Dijous 9 de maig Ho compta tot! (el talent matemàtic)

Hi ha un grup d’infants i joves que ho compten tot. Els números són la seva vida. Són els que saben quants graons hi ha a la seva escala fins a casa. Els que surten de casa a “i quaranta dos”. Els que gaudeixen comptant rajoles. Tot ho mesuren... Els que només posen atenció quan els dius “tinc dues coses a dir-te”. Els que diuen que les mates són la seva matèria preferida.

Aquests infants i joves poden ser superdotats o talents matemàtics. Tenen una especial facilitat amb els nombres, el càlcul i/o la lògica matemàtica. Els agrada jugar amb els nombres i des de ben petits infereixen les sumes, les restes... es volen acostar a les multiplicacions i demanen que els adults els expliquin coses que intueixen o senten relacionades amb aquest àmbit. Gaudeixen fent càlculs sovint avançats a la seva edat.

Un exemple. Només tenia quatre anys quan va despertar als pares a les dues del matí per preguntar-los quin número hi havia abans d’infinit. A la ràpida resposta de la mare: “infinit menys u” va sol·licitar de manera insistent, “no, així no, amb tots els números!”   

Un altre exemple. Seguint a Infantil a l’inici d’INF 5anys un nen nascut al desembre gaudia ordenant cromos de mil maneres diferents. Pel nombre, pels equips de futbol, per l’any de neixament dels jugadors, per l’alçada, per les posicions al camp... quan agafaves la seva bossa de cromos, ell t’explicava quina ordenació tenien en aquests moment.

Diferents interessos. Altres gaudeixen fent pastissos perquè són mesures i temps, matemàtica pura; mentre que a la resta de la cuina i entra més el “més o menys”, aquí tot és més exacte.

Uns altres gaudeixen amb la música, que té una base matemàtica. Un altre llenguatge ple de lògica. I fan solfeig i teoria, i assagen amb els instruments, i participen en conjunts d’instruments...

Però quan arriben a l’escola infantil contents d’anar a l’escola dels grans es troben que el primer anys veuran fins el 3, el segon fins al 5 o fins la primera desena, en el millor dels casos, i  a Infantil 5 anys treballaran a fons la desena i arribaran potser al 50 o al 100. La decepció serà màxima, ens l’expressin o no. Per això és molt interessant treballar amb l’escola l’aprofundiment i l’ampliació. A Educació Infantil és on és més difícil fer-les perquè els infants no tenen gran autonomia de feina i alguns volen/necessiten tenir l’adult al costat. Però sempre podem fer alguna cosa encara que sigui reduïda en el temps.

Propostes. Hi ha escoles en les que fan activitats els alumnes d’INF-3anys, INF-4anys i INF-5anys alhora en petits grups. Podem aprofitar aquests agrupaments verticals perquè pugui fer activitats amb els més grans.

També podem treballar a través del joc: des de l’ordenació dels cromos fins a fer jocs d’ordenar històries treballant les nocions d’abans i desprès, fins a treballar patrons i seriacions amb activitats manipulatives de psicomotricitat fina (boletes enfilades, pinces, elements petits...).

A totes les edats podem fer servir el pensament secuencial o/i la relació causa efecte.

Hi ha nombres per tot arreu. Des de les cases fins a les matrícules dels cotxes passant per la nomenclatura de les carreteres i autopistes o pels horaris de classe o els preus o valors de la borsa o mesures d'edificis o velocitat dels  diferents transports o el temps de gestació dels animals... Trobem nombres a tots els camps del saber i això ho podem fer servir per relacionar-ho tot. 

Val la pena ser conscients de que alguns no trobaran en la lectura cap gaudi si no és numèrica i els podem oferir llibres relacionats amb els nombres i les matemàtiques.

És important que puguin trobar altres infants o joves, que com ells, gaudeixin dels nombres. Per això les extraescolars de música, de cuina o de matemàtiques o les colònies matemàtiques, de cuina o musicals són un molt bon recurs sempre en combinació.

