El "temps d'espera" a l'aula (Docent)

Alguns infants i joves d'altes capacitats diuen que s’avorreixen a classe. Aquest verb: avorrir-se, no sempre està ben comprés. Hi ha qui es pensa que volen que els facin titelles o que els tinguin sempre entretinguts, però no es tracta d’això. Quan parlem d’avorriment solem parlar de temps d’espera. Temps de repetició de conceptes o procediments que ja coneixen i temps d’espera real per poder continuar avançant.

Aquest temps d’espera arriba a desesperar alguns infants, però a altres els inocula el verí de l’espera que és perdre el temps amb cara de que no passa res. Alguns s’acomoden i aprenen a esperar en la pitjor de les seves versions: desconnectant.

Per això és important que tinguem un pla B per aquests moments. Solen donar-se principalment en les matèries troncals: matemàtiques i llengües... 

Per a ells proposo un dossier de feines d’ampliació i aprofundiment. Els exercicis han de ser diferents i curts perquè els puguin deixar en el moment que la classe es torna a posar en marxa. Per això cal una certa disciplina personal. Però normalment com que són “en lloc de” el temps d’espera i són diferents i enciclopèdics (aporten informació que desconeixen) els solen agafar de bon grat. A més no necessiten més material que el propi dossier i el llapis i la goma. No són massa bonics perquè no s’hi vulguin afegir alumnes que necessiten l’explicació repetitiva. Ha costat trobar el punt just però crec que ja el tenim.  

El contingut és variat: a matemàtiques partim del contingut del curs, hi afegim problemes ràpids en els que hi ha algun parany pel que han d’estar atents, hi ha jocs de lògica, hi ha ordenació de nombres o elaboració de gràfiques partint de les dades donades, també hi ha problemes sense enunciat que hauran de crear partint de l’operativa o de la resposta...  a llengua hi ha morfologia, sintaxi, correccions, redacció, atenció ... partint de temes concrets... (en les llengües encara no hi ha tots els dossiers en marxa...).

En el cas de la llengua estrangera (l'anglès) ens trobem amb alumnes que tenen facilitat, són nadius o fa anys que fan classes extraescolars d'anglès i coneixen el vocabulari o les expressions que comencem a treballar a l'aula. En aquests casos sovint proposem llibres de lectura en anglès, tenint en compte el seu nivel. Com sempre demanant autorització visual per poder començar i amb el compromís d'escoltar la classe com qui escolta la radio...

La idea és proposar aquest dossier als infants que creiem que ho poden necessitar siguin d’altes capacitats o de bon rendiment. Potser algun alumne d’altes capacitats encara no pot afegir-s’hi perquè no te prou soltesa en la matèria o prou motivació. Cal comentar-li que quan estigui preparat ell també farà dossier d’ampliació i aprofundiment.

Com que el moment d’inici de la repetició del que ja saben el controlen ells, els demano que sol·licitin autorització visual als mestres per poder treure el dossier i començar a treballar escoltant la classe com qui escolta la radio. 

No els hem de donar cap tipus d’autoritat perquè és molt freqüent que s’extralimitin. Ells tenen tan clar els moments d'espera que poden tirar pel camí del mig i fer la seva. D’aquí la necessitat de demanar autorització visual. Malgrat siguin políticament correctes no està de més aquest petit gest. Volem diferenciar entre aprendre a esperar i emplenar el temps quan l'espera ha de ser llarga.

Cada cert temps hauríem de fer la valoració d’aquest treball. Els podem intercanviar i que ells facin la correcció però sempre al final hi ha d’haver la part del mestre. La valoració pot no entrar en les notes però sí en els comentaris.

Amb aquest recurs, deixem enrere l’ ”avorriment de la repetició”. Us hi apunteu? Aconseguim que les hores de classe estiguin ben aprofitades per a tots els infants i joves!

