Dijous 12 de febrer Les nenes, les joves i la Ciència

 

Fa un segle teníem molt poques dones a l’ensenyament universitari. Unes pioneres van obrir el camí que moltes anys més tard vam seguir sense plantejar-nos el privilegi que teníem envers a tantes dones al llarg de la història. Tot i així, érem majoria en els mal anomenats estudis femenins sempre al voltant de l’educació i la cura de persones: magisteri, infermeria, puericultura... Mica en mica, els nois van començar a entrar en aquests estudis i avui ja no estrany veure nois estudiant per ser mestres d’Educació Infantil.

Mica en mica, també, les noies van començar a entrar en els estudis de ciències i novament tindrem pioneres a finals del segle XX que començaven a poblar les aules d’arquitectura, telecomunicacions, exactes, enginyeries... avui, mentre les noies són majoria a carreres com psicologia (aprox. 75% a Espanya) la seva presencia baixa dràsticament fins un 10-20% en determinades enginyeries i tecnologies. Molta gent treballa per fomentar l’interès femení en investigació STEM.

Si a tot això hi afegim que sovint les noies estan infraidentificades en les seves altes capacitats ens trobem en la situació actual. Són les reines del camuflatge. A Primària, moltes prefereixen passar desapercebudes a classe i s’acostumen a passar gana cognitiva i ho viuen com un mal menor. En molts casos prefereixen aquesta invisibilitat del “ja em va bé” quan no és gens cert, però valoren més la inserció social, el encaixar, encara que no sigui el seu lloc. Algunes creen una vida paral·lela. La majoria deixen la seva essència en un calaix mentre viuen el seu personatge. Un dia, al cap dels anys es pregunten perquè no estan plenes i des de fora ho veiem molt clar... perquè no són elles mateixes de tan fer un paper han perdut la seva identitat, els falta un tros. Per això treballem per acompanyar a les nenes i joves d’altes capacitats a nedar i guardar la roba. A exposar-se amb cura, a cuidar-se però no oblidar-se de qui son i de qui poden arribar a ser.

Avui les referents són persones com elles, no aquella Marie Curie abnegada, vestida de negre... dones del segle XXI que tenen el cabell curt, llarg, rinxolat, que porten ulleres o no, que parlen idiomes, que es connecten, que viatgen, que viuen, tenen projectes, cauen i s’aixequen, que tenen èxits i reconeixements però que la majoria del seu temps piquen pedra treballant tot perseguint, confirmant i descartant hipòtesis.

Avui les nenes no estan condemnades a centrar-se només en les cures, poden fer-ho si ho desitgen, però l’horitzó pot ser més ample. Hem de començar aviat, quan tot està per fer. Després podem trobar més resistències però la feina mai és en va.

En aquest dia de la Nena i la Dona en la Ciència, seguim treballant per ser conscients d’aquesta possibilitat i fer-la possible fins que no calgui celebrar aquest dia perquè haguem normalitzat la situació de que tots els humans poden fer Ciència i viure de la Ciència, si ho desitgen.