dilluns, 13 de gener del 2025

Dilluns 13 de gener Els números de les altes capacitats

 

Les altes capacitats no són una moda. Són una situació que viuen moltes persones. No sabem del cert quants són perquè enlloc estan tots identificats. Els entesos creuen que parlem d’un 20% de persones amb altes capacitats; aproximadament un 2% amb superdotació, i aproximadament un 15-18% de persones amb talents. Ho estem inferint però quan fem predetecció a un grup classe es confirmen aquestes dades.

És molt important que les persones amb altes capacitats siguin identificades per rebre l’ajut necessari per atendre les seves necessitats específiques. Quan parlem d’altes capacitats parlem de persones neurodivergents. Són peculiars, són especials... molt intensos i diversos. No són un col·lectiu homogeni. No tenen tots les mateixes característiques i per això són difícils d’identificar. Hi ha mil maneres de ser d’altes capacitats. Hi ha una colla de característiques que comparteixen moltes de les persones amb altes capacitats. Seran les protagonistes de propers escrits al blog. Les persones que tenen altes capacitats necessiten ser identificats el més aviat possible per poder començar a treballar amb temps, perquè puguin arribar al final de la escolarització en les millors condicions possibles.

Necessitem, com a societat, identificar aquestes persones tinguin l’edat que tinguin. Ells i elles poden canviar les coses, poden descobrir nous remeis per les malalties, poden trobar noves maneres de fer les coses... no podem permetre’ns com a societat que les persones amb més possibilitats no desenvolupin els seus talents. Alguns potser aconseguiran fer els millors menjars, els millors poemes o els millors rams de flors; no tots han d’anar a la NASA sobretot si no hi volen anar... El fet de que siguin la millor versió d’ells mateixos ens enriquirà a tots. Per egoisme social, i per necessitat ètica i moral hem d’aconseguir que siguin ells mateixos i tinguin ateses les seves necessitats.

Hi ha mil dificultats per arribar al 100% d’identificats però val la pena fer l’esforç de sensibilitzar la societat i fer la predetecció dels infants i joves d’altes capacitats. A partir d’ells sovint s’identifiquen també els pares, tiets o avis. Hi ha la certesa de que hi ha una part genètica i una part d’ambient-entorn-aprenentatge. Quan els adults confirmen les seves altes capacitats troben resposta als dubtes, a la impressió de ser diferents dels altres i estranys. Encaixen les seves peces. Recol·loquen les seves experiències vitals.  

La predetecció ens diu si hem de identificar. No està basat en l’èxit acadèmic. Es tenen en compte com aprenen, com viuen, com s’expressen, com senten... Partim de la informació que tenen els pares i ells mateixos, a partir de Quart de Primària. Tenen molta informació qualitativa. La predetecció es fa amb els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid que estan traduïts al català i els trobem al dossier de “Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2013. Nosaltres hi afegim una entrevista d’anamnesi amb la família i els qüestionaris. Amb aquestes dades prenem la decisió d’informar a la família de la necessitat de fer la identificació d’altes capacitats per confirmar-les o no.

dijous, 9 de gener del 2025

9 de gener Per fi... la llum al final del túnel!

 

Començo de nou amb els blogs en els que tots els dilluns i dijous parlo sobre altes capacitats. Són blogs de divulgació, molt pràctics que porten de la reflexió a l'acció. Principalment dirigits a pares i docents. Els dimarts us presento activitats per fer amb infants i joves d’altes capacitats. Jo treballo, treballava, principalment en intervenció educativa a casa i a l’escola. Ara, després de la intervenció quirúrgica sembla que tinc força per tornar a escriure de manera continuada. Si tot va bé tornarem a donar visibilitat a les altes capacitats en els blogs atencioaltescapacitats.blogspot.com, en català, que és la base; i després va aparèixer el blog atencionaltascapacidades.blogspot.com en castellà. Els posts són de la mateixa temàtica però no és una traducció simple sinó que està contextualitzada. També tinc un altre bloc on a manera de dietari aquest any coneixem esportistes en tots els àmbits partint de les dates ... "tal dia com avui..." culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com.

També em podeu trobar a X a @Alt_Capacidades on retuitejo i comento el que em sembla interessant sempre des de l’àmbit de les altes capacitats. I començo etapa a Instagram com @silvia.llucia... poc a poc...