Preparem el Dia de la Pau (Docents)

En moltes escoles es treballa com eix transversal el tema de la Pau i d’una manera més concreta el 30 de gener com a Dia Escolar de la No-violència i la Pau  (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau. Aquesta data va ser proposada l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra". Lanza del Vasto, deixeble directe del Mahatma Gandhi i fundador de la Comunitat de l'Arca, a una entrevista concedida a Sevilla (1976) va dir: "Sigui així a totes les vostres escoles. Establiu un dia dedicat a la No-violència".

Aquí cada centre fa el que pot i el que vol... des  de un petit acte fins a un seguit d’actuacions permanents en el temps sobre aquest tema. 

En el que es proposa a l’escola o als diferents cursos segurament no hi podem intervenir gaire però sí en què proposarem aquest curs pels nostres alumnes d’altes capacitats i pel pom de dalt de la classe.

Sovint els alumnes d’altes capacitats són hipersensibles i tenen molt clars, de vegades intensament clars conceptes com justícia, respecte, cooperació... però el que el seu cap entén no sempre el seu cos pot posar-ho en pràctica (en diem disincronia). 

Els és molt interessant conèixer la vida de persones que han treballat per la Justícia i la Pau. Des de gent del nostre entorn més pròxim fins persones ben reconegudes amb premis internacionals com els  Nobels de la Pau, o persones sense reconeixement extern però que fan del món un lloc millor.

Els va molt bé fer una feina de reflexió i d’acció. Segur que nosaltres ben poca cosa podem fer per aturar els conflictes bèl·lics internacionals però sí que podem fer coses perquè hi hagi millor ambient a casa, a l’escola, al nostre barri o a la nostra població... 

Un llaç blanc és un símbol. Un colom amb les mans de tots els infants, les petjades digitals de tota l’escola o les nostres fotografies també és un símbol. Quan tots actuem el símbol s’esdevé una realitat.

Una lectura, un treball, una cançó, una biografia, una carta per l’alcalde o el president del govern, per fer arribar el nostre agraïment als qui fan el que cal i més del que poden... diferents propostes per escollir... l'arbre dels desitjos, el mur dels graffittis, les paraules boniques, un abecedari de Pau...  La base per la feina de la Diada a l’escola... vosaltres decidiu però si compteu amb ells, us ho agrairan. Recordeu que alguns necessiten micro i focos, i uns altres mimetitzen amb la paret, però tots necessiten participar i sentir-se útils en una societat que necessita de les mans de tots, també dels qui més capacitat tenen. Els hem d’ajudar a que gaudeixin d’estar al servei de la comunitat posant les seves capacitats al seu servei.

Què els proposareu aquesta vegada? Penseu-hi. Estem a temps...

Ampliacions i aprofundiments 1 (Docents)

Hi ha alumnes que quan acaba la classe es queden amb gana. Volen més. Però si de manera habitual no se’ls proposa res més es van acomodant. Uns, veient que és el que hi ha, s’acomoden. Altres, comencen per buscar pel seu compte i això dura més o menys temps... però en molts casos s’acaba apagant. Només aquells que tenen una gran persistència mantenen la curiositat. 

Aquest és el cas dels alumnes d’altes capacitats que solen tenir una gran curiositat d’inici però quan veuen que les seves preguntes no són ben valorades a l’aula, que molesten... deixen primer de fer-les en veu alta, però les segueixen pensant. Al cap d’un temps, poden deixar de pensar-les i aquí comença el desastre... Es converteixen en consumidors de petits tastets de coneixements que es van repetint.

Aquesta vegada parlem d’infants que poden escriure, que tenen bona autonomia de feina.  El primer que els podem proposar, donat que les preguntes poden no ser de l’interès dels companys o poden entorpir el coneixement lineal que vol transmetre el docent, és que anotin en una llibreta les seves preguntes. Algunes es respondran amb l’explicació però d’altres quedaran obertes al final de la classe. I aquests seran els seus primers deures: respondre a les preguntes, buscar aquestes respostes i les que sorgeixin d’aquestes respostes...

