Les vacances i les altes capacitats (Pares)

S'apropen les vacances. Ens acostem a uns dies en els quals tindrem un canvi clar de rutines. En molts casos es repartiran en dos temps. El cap de setmana i els dies festius del calendari laboral i els dies en els quals els infants i joves tenen festa però els adults de casa no.

El temps de vacances pot ser un temps carregat d'expectatives, però que si no som capaços de preparar-les bé, els dies passaran volant i ens deixaran una rastre de frustració per no haver pogut fer allò que volíem.

Per tant, la primera proposta és fer un llistat de què voldríem fer. Cada element de la família farà el seu llistat. Si són molt petits, els podem acompanyar. En un segon pas, ordenarem aquestes activitats per prioritats posant davant aquelles que no ens voldríem perdre i al final aquelles que si hem de posposar no representaria cap problema.

Què hi podem posar? Activitats: cuinar, llegir, fer esport, aprendre alguna cosa diferent, fer treballs manuals, anar a visitar alguna cosa o alguna persona, activitats religioses... però també descansar, badar, passejar, jugar, gaudir de la natura o de la ciutat...

Un cop els infants, joves i pares de la casa han fet el seu llistat és el moment de posar-lo en comú. Aquí entren alguns condicionants: el temps real, les pràctiques religioses propis d'aquests temps (si la família les té incorporades al seu estil de vida, si són una tradició o un motiu de coneixement en un viatge o visita), les possibilitats econòmiques, altres obligacions (cura de familiars, feines...)...

I finalment, arriba el moment de ser creatius i ajudar a encaixar els projectes personals i els familiars. Aquí l'edat dels infants, la tradició de compartir opinions i arribar a acords, la consciència de la situació familiar (de feina, de responsabilitat sobre la família extensa, també l'àrea econòmica), la flexibilitat o rigidesa de tots plegats són coses a tenir en compte.

Si no ho heu fet mai, pot anar bé que cadascú programi el seu temps personal i fem algun plantejament comú o de família, havent escoltat tothom.

Posar les activitats en un calendari pot semblar exagerat, però és una bona manera d'aconseguir veure de manera gràfica que tothom té el seu moment personal i el seu moment de grup. Durant les vacances ens permet veure si hem pogut seguir la previsió o si hem hagut de fer canvis o fins i tot desestimar algunes activitats per raons internes o externes al nostre pla personal i familiar. La previsió de passar un dia a la natura combinat amb un dia de pluja fa que hàgim de prendre decisions: mantenim, canviem, ajornem, anul·lem o, modifiquem i fem el pícnic al menjador de casa? Prendre aquestes decisions i observar-les, també ens ajudarà a l'hora de fer la valoració de com ha anat el procés de preparar i fer vacances amb aquest nou estil.

Aquesta previsió horària ha de ser prou possible per poder-la flexibilitzar. Permetre que entrin alguns elements que la desmuntin perquè són més importants, urgents, de pes... però prou ferma perquè no la deixem evaporar per foteses (un senzill ara no em ve de gust, prefereixo descansar o dormir, em fa mandra...).

Aquesta manera d'encarar les vacances no és de fàcil gestió. Requereix molt de respecte per part de tots els membres de la família i valorar si realment la nostra imposició en un moment és realment imprescindible o podem valorar-ho i posposar-ho tot donant-li un altre encaix o directament eliminant l'activitat de moment. És un gran exercici de respecte cap a un mateix i cap als altres membres de la família, un gran exercici de comunicació i de flexibilitat per a tots.

A partir d'aquí pot sorgir la reflexió de què hi ha realment al darrere de fer les coses "com sempre" i si volem realment fer coses diferents.

Tothom vol un canvi a millor, però no tothom està disposat a fer canvis. Les nostres vacances de Setmana Santa del 2023 poden ser un punt d'inflexió. Es pot convertir en un moment d'entrenament, i seria bo que fos un entrenament conscient a pesar de la tendra edat d'alguns dels membres de la nostra família. Ens permetrà començar a ser una mica més conscients de que hi ha coses que ens passen, però el més important és, què fem nosaltres amb aquestes coses que ens passen. Com som capaços de liderar les nostres vides en els aspectes que ho podem fer. És una molt bona manera de treballar el "toca negociable" i el "toca no negociable". Això, el cervell dels nostres infants i joves d'altes capacitats ho entenen a totes les edats, però poden no estar disposats a fer-ho. Pot ser un molt bon entrenament conscient. 

