Dijous 26 de febrer Esponges o Pedres de riu?

 

Les altes capacitats són diversitat per definició. No es tracta de que no hi hagi dos casos iguals sinó de que podem trobar dos grans grups: els antics superdotats, susceptibles de ser excel·lents en totes les àrees i els talentosos que fan pics d’excel·lència en una o més àrees. Quan parlem d’altes capacitats sovint fem servir analogies perquè és molt difícil fer definicions que serveixin. Avui parlarem d’una d’elles: són esponges o pedres de riu?

A què diríeu que s’assemblen? Farem observació... Parlem de dos elements molt diferents en la seva forma, el seu tacte... però avui ens interessa la seva relació amb l’aigua.

Farem dos experiments:

1.- Agafem dues pedres de riu i les submergim en aigua durant una estona, quinze minuts.  

Traurem una pedra de l’aigua i la partirem per veure el seu interior. La superfície està mullada però l’interior està ben sec. L’aigua no ha entrat a l’interior de la pedra.

Traiem la segona pedra de l’aigua i la posem al sol. La superfície està mullada, veurem que l’aigua s’ha quedat a la superfície i després d’una estona d’estar al sol s’ha assecat sense deixar rastre.

 

2.- Agafem una esponja i la submergim en aigua. Gairebé doblarà el seu volum i en treure-la de l’aigua veurem que va expulsant l’aigua sobrera però segueix mullada en l’exterior i en l’interior.

De fet, sabem que amb les esponges no cal contacte; si una esponja està en un ambient humit també absorbeix aigua.

Dons aquí teniu la resposta. Els infants, joves i adults d’altes capacitats absorbeixen coneixements de tot arreu: llibres, explicacions, documentals, comentaris, mitjans de comunicació, you tube... Són com esponges. Xuclen tot el que els és interessant i no fan cap esforç per aprendre. Sembla que se’ls enganxin els coneixements. Generalment no tenen compartiments estancs pels coneixements sinó que els posen en xarxa fent connexions generalment poc habituals. Diem que aprenen en arbre per això qualsevol coneixement connecta amb molts altres que per la resta de la gent no tenen cap relació. Quan comencen a fer preguntes pot semblar que són elements distractors però per a ells te tot el sentit del món i ens ho poden explicar si els hi preguntem i ens ho volen respondre.

Però hi ha gent que té fills que són com pedres que per molt que vulguem mullar no funcionen com les esponges, funcionen com les pedres. Només en podem mullar la superfície. De fet, la gran majoria de la població són pedres. Voldrien tenir esponges però tenen pedres de riu. No són ni millors ni pitjors, són diferents. Però les pedres no poden ser esponges i les esponges no poden ser pedres.

 

Les altes capacitats no es poden fer, no es poden entrenar. Un cop ets esponja podem treballar com mantenir l’aigua, com viure la diferència, com camuflar-nos per no ser tan evidents i diferents en un moment donat... Però primer hem de ser esponges. Després podrem treballar les nostres característiques, ser-ne conscients...

Tots els que treballem amb infants i joves d’altes capacitats els hem sentit dir alguna vegada que voldrien ser pedres i no esponges. En algun moment, alguns no ho veuen com una sort i diuen “mare, no podria ser tonto?”. No sempre viuen la diferència amb els seus iguals com un element positiu. Els podem acompanyar per ajudar-los a ser ells mateixos i gaudir amb la diferència.

Tenir altes capacitats és un conjunt de característiques que es barreja amb el caràcter i la manera de ser de cadascú. Per això tenim aquesta grandíssima diversitat. Però d’una manera o altra... tots són esponges!