Educació integral. Quan tenen un talent molt marcat i el veiem des de una edat primerenca crec que és molt important treballar-lo però a l’hora aconseguir que també treballi la resta de les àrees. En edat escolar no hauríem de permetre que aquests alumnes visquin d’esquena al seu cos o a la lectura-escriptura (comunicació). A mi m’agrada col·laborar en que siguin el més esfèrics possible i puguin tenir una bona competència en tots els àmbits i excel·lent en el camp logico-matemàtic. Només fomentar les punxes crec que no és compatible amb un equilibri vital, però tampoc ho és viure d'esquena als seus talents.

El tractament de l'error (Pares i mestres)

Una de les dificultats més importants que trobem en els alumnes d’altes capacitats és la baixa tolerància a la frustració. Avui parlarem de com viuen l’error i algunes eines per treballar l’encaix de l’error en l’aprenentatge i en la vida.

Des de molt petits han après amb facilitat. Sovint de manera precoç i sense cap esforç. Era com si els aprenentatges anessin cap a ells. La curiositat aplanava el camí, la memòria consolidava i establia relacions tot construint una xarxa de coneixements i procediments molt sòlida. Això ha provocat, durant molt de temps, una sensació molt plaent en la resposta dels referents enfront els aprenentatges mostrats per l’infant. 

Davant d’un repte, un aprenentatge nou, una dificultat sovint els infants o joves es plantegen què haurien de fer o quin és el seu resultat esperat. La pressió no sol venir de fora sinó que la provoquen ells mateixos. A partir d’aquí hi ha diferents maneres de d’abordar el resultat obtingut. Davant d’una nova proposta amb un nivell de dificultat superior...

- Per alguns la seva primera resposta és NO. “No ho sé”, “no puc”... no ho intenten. La possibilitat de cometre un error, de mostrar-se vulnerables davant dels altres, de que els altres riguin d’ell o ella els paralitza. Prefereixen no intentar-ho. Posen el fre de mà. 

- Altres ho proven una vegada: si surt bé cap problema, però si no surt com esperen... poden intentar-ho un o dos cops, però si l’error persisteix ho deixaran, o no faran ni el segon intent.

- Un tercer grup es creix davant del repte. No permet que la dificultat el paralitzi i lluita a través de la repetició o posant en marxa els seus recursos per aconseguir l’objectiu. El seu amor propi es transforma en energia i busca la sortida correcte.

- N’hi ha que es donen un temps per reunir forces per tornar-ho a intentar al cap d’un temps i poden engruixir qualsevol dels tres grups anteriors.

No hauríem de permetre que es bloquegin. De vegades, la seva hipersensibilitat els juga en contra. Els hem d’acompanyar i fer que poc a poc es vagin enfrontant amb la dificultat i l‘error sense quedar paralitzats.

M’agrada explicar-los que l’error forma part de l’aprenentatge. No el busquem però el trobem pel camí. Quan el trobem no ens hem d’empetitir sinó que hem d’aprendre d’ell i seguir endavant. Algunes vegades, tirar una mica enrere per agafar forces i seguir endavant; altres per confirmar un nou camí. Hem d’aprendre a llegir els errors perquè ens donen molta informació si els sabem llegir. El seu cervell ens entén però de vegades el seu cos encara no està preparat. Cal temps perquè cervell i cos es posin d’acord i treballin en la mateixa direcció. Però és bona fusta per cremar en aquest cervell que no para de pensar i que va fent seus nous conceptes i idees. 

És molt interessant com encaixem els errors els seus adults de referència. Ells ens observen sempre. Pensen sobre el que veuen. Van prenent les seves decisions, van coneixent com són i elaboren com volen ser.

Els va molt bé quan deixem idees sobre la taula i ells les poden fer seves. Un bon regal és un llapis amb una goma incorporada o una gran goma que esborri molt bé. Els errors sovint són inevitables però podem subsanar-los i seguir endavant.   

Els alumnes d’altes capacitats necessiten reptes. No és fàcil mesurar la dificultat d’un repte. Si és massa senzill no serà motivador però si la proposta és massa difícil potser l’evitarà. Podem proposar activitats sense sostre en les quals són els alumnes que pel seu propi interès miren de fer-les tan bé com poden. 

