Dimarts 7 d’abril Sant Tornem-hi!

 

Avui és Sant Tornem-hi! Tornem a la “normalitat” després d’uns dies de festa que cadascú viu com pot/vol/li deixen... i avui, tornem a la normalitat d’horaris, classes, extraescolars, entrenaments, assajos... I enfilem la recta final del curs, molt més curta i pronunciada pels docents i alumnes de Segon de Batxillerat. Ara plens de són o d’energia (segons les persones) i en deu minuts potser amb l’entrada a la rutina i les vacances oblidades que queden com energia recarregada, o no, seguirem el nostre dia a dia.

Avui comencem constatant una realitat: a Catalunya tenim una normativa que reconeix molts col·lectius que necessiten una atenció específica però... no hi ha l’acompanyament de les accions i la dotació econòmica que permeti posar-ho en pràctica. Podríem dir que és com un brindis al sol, però no. Si hi ha la llei i el reconeixement de drets s’han de complir. Fa molt temps que en parlem des de les altes capacitats però no som els únics. Avui, recordem que el dia 2 d’abril es va celebrar el Dia de l’Autisme.

“Una societat justa no és només la que reconeix la diversitat. És la que garanteix drets a totes les persones, especialment a aquelles que tenen més dificultats per visibilitzar-se. Mentre les administracions no facin efectius aquests compromisos, el 2 d’abril serà una data de denúncia”.

Així acaba el text escrit per la Federació Catalana d’Autisme publicat el primer d’abril d’enguany i que porta per títol: “Quan els drets existeixen però no s’apliquen”. La Federació Catalana d’Autisme la componen 38 entitats d’autisme que actuen arreu de Catalunya per donar suport, serveis especialitzats, específics i de qualitat, així com assessorament, a les persones amb autisme/autistes i a les seves famílies.

Les altes capacitats es troben en el mateix punt. A les escoles depenem de la bona voluntat dels docents i tot sovint estem encallats entre infants que s’invisibilitzen i docents que no hi veuen perquè no saben què mirar. Però no sempre aquesta és la situació. A aquestes alçades de curs tenim molts docents que són conscients que no estan atenent a uns alumnes concrets però no saben per on començar perquè parlar d’“altes capacitats” fa por o es banalitza però la realitat és la mateixa, la inatenció real. I entrant en el tercer trimestre alguns pensen que és millor que ho facin el curs vinent des de l’inici i intentaran acabar com puguin (spoiler: malament pels alumnes en qüestió).

No hem de deixar passar el temps. Avui és el dia! Avui és Sant Tornem-hi! Si necessiteu començar a posar-vos en marxa,  confirmar si ho esteu fent correctament o planificar un tercer trimestre... truqueu-nos i parlem d’altes capacitats a l’escola o a l’institut. Som especialistes en intervenció educativa en altes capacitats des de 2014. Podeu connectar amb nosaltres escrivint a atencioaltescapacitats@gmail.com o trucant al 646486159. Us respondrem des de Barcelona però atenem a tot el territori. Estem a la vostra disposició. 

 

Hipercuriositat (Docents i Pares)

Una de les característiques molt freqüents en el grup heterogeni dels infants i joves d’altes capacitats és l’Hipercuriositat.

Els infants i joves d’altes capacitats pensen i relacionen en xarxa. A classe, mentre escolten i miren una explicació, el seu cap busca i fa relacions amb àmbits propers o llunyans. Molt sovint pateixen una certa incontinència verbal que fa que el seu pensament estigui lligat a noves preguntes. Les seves preguntes no són lineals i obren nous camps o fan relacions inusuals.

Quan el professor prepara la classe organitza continguts, procediments, punts de sorpresa, anècdotes per reengantxar l’atenció, potser alguna activitat de moviment, exercicis ...  A l’inici de la classe tot està a punt, s’aixeca el teló, després apareixeran mil variables perquè treballem en directe.