Si us interessa el tema no us ho perdeu!  Sant Tornem-hi!

dimecres, 8 de gener del 2025

8 de gener Sant Tornem-hi! També els alumnes amb altes capacitats.


Avui és Sant Tornem-hi! Ja hem acabat les vacances de Nadal. Els Reis m’han portat la possibilitat de reemprendre aquest blog. Sembla que la salut em permetrà en breu tornar a l’activitat. Com a mínim puc tornar a escriure... Avui heu tornat als centres educatius i els alumnes han tornat a omplir les aules. Ens espera un 2025 ple d’oportunitats.

Sí, igual que els mestres i professors hi ha alumnes que fa dies que pregunten quan falta per tornar a l’escola. No volen tornar a repassar, però sí a aprendre coses noves. Tenen l’esperança de que “aquest any sí!”. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar per veure si ara millorarà i deixaran de ser invisibles ells i les seves necessitats. Però també n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Avui primer dia i alguns ja han pervertit l’expressió  “escola inclusiva” que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. Avui, que ja hem començat pensem un moment amb ells i tinguem-los en compte. Fem entre tots un bon segon trimestre del curs 2024-2025! 

dijous, 27 de juny del 2024

Dijous 27 de juny Proposta per preparar el curs vinent i Bon estiu!

 

Se’ns ha acabat el curs. Al setembre tot eren possibilitats i ara mirant enrere veiem el que hem pogut fer. Aquesta seria la primera feina amb aquests alumnes d’altes capacitats. Proposar-los de fer un resum del curs, ells sempre tenen més informació que nosaltres, que inclogui el que hem fet, el què ha funcionat, el que no ha funcionat i quines dificultats hem trobat adjuntant com les hem resolt i ara a pilota passada com les hauríem pogut resoldre. Repassar el curs sempre és interessant. Ho podem fer per mesos o per activitats especials. El que cal és que hi hagi aquests temps d’observació i de reflexió. El seu cervell ho entén tot, té molt bones idees però de vegades els seu cap està desendreçat perquè hi entren molts imputs i molt intensos, i no sempre troba les paraules adequades o és políticament correcte i no les vol trobar.


Podríem començar amb tres coses bones a mantenir, i tres a millorar i com fer-ho. Pot ser una xerrada, un esquema... Podríem integrar aquesta informació a la preparació del curs vinent, si és possible (segur que ho és).


Pensant en el curs vinent i coneixent l’infant o jove hauríem de poder preveure quines situacions ens trobarem (canvi de tutor, canvi de companys, noves matèries...). Per tant podem fer un esbós del que podria ser el curs vinent.

Hauríem de pensar que amb tots, però amb els alumnes d’altes capacitats d’una manera més especial, hem d’atendre les seves necessitats cognitives, les seves necessitats emocionals i les seves necessitats socials. Ara que el coneixem/ la coneixem, i ho tenim fresc, podríem dissenyar en llapis una activitat trimestral que respongui a aquestes necessitats. Així quan arribem al setembre només els hi haurem de posar data.


Recordeu que en cap cas hem de treballar només amb ell, us recomano treballar amb el pom de dalt de la classe o amb els alumnes interessats i aprofitar els temps morts (inici de curs, els temps abans i després de vacances o finals d’avaluació...) per fer propostes al temps que anem fent un repàs que no és imprescindible per a ells o que poden fer més de pressa.


Dons fins aquí aquest curs 2023-2024. Ens trobarem, si Déu vol, al mes de setembre per engegar el nou curs 2024-2025 sempre al costat dels alumnes amb altes capacitats, tinguin superdotació o talents, i les seves famílies i els seus docents. Fins aquell moment us desitjo que gaudiu d’un bon estiu ple de formació, descans i un temps que us ompli. Bon estiu!

dijous, 20 de juny del 2024

Dijous 20 de juny Revetlles, Festes Majors i altes capacitats

 

En alguns casos Revetlles i activitats de Festa Major poden ser un punt de dificultat per alguns infants i joves d’altes capacitats. L’observació és essencial per poder veure quines són les seves necessitats específiques. Tot l’any hi ha activitats especials des de la Cavalcada de Reis al Carnaval passant per les Processons de Setmana Santa o les activitats de l’escola... però quan arriba l’estiu aquestes activitats es multipliquen. Comencem a finals de juny amb la Revetlla de Sant Joan i acabem a finals de setembre amb la Festa Major de Barcelona, Tarragona o Reus.