Però és important la valoració d’aquestes descobertes que en faci el docent. Seria bo tenir-ho en compte i que en moments en que la classe està fent exercicis més mecànics pugui acostar-se a l’alumne i preguntar-li quines coses interessants ha descobert. Si no pot ser personalment, que sempre és millor, potser podeu tenir una correspondència epistolar perquè us pugui comentar  aquestes descobertes i comentar-les per correu electrònic. No es tracta tant de que tingui una repercussió en la nota sinó en els comentaris valorant la seva curiositat i la voluntat de buscar les respostes pel plaer de trobar-les. 

Aquest feedback el pot rebre també des de casa però el  del mestre és molt bo perquè vegi que no ens hem de quedar només amb la base i que podem anar tan alt com vulguem.

La fórmula de l’ampliació o l’aprofundiment pot ser diferent segons el tipus d’infant.

 Alguns no volen fer coses diferents dels companys i per tant solen rebutjar les activitats diferents. Només hi entren si treballem amb el pom de dalt de la classe i ho demanem en obert a la classe o a un petit grup d’alumnes interessats en el tema. Podem sol·licitar una activitat de crear preguntes sobre el tema que estem estudiant per poder fer repàs el dia abans de la prova escrita en forma d’autoavaluació o de concurs per grups....També podem proposar una ampliació del tema. Hem vist l’energia eòlica i proposem recollir dades sobre els parcs eòlics a Catalunya. Hem vist el sistema respiratori i proposem fer un díptic amb bones pràctiques per tenir cura del nostre cos, o  incidir en dues malalties respiratòries. Podem també demanar curiositats de l’àmbit que treballem...

Podem treballar aquests temes en nom de la classe sense que es sàpiga l’autor. Alguns alumnes estan més tranquils amb aquesta fórmula que els allunya de ser el setciències i els permet fer una feina per la comunitat. Amb el propi reconeixement i el del mestre els és més que suficient. 

Altres necessiten que sigui explícita la seva feina i reconeguda per tothom. 

Realment és molt important posar la lupa en cada alumne i veure què necessiten. 

Podem proposar feines individuals o per parelles. Quan hi ha més d’un participant en l’elaboració cal aclarir ben bé què fem i com ho farem. Si la finalitat és que debateixin, comparin i facin un treball que sigui la síntesi de tots dos; o sigui

només el doble de dades i un repartiment dels temes que els porta a dos treballs individuals en un... Als infants i joves d’altes capacitats els agrada treballar en grup quan és de veritat. Quan hi ha debat i implicació. Quan s’ha d’estirar d’algú o treballar per altri no té cap sentit per a ells. Parlar-ne i triar una bona parella de feina pot ser molt estimulant. Aquests treballs es poden proposar a llarg termini però amb temporalitzacions clares i avaluacions de com va el treball. Poden anar en paral·lel amb el curs i tenir-hi relació o no, o estar més relacionats amb els seus interessos. 

Podem fer servir moltes possibilitats però no hauríem de permetre que els nostres alumnes es quedin amb gana. Podeu fer la pregunta directe però n’hi ha que porten tant de temps acomodats que no volen sortir de la seva zona de confort encara que els sigui imprescindible. Esteu atents als seus ulls, els brillen quan aprenen coses noves, la seva cara és diferent quan estan il·lusionats amb nous coneixements. 

Preparem les vacances de Nadal en família (Pares)

Les vacances de Nadal tenen tot un seguit de festes assenyalades i unes activitats afegides. No deixen massa dies lliures però sí els suficients perquè estiguin organitzats o no. Hi ha infants i joves que necessiten saber què faran... altres prefereixen improvitzar però amb certa xarxa.   