Fer preguntes a classe no està ben vist. O potser és millor dir que fer massa preguntes a classe no està ben vist. La impressió de l’alumne que pregunta és molt sovint que les seves preguntes no són benvingudes. En més d’un moment la comunicació no verbal del professor mostra el seu disgust amagat. L’alumne que llegeix entrelínies, que escaneja sense mirar, es queda amb la impressió de que no és ben acollit.

Cal donar sortida a la curiositat. Proposar-li no fer preguntes és tallar-li les ales. Per donar sortida a la curiositat podem tenir una llibreta on escriure les preguntes que se acudeixin. Les respostes es poden buscar en temps lliures a l’escola, a casa... n’hi ha que cauran per si soles, el mateix mestre les respondrà en l’explicació o les deduirà l’alumne amb la informació que ja té...

El problema el tenim quan els alumnes no saben escriure i per tant no poden deixar constància del que voldrien saber. Aquí feina de pop de la senyu. Podem proposar-li un espai i un temps per parlar tots dos i buscar les preguntes possibles del tema. Parlar-ne abans i introduir les respostes en l’explicació. Potser pels companys serà massa però per a ell/a és imprescindible. Si n’hi ha massa preguntes podem passar-ho a la família i que sigui “feina” del cap de setmana.

Moltes famílies tenen penjat a la nevera el full de les preguntes. Encara que sembli impossible es generem mil preguntes també fora de l’àmbit escolar. Les de fora de l’escola van al full de les preguntes que poden escriure ells o els seus adults. Moltes preguntes cauen, es responen o perden l’interès però n’hi ha d’altres que acaben donant peu a altres encara més interesants. Invertir un temps en resoldre-les pot ser un temps viscut en família... un temps compartit de qualitat.

És molt important que l'infant o el jove visqui la curiositat com un actiu, no com un problema.          

Carnaval, la setmana vinent (Docents i Pares)

Dijous vinent és Dijous Gras, l'inici de les festes de Carnaval. Són les festes de la disbauxa de la transgressió plenes de llum i color. Novament veurem la gran diversitat dels alumnes d’altes capacitats a l’hora d’enfrontar-se a aquestes festes. Trobarem alumnes que gaudeixen amb les disfresses i d’altres que ho troben ridícul i que per la seva rigidesa i intensitat no poden participar-hi.

N’hi ha que els encanta... i cada Carnaval, si poden, es disfressen diverses vegades, gaudeixen participant de la festa, de les rues... quan arriben a l’ESO troben a faltar aquella setmana on s’havia d’anar a l’escola en pijama, amb pentinats especials, amb un mitjó de cada color, amb un barret o amb corbata o vestits d’un color concret.

Però n’hi ha que tenen el mes de febrer i el mes de novembre (Carnaval i Halloween) com els pitjors mesos de l’any per les seves tradicions. Els haurem de preguntar a ells què senten i què els agradaria fer.

Quan tot això no els encaixa, no forma part d’un caprici, ni de qüestionar les ordres de l’autoritat, ni de saltar-se els “toca no negociables”. Quan s’ajunta l’hipersensibilitat, la intensitat, el perfeccionisme i la rigidesa es produeix un còctel ben especial.

Veurem algunes possibilitats:

-          Poden sentir-se ridículs.

-          No volen que es riguin d’ell.

-          Poden veure ridículs als altres.

-          No els agrada transgredir o trencar normes.

-          Els poden molestar molt (hipersensibilitat): sorolls, molta gent, olors...

Els podem oferir altres possibilitats? Potser no tots els papers de la festa comporten disfressa, o comporten exhibició... (potser hi ha possibilitats d’ajudar a preparar la música, o l’orde –organització de la gent, ajudar a disfressar als qui porten disfresses més laborioses, als més menuts, potser dissenyar els maquillatges o elaborar atrezzo, portar els comptes de la parada de pastissos... hi ha mil coses possibles que poden ajudar a que la festa sigui ben rodona.)

