a la seva manera, conscients o no de que les seves accions deixen petjada però, per sort molt poques vegades és inesborrable. Fem un bon compte enrere! 

Dimarts 26 d’agost Preparem la tornada a l’escola (Pares)

Tots els infants i joves són diferents, i entre els que presenten altes capacitats també trobem moltes diferències. No només per la part de la intel·ligència que ens pot portar a talents simples, compostos o superdotació sinó que aquesta part cognitiva es barreja amb: com és cadascú, el que ha viscut, i sobretot, com ho ha viscut. La diversitat està assegurada. Per això, molt sovint, parlarem d’una manera de viure i de la seva contrària; perquè tot pot ser cert dins del món de les persones amb altes capacitats.

Podem tenir infants o joves que ja fa dies que compten els dies que falten per començar l’escola. Ho fan amb aquella il·lusió de qui vol tornar a veure el mestre, els companys, de qui necessita una rutina que viu amb passió. Potser són aquells que comencen escola nova o que tenen un canvi important, passen a ser els grans de l’escola, canvien de pati o d’activitats. El primer grup diríem que estan en un compte enrere il·lusionat, i a mida que s’acosti “el gran dia” poden fer fins i tot un pic d’ansietat per aproximació. Tenen grans expectatives i potser els primers dies de curs, quan algunes d’elles no es compleixin, els haurem de recollir amb una pala... Recordo una nena de I3 que em va trucar el tercer dia de classe i em va dir: “L’escola dels grans no és el que jo esperava! Les mestres canten, els nens ploren, no han explicat res interessant, no ens han posat deures... i encara ningú m’ha parlat dels números majúsculs!”. Pobreta, en el pitjor dels casos li quedaven tretze anys d’escola i ja estava desencantada el tercer dia....

Un segon grup podrien ser els “políticament correctes”. No els apassiona l’escola però saben que els adults s’han posat d’acord amb que cal anar-hi. Potser preferirien quedar-se a casa però no faran un problema d’una lluita amb la que tenen totes les de perdre. Agradar als seus adults, mantenir les normes són la seva manera de viure. I com deia aquell president... “amb il·lusió” o no, però si és que no no ens ho mostraran. Participaran en les compres i preparacions prèvies a l’inici de curs. Amaguen els problemes sota la catifa i són perillosos perquè com a adults responsables necessitem que entenguin que la seves incomoditats no són errors seus ni dels altres, sovint són coses que es poden treballar però necessitem saber-les. La comunicació és essencial però els costa molt. Una nena de Primer de Primària deia “La senyoreta ha estudiat i m’estima, com li he de dir que hi ha coses que m’agradaria que fossin diferents? Ella ho fa especialment per mi, ella sap...” Ens va costar anys que veiés que no es tractava de dir el que la seva mestra feia malament sinó el que podia millorar... perquè no tenia tota la informació, no tenia el punt de vista de la nena, i no el tindria mai si ella no el donava.

Un tercer grup poden ser els que voldrien evitar la tornada a l’escola perquè hi ha tota una colla de coses que els fan mal. En l’àmbit cognitiu: la lentitud d’arribada dels coneixements, l’espera constant, la manca d’escalat en la dificultat de les propostes d’exercicis, la repetició d’exercicis molt semblants, la rigidesa les indicacions... Per altres, les dificultats no són tan cognitives (perquè s’hi han adaptat o no els donen tanta importància) sinó socials: la mirada dels altres, la pressió social, l’aïllament voluntari o no desitjat, la diferència d’interessos, la necessitat de contacte físic sovint mal llegida, la necessitat de comunicar que fa que es facin pesats amb les seves dèries... Alguns d’aquests infants o joves podrien evitar parlar de la tornada a l’escola fins que sigui imprescindible, poden preparar-ho tot però tenir-ho amagat o esperar a preparar a l’últim moment amb la tensió familiar que pot suposar.

Amb l’adolescència sabem lo important que és ser un mateix o formar part del grup. Ells solen començar la adolescència abans perquè el plantejament de la identitat en molts casos és precoç. Cadascú té les seves preferències però ser diferent ja saben que té conseqüències. Sempre cal estar al seu costat i aconseguir que ens expliqui què vol fer, com vol fer-ho... La resposta és la comunicació. Ja sabeu que el millor moment és aquell en el qual baixa la guàrdia: en un passeig l’un a costat de l’altre, al cotxe, assecant-se els cabells, a la cuina, fent bricolatge o activitats manuals, abans d’anar a dormir.... Hem de trobar el moment i cuidar aquest moment perquè es pugui repetir. La comunicació és essencial i només es donarà si es senten segurs, còmodes i no jutjats... Els pares hem de treballar perquè aquests moments siguin possibles, els hem de provocar... No és només pels adolescents, la comunicació és important per a tots i totes. En seguim parlant dijous.   

   

Dilluns 25 d'agost Sant Tornem-hi!

 

El 2 d’octubre de 2013 obria aquest blog amb aquest post:

“Ja està en marxa el bloc d'atenció a les Altes Capacitats. És la conseqüència natural de la pràctica educativa i la necessitat de fer arribar la meva experiència en aquest apassionant món de les Altes Capacitats. Alguns diuen que són un problema, altres un immens benefici... "todo es del color del cristal con que se mira"... per mi les altes capacitats són una situació que acompanyada i tractada ens pot portar a que infants i joves puguin arribar a ser PERSONES EN MAJÚSCULES.”

Dotze anys més tard segueixo aquí, escrivint per divulgar, per donar a conèixer aquesta realitat amagada i mal compresa (perquè els mites i les falses idees s’han incorporat com veritats absolutes tenyint de dolor i incomprensió la vida de moltes persones: petits i grans.

Avui Sant Tornem-hi! No s’ha acabat l’agost però ja estem escalfant motors perquè ens espera un bon curs. Entre tots treballarem perquè sigui un bon curs!

Hi ha novetats:

-          Ampliem l’equip base amb en Jordi Albert que col·labora amb activitats de formació, atenció i seguiment; i amb la Maura Sebastià que col·labora fent identificacions.

-          Tindrem dos posts setmanals sobre la mateixa temàtica (dilluns i dijous) el que ens permet aportar més informació del perquè i del com, tot acompanyant el que podem fer des de casa i des del centre docent.

-          Començarem a instagram: els dijous recollirem el resum dels posts de la setmana.

-          Reapareix, per fi, el Programa Atlàntida, amb l’equip habitual i noves incorporacions. En el primer trimestre de curs amb accions puntuals i al gener amb un nou format (si tot acaba quadrant...).    

Ja esteu informats. Posem fil a l’agulla i amb la maquinària preparada tornem a una rutina que ens encanta... estar en contacte amb vosaltres parlant d’altes capacitats.