Els temps de vacances passen volant. Sovint se’ns esculen de les mans com l’aigua i alguns dels nostres infants i joves d’altes capacitats arriben a la tornada a l’escola o a l’institut amb la sensació de que el temps ha volat o el que és pitjor, que l’han perdut i no han fet el que volíen.

Us proposo una activitat perquè no tingueu aquesta desagradable sensació. Una activitat amb quatre temps: fer la llista, reunir-nos per decidir, gaudir de les vacances, i avaluar com ha anat. La feina dels adults és organitzar i fer que l’activitat i les vacances siguin un èxit.

Potser podríem començar per reunir tota la família i explicar aquesta activitat. Ens agradaria que tothom pogués gaudir de les vacances de Nadal i hem pensat fer-ho de la següent manera: 

- D’avui a diumenge cadascú farà una llista de les coses que li agradaria fer durant aquestes vacances ordenat per preferències.

- Diumenge a les XXh hi haurà reunió familiar per parlar de les vacances. Cadascú portarà la seva llista i veurem com les podem lligar i aconseguim proposar unes vacances on tothom s’hi trobi bé.

- Dimarts comencen les vacances i es posa en marxa el pla.

- El diumenge després d’acabades les vacances farem l’avaluació de l’activitat. Com ha anat, què hauríem pogut fer diferent, quines coses han anat molt bé, quines no han anat bé... i ens servirà per tenir-ho en compte per a les properes vacances.  

Podríeu proposar a tots els membres de la família que pensessin d’avui fins diumenge què els agradaria fer durant les vacances de Nadal. Hi ha coses que no es poden moure: la feina dels pares, els deures de l’escola, el casal o el campus, les celebracions pròpies del Nadal... però la resta... queda un petit espai pels nostres desitjos (de tota la família). Seria bo que tothom preparés una llista amb les coses que li agradaria fer ordenades per ordre de preferència. Si hi ha infants petits també podem preparar-la junts i escriure la seva llista de manera que la puguin portar a la reunió. Cal deixar clar que són suggeriments i que tothom serà escoltat però potser no tot serà possible. 

A la reunió de diumenge tothom hi arriba amb la seva llista. Els pares o els germans grans han preparat un calendari d’aquests dies amb les coses fixes. A partir d’aquí, cadascú explica la seva llista. Un cop escoltades totes podem començar a fer el trencaclosques. Aquí depèn molt de l’edat dels infants. Els pares podem recollir les dades i en un altra moment presentar una proposta per poder-la comentar. O podem treballar-ho entre tots. O deixar els adolescents que facin la proposta...dependrà de cada família. Però el que sí que és important és que tothom es senti escoltat i que s’han atès algunes de les seves propostes. Algunes són possibles, altres es poden combinar, i n’hi ha d’impossibles. Important tractar totes les propostes amb delicadesa.

Un cop ja ho tenim tot quadrat ho podem posar en marxa a partir de dimarts. No està escrit amb pedra, és una proposta viva i mòbil. També hi podran entrar activitats d’última hora que no estaven previstes i que desplaçaran a les previstes, o no. Vosaltres decidiu en funció del que va venint. La vida no és només previsió per aquesta és important per poder fer el que hem acordat. Recordeu que estem ensenyant a ser flexibles però no arbitraris... Els nostres fills aprenen més del que fem que del que diem i ens observen sempre.

Després de les vacances, uns dies després per evitar una avaluació en calent podem revisar com ha anat. Tothom té veu però ha de ser objectiu i ser capaç de trobar coses bones i a millorar. Ni en la pitjor de les situacions s’ha de llençar tot...

Espero que aquesta activitat us permeti descansar, llegir, escoltar música, cuinar, investigar, badar, fer esport, jugar amb jocs de taula, anar al teatre i a passejar... gaudir de la vida familiar i tenir unes estones d’intimitat, i arribeu al final de les vacances contents del que heu viscut. Bones vacances!

