Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge de la lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge de la lectura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 d’abril del 2026

Dilluns 20 d’abril Parlem de lectura

 

S’apropa Sant Jordi i les ciutats comencen a fer olor a llibres. Els autors que tenen noves publicacions són a tot arreu escalfant motors per la gran diada. El dia del bany de masses dels llibres: Sant Jordi.

Quan parlem de la lectura amb els infants i joves d’altes capacitats novament trobem un ampli ventalls de respostes: des dels apassionats de la lectura fins els que l’eviten tan com poden, Tothom té clar que la lectura és un dels canals d’entrada  de coneixements més potents però alguns no exerceixen. Hi ha diferents tipus de lectura: la lectura per aprendre i també la lectura com oci. Hi ha una bona colla que tenen el mecanisme adquirit però no han arribat a aquesta segona i només llegeixen el que és obligatori a l’escola o institut si no han trobat la manera de saltar-ho.

La lectura, juntament amb l’escriptura són dos processos molt complexos i elaborats que requereixen de diferents habilitats i automatismes. Molts infants d’altes capacitats aprenen a llegir sols i sovint abans del que està estipulat al sistema escolar. En D. estava  a I4 (Infantil 4 anys) i ja llegia llibres de Gerónimo Stilton però no coneixia el nom de les lletres. Sí, feia lectura comprensiva de les paraules i frases però s’havia saltat alguns passos i la mestra se’n feia creus. Ella partia d’un aprenentatge lineal, pas a pas i ell havia aprés a salts amb moltes llacunes per emplenar. Escoltant a classe va anar aprenent les lletres, sons i grafies i va completar el que havia aprés. Aquest curs en D. ha entrat a la Universitat i continua sent un gran lector.

N’hi ha d’altres que comencen bé però alguna cosa fa que posin el freno de mà i s’aturen. Quan veuen que no poden fer veuetes com la mare, el pare o la mestra; frenen en sec i deixen de llegir. Altres s’encallen perquè llegeixen en una llengua diferent a la seva llengua materna, senten que no dominen aquesta llengua, que tenen menys vocabulari que en la seva llengua materna i això els atabala. Ho poden viure com un repte, i tenir un estímul; o com una dificultat, i fan un bloqueig.

Altres desenvolupen una mena d’al·lèrgia als textos llargs i es passen las còmics on troben més informació als dibuixos i molt poc text tan narratiu com en diàlegs.

Finalment hi ha un altre grup que quan descobreixen la lectura informativa o argumentativa es reconcilien amb la lectura. Fan molta lectura que els permet aprendre sobre un tema concret o sobre el món amb general. I torna el sentit i el gaudi.

La literatura infantil (contes i petites novel·les) no els sol convèncer. Hi troben trames molt senzilles, personatges poc elaborats, vocabulari molt senzill... i la literatura juvenil pot tocar temes que encara no els pertoquen. No és senzill acompanyar aquests infants i joves en el seu procés lector. Fer-los propostes és obrir-los el camp de visió. Jo acostumo a proposar un llibre de cada dos, d’àrees que ells no escollirien per desconeixement: clàssics adaptats, poesia, teatre, altres temes... Han de llegir un mínim de 30 pàgines, i si no els enganxa poden deixar-lo i triar-ne un ells, però no ho solen fer. 

La lectura per plaer és un gran acompanyant al llarg de tota la vida que ens permet viure altres vides, en altres temps, en altres espais... que es combina amb nosaltres i ens ajuda a créixer.


    

dilluns, 2 de juny del 2025

Dilluns 2 de juny La lectura i les altes capacitats

 

Sempre parlem de la gran diversitat entre els infants i joves d’altes capacitats. La seva relació amb la lectura no és una excepció. En trobem d’apassionats lletraferits, dels qui ho entenen com una eina i dels que si poden no s’hi acosten perquè per qualsevol motiu no han aconseguit la mecànica, la comprensió, el gaudi de la lectura i de l’aprenentatge que suposa.


