Dilluns 7 de setembre Preparem el nou curs amb comunicació oberta a casa.

Quan parlem dels infants i joves d’altes capacitats mai hem de donar per suposades les seves respostes. Preguntar, escoltar, fer escolta activa sense preparar  ni condicionar les respostes nomès preparant les preguntes. Sempre els hem d’escoltar amb la ment oberta. Ens poden sorprendre, ens sorprendran segur si ens contesten el que senten i pensen no el que volem sentir. Recordem que els podem posar molt adjectius però no normotípics.

En aquests primers dies de curs podem preparar aquest nou curs amb  la comunicació paternofilial i la reflexió personal. No es tracta de fer-los un tercer grau, ja sabeu que les preguntes funcionen millor quan les deixem sobre la taula i els donem temps o quan caminem en paral·lel sense mirar-nos a la cara. Això és vàlid per totes les edats. Els pares hem de trobar quin és el millor moment comunicatiu dels nostres fills. Hi ha qui prefereix que estem cuinant al seu costat sense mirar-nos, quan fem coses, per altres el millor moment pot ser al cotxe quan tots mirem endavant, per altres més menuts pot ser el moment desprès de la dutxa quan els assequem els cabells o en aquells minuts abans d’anar a dormir.

Us proposem tres preguntes que els poden possibilitar endreçar pensaments i proposar estratègies pel nou curs. No podem partir del full en blanc, necessitem preguntes que ens ajudin a recordar i endreçar pensaments. Per alguns el curs passat és molt lluny i el temps d’estiu ha servir per amagar-ne les coses negatives o que no volem recordar especialment. Cal centrar-nos en les bones per repetir-les i en les millorables per a fer d’aquest curs que comença una possibilitat real de millora. 

1.- “Què t'agradaria que continués igual que el curs passat?”

Pot semblar una pregunta senzilla, però ens permet descobrir quines coses van funcionar per a ells. Potser et parla d'un amic. D'un professor. Dels esbarjos. D'una activitat que li feia sentir-se bé. De com us organitzàveu a casa. I, de pas, ens ajuda a recordar que no tot ha de canviar perquè comenci un curs nou.

2.- “Què t'agradaria que fos diferent enguany?”

Aquí poden aparèixer coses que no esperaves. “M'agradaria atrevir-me més a aixecar la mà.” “No vull atabalar-me tant amb els exàmens.” “M'agradaria fer més amics.” “Vull organitzar-me millor.” “Tant de bo no em toqui una altra vegada amb…” I també pot respondre: “Res!” Perfecte. La intenció no és aconseguir una resposta profunda. És deixar una porta oberta per si hi ha alguna cosa que vulgui explicar-nos. Ara o en un altre moment. N’hi ha que necessiten més temps.

3.- “Hi ha una cosa en la qual t'agradaria que jo t'ajudés d'una altra manera aquest curs?”

Aquesta potser és la meva favorita, perquè normalment som els pares els qui decidim en què necessiten ajuda els petits, mitjans o grans. Els recordem les coses. Els donem consells. Els preguntem pels deures. Intentem organitzar-los. Intervenim quan veiem que alguna cosa es complica....Però poques vegades els preguntem com volen ser acompanyats. I pot ser que la seva resposta ens sorprengui. “Deixa'm intentar-ho abans de dir-m'ho.” “Pregunta'm menys pels exàmens.” “Ajuda'm a organitzar-me.” “Quan estigui enfadat, dona'm una estona.” O simplement: “No sé”. També val.

Una última cosa important: no li facis les tres preguntes seguides. No volem convertir aquests últims dies de vacances en una entrevista d'avaluació de setembre. Tria una. En el cotxe. Fent una passejada. Mentre sopeu. Quan estigueu fent qualsevol altra cosa. Fes-la i deixa espai. Perquè moltes vegades les converses que més ens ajuden a conèixer als nostres fills comencen així: amb una pregunta que no busca la resposta correcta, sinó descobrir què estan pensant ells.

I potser, abans de preparar motxilles, horaris i tot el que ve amb setembre, valgui la pena saber una miqueta més sobre com els agradaria viure el curs que està a punt de començar. És el moment de crear moments en els quals parlar, escoltar-nos i descobrir coses dels nostres fills que, en el dia a dia, potser mai se'ns ocorreria preguntar.

Recordeu que alguns teniu fills políticament correctes amb fills que sempre estan responent el que creuen que volem sentir no el que ells pensen creuen o senten perquè sovint ni s’ho plantegen. Els hem d’ajudar a mirar en dins i que sàpiguen que no esperem unes respostes concretes. Aquí no hi ha respostes correctes i incorrectes. Acollirem el que sigui veritat sense jutjar-ho. Estarem al seu costat. Els acompanyarem perquè arribin a ser la millor versió d‘ells mateixos. 

Aquestes preguntes són per a les famílies però també podrien fer-les els mestres. Si parlem d’alumnes políticament correctes aquí també els podem trobar. Alumnes que creuen que els mestres ja saben i que ells no els han de dir el que han de fer ni tan sols donar-los pistes. Altres poden no tenir filtres i parlar del que no és del tot correcte. Criticar companys o professors de cursos anteriors... Recordeu que hem d’escoltar sempre, validar les emocions però no donar tot per correcte. El temps ens ajudarà a crear un clima real de confiança. Quan parlem amb ell/a no mireu el mòbil, ni acabeu escrits i notes a la vostra llibreta de temes anteriors perquè la seva lectura serà que feu el que toca però sense atenció plena i els perdreu. Si comencen a dir obvietats o ens presenten situacions políticament correctes cal recordar-los que estem per escoltar-los i fer que aquest curs funcioni el millor possible, no per perdre el temps. El temps de tots és molt valuós. Potser es sobtaran però sabran a què jugueu i quines són les regles del joc.