Us desitjo una bona preparació de vacances, vivència de vacances i avaluació de les vacances amb l'apartat de què millorarem per les properes...

Hi voleu posar fil a l'agulla?

L’amistat i les altes capacitats (pares i docents)

Potser aquests és un dels temes més difícils de portar tan pels infants i joves neurotípics com pels d’altes capacitats. La idealització de l’amistat en el món en general (literatura, cinema...) contribueixen en que així sigui. Tot i que ens mostren diferents tipus d’amistat la més estesa és la de trobar aquell igual que ens entén sovint sense parlar, mostrant una amistat incondicional, un seguir objectius comuns, parlar el mateix llenguatge, pràcticament un altre jo o aquell que ens complementa.

Però aquesta amistat existeix només en la ficció. En la realitat costa molt trobar amics de veritat (que quan hem de posar-hi aquests adjectiu diu molt poc dels “altres amics”). Quan parlem amb adults d’aquesta mena d’amics ens refereixen que alguns han trobat una, dues o tres persones al llarg de la vida amb les que poden comptar i que la resta són companys de viatge, d’un tros del camí, coneguts i saludats amb una relació més o menys estreta (freqüent) però que no tindrien la qualitat d’amics de veritat. 

Els infants i joves d’altes capacitats com ja sabem són molt diversos i van del més popular (delegat/delegada de classe, capità/capitana de l’equip...) al qui voldria mimetitzar amb la paret perquè ningú el veiés. També amb el tema de l’amistat hi ha molta diversitat.

Les seves habilitats socials també són molt diverses i van des del que somriu i connecta molt bé fins el que té dificultat per mirar-te als ulls, li costa saludar...

Si comencem parlant de la precisió lingüística molt freqüent en aquests infants trobem el primer escull en les mestres d’Infantil que s’entesten en que “tots els nens i nenes siguin amics” i ell o ella li diuen que no. Depèn del nivell de confiança i de cognició seguirà argumentant... dient que tots els nens i nenes de la classe o de l’escola han de ser companys però que no tots poden ser amics perquè ser amics és una altra cosa. Si no argumenta i la mestra no encerta el per què podem entrar en el bucle en el que aquests infant és ben estrany, té problemes de relació o fins i tot autisme; quan en el fons, és el més entenimentat...

És difícil per aquests infants trobar un igual perquè la seva edat cronològica no sol coincidir amb la seva edat cognitiva o emocional. El seu llenguatge és diferent, els seus interessos són diferents, la seva manera de percebre el món i de situar-se en ell són diferents.

Alguns troben aquella persona que accepta les seves rareses i les sap portar. Però per a molts les seves rareses són les seves companyes que els fan ser com son i sovint els allunyen dels altres.

Hi ha altres coses que també els allunyen. Sovint tenen models de comunicació que han d’anar polint. Poden no mirar als ulls el que crea desconfiança. Diuen el que pensen i de vegades parlen  sense filtres i això els genera dificultats en la comunicació amb els altres.

De vegades la seva rigidesa i coherència els juga males passades perquè busquen amics amb gran sentit de la justícia, sincers i lleials perquè sinó es deceben amb facilitat. Ells són molt intensos, donen molt però també exigeixen molt i de vegades els costa compartir els seus amics.

Són molt apassionats en temes complexes i s’avorreixen amb temes trivials. I sovint ho mostren sense filtres.

La seva hipersensibilitat fa que llegeixin entre línies la comunicació no verbal quan els altres potser no han aprés encara a fer-la servir. En aquests moments la seva gran memòria no és un aliat sinó un enemic perquè els pot ajudar a recordar quan estan a Sisè que un dia quan estaven a Infantil 4 anys li van dir o fer una cosa injusta o que no li va agradar.

Alguns refereixen que els agradaria tenir amics com els altres. Els costa veure que en les relacions dels altres no tot són flors i violes, però ell des de fora els veu junts, que s’esperen, que es busquen...

Altres ja han assumit que són diferents i que després d’un temps de soledat, quan siguin grans trobaran persones com ells i tindran amics o ja estaran bé en la seva soledat.

Altres aconsegueixen perquè són políticament correctes ser acceptats però no solen mostrar-se com són sinó com pensen que els altres esperen que siguin.

Altres estan molt bé en el grup encara que hagin de retallar-se una mica o els que tenen més sort es mostren com són i els altres els accepten i valoren.

Molts es senten només tolerats i alguns són el blanc de burles o intimidacions que sovint només ells veuen (perquè pels adults no són prou importants o realment tenen la pell fina però ho senten així). Dels que els empipen en parlarem en un altre post.

Crec que aquests infants i joves haurien d’assolir un mínim normatiu de la convivència que els permetés estar en grup sense que els faci mal i sense perdre la seva essència. És com una cursa de fons però cal anar-ho treballant i acompanyant-los. D’aquesta manera s’aniran coneixent. 

L’objectiu és que siguin la millor versió d’ells mateixos i els humans som éssers socials... però María Zambrano va escriure que “som soledats en companyia” i això m’encaixa molt amb els nostres infants, joves i adults d’altes capacitats... i potser amb totes les capacitats...

Llegim? La lectura i les altes capacitats (1) Pares

 

Entre els alumnes d’altes capacitats en tenim de tota mena, des dels que gaudeixen amb la lectura fins els que per ves a saber quin motiu encara no han trobat el seu llibre o no han adquirit els mecanismes de lectura.

Però comencem pel començament... Què podem fer a casa per fomentar la lectura?

1.- Siguem un model. Quan la lectura està entre les nostres activitats habituals és més natural. Per això serà normal veure’ns llegir, comentar sobre el que llegim, portar llibres a la bossa o quan marxem de viatge...

2.- Hem de trobar temps per llegir. Hi ha lectura de feina, lectura de plaer i la barreja de totes dues. La necessitat i el plaer han d’estar presents en la nostra lectura d’adults. Hauria de ser, també, una de les nostres activitats de lleure. Un temps de tranquil·litat...

3.- Fem presents els llibres. Regalem llibres. Podem subscriure’ns a alguna revista del nostre interès. Anem a la biblioteca hi ha un munt de llibres que no cal comprar. A casa podem tenir un lloc pels llibres. Fins i tot un racó acollidor que convidi a la lectura.

4.- Molts dels infants i joves d’altes capacitats no els agrada que els diguin el que han de fer... per tant no caiguem en el parany. Llegir nosaltres, deixar llibres que els poden interessar al seu abast. No imposeu la lectura, afavoriu-la. Interesseu-vos pel que llegeixen sense apretar...

5.- Des de petits podem fomentar la lectura amb petits gests que estan lluny dels llibres: fent-los adonar de les paraules que trobem pel carrer, fent que ajudi a fer la llista per anar a comprar o per preparar la maleta per un viatge...

6.- També podem proposar activitats al voltant dels llibres per aquells infants i joves ja interessats en la lectura: presentacions de llibres, clubs de lectura, signatura de llibres, gimcanes o visites guiades a partir de llibres, propostes de booktubers...

Sabem que el gust per la lectura en infants i joves no apareix quan nosaltres, els adults, volem. Ni tampoc com nosaltres volem. És una curs de fons. Un baix continu que ens hauria d’acompanyar tota la vida.

Alguns infants i joves s’apassionen amb el còmics i alguns pares no els acaben de veure com literatura seriosa.  Voldrien que llegissin novel·les i ells/elles s’aferren al Tintín o al Manga (Bola de Drac, Inuiasha, el Detectiu Conan...)

Altres no acaben d’enganxar amb els relats narratius. O són molt lents amb vocabulari “de petits” o tenen continguts que encara no els corresponen. La proposta per a ells són els llibres de preguntes o curiositats amb textos breus però de certa complexitat i vocabulari específic. Una altra proposta possible poden ser els clàssics, adaptats si són petits. Les novel·les juvenils, els títols de sempre de l’Odissea o les faules d’Esop fins els Tres Mosqueters passant per escrits de ciència ficció o filosofia...

Jo, els solc proposar que alternem. Ell/a tria un llibre i jo un altre. Del meu n’ha de llegir mínim 30 pàgines. Si no l’ha atrapat el pot deixar i torna a triar ell/a. Comencem per llibres que estan en la seva zona de confort. El primer objectiu és que llegeixi. Més endavant el vaig portant per llibres que no coneix, que no hauria triat però que poden agradar-li (poesia, teatre, altres temes). Hi ha vegades que acaba triant algun d’aquells que en un moment no el van enganxar però que potser ara que ha canviat l’escenari es converteix en un llibre amb possibilitats.  

La lectura és una activitat que es pot afavorir però no obligar perquè aconseguirem que llegeixin; sobretot si són políticament correctes i ens volen complaure, però el plaer de la lectura només arriba quan sintonitzes amb el llibre i això no pot ser imposat... surt. Tothom que cerca va trobant el seu llibre o el seu estil de llibre amb els que es troba més còmode al llarg dels diferents temps de la vida. Hem de proposar aquesta fam de llibres... l’entorn i l’exemple són passos necessaris però no suficients. Ells tenen la paraula.

Hi ha tota una colla de llibres obligatoris a l’escola. Però de la lectura obligatòria en parlarem en un altre post...

Com viurem el Carnaval? Un plan B (Docents)

 

A l’escola aprenem continguts cognitius, però també aprenem a preparar, viure i guardar les festes. Aquest aprenentatge és fantàstic perquè ens permet viure les festes des de llocs ben diferents en un cicle anual en els que els alumnes d’Infantil, Primària i Secundària viuran de nou els Carnavals a l’escola. Hem intentat alguna vegada veure-viure-ho amb els seus ulls?

Cada vegada, gràcies al treball sobre la diversitat tenim més integrat que tots som diferents i que cal oferir possibilitats perquè tothom pugui viure les festes. Des de fora potser sembla sempre igual però no és cert del tot. La vivència dels infants de 3 anys no té res a veure amb la del cicle inicial, mitjà o superior.

A més de les diferències pròpies de l’edat tenim les diferències individuals. Nosaltres treballem amb el col·lectiu d’altes capacitats, un col·lectiu molt divers. En tenim per a tots els gustos... per això el més pràctic sempre és preguntar i escoltar la resposta (cal que hi hagi un vincle que permeti una comunicació real que ens expliqui el que sent i li agradaria no el que creu que volem sentir).

Amb alguns d'aquests alumnes ja estem fent tutories personalitzades i podem aprofitar per parlar del tema. Vigileu perquè ja sabeu que alguns alumnes són políticament correctes i ens diuen el que creuen que volem sentir, no el que pensen de veritat.

Mentre alguns gaudeixen amb les disfresses, altres les pateixen i voldrien evitar-les perquè es senten ridículs. Mentre uns gaudiran preparant coreografies, representacions o danses, altres preferiran participar en l’organització o mimetitzar en la paret, o fins i tot no assistir a l'escola (crec que no els ho hauriem de permetre perquè necessiten un pla B i no quedar aillats).

No participar no és una opció. Cal trobar com poden participar tots. La festa ens necessita a tots per ser plena. Amés tenim molts anys per anar ajustant i trobar el nostre lloc.

Per això, partint de les tutories personalitzades podem veure quines són les seves necessitats i quines possibilitats pot oferir el centre educatiu i què hi trobem a la intersecció.

El “sempre s’ha fet així”, “tots fan el mateix” no són bones opcions. Si aquestes són les respostes podem començar a obrir, poc a poc, altres possibilitats.

Si el nostre alumne no es vol disfressar, no vol sortir a la rua, no vol fer l’actuació (podem canviar el no vol, per no pot), hauríem de pensar què li podem oferir. Pot col·laborar en fer l’esborrany del pregó, pot ajudar a connectar l’equip de música, pot preparar una proposta de música per ballar, pot col·laborar amb les mestres dels menuts o proposant maquillatges o disfresses, pot fer de fotoreporter o agafar dades per escriure un reportatge sobre el Carnaval a l’escola i l’institut... com veieu hi ha mil possibilitats. Cal que en puguem triar una activitat amb ell i després l’analitzarem i l’avaluarem per veure com ho deixem pel curs vinent.

Preparar la festa, viure-la i acabar-la (avaluar-la i deixar anotades les valoracions i suggeriments de millora perquè el curs vinent puguem tenir en compte el que hem fet i no tornem a partir de zero...)

Què us sembla? Ens posem en marxa? És possible...    

Temps de buscar escola (Pares)

Si els nostres fills estan a l’escola pública i fan Sisè ha arribat el moment de cercar institut pel curs vinent. També necessitaran cercar escola aquelles famílies que necessiten fer canvi de centre per començar Infantil o Batxillerat. Un tercer grup d’interessats poden ser els que canvien de municipi o necessiten fer un canvi de centre...

Quan hem de cercar un nou centre escolar cal que prioritzem quins són els elements que triarem com família. Elements com el tipus d’escola (pública, privada o concertada), el tipus d’ensenyament (lliure, cooperatiu, tradicional), la proximitat al domicili o del treball dels pares... cada família és un món.    

En el mes de febrer comencem a trobar les jornades de portes obertes als centres docents. És el moment de conèixer els centres, ens els ensenyen i expliquen. Observarem i escoltarem. Aquí farem un primer cribatge.

Després vindrà el moment de demanar visita per parlar amb les persones responsables (direcció o caps d’estudis) en privat. Parlar i preguntar com treballen el tema de les altes capacitats en el centre. Si contemplen la possibilitat de fer una adaptació curricular o fins i tot una compactació de cursos si és necessari.

Interesseu-vos pel seu projecte, pregunteu al personal que hi treballa i sobretot: parleu amb les famílies que hi han estat. Elles són el millor termòmetre de la salut del centre. Però no oblideu que haureu de filtrar la informació perquè cadascú explica la fira segons li va... 

I finalment amb tota la informació caldrà començar a prendre decisions. A partir d’aquí caldrà seguir els passos que marca la normativa per sol·licitar plaça en centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics. La normativa marca la documentació i els terminis. És molt important conèixer i seguir la normativa per sol·licitar plaça pel curs 2023-24.   

Ara és el moment! 

Preparem el Dia de la Pau (Docents)

El darrer dia del mes de gener es celebra el Dia de la No Violència i la Pau a les escoles. Es celebra tot recordant l’assassinat de Gandhi. Moltes escoles i instituts aprofiten aquesta diada per fer activitats al voltant de la Pau. Es poden fer activitats molt genèriques sobre la Pau, sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, sobre els Premis Nobel de la Pau, sobre la Pau en entorns més propers com la nostra població, el nostre barri, la nostra escola o institut o la nostra classe. La celebració pot implicar tot el matí o un parell d’hores o la tarda. El primer que hem de fer és definir qui seran els participants i què els podem proposar... 

Entre els alumnes d’altes capacitats en trobem amb talents diferenciats: els que els agrada investigar, els que els agrada dibuixar o crear escenaris, els que els agrada relacionar-se amb les persones, els que els agrada agafar el micròfon o explicar, els que prefereixen escriure però no llegir, els que poden preparar una coreografia o crear una cançó... Alguns els agrada mostrar-se i altres prefereixen restar en l’anonimat però fer la feina. Podríem pensar en ells i altres per proposar-los alguna activitat específica pel dia de la Pau i la No Violència? Cal posar-hi fil a l’agulla. Si no ho heu fet mai, comenceu per coses petites... aquí teniu algunes propostes.

- Decorar l’entrada amb fotografies de Premis Nobel de la Pau i posar en un altre lloc unes petites biografies o informacions perquè tothom pugui jugar a unir fotografies i textos.  Podem penjar la decoració el divendres 27 de gener i treure-la el divendres 3  de febrer.  Tots els grups podran veure l’exposició en el temps de tutoria i fer una activitat segons les seves edats. (ajuntar imatges i textos, explicar qui són, ampliar la informació...)

- Fer un gran Colom de la Pau per decorar alguna paret que pintarem entre tots amb pintura de dits. Cada classe anirà passant en fila i tots els alumnes pintaran un tros del colom o del signe de la Pau. També podem signar amb el nostre nom o fins i tot posar-hi desitjos de Pau.

- Podem fer una paret de maons en els que cada classe pot escriure tres coses que poden fer els infants per ser elements de Pau. 

- Buscar poemes de Pau i preparar-los, llegir-los a classe i comentar-los.

- Escriure petites escenes quotidianes en les que un personatge sigui un element de Pau i representar-les a classe.

- Qui vol la guerra...? escriure un text argumentatiu sobre el tema.

- Quan la guerra ja no és notícia... què passa? Escriure un text argumentatiu.

- Escoltar músiques de Pau: clàssiques i modernes (recerca justificada) o crear cançons de Pau.

- Podem fer llaços blancs, o un berenar especial per recollir fons per a causes pacífiques.

- Podem fer una recollida de material sanitari o escolar per a refugiats (connectar abans amb els interessats per saber què necessiten).

-        Podem redactar cartes per sol·licitar la finalització dels conflictes bèl·lics. 

Hi ha mil coses que podem fer des de l’escola o l’institut. En totes elles hi hauria d’haver un sentit i una mesura en la dedicació del temps a cada activitat. Els alumnes d’altes capacitats poden ajudar en les activitats extraordinàries. Seria bo preguntar-los i escoltar què proposen... potser en alguns casos la primera proposta hauria de ser la dels docents per arrencar i quan vegin que és possible i que els permeten pensar i fer s’aniran animant. No podem començar amb tot. Posem en marxa petits detalls i mica en mica...         

Repetim o enriquim a l'Educació Infantil o a Cicle Inicial? (Docents)

Pels infants d’Infantil i dels primers cursos de Primària aquests primers dies de classe són mortals. Recuperar les rutines són l’objectiu bàsic i alguns alumnes que presenten més dispersió s’emporten tots els esforços i omplen tot l’espai. Hi ha vegades que sembla que la classe ha d’anar a la seva velocitat i els nostres nens i nenes poden reaccionar de maneres molt diferents:

- N’hi ha que esperen estoicament. Aquests semblen transparents als ulls dels docents. Són políticament correctes i entenen que la mestra té ara una altra feina i s’esperen sense fer soroll. 

- N’hi ha d’altres que no poden suportar el temps d’espera i empipen tan com poden als companys, o fan sorollets, o fins i tot miren de passar desapercebuts però no ho aconsegueixen.

- Un tercer grup alterna entre els dos primers depenent de la relació amb el docent o amb la matèria, de les ganes de treballar del dia o de com s’hagi llevat...

Conèixer el que saben els nostres alumnes és una de les tasques (de vegades no fàcils) dels docents. No sempre ens ho volen explicar o de vegades no saben explicar el que saben... Per això és necessari que si tenim infants que intuïm o la família intueix que puguin ser d’altes capacitats prenguem la iniciativa i proposem activitats amb una mica més de nivell.

No es tracta de fer tasques de cursos més avançats sinó d’enriquir el que fem a classe. 

a.- Si estem treballant la roba d’hivern podem afegir-hi altres peces de roba que no treballem amb la classe (exclusives de llocs o de professions), o com s’escriuen o pintar algun disseny exclusiu per a algun personatge...

b.- Si estem treballant una lletra oferir la possibilitat d’escriure altres paraules que comencin en aquesta lletra o cercar al diccionari paraules d’ús comú amb aquesta inicial i veure com s’escriuen...

c.- si estem treballant la descripció proposar fer petites descripcions de diferents objectes mentre la classe en prepara una tots junts. Pensar com és millor començar la descripció: per la forma, pel material, pel color, per l’ús... preparar-se per jugar a les endevinalles donant tres o quatre característiques de cada objecte.

d.- donar la oportunitat d’ordenar cromos de diferents maneres. Els de futbol ofereixen infinites possibilitats: per números, per equips, per ordre alfabètic de cognom (potser deixant la pauta de l’alfabet), per posicions, per alçada, per pes, pel color de cabell o de la pell, per any d’inici, per data o lloc de naixement...  i comencem amb les necessàries combinacions (posicions i números)...

e.- podem proposar lectures un punt més elaborades sense anar-les a buscar a les classes dels grans sinó a la biblioteca de l’escola o trobar-les directament a la classe.

f.- podem proposar fer seriacions de dos o més categories (color i forma) amb una base o que escullin la forma.

Haurem de valorar si és pertinent que faci aquestes tasques sol o sola, o si els hem d’oferir a altres infants que també les puguin aprofitar. A l’escola hem de treballar l’equitat, donant a cada infant el que necessita. Si des de petits integren que a classe es fan tasques multinivell però tots són iguals en dignitat tindrem molt de guanyat. És important que no assumeixin que a l’escola hi anem a esperar que tots arribin i per tant estarem llargs temps sense fer res. Aquesta mai és una bona opció.

Tots poden gaudir amb les activitats programades en diferents nivells i pot quedar normalitzat per a algunes o moltes activitats d’aula.