Alguns mestres o professors es queixen de que alguns alumnes d’altes capacitats no s’apunten a treballs d’ampliació proposats en obert a l’aula. Treballs que tenen una dificultat superior. La D. té una resposta molt clara: “si faig el que fa tothom tinc molt bons resultats però si faig coses més complexes ja no tinc assegurats aquests excel·lents resultats”.

Sabem que no treballen per imposició, que ho fan per seducció, per passió, per voluntat pròpia. Per tant, els hem de convèncer de que és important de que agafin aquesta opció. Podem apel·lar a la seva lògica i al seu sentit de la veritat i la justícia. De la mateixa manera que els infants que els costa no copien els enunciats, aquells que poden fer activitats més elaborades estan moralment obligats a fer-les. Potser els costarà arrencar però gaudiran fent aquestes noves activitats. Si no aconseguim que s’hi enganxin haurem de continuar treballant amb ells fins que ho entenguin i ho facin... de vegades és un procés llarg. Fins que no tanquin el paraigües i es treguin el xubasquero no es mullaran i això depèn clarament d’ells.

El Juanjo Fernandez és educador i comunicador. Fa molts anys que ens seguim mutuament. L'admiro perquè amb sap triar les idees i expressar-les amb dibuixos i aquest és perfecte pel tema d'avui.

Preparem el Dia de la Pau (Docents)

En moltes escoles es treballa com eix transversal el tema de la Pau i d’una manera més concreta el 30 de gener com a Dia Escolar de la No-violència i la Pau  (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau. Aquesta data va ser proposada l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra". Lanza del Vasto, deixeble directe del Mahatma Gandhi i fundador de la Comunitat de l'Arca, a una entrevista concedida a Sevilla (1976) va dir: "Sigui així a totes les vostres escoles. Establiu un dia dedicat a la No-violència".

Aquí cada centre fa el que pot i el que vol... des  de un petit acte fins a un seguit d’actuacions permanents en el temps sobre aquest tema. 

En el que es proposa a l’escola o als diferents cursos segurament no hi podem intervenir gaire però sí en què proposarem aquest curs pels nostres alumnes d’altes capacitats i pel pom de dalt de la classe.

Sovint els alumnes d’altes capacitats són hipersensibles i tenen molt clars, de vegades intensament clars conceptes com justícia, respecte, cooperació... però el que el seu cap entén no sempre el seu cos pot posar-ho en pràctica (en diem disincronia). 

Els és molt interessant conèixer la vida de persones que han treballat per la Justícia i la Pau. Des de gent del nostre entorn més pròxim fins persones ben reconegudes amb premis internacionals com els  Nobels de la Pau, o persones sense reconeixement extern però que fan del món un lloc millor.

Els va molt bé fer una feina de reflexió i d’acció. Segur que nosaltres ben poca cosa podem fer per aturar els conflictes bèl·lics internacionals però sí que podem fer coses perquè hi hagi millor ambient a casa, a l’escola, al nostre barri o a la nostra població... 

Un llaç blanc és un símbol. Un colom amb les mans de tots els infants, les petjades digitals de tota l’escola o les nostres fotografies també és un símbol. Quan tots actuem el símbol s’esdevé una realitat.

Una lectura, un treball, una cançó, una biografia, una carta per l’alcalde o el president del govern, per fer arribar el nostre agraïment als qui fan el que cal i més del que poden... diferents propostes per escollir... l'arbre dels desitjos, el mur dels graffittis, les paraules boniques, un abecedari de Pau...  La base per la feina de la Diada a l’escola... vosaltres decidiu però si compteu amb ells, us ho agrairan. Recordeu que alguns necessiten micro i focos, i uns altres mimetitzen amb la paret, però tots necessiten participar i sentir-se útils en una societat que necessita de les mans de tots, també dels qui més capacitat tenen. Els hem d’ajudar a que gaudeixin d’estar al servei de la comunitat posant les seves capacitats al seu servei.

Què els proposareu aquesta vegada? Penseu-hi. Estem a temps...