Dilluns 2 de febrer No m’ho puc creure!

 

Sempre hem de comptar fins a cinquanta mil perquè hi ha moments en els que ens bull la sang i la resposta automàtica és terrible i no ens afavoreix gens ni a nosaltres ni a la causa.

Aquí teniu la història.  Transcorre a Catalunya la darrera setmana de gener de 2026.

Professional que porta fent el seguiment d’un infant des de fa dos anys. Ell estudia Primària en un centre públic.  S’ha vist ja sis vegades amb la mestra de l’escola per fer el seguiment. Un cop per setmana te sessions on line amb l’alumne per fer el seguiment, i una sessió al mes amb la família. Ara, estava prevista una reunió amb la tutora per finals de gener i van demanar ajornament a la primera setmana de febrer perquè assistiria també la psicopedagoga de l’EAP. Fantàstic! Quan poden coordinar-se els professionals (compartir punts de vista, fer propostes d’actuació...) sempre és una bona notícia. En aquests dos anys no hi havia hagut cap contacte amb la referent de l’EAP.

Arriba dijous, i la mare rep una comunicació:

“(...) Aquestes reunions estan pensades com una trobada entre els tutors i les famílies i en aquests cas, també la psicopedagoga de l’EAP: Per tant, no està prevista l’assistència de la psicopedagoga externa. // És important respectar aquesta normativa. En cas que ho considerem necessari, sol·licitaríem una trobada específica amb ella en un altre moment. // Moltes gràcies per la vostra comprensió.”

Ràpidament la reenvia a la professional i comença la cadena d’explosions i suposicions. “Què vol dir això?. Una reunió només amb la mare? Sense professional especialista extern que coneix l’infant, la família i l’escola? Provocar una altra entrevista posterior quan en dos anys no s’han pogut trobar i sabem que estan saturats? No ens volen veure! Volen a la mare sola per donar la seva versió sense contrastar...”

És cert que poden haver tingut males experiències. Que poden haver tingut contacte amb professionals molt poc professionals que no han tingut en compte que la seva funció és millorar l’atenció d l’infant en el seu entorn escolar.

També és cert que no és un modus operandi habitual. La professional ha fet reunions amb referents de l’EAP a altres centres de diferents comarques catalanes.

La primera reacció és de lluita, però cal comptar fins a cinquanta mil: preguntar i escoltar. Dijous al vespre es dissenya la resposta. Primer es necessita informació. La informació es va a buscar a inspecció.  Cercar informació des de la calma. Una primera trucada ens posa en contacte amb l’Inspector que rep la informació, ens escolta i ens diu que parlarà amb l’escola per conèixer la situació i poder donar una explicació. La segona trucada, al migdia, és de la directora de l’escola que ens explica que en aquest centre les trobades amb l’EAP es fan de manera habitual és trobar-se només amb la família i sense professionals externs. Tot i que escolta atentament i entén les dificultats horàries resta ferma en que sempre ho han fet així i no poden fer excepcions (que no havíem demanat com a tals).

Finalment, la realitat és que demà dimarts la mare anirà sola a l’entrevista. Escoltarà molt atentament, recordarà el que pugui i ho farà arribar a la professional per fer un camí més llarg. L’objectiu és una atenció adequada del seu fill.

Necessitem anar tots a una per poder atendre correctament a aquests alumnes d’altes capacitats que necessiten una atenció personalitzada. Insistim en la necessitat de que els professionals es puguin trobar amb els referents de l’EAP potser en una entrevista prèvia o on line. Trenquem una llança per la coordinació i per no ampliar el nombre de passos necessaris perquè aquesta es doni.

És cert que potser és més còmode però no és operatiu. Sol·licitarem a la direcció del centre que es revisi aquest punt i de cara al curs vinent sigui possible la participació de tots els elements que intervenen en el procés en les reunions de coordinació.

Des de aquestes ratlles volem agrair l’atenció, la bona feina i diligència dels Serveix Territorials del Baix Llobregat i en especials dels inspectors d’Esplugues i de la directora de l’escola. Tot i que creiem que cal revisar aquesta situació per tal d’optimitzar els recursos de l’Administració. Deixem la pilota en la seva teulada i esperem que ben aviat puguem gaudir d’una millor coordinació en l’atenció dels alumnes d’altes capacitats.