Ja sabeu que entre les persones amb altes capacitats hi ha una gran diversitat també en l’apartat de la sensibilitat sensorial i no a tots els molesten les mateixes coses. Els seus nivells de tolerància són particulars i específics per cadascun. Res és igual per a tots. Per tant el primer que necessitem serà l’observació. Posar la lupa i saber llegir els senyals. Alguns ho expliquen i altres no troben les paraules perquè no saben que hi ha la possibilitat de fer-ho diferent. Nosaltres sí i els podem proposar una gradació de participació en les activitats.

Per què poden ser moments estressants pels nostres infants i joves? Es creen situacions peculiars per la seva hipersensibilitat, per la seva rigidesa, per les seves pors... avui veurem algunes de les activitats que poden afectar la seva hipersensibilitat auditiva, hipersensibilitat gustativa/olfactiva i hipersensibilitat tàctil/social.

Alguns pensen que la millor solució és l’exposició intensa o immersió. En el cas dels infants i joves d’altes capacitats sol ser contraproduent. No és a base d’aguantar que gaudiran de la situació. Per a molts no és una situació que no els ve de gust, sol ser una situació que els fa mal, encara que no ho entenguem. Per alguns sembla que els seu llindar del dolor és diferent al general. A més sol haver-hi un element desencadenat, una experiència que recorden horrorosa i que no els permet participar i molt menys gaudir del moment. Sempre hem dit que són molt intensos i cabuts i si posen el fre de mà, els costa molt de treure’l i la seva rigidesa no ajuda gens.


Per això la primera reflexió ha de ser per què volem que participin i gaudeixin de les festes populars? Molta gent passa tota la vida sense participar-hi mai, no són imprescindibles per viure. Potser no és cert del tot, potser no són imprescindibles per sobreviure però per viure necessitem poder escollir de veritat i no tancar-nos portes i impossibilitar-nos activitats que ens poden ajudar a viure en comunitat. Si ho pot fer, després pot escollir no fer-ho però si no ho pot fer està condemnat i no pot escollir.


Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat auditiva.-

Un altaveu en gran volum, un correfocs amb petards i bengales, les sirenes de les atraccions de la fira, els sorolls de les atraccions de fira, comunicacions constants en altaveus, un soroll constant, un soroll estrident, un gos que borda molt fort,...

Què podem fer per mitigar-ho? Una de les maneres pot ser participar dels actes des de la “llunyania”. Podem participar del ball, si ho desitgem des del final, no cal estar al costat dels altaveus. Els podem veure de lluny. El millor lloc en un correfoc és al costat dels qui porten els petards, allà no peta res i van amb molta cura. No cal que estem a primera línia o al mig dels petards si no els senta bé. Una altra manera pot ser fer servir cascs dels que esmorteixen els sorolls. Una tercera podria ser preparar-los cognitivament pel que es trobaran i fer les proves objectives de que no són un perill i que no ens posarem a la gola del llop, que farem servir una zona on els decibels siguin els adients. Una quarta pot ser evitar els gossos grans però saber que n’hi ha de petits que poden ser molt més aguts i estridents i que no els podem evitar tots, al menys en una ciutat com Barcelona que sembla que hi hagi més gossos que persones.        


Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat olfactiva/gustativa

Olfactiva: olors intensos de fregits o planxes a la fira, de suor entre la gent, de pólvora en el correfocs, de menjars en els sopars del carrer, de colònies o perfums...

Gustativa:  Els menjars de casetes ambulants són diferents dels de casa als que estem habituats. Els sopars comunitaris en el que es comparteix el fet a casa o cuinat allà mateix sol ser també diferent.

Què podem fer per mitigar-ho? Alguns olors intensos els podem evitar quan podem arribar a l’hora de sopar enlloc d’estar presents en tot el procés de cocció de la sardinada, o de la costellada. Quan no els podem evitar i ens troben, podríem dur un mocador amb alguna essència que els sigui agradable i que neutralitzi els olors desagradables per poder “aguantar el cop” (en alguns casos es pot pensar que el mocador els visibilitza massa, però ho fa més que no puguin estar en un lloc per aquest motiu). Buscar alguna solució com mantenir el cap en un altre lloc per evitar que l’olor ens envaeixi i segresti. Des de comptar de deu a zero, per tant en sentit invers; o pensar en altres coses que ens siguin agradables intentant ancorar aquí el nostre cervell i que no doni tanta importància als elements externs que entren pels sentits. Per aquestes eines cal un entrenament que podem fer a casa en un ambient familiar o neutre i sense pressió.

