Les excursions de l’escola a Primària creen una colla de sensacions i emocions als infants i joves d'altes capacitats que, de vegades, son difícils de portar...
Quan es proposa
una excursió l’infant es crea unes expectatives. Aquell Museu, aquella
activitat pot ser molt interessant. Anar a llocs nous, fer noves activitats, aprendre
coses noves... Tenim un primer temps d’il·lusió.
En un segon temps
aterren, i ho barregen amb experiències anteriors. L’elecció de company per fer
les parelles per la fila i per l’autocar. Alguns preferirien anar sols, alguns
saben que no seran escollits per qui volen i altres després de donar el primer
pas reben un “no, jo vaig amb ell o ella”. Altres acaben amb els que no escull
ningú. Hi ha mil situacions, tantes com persones.
I arriba el dia.
Anem al Museu, a fer l’activitat... Les seves expectatives són altes i creu que
s’ho passarà bé i aprendrà coses noves. I de cop, un bany de realitat.
Activitat per a la seva edat, no per les seves ganes d’aprendre, alguns acaben
pensant que fan coses de petits, que no fan res nou ni diferent. Acaba l’activitat
o la sessió amb la sensació de no haver aprofitat el temps.
I esmorzem o
dinem, juguem i tornem a l’escola.
Molts tornen
contents i satisfets de l’excursió. Ell camufla amb el grup i quan arriba a
casa és el moment d’explicar com ho ha viscut de veritat. A ell no li ha
agradat l companyia en l’autocar, n’hi havia que cridaven o cantaven o posaven
música que a ell no li agrada a un volum massa alt per a ell. Quan han arribat
han hagut d’esperar molt de temps fora de la instal·lació i feia fred, o calor,
o vent... Quan per fi han entrat la persona que portava el grup els parlava amb
una teatralitat excessiva que a tots els ha semblat acollidora menys a ell.
Finalment l’activitat l’ha considerat per petits. Hi ha hagut dues coses
interessants però hi ha passat molt per sobre. Tenia preguntes però no era el
moment. Tothom tenia ganes d’acabar i de jugar una estona. Ell s’ha quedat amb
les preguntes. Sembla una llista de greuges... Aquella sortida que podia ser un
motiu de nous aprenentatges es converteix en una decepció.
Què podríem fer
en aquesta situació? Que podríem proposar des de l’escola?
Comencem amb una
tasca de tutoria que hauríem de tenir ja en marxa. Un temps per parlar i
escoltar el que ens diu. Li proposem un temps i un espai per parlar sobre les excursions
a l’escola, saber què en pensa i si ha pensat en alguna proposta per aplicar.
No es tracta de
fer-los un vestit a mida. Ni de treure totes les coses que pot viure com
incomoditat. És important que sigui capaç d’adaptar-se a les situacions però
anirem treballant les diferents situacions per ordre de prioritats.
Una altra sortida
que sol grinyolar pels infants d’altes capacitats són les anades al teatre per
veure obres de teatre en anglès. Sovint, per què tenen facilitat o perquè han
participat en activitats extraescolars d’anglès, el seu nivell és més alt que
el de la classe. Per això, anar al teatre, per a ells, no és una opció gens
apassionant perquè ja s’ha treballat l’argument i preparat el vocabulari a l’aula
a més d’estar per sota del seu nivell. Per a ells la proposta podria ser no
només veure la representació sinó treballar la dramatúrgia, l’escenografia, l’adequació
al seu nivell (vocabulari i expressions) o directament anar al teatre amb grups superiors però del seu nivell d'anglès. Tot té pros i contres, però cal pensar en atendre les seves necessitats.
Aneu-hi
pensant... en un altre post més endavant us donarem algunes propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada