Dilluns 2 de juny La lectura i les altes capacitats

 

Sempre parlem de la gran diversitat entre els infants i joves d’altes capacitats. La seva relació amb la lectura no és una excepció. En trobem d’apassionats lletraferits, dels qui ho entenen com una eina i dels que si poden no s’hi acosten perquè per qualsevol motiu no han aconseguit la mecànica, la comprensió, el gaudi de la lectura i de l’aprenentatge que suposa.

Comencem amb els que troben plaer a la lectura. Veurem alguns exemples: un, gaudia llegint “Gerónimo Stilton” a I4; un altre llegint “El Hobbit” a 4PRI, un tercer llegint “La vida es sueño” a 1r d’ESO i el darrer de 3r d’ESO ja ha llegit tota l’obra completa de Brandon Sanderson. Per aquests infants i joves el que se’ls proposa llegir a l’escola és molt bàsic. Cal fer una adaptació que pot passar per complementar amb altres llibres del seu nivell lector. Alguna mestra ho va combinar amb que haguessin de llegir i fer el control o la fitxa del llibre proposat sense “castigar-lo” a que l’hagi de llegir únicament al llarg de tot el trimestre. Si hi ha alguna activitat de llegir seguint el punt els proposem que ho puguin canviar per altres activitats que siguin beneficioses pel centre. Novament ens serveix pels alumnes d’altes capacitats i també pels bons lectors encara que no siguin d’altes capacitats. Tenim experiència d’alumnes que han col·laborat en la biblioteca del centre (ordenar llibres, col·laborar en el préstec, entrar dades a l’ordinador...), llegir amb alumnes de cursos inferiors, participar en activitats amb autors de cursos superiors, preparar kahoots de llibres, preparar jocs de llibres tipus auques per endreçar, preparar jocs de paraules pels més menuts...

Continuem amb els que van començar bé però es van parar en sec. Una nena va començar a llegir molt aviat, el seu nivell de comprensió era bo però a Primer de Primària va descobrir que no podia fer les veuetes que feien la seva mare o la seva mestra llegint els contes. En aquest moment va posar el fre de mà i va deixar de llegir. La seva rigidesa només va ajudar a que ho aturés tot. Va continuar amb la lectura funcional de l’escola però es van acabar els llibres i els contes fora de l’escola. Va mantenir els de l’escola perquè era políticament correcta però va aturar la lectura com a gaudi. La vam anar recuperant amb la col·laboració familiar. Tenia una pissarra a l’habitació i els pares es van encarregar que cada dia hi hagués un frase significativa que hagués de llegir. Després vam passar a treballar personatges que ens permetien fer veuetes. Vam continuar amb els signes de puntuació que ens permetien treballar l’entonació. A partir d’aquí vam passar a contes breus i vam anar complicant fins a reenganxar-la. Va ser llarg i dur però ho va aconseguir. Ara, acabant l’ESO torna a ser una gran lectora.

Acabem amb el grup que només llegeixen el que és imprescindible ( i de vegades ni això perquè quan l’enunciat de mates és molt llarg... deserten). A alguns els va costar i van tenir dificultats amb la mecànica de la lectura, altres van tenir dificultats amb la comprensió i altres potser encara no han trobat el llibre que els obre la porta a la narrativa. Per aquests alumnes els solc proposar lectures molt curtes però significatives. Lectura en veu alta, dues línies ells (preparades, mai lectura a primera vista) i la resta del text la mare, el pare, els germans... qui tingui més paciència i connexió positiva. Anirem augmentant poc a poc les seves línies a partir de la seva seguretat. Cal fer, o refer, una bona connexió amb la lectura que és una de les portes d’entrada més importants d’informació. Podem començar amb textos breus de preguntes i respostes del seu interès. Per alguns són llibres de preguntes i respostes, de rècords, articles tècnics, biografies, revistes, revistes de divulgació científica... depèn de les edats o els interessos. Els textos narratius poden esperar. De moment ens circumscriurem als que proposen a l’escola... i acompanyats.

Ara, potser no és el moment de començar amb els alumnes del tercer grup però és una bona proposta d’estiu. Necessitem planificació, tranquil·litat i un punt de dedicació. Està clar que ho necessitarà i el primer que ha d’estar convençut que val la pena posar-s’hi és el  o ella mateixa. Per tant primer hi ha una feina de mostrar la necessitat i seduir perquè hi pugui entrar. No és un càstig, és un aprenentatge de base. 