Com adults podem escollir però, per què com nens no els deixem escollir?

Creieu que és imprescindible que s’esforcin a viure una experiència desagradable de manera repetida per aconseguir que es faci agradable? És una idea una mica estranya...

Què volem per a ells?

-          que puguin decidir com viure la festa.

-          que siguin capaços de viure la festa.

-          que siguin persones socials.

Segurament si ens obrim a escoltar-los descobrim que ells ja han pensat altres opcions... o no ( de vegades ells mateixos pensen que no hi ha més opcions). Però no ho sabrem si no parlem amb ells. Ells necessiten un ambient còmode on puguin ser ells mateixos no els ells que s’espera que siguin... Hi ha infants i joves políticament correctes que tenen mil capes com les cebes i és molt difícil arribar al que pensen i senten. Per això és tan important l’acompanyament...

Alguns aspectes de l'avaluació Fi de trimestre (Atenció a les Altes Capacitats)

S’acaba el trimestre i arriba el moment de l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos, i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de la meva rentrée.

El bloc de cultureta ha funcionat com un rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem... és difícil portar-ho tot al dia.  

En aquest trimestre he fet més de 4.200 kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.

En aquest curs he plantejat cinc compactacions (Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les AACC,  s’espera d’ell excel·lència en tots els camps.

Porto el projecte d’inclusió a l’alta de Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.

I els caps de setmana: el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.

Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb un bon bagatge tècnic.

A atenció a les altes capacitats proposem diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels seus adults.

Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any a tothom!

Portes obertes a les altes capacitats

Molts centres d’Infantil, Primària i ESO estan fent aquest dies Jornades de Portes Obertes. Cada centre (públic, privat, concertat) presenta la seva oferta. Ens parlen d’idearis, de metodologies, d’extraescolars, de comunicació amb les famílies, de participació... En alguns casos es parla d’inclusió i sempre és per baix, explicant quins són els ajuts que es poden donar des del centre als alumnes amb dificultats. 

I les altes capacitats? Què passa amb els alumnes superdotats (2%) o amb els que presenten algun talent (15%-20%)? Els centres tenen realment un pla d’actuació per a tendre aquestes criatures? La resposta és no. He voltat per tot Catalunya i he trobat escoles sensibilitzades amb el tema, amb interès però no he trobat cap centre on estigui contemplada l’inclusió d’aquests alumnes amb tota l’extensió de la paraula. Certament, cada cop hi ha més centres sensibles que inicien una formació més global o que estan duent a terme un projecte de centre. Mica en mica, es van fent passos cap a la inclusió real de tots els infants a l’escola, i cap a l’atenció personalitzada (no confondre amb l’atenció individualitzada).

Em consta que el Departament d’Ensenyament està posant fil a l’agulla en aquest tema. Va editar una guia de detecció, està formant un professional de cadascun dels EAPs de tot Catalunya en l’atenció a les Altes Capacitats... però quan una estructura és molt gran costa molt de bellugar. Poc a poc... Es van fent passos.

Avui, ja no és un tema estrany: Però encara trobem algun director de centre que a la proposta de treballar les altes capacitats encara contesta... “no ens interessa”, “no tenim alumnes d’altes capacitats”, “els nostres alumnes són de sectors marginals i no hi ha nens d’altes capacitats”... sortosament també n’hi ha que diuen “parlem-ne”, “nosaltres ens sabem poca cosa però ens volem formar”, “com podem donar a aquests alumnes el que necessiten amb els mitjans que tenim al centre?”...   

Obrim les portes a les altes capacitats. Elles ja han entrat en el centre perquè els infants arriben amb el seu bagatge. Ara és el moment que els docents i els equips psicopedagògics atenguin realment les seves necessitats i els ajudin a desenvolupar els seus talents i promoguin una igualtat d'oportunitats real. És el moment de la formació i de la intervenció educativa!