Dones, coeducació i altes capacitats

Quan es celebren dies nacional, mundials, internacionals... vol dir que encara queda feina per fer. Quan els temes estan normalitzats no en fem cap dia especial per sensibilitzar... Però el paper de la dona a la societat actual encara presenta molts costats foscos tot i els avanços aconseguits.

Aquesta setmana vaig tenir el plaer d’assistir a una conferència coral al Cosmocaixa sobre la coeducació. Va tenir una part més teòrica a càrrec de Marina Subirats, una sociòloga que treballa a fons aquest tema, gran observadora i creadora d’eines per tal de poder copsar la realitat. Ella ens expressava la seva preocupació perquè malgrat els avanços aquests es barregen amb punts molt millorables. Trobem concepcions antigues de la masculinitat que porten a un alt grau d’agressivitat i no només envers les dones sinó també amb altres homes. Trobem també concepcions ensucrades o monolítiques de dones que no acaben de trobar el seu lloc. Va expressar la seva gran confiança en l’educació perquè en un futur proper les noves generacions siguin homes i dones del segle XXI, no del segle XIX. La clau està en la coeducació, ben pensada i ben treballada. La funció de la família i de l’escola és clau per tal d’aconseguir aquestes persones equilibrades. A l’escola es proposa una intervenció proactiva, conscient i un acompanyament a les famílies. I per a mostra un botó: mestres de llars d’infants de dos centres de Terrassa ens van explicar com ho fan als seus centres i va ser molt interessant. La Joana Roldán i la Laura Calatrava del EBM Somriures i la Puri Carmona de l’EBM Moisés treballen de manera coordinada amb l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

És molt interessant perquè si bé al llarg de tota la vida es poden treballar aquests temes és clar que l’identitat sexual i de gènere està consolidada als 4-5 anys i a partir d’allà només la podem modificar però la base ja hi és. Per tant en la primera infància seran molt importants els estímuls i models que els oferim perquè els serviran per construir-se. Fem la reflexió de quions estímuls i models reben els nostres infants i joves per contruir-se: quins els ofereix la societat i quins els oferim els seus adults més propers...entre tots avui construïm el futur.

En el camp de les altes capacitats també hi ha molta feina per fer. Estadísticament es mostren molts més nens  que nenes.  Sabem que les nenes s’amaguen, mimetitzen amb la paret, prefereixen estar acceptades pel grup i deixar les seves capacitats per l’àmbit més privat o de tant amagar-los els talents s’esvaeixen... En la mida que ens coneixem, que anem creixent, que permetem que totes les nostres qualitats floreixin estem sent més fidels a nosaltres mateixos i estem duent a terme un programa personal més adequat a les nostres especificitats... però com dèiem... hi ha molta feina per fer...

Carnaval tot l'any amb les Altes Capacitats

Tots sabem que la diversitat és enriquidora però alhora ens sentim molt més tranquils entre els més iguals. Hi ha moments en els que voldríem mimetitzar amb l’ambient. El diferent, en qualsevol grau, no ens acaba d’agradar i per això a les escoles fem tantes activitats dedicades a la tolerància. Passarà molt de temps fins que siguem de veritat capaços d’entendre amb la pròpia vida que tots som diferents i això no ens fa ni millors ni pitjors. Alguns viuran en primera persona que amb la diferència ve una millor riquesa perquè de la mateixa manera que ningú serveix per tot, tothom serveix per alguna cosa.

Els infants d’altes capacitats es saben diferents i es senten diferents. En Jordi, de 4 anys em va dir: “els dilluns quan fem el bondia a classe jo no puc explicar el que he fet perquè no ho entenen. Els dic que he anat al parc i al sorral i tots estan contents.” Em va semblar impressionant. Aquests infant el cap de setmana feia coses diferents i engrescadores per a ell: anava al Palau de la Música, al Cosmocaixa, cuinava a casa amb els pares, parlava amb el tiet dels viatges que havia fet per tot el món, cercava amb els pares informació sobre animals extingits... Potser no eren les activitats que feien tots però perquè va decidir no explicar-ho a classe? Com va arribar a aquesta conclusió? En què el podria afectar aquesta decisió?

D’alguna manera va entendre que de la mateixa manera que a l’escola no es porten joguines tampoc s’hi porten coses alienes a l’escola. L’escola te un ritme, un temari, un llenguatge i no el podem trencar. Ens hi hem d’emmotllar encara que sigui deixant a fora part del que som i del que fem. A aquesta conclusió hi va arribar ell sol, sense encomanar-se a ningú. I un bon dia els adults ens en assabentem perquè ens ho explica, com a peu de pàgina. És tan important que els infants d’altes capacitats tinguin un temps i un espai per comunicar-se de veritat amb els seus adults de referència, normalment els pares. Que la llar sigui realment el seu territori on es sentin estimats pels que són no pel que fan... però de vegades és molt difícil llegir entre línies fins que ells despleguen els seus encants. 