Fem la Carta als Reis (Pares)

La nostra tradició és cristiana i malgrat el que creguem personalment arriba el moment de fer la Carta als Reis. Els nostres infants i joves no es queden al marge... i si tenim clar que són diferents a la resta dels infants, amb les coses que demanen ens ho acaben d’aclarir.

A la carta hi solem posar el que ens agradaria, el que creiem que necessitem però tots sabem que els Reis ens coneixen prou per filtrar i portar-nos el que ens convé. 

Aquest any és ben diferent... no podrem anar a donar la carta als patges. Tot i això no perdrem la màgia però sí alguns detalls que ajuden a donar cos a la història. Aquest any l’O demana als Reis un pare, i amb la mare han pactat un pla B, si no pot ser vol estar tota la vida amb la mama i la tata. Fa uns anys la G volia una germana i un gos però el patge va ser molt clar: “Nosaltres no portem essers vius, és un gènere que no toquem. Això ho has de parlar amb els pares.” i ella va quedar ben conformada.

D’altres demanen desitjos relacionats amb les seves grans preguntes i les seves preocupacions: que s’acabin les guerres, que tothom sigui feliç, que ningú dormi al carrer, que tothom tingui un plat calent, que ningú sigui molestat... 

Per alguns és molt difícil triar elements físics... n’hi ha tants... que alguns no poden triar. Perquè hi ha possibilitats que no coneixen i poden ser superinteressants... com han de triar. Alguns ho deixen ben obert. “No necessito res, perquè tinc tot el que necessito, però si voleu porteu-me alguna cosa...”.

N’hi ha que demanen elements per gaudir encara més amb el seus temes d’interès: les ciències (els dinosaures, l’espai, els animals...), les manualitats (pintures a l'oli o aquarel·les o tèmperes, retoladors per fer lettering, papers...), els esports, la literatura (llibres i més llibres), la història (Egipte, Grècia o Roma, el Titànnic, l’aviació, les Guerres Mundials...) ...

Els regals que més il·lusió solen ser la possibilitat de viure experiències en família o amb amics. N’hi ha en tots els camps i a tots els nivells. Recordeu que amb ells no treballem mai amb la seva edat sinó amb les seves ganes d’aprendre. 

Molts museus proposen tallers familiars. 

Podem veure la possibilitat de veure instal·lacions poc habituals com el Sincrotró Alba, l’accelerador de partícules a prop de la Universitat Autònoma ; el Mare Nostrum i la supercomputació al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya; el Museu d’Aeronàutica a Sabadell i a Le Bourget a prop de Paris; estudis d’Art d’artistes; fàbriques de iogurts... 

Els transports són una bona opció i no sempre hi pensem. Volar en globus; trens especials com el tren groc de la Cerdanya o el AVE a Madrid, o un pack de funiculars: Vallvidrera, Montjuic i Montserrat; els tramvies  de Barcelona o el metro... o llogar un cotxe especial per anar algun lloc. 

Possibilitats esportives que ens permetin fer passejades a peu o amb bicicleta, anar a patinar, jugar a futbol o a ping pong, fer tir amb arc, anar a un rocòdrom... aprendre altres esports o activitats com dansar, un bateig de mar per fer vela o submarinisme...

Conèixer la Natura del nostre entorn. Els Parcs Naturals; ciutats i pobles de costa, de muntanya o d’interior...

Les visites ara amb el Covid estan restringides però les podem donar sense data o esperar a l’any vinent. Ara que ja estan oberts els teatres i cinemes... per alguns són la millor de les opcions.

No hi ha res com la seva cara el Dia de Reis al matí. No és el volum dels regals sinó la seva adequació. De fet, durant tot l’any anem treballant amb ells: l’agraïment, el rebaixar l’exigència, el ajustar les demandes...

Malgrat el bombardeig publicitari a la televisió, a la ràdio, als cartells i als catàlegs, alguns semblen impermeables i altres es deixen portar, però no perquè els interessi de veritat. Quan diem que menys és més, és una realitat.   