Per acostumar-nos a altres gustos cal anar provant però això es torna molt complicat per alguns infants i joves que són molt selectius i amb un paladar molt fi que noten fins i tot el canvi d’aigua i per tant el canvi de marca de tomàquet fregit o els ingredients d’un plat. N’hi ha que tenen un llistat de menges molt reduïda, mentre que altres pateixen els canvis de textura, o directament no poden suportar les textures menys sòlides, triturades o esfilagarsades. Per altres no és un problema perquè gaudeixen tastant-ho tot, i són els que com a plat preferit solen tenir el sushi o els maquis... Iniciar nous sabors amb una culleradeta de cafè, sense pressió perquè és bo. El seu cervell ho entén però el seu cos no ho pot fer. Requereix trencar la por i passar a l’acció. L’entrenament pot ser una bona eina però necessita temps, paciència i acompanyament-suport.


Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat tàctil /social

Quan hi ha molta gent. Quant ens hem de donar la mà (sigui per saludar o per fer unes danses). Quan ens toquen (la gent gran te la mania de tocar el cap dels infants o les galtes mentre els diu que s’han fet molt grans i als nois més grans se’ls dona uns copets a l’esquena quan se’ls diu que ja són quasi un home...). Hi ha jovent que es saluda picant amb el palmell de la mà o ajuntant els punys. Quan hem d’estar asseguts molt junts (en el concert de la Festa Major o en el Concert d’un grup o cantant que ens agradi)...

Què podem fer per mitigar-ho? Aquest és potser el més complicat de tots perquè no hi ha terme mig. Podem treballar l’espai social i a casa anar practicant en reduir el nostre espai sense que es descodifiqui com un perill o un atac. Però no serveix per sempre perquè el nostre espai ens protegeix i ens ha de seguir protegint fora d’aquestes situacions. Viure-ho a distància és una possibilitat però no sempre és possible.


Els podem i els hem d’acompanyar perquè siguin el més complets possible, i puguin decidir com volen viure des de la possibilitat, no des del fugir de situacions limitants. Per això, el més important és l’observació i la comunicació oberta. Ajudar-los a posar paraules al que senten i al que volen. Parlar al seu cervell i donar eines perquè ells elaborin les seves els farà més resilients davant de les adversitats. I en aquest post n’hem tractat algunes que ells veuen, d’inici, com insalvables.

dilluns, 17 de juny del 2024

Dilluns 17 de juny Jocs de taula

 

Tots els infants aprenen a través del joc. Alguns infants amb altes capacitats tenen dificultats en trobar jocs que els agradin. Els que corresponen a la seva edat solen catalogar-los com “de petits”.

Hi ha infants que gaudeixen amb els jocs en els quals la imaginació és important (jocs amb ninos, amb fustes, amb peces...), sovint el seu joc és preparar-ho tot i quan nosaltres pensaríem que hauria de començar a jugar ell o ella creu que ja s’ha acabat. Aquest tipus de joc necessita un gran espai i crea un gran escampall. Us proposo delimitar l’espai i el temps. En una casa, els pares i l’infant van arribar a un acord: el joc es delimitava a la seva habitació i dimarts al matí havia de quedar tot buit perquè venia algú a ajudar en la neteja i havia de fregar. Per tant el joc es podia escampar de dimarts al dilluns. Dilluns a la nit havia de quedar tot recollit però els altres dies no era un motiu de queixa. Un bon acord per a ells, un win-win.

Això que he comentat no invalida el recollir les joguines. Quan juguem amb jocs, ninos, peces, cartes, llibres, fora dels grans jocs tot ha de quedar recollit abans d’anar a sopar o a la dutxa (cada casa és un món). I el temps de recollir pot venir marcat per un senyal sonor. La possibilitat de deixar-ho pel mig és només pels grans jocs que necessiten un decorat específic, potser puntuals o no. Cada infant és un món.

Avui parlarem dels jocs de taula. Jocs per jugar sols, en parella, en família. Jocs molt estructurats. Jocs que s’allarguen en el temps. Jocs que requereixen el seguiment de normes. En alguns casos es basen en l’atzar, altres en l’estratègia, altres en habilitats... Sempre treballem normes, activitat lineal (primer una cosa, després l’altra...) i sobretot aprenem a guanyar i a perdre.        