En Jordi va tenir molta sort. Perquè a partir d’aquí els adults ens vàrem posar en marxa. Vàrem  parlar amb la mestra i vàrem crear un altre camí. La mestra ho va saber veure i també es va posar en marxa. El canvi de mirada ens permet veure el que abans estava amagat. Va aparèixer una nova estratègia. Els dilluns, quan sortien al pati,  la mestra li preguntaria en privat què havia fet el cap de setmana, i l’escoltaria amb atenció. Primera part superada. La seva vida real tenia entrada a l’escola encara que fos per la finestra. Mentre tant vam anar pensant com ho podríem fer per arribar a que ho pogués explicar a tots... i vam veure que altres infants també anaven a museus, altres nens també feien altres coses que els semblaven interessants, que eren especials i que no explicaven. L’actuació de la mestra i la col.laboració dels pares va ser essencial. No era més qui anava al museu, no era menys qui s’havia quedat a casa jugant o mirant la tele o qui no ho sabia explicar. Tots eren iguals en dignitat. Calia deixar entrar el món a l’aula i alhora que visquessin en el bon dia una cosa que tenien molt clar en altres àmbits que tots som diferents i això és una gran riquesa.

Espero que algun dia els infants i joves d’altes capacitats no hagin d’anar disfressats a l’escola tot l’any i puguin ser ells mateixos.  

Potenciant l'igualtat de gènere a la Universitat

Tot i que el principi d’igualtat és un dels pilars bàsics de les comunitats democràtiques, com les universitats, la realitat ens demostra que persisteixen algunes discriminacions i calen mecanismes per corregir-les, per poder aconseguir així una veritable igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Uns mecanismes que, respectant i tractant les diferències, ajudin a resoldre els desequilibris estructurals existents. A la Universitat Rovira i Virgili han posat fil a l’agulla i ja al 20017 van crear el primer Pla d’Igualtat de la URV (2007-2010) i seguidament el  II Pla d'Igualtat de la URV (2011-2015) amb l’objectiu d’implantar accions positives per tal d’eliminar discriminacions en el funcionament de tots els òrgans i competències i, així, assegurar la qualitat de vida de totes les persones que la conformen.

Es programen un seguit d’actuacions per a millorar la igualtat real a les quals us convido a donar un cop d’ull: Setmanes per la Igualtat, el Projecte Equality, el Mòdul Jean Monnet,  Dones i ciència Publicacions, el Premi Maria Helena Maseras, Girls' Day,  Jornades de recerca, Activitats Docència en Dones i Gènere a la URV, Memòries de l'Observatori, la  Distinció Maria Antònia Ferrer…

Les dades del curs 2012-13 ens diuen que les noies són el 20.39% dels alumnes Enginyeria i Arquitectura i el 25.95% dels ensenyaments tècnics mentre que són el 60% de l’alumnat d’aquesta Universitat. Així trobem una curiosa activitat per augmentar el nombre de noies als estudis de Ciències.

Una d’aquestes activitats m’ha cridat especialment l’atenció: el Girls' Day. Es tracta d'una jornada per promocionar els estudis d'enginyeria entre les estudiants d'ESO amb molta tradició als països anglosaxons. A partir de diferents activitats donen visibilitat i mostren a les alumnes la presència de professionals dones en camps com l'Enginyeria o la Tecnologia, així com la conveniència dels equips de treball mixtos per obtenir un millor rendiment. Aquesta activitat està dirigida a noies de 3r d'ESO dels centres de la província de Tarragona, interessades per l'Enginyeria o Tecnologia. El Pla del dia és el següent un cop a la Universitat se’ls explicar la professió d'enginyera, se’ls fa conèixer les titulacions d'enginyeria presents a la URV i se’ls ofereix un petit tast de les diferents enginyeries i finalment es visita el Campus d’Enginyeria.

Si coneixen tenen la possibilitat i potser algunes triaran estudis científics, però si no coneixen la probabilitat de que aquelles que ho desitgin facin una tria positiva passa a ser impossible.  El gènere no ens hauria de fer triar un camí o un altre. Per algunes noies aquesta activitat deu ser la confirmació d’una intuïció i l’objectiu per continuar amb l’ESO i el Batxillerat. S’hi veuen. Volen ser-hi. Tenen o confirmen un objectiu. També les nostres noies d’Altes Capacitats que han passat amagades molt de temps sent políticament correctes. Elles mereixen una menció a part. Totes elles, cadascuna amb les seves capacitats, de ben segur que sabran trobar el camí. 

Reconeixement del talent i l'excelència

Els diaris estan plens de notícies esgarrifoses