Comencem amb els que troben plaer a la lectura. Veurem alguns exemples: un, gaudia llegint “Gerónimo Stilton” a I4; un altre llegint “El Hobbit” a 4PRI, un tercer llegint “La vida es sueño” a 1r d’ESO i el darrer de 3r d’ESO ja ha llegit tota l’obra completa de Brandon Sanderson. Per aquests infants i joves el que se’ls proposa llegir a l’escola és molt bàsic. Cal fer una adaptació que pot passar per complementar amb altres llibres del seu nivell lector. Alguna mestra ho va combinar amb que haguessin de llegir i fer el control o la fitxa del llibre proposat sense “castigar-lo” a que l’hagi de llegir únicament al llarg de tot el trimestre. Si hi ha alguna activitat de llegir seguint el punt els proposem que ho puguin canviar per altres activitats que siguin beneficioses pel centre. Novament ens serveix pels alumnes d’altes capacitats i també pels bons lectors encara que no siguin d’altes capacitats. Tenim experiència d’alumnes que han col·laborat en la biblioteca del centre (ordenar llibres, col·laborar en el préstec, entrar dades a l’ordinador...), llegir amb alumnes de cursos inferiors, participar en activitats amb autors de cursos superiors, preparar kahoots de llibres, preparar jocs de llibres tipus auques per endreçar, preparar jocs de paraules pels més menuts...


Continuem amb els que van començar bé però es van parar en sec. Una nena va començar a llegir molt aviat, el seu nivell de comprensió era bo però a Primer de Primària va descobrir que no podia fer les veuetes que feien la seva mare o la seva mestra llegint els contes. En aquest moment va posar el fre de mà i va deixar de llegir. La seva rigidesa només va ajudar a que ho aturés tot. Va continuar amb la lectura funcional de l’escola però es van acabar els llibres i els contes fora de l’escola. Va mantenir els de l’escola perquè era políticament correcta però va aturar la lectura com a gaudi. La vam anar recuperant amb la col·laboració familiar. Tenia una pissarra a l’habitació i els pares es van encarregar que cada dia hi hagués un frase significativa que hagués de llegir. Després vam passar a treballar personatges que ens permetien fer veuetes. Vam continuar amb els signes de puntuació que ens permetien treballar l’entonació. A partir d’aquí vam passar a contes breus i vam anar complicant fins a reenganxar-la. Va ser llarg i dur però ho va aconseguir. Ara, acabant l’ESO torna a ser una gran lectora.


Acabem amb el grup que només llegeixen el que és imprescindible ( i de vegades ni això perquè quan l’enunciat de mates és molt llarg... deserten). A alguns els va costar i van tenir dificultats amb la mecànica de la lectura, altres van tenir dificultats amb la comprensió i altres potser encara no han trobat el llibre que els obre la porta a la narrativa. Per aquests alumnes els solc proposar lectures molt curtes però significatives. Lectura en veu alta, dues línies ells (preparades, mai lectura a primera vista) i la resta del text la mare, el pare, els germans... qui tingui més paciència i connexió positiva. Anirem augmentant poc a poc les seves línies a partir de la seva seguretat. Cal fer, o refer, una bona connexió amb la lectura que és una de les portes d’entrada més importants d’informació. Podem començar amb textos breus de preguntes i respostes del seu interès. Per alguns són llibres de preguntes i respostes, de rècords, articles tècnics, biografies, revistes, revistes de divulgació científica... depèn de les edats o els interessos. Els textos narratius poden esperar. De moment ens circumscriurem als que proposen a l’escola... i acompanyats.

Ara, potser no és el moment de començar amb els alumnes del tercer grup però és una bona proposta d’estiu. Necessitem planificació, tranquil·litat i un punt de dedicació. Està clar que ho necessitarà i el primer que ha d’estar convençut que val la pena posar-s’hi és el  o ella mateixa. Per tant primer hi ha una feina de mostrar la necessitat i seduir perquè hi pugui entrar. No és un càstig, és un aprenentatge de base. 

Amb els que presenten dificultats de lectura pot ser bo anar a un especialista, logopeda, per descartar problemes físics i que ens pugui donar eines per treballar les seves fortaleses en un apartat que els és difícil i sovint rebutgen per por al fracàs.

Quan ho necessitin, ho desitgin... llegiran. Cal que tinguin la mecànica ben assolida perquè els permeti pensar només amb el contingut. Així ens podrem anar acostant a la lectura com a gaudi.