Parlem-ne i proposem opcions obertes abans d’escriure la carta només des del seu punt de vista. Un temps per pensar-hi, buscar altres possibilitats. Així haurem obert més el camp i fer que la carta s’adigui més a les seves necessitats.  

I no oblideu que potser portaran una mica de carbó... perquè al llarg de l’any hi ha hagut moments de tot... oi?

Com porten la pandèmia? (Pares i Docents)

Quan parlem d’infants i joves d’altes capacitats ens trobem ràpidament amb els extrems. La seva intensitat, la seva racionalitat i la seva hipersensibilitat formen un còctel que en canviar les proporcions podem anar des de la responsabilitat més extrema fins a encaixar que no podem fer-hi res perquè les variables són excessives i no ens podem escapar de la infecció.

I és que quan alguns s’enroquen són ben difícils. Si algú ens convenç que no pot fer res perquè hi ha gent que no ho fa bé i no els podem convèncer de que ho facin bé... troba mil exemples que reforcen la seva teoria. Té tota la raó però no podem deixar-nos vèncer. Com a mínim hem de fer tot el que nosaltres puguem encara que sigui una lluita desigual com la de David i Goliat, però ens servirà l’exemple. Però també ens poden dir que passarà el que hagi de passar i no podrem fer res per posar-hi remei...

Altres, la gran majoria, ho estan vivint amb una gran responsabilitat i els ha estat més fàcil estar confinats a casa que començar a relacionar-se amb altres que no saben amb qui han estat. Porten a ratlla totes les mesures de seguretat i no poden amb els companys que no se les prenen seriosament. N’hi ha que es passen el temps recordant a alguns companys que hem de mantenir una distància de seguretat i s’estan acostant massa, o que la mascareta ha de cobrir el nas i la boca. I alguns companys ja han vist què han de fer per treure’ls de polleguera i ells que no poden fer res per evitar-ho i entren al drap. 

Moltes vegades aquesta responsabilitat (que alguns veuen com excessiva, però no és més que responsabilitat) ve impulsada per algun cas de risc a casa: avis, pares malalts... i aquí el còctel hipersensibilitat i racionalitat arriba al seu màxim exponent. No poden fer res més que tot el possible per no ser ells qui contagiï als seus. En aquest cas la responsabilitat està combinada amb la por a que emmalalteixin els seus essers estimats.

I en la seva relació amb les altres es comporten com si fossin els responsables de que tot es faci bé al seu voltant i són catàlegs de normes. Amb més o menys traça i de vegades amb molt poca paciència perquè no són capaços de entendre que amb un tema tan seriós com aquest no siguin capaços de fer l’esforç de fer tot el que està a la seva mà.

A molts d’ells, que ja estaven interessats en les ciències de la salut i en l’àmbit de la investigació, ara fan saber al seu entorn que a ells els agradaria treballar per superar aquesta situació i les que vinguin. Sabem que ells dedicaran tota la seva professionalitat  però de moment cal acabar la Primària o la Secundària...

Però de moment l'O de set anys té una solució creativa pel pessebre d'aquest any: enlloc del dimoniet amagat hi osarem el virus i en lloc de l'àngel la vacuna i així tots protegits!

Preparem les notes (Docents)

 

S’acosta el final de trimestre i aviat arribaran les notes. Està clar que es difícil valorar la feina d’algú des de fora. L’avaluació és potser una de les parts més complexes de l’ensenyament. Hi ha especialistes dedicats a la reflexió i actuació en aquest camp. Va canviant la manera d’ensenyar i necessàriament ha de canviar també la manera d’avaluar. Se’n escriuen molts llibres. Però la realitat de l’escola és que el temps és implacable com una piconadora que fa que les activitats habituals i extraordinàries s’entrellacin i no deixin espai, ni temps, per a la reflexió... l’acció s’ho menja tot.