Els jocs de taula no només són un entreteniment, sinó que són un excel·lent recurs educatiu per treballar amb els infants i joves. És una eina estimulant i motivadora que predisposa als infants a un aprenentatge més actiu i augmenta la capacitat d’aprendre. Així comença una de les entrades al Blog de Nati Bergadà. Hi trobareu la imatge i una petita definició del joc. Podeu consultar el text a natibergada.cat .

Un altre aspecte molt important a destacar és que els jocs de taula estan pensats per compartir bons moments amb altres persones. En aquestes estones els infants milloren les seves habilitats socials, ja que aprenen a relacionar-se i a treballar en equip.

En aquest article ella ha fet un recull de jocs de taula que considera que poden ser útils per treballar amb els infants i joves.

Els jocs estan organitzats en els apartats següents:

Jocs cooperatius

Jocs per potenciar l’atenció, la memòria visual i la concentració.

Jocs d’estratègia

Jocs per treballar la llengua

Jocs per treballar les matemàtiques

Jocs d’habilitat

En l’article trobareu jocs clàssics i altres de més actuals. En cada joc hi ha una petita descripció de la temàtica i normes del joc. No us el podeu perdre perquè pot ser un bon regal d’inici d’estiu per a tota la família i podeu anar creant el vostre racó de jocs a casa i compartir-los amb amics i d’aquesta manera podem jugar a nous jocs. Si els voleu “tastar” al llarg de l’any hi ha diferents Fires de Joc.

Expressament no hi he afegit els jocs d’ordinador però els hi podríem posar perquè tot amb mesura pot ser interessant. Hi ha jocs per fer en família a la tele... el més important és que tots grans i petits, continuem jugant. No és una activitat que s’acaba amb la infantesa. També hi podem afegir els jocs a l’aire lliure. Jugar ha de ser sempre un plaer...


A la web de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona aquest mes de juny hi trobem un apartat de jocs de taula de temàtica esportiva.

"Si teniu curiositat per saber com un esport es pot traslladar al tauler de joc, us recomanem alguns títols. Per als amants de la velocitat teniu el Flamme Rouge, sobre ciclisme, el Heat i el Dawn Force, d’automobilisme, o el Camel Up, de curses de camells. Si sou més d’esports de pilota, convertiu-vos en experts del futbol amb Eleven, o gaudiu de la raqueta a Set & Match. Per últim, per portar la natura i l’aire lliure a dins de casa, podeu optar per jocs com K2 o Trek 12 sobre alpinisme, Cometas, per fer volar estels a tota velocitat, o Dive per endinsar-vos en les profunditats. 


També podeu estar al dia de les novetats als nombrosos festivals i fires que tenen lloc arreu de Catalunya. Allà s’hi poden provar les darreres novetats, veure demostracions, conèixer a les persones que els han creat o il·lustrat... Algunes de les cites anuals són el Dau de Barcelona, el Festival del Joc del Pirineu, el Ludivers de Girona, Tarragona Juga, Lleida Juga o Calders Juga, entre d’altres. "

dijous, 13 de juny del 2024

Dijous 13 de juny Els “iguals” no són iguals

 

Tots els infants són iguals en dignitat però en la resta són tots diferents. Quan mirem la foto de qualsevol grup-classe del país ja veiem diferències entre ells (uns són més alts o més baixos, més prims o més grassonets, n’hi ha els que porten olleres, lentilles o que hi veuen bé, trobem el mateix color de pell o pells ben variades totes de color carn, veiem els cabells de mil formes i colors...). Són diferencies externes. Tots han nascut el mateix any però en això també tenim diferències perquè alguns van néixer al gener i altres al desembre; uns van néixer a terme, però altres van ser prematurs i van arribar amb moltes dificultats. La salut de tots ells, també els diferencia força perquè no serà la mateixa protecció lògica per part dels pares quan hi ha hagut grans dificultats amb ells o a la família... Tenim pares molt joves, joves, grans i molt grans. Tenim pares autoritaris, permissius, democràtics o negligents. Malgrat ara la majoria d’infants són fills únics seguim tenint germans grans, del mig, petits, o fills de famílies nombroses.   