Amb els que presenten dificultats de lectura pot ser bo anar a un especialista, logopeda, per descartar problemes físics i que ens pugui donar eines per treballar les seves fortaleses en un apartat que els és difícil i sovint rebutgen per por al fracàs.

Quan ho necessitin, ho desitgin... llegiran. Cal que tinguin la mecànica ben assolida perquè els permeti pensar només amb el contingut. Així ens podrem anar acostant a la lectura com a gaudi.    

Dijous 2 de maig Lectura per als bons lectors

 

Alguns infants d’altes capacitats aprenen a llegir sols. Altres adults (mestres) creuen que n’aprenen per l’estimulació de la família però no és cert.

El primer nen que vaig conèixer d’altes capacitats llegia a casa Jerónimo Stilton a P4. A l’escola llegia paraules amb la mestra. Quan el va veure llegir amb una lectura entonada i comprensiva es va quedar parada. Li va fer una pregunta que la va deixar gelada. On és la lletra jota? Ell va mirar la pàgina amb incredulitat i li va respondre que no sabia quina era la lletra jota (però tots l’haviem sentit llegir-la). Simplement ell no havia aprés com la resta dels infants partint del nom de les lletres i el seu so. Ara li calia informació per aprendre les lletres i el seu so. Era una informació que no tenia. Vam poder observar que havia aprés a partir de les paraules amb significat.

Hi ha alumnes que a partir d’aquí veuen que la lectura és una gran font d’informació. Però no els llibres que els donen a l’escola que són d’històries molt breus amb paraules molt bàsiques i accions molt previsibles. Això els passarà al llarg d’Infantil, Primària i el primer cicle d’ESO. Els farem propostes diferents. Propostes de les que puguin treure suc. Han de poder rebre informació adequada a les seves ganes d’aprendre. El primers atles, llibres enciclopèdics, els llibres de preguntes i respostes, els llibres de récords, llibres de lectura fàcil perquè els més menuts puguin apropar-se als clàssics o a biografies, contes per treballar l’educació emocional... No es tracta de que llegeixin molt sinó de que tinguin la lectura com una pràctica habitual.

Algunes escoles proposen llibres de lectura. Fan sessions de lectura en veu alta, tots seguint el punt. Pels meus alumnes que ja són lectors pateixen aquestes sessions. Alguns dels seus companys no llegeixen bé: sil·labegen, no tenen comprensió lectora, no poden entonar les frases, llegeixen més lent, inventen paraules... Els nostres alumnes no haurien de fer aquesta activitat que està feta per adquirir l’hàbit de la lectura, que ells ja tenen. Poden fer activitats al voltant de la lectura. Podem ser creatius. Alguns dels meus alumnes han estat assistents de lectura amb els petits, han preparat un kahoot sobre el llibre de lectura de la classe, han arreglat part de la biblioteca, o han gestionat els llibres que es deixen i tornen de la biblioteca de l’escola.

Sovint ells pregunten...”i a mi, qui em sorprèn?”. Aquí ve quan els podem proposar assistir a presentació de llibres o a clubs de lectura... També els podríem proposar que escriguin per participar en concursos literaris o per escriure contes i fer llibres il·lustrar-los...

Els bons lectors que tenen altes capacitats (amb superdotació o talents lingüístics) han de llegir els llibres que es proposen per la classe? Això ho ha de determinar el mestre de classe. Si creu que sí perquè ha de fer l’examen o la fitxa com tothom, no cal que passi tres mesos llegint el llibre, pot fer-ho en el darrer cap de setmana.

Els podem fer altres propostes a ells i als altres ells que són bons lectors. No té massa sentit que hagin d’emplenar mil fitxes... Els podem proposar llibres com els abans comentats que podem barrejar amb els llibres de temes que els interessin. Amb alguns alumnes pacto les seves lectures: un llibre triat per ells i un altre triat per mi. Jo obro nous camps com la poesia, teatre, còmic, o temes fora de la seva zona de confort. Dels meus, ha de llegir deu pàgines com a mínim (o trenta pàgines si són més grans) i si no l’ha enganxat pot deixar el llibre i passar a un dels que ell tria, comentant el per què.  

Participar en activitats al voltant de la lectura a totes les edats, adequades al seu nivell lector, sempre és interessant, dins o fora de l’escola.