Des de l’inici de curs tot ha passat volant i a més, aquest curs, amb totes les mesures sanitàries i la realitat de la pandèmia a les classes amb les quarantenes per positius externs, els canvis estructurals de les classes amb el mínims professors possibles... ha estat una bogeria amb més pressió de l’habitual, que ja és dir. Les noves normatives, l’inici de curs, la Castanyada, la Preavaluació, el Dia de la Música, la Setmana de la Ciència, la Marathó de TV3, les activitats per a la prevenció de les addiccions, per el bon ús de les xarxes socials... la preparació del Nadal... i aquest pont per agafar aire, i acabar de corregir i valorar els resultats i informes que arribaran a les cases aquest Nadal.  

Si l’avaluació habitualment és complexa, la dels alumnes d’altes capacitats encara ho és més. Quin tipus d’avaluació fem: fem avaluació per nivell?, respecte els companys? Per aquells que són d’alt rendiment què passa quan el 10 és habitual? Per aquells que no són d’alt rendiment realment valorem el que saben, o el que saben fer dins del sistema? Com es valoren els aprofundiments i les ampliacions quan ja han assolit tots els objectius dels seus companys o del seu curs?

Molts no treballen especialment per la nota, perquè saben que la tindran. Però necessiten una valoració positiva. Necessiten que els seus referents els acompanyin i li reforcin els comportaments i les actitud positives perquè els pugui potenciar i repetir.  Un acompanyament que els ajudi a encaixar la realitat en la seva hipersensibilitat, en la seva rigidesa, en la seva intensitat, i els permeti tenir un autoconcepte equilibrat.

És molt important que a les notes quedi reflectida la seva feina. Si se li proposen feines d’ampliació o aprofundiment. Si està fent una acceleració parcial des de l’aula (ara que la pandèmia no permet fer estades en dos grups diferents). Si està reben un tracte especial en forma de tutoria individualitzada.  És necessari que el que fem a l’aula i fora d’ella quedi reflectit a les notes o a l’informe. És possible que la valoració no tingui reflex en els resultats, si aquests ja són molt bons, però unes paraules de reconeixement sempre són benvingudes. Al final de la primera avaluació és un moment dins del procés del curs. Potser podem enumerar el que s’està fent i valorar si ho està fent amb il·lusió, amb ganes, tenint cura del contingut i la forma... i en quin punt estem del procés.   

No podem tenir un butlletí de notes on no es faci cap referència a la seva atenció personalitzada si s’està fent. De vegades el programa informàtic amb el que treballem no ho permet perquè les frases no han estat prèviament incloses. En aquest cas podeu fer una petita anotació a mà. La qüestió és que quedi per escrit el que s’està fent.     

Per a molts les notes són importants i seguint amb el seu estricte sentit de la justícia necessiten saber el perquè de la nota. En la següent tutoria personalitzada després de les notes es bo deixar un temps per si té alguna pregunta o alguna observació. Amb les notes els ajudem a fer la seva autoavaluació i a que aquesta sigui el més ajustada possible. És molt interessant treballar amb rúbriques que identifiquen clarament el que s'espera d'ells. Si entren altres factors és bo que ho sàpiguen perquè d’aquesta manera podran entendre el que passa.

Al final del trimestre entre els exàmens i les notes tenim un temps en el que en alguns centres no es fa nou temari i és com un temps d’espera que solen portar molt malament, així com el repàs de la tornada de vacances. Podem ajudar-los omplint aquests temps amb continguts o procediments complementaris curiosos per a ells i pel pom de dalt de la classe. Que puguin aplicar el que han aprés, donar altres usos, fer altres tipus de feines més elaborades...  Gaudiran d’aquest temps mort entre avaluacions.

Espero que els docents preneu bona nota d’aquest tema i feu constar la realitat en el seu informe de notes en l’apartat d’observacions. Moltes gràcies per fer la vostra feina tan be com podeu i per incorporar les informacions referides a les altes capacitats.