Quiets ja veiem mil diferències, però quan comencen a parlar o a bellugar-se les diferències es multipliquen. Cadascú té la seva manera de ser i de fer. N’hi ha de ràpids i de lents, de metòdics i d’anàrquics, silenciosos i sorollosos, actius i passius... tots són diferents entre ells.

Tots els infants són diferents. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diferents als infants de la seva edat, nascuts en el seu mateix any, per les seves característiques més habituals.

Generalment totes les seves característiques estan banyades d’“intensitat”. Escriuen la seva vida sempre en majúscules, desconeixen les minúscules. Tot és XXL, encara que ells o elles siguin encara XS. “Intens o intensa” és l’adjectiu que amb més freqüència fan servir els pares pels seus fills.   

Quan són petits la segona característica més evident sol ser la curiositat. Semblen preguntes amb potes... el que els diferència d’altres infants és que quan pregunten sempre escolten la resposta, demanen explicacions i sobretot realitat. Moltes explicacions generen noves preguntes. Però en aquest món no sempre està ben vist fer preguntes. A classe, sembla que desvia el tema que el mestre vol explicar; sembla que distreu i distorsiona. Alguns quan s’adonen que les seves pregunten molesten deixen de fer-les, primer en veu alta i al final deixen de fer-les. És horrorós quan perden la curiositat, perquè és una característica essencial. Recuperar-la és molt difícil (no impossible) però requerirà molt d’esforç.

Tenen un radar que llegeix el llenguatge no verbal. No miren, escanegen. Intueixen i connecten amb la gent o no. Després podem tenir el problema de la manca de filtre alhora de comunicar-se o no. Sembla una bogeria, però la diversitat és tal que no podem donar només unes característiques perquè cadascú té unes característiques i barreja especial, personal i intransferible.  

Una altra característica habitual és una gran imaginació i memòria. Molts gaudeixen inventant jocs i els seus iguals de I3, I4, I5 no els segueixen. Són jocs molt rics amb moltes explicacions i detalls, i els companys i companyes no tenen tanta paciència ni poden recordar els detalls i són esbroncats pel creador del joc quan no juguen bé. Això fa que alguns acabin jugant sols, no volen jugar als jocs simples dels companys i els companys no els segueixen en els seus jocs. Quan són més grans els companys reconeixen la seva gran imaginació però encara no els segueixen...  

De vegades són molt intensos i persistents, alguns fins i tot obsessius. Tot gira al voltant del seu tema siguin els dinosaures, l’espai, els egipcis, el Titannic o les campanes extractores. N’hi ha que són monotemàtics i altres van canviant de tema quan l’han espremut del tot. Els companys es cansen de sentir-los parlar d’aquest tema...

Molts són molt reflexius i no paren de pensar. Temes com la justícia, la mort, el valor de la vida, dels diners, el valor de l’amistat, la implicació amb la vida... des de molt petits tenen preocupacions diferents a la resta dels infants de la seva edat. Si les comuniquen són molt diferents. No sempre ho comuniquen però les tenen. Per tant la diferencia sol ser gran.

Rigidesa. Sí, uns són un pel rígids i altres molt rígids. Els sol costar tolerar la frustració i el seu perfeccionisme i autoexigència no els ajuda gens en aquest punt. La combinació d’aquestes característiques barrejades amb la intensitat, els fa molt diferents de la resta d’infants i joves.

I encara no hem parlat del seu domini del llenguatge verbal. Alguns comencen a parlar molt aviat, altres sembla que comencen tard però ho faran de manera molt completa. El seu llenguatge és molt ric i molt acurat. L’estructura de les frases és complexa. Semblen vells en el cos d’infants pel que diuen, per com ho diuen i pel fons que ho sustenta.

Tot això els fa molt diferents. Ells es senten diferents. Al començament pensen que tothom és com ells però amb el temps van constatant que no són tan iguals. Són iguals per fora però per dins són ben diferents. No sempre són transparents, a mida que van creixent alguns mimetitzen amb la paret, amb el grup i es van diluint sobretot pels ulls que no els saben/volen mirar. S’amaguen de tal manera que si no volen, no els trobarem. Però viure una doble vida és molt perillós i gens saludable.

Quan parlem de diversitat hem de comptar també amb la diversitat a l’alta, en aprenentatges, en vida viscuda amb una gran intensitat, sovint reactiva. Quan expliquem als infants la diversitat entre els infants, ells també hi són. Són diferents. Són.