En alguns casos Revetlles
i activitats de Festa Major poden ser un punt de dificultat per alguns infants
i joves d’altes capacitats. L’observació és essencial per poder veure quines
són les seves necessitats específiques. Tot l’any hi ha activitats especials des
de la Cavalcada de Reis al Carnaval passant per les Processons de Setmana Santa
o les activitats de l’escola... però quan arriba l’estiu aquestes activitats es
multipliquen. Comencem a finals de juny amb la Revetlla de Sant Joan i acabem a
finals de setembre amb la Festa Major de Barcelona, Tarragona o Reus.
Ja sabeu que
entre les persones amb altes capacitats hi ha una gran diversitat també en l’apartat
de la sensibilitat sensorial i no a tots els molesten les mateixes coses. Els
seus nivells de tolerància són particulars i específics per cadascun. Res és
igual per a tots. Per tant el primer que necessitem serà l’observació. Posar la
lupa i saber llegir els senyals. Alguns ho expliquen i altres no troben les
paraules perquè no saben que hi ha la possibilitat de fer-ho diferent. Nosaltres
sí i els podem proposar una gradació de participació en les activitats.
Per què poden ser
moments estressants pels nostres infants i joves? Es creen situacions peculiars
per la seva hipersensibilitat, per la seva rigidesa, per les seves pors... avui
veurem algunes de les activitats que poden afectar la seva hipersensibilitat
auditiva, hipersensibilitat gustativa/olfactiva i hipersensibilitat tàctil/social.
Alguns pensen que
la millor solució és l’exposició intensa o immersió. En el cas dels infants i
joves d’altes capacitats sol ser contraproduent. No és a base d’aguantar que
gaudiran de la situació. Per a molts no és una situació que no els ve de gust,
sol ser una situació que els fa mal, encara que no ho entenguem. Per alguns
sembla que els seu llindar del dolor és diferent al general. A més sol haver-hi
un element desencadenat, una experiència que recorden horrorosa i que no els
permet participar i molt menys gaudir del moment. Sempre hem dit que són molt
intensos i cabuts i si posen el fre de mà, els costa molt de treure’l i la seva
rigidesa no ajuda gens.
Per això la
primera reflexió ha de ser per què volem que participin i gaudeixin de les
festes populars? Molta gent passa tota la vida sense participar-hi mai, no són
imprescindibles per viure. Potser no és cert del tot, potser no són
imprescindibles per sobreviure però per viure necessitem poder escollir de
veritat i no tancar-nos portes i impossibilitar-nos activitats que ens poden ajudar
a viure en comunitat. Si ho pot fer, després pot escollir no fer-ho però si no
ho pot fer està condemnat i no pot escollir.
Moments en els
que apareix aquesta hipersensibilitat auditiva.-
Un altaveu en
gran volum, un correfocs amb petards i bengales, les sirenes de les atraccions
de la fira, els sorolls de les atraccions de fira, comunicacions constants en
altaveus, un soroll constant, un soroll estrident, un gos que borda molt fort,...
Què podem fer per
mitigar-ho? Una de les maneres pot ser participar dels actes des de la
“llunyania”. Podem participar del ball, si ho desitgem des del final, no cal
estar al costat dels altaveus. Els podem veure de lluny. El millor lloc en un
correfoc és al costat dels qui porten els petards, allà no peta res i van amb
molta cura. No cal que estem a primera línia o al mig dels petards si no els
senta bé. Una altra manera pot ser fer servir cascs dels que esmorteixen els
sorolls. Una tercera podria ser preparar-los cognitivament pel que es trobaran
i fer les proves objectives de que no són un perill i que no ens posarem a la
gola del llop, que farem servir una zona on els decibels siguin els adients.
Una quarta pot ser evitar els gossos grans però saber que n’hi ha de petits que
poden ser molt més aguts i estridents i que no els podem evitar tots, al menys
en una ciutat com Barcelona que sembla que hi hagi més gossos que persones.
Moments en els
que apareix aquesta hipersensibilitat olfactiva/gustativa
Olfactiva: olors
intensos de fregits o planxes a la fira, de suor entre la gent, de pólvora en
el correfocs, de menjars en els sopars del carrer, de colònies o perfums...
Gustativa: Els menjars de casetes ambulants són
diferents dels de casa als que estem habituats. Els sopars comunitaris en el
que es comparteix el fet a casa o cuinat allà mateix sol ser també diferent.
Què podem fer per
mitigar-ho? Alguns olors
intensos els podem evitar quan podem arribar a l’hora de sopar enlloc d’estar
presents en tot el procés de cocció de la sardinada, o de la costellada. Quan
no els podem evitar i ens troben, podríem dur un mocador amb alguna essència
que els sigui agradable i que neutralitzi els olors desagradables per poder
“aguantar el cop” (en alguns casos es pot pensar que el mocador els visibilitza
massa, però ho fa més que no puguin estar en un lloc per aquest motiu). Buscar
alguna solució com mantenir el cap en un altre lloc per evitar que l’olor ens
envaeixi i segresti. Des de comptar de deu a zero, per tant en sentit invers; o
pensar en altres coses que ens siguin agradables intentant ancorar aquí el
nostre cervell i que no doni tanta importància als elements externs que entren
pels sentits. Per aquestes eines cal un entrenament que podem fer a casa en un
ambient familiar o neutre i sense pressió.
Per acostumar-nos
a altres gustos cal anar provant però això es torna molt complicat per alguns
infants i joves que són molt selectius i amb un paladar molt fi que noten fins
i tot el canvi d’aigua i per tant el canvi de marca de tomàquet fregit o els
ingredients d’un plat. N’hi ha que tenen un llistat de menges molt reduïda,
mentre que altres pateixen els canvis de textura, o directament no poden suportar
les textures menys sòlides, triturades o esfilagarsades. Per altres no és un
problema perquè gaudeixen tastant-ho tot, i són els que com a plat preferit
solen tenir el sushi o els maquis... Iniciar nous sabors amb una culleradeta de
cafè, sense pressió perquè és bo. El seu cervell ho entén però el seu cos no ho
pot fer. Requereix trencar la por i passar a l’acció. L’entrenament pot ser una
bona eina però necessita temps, paciència i acompanyament-suport.
Moments en els
que apareix aquesta hipersensibilitat tàctil /social
Quan hi ha molta
gent. Quant ens hem de donar la mà (sigui per saludar o per fer unes danses).
Quan ens toquen (la gent gran te la mania de tocar el cap dels infants o les
galtes mentre els diu que s’han fet molt grans i als nois més grans se’ls dona
uns copets a l’esquena quan se’ls diu que ja són quasi un home...). Hi ha
jovent que es saluda picant amb el palmell de la mà o ajuntant els punys. Quan
hem d’estar asseguts molt junts (en el concert de la Festa Major o en el
Concert d’un grup o cantant que ens agradi)...
Què podem fer per
mitigar-ho? Aquest és potser
el més complicat de tots perquè no hi ha terme mig. Podem treballar l’espai
social i a casa anar practicant en reduir el nostre espai sense que es
descodifiqui com un perill o un atac. Però no serveix per sempre perquè el
nostre espai ens protegeix i ens ha de seguir protegint fora d’aquestes
situacions. Viure-ho a distància és una possibilitat però no sempre és
possible.
Els podem i els
hem d’acompanyar perquè siguin el més complets possible, i puguin decidir com
volen viure des de la possibilitat, no des del fugir de situacions limitants.
Per això, el més important és l’observació i la comunicació oberta. Ajudar-los
a posar paraules al que senten i al que volen. Parlar al seu cervell i donar
eines perquè ells elaborin les seves els farà més resilients davant de les
adversitats. I en aquest post n’hem tractat algunes que ells veuen, d’inici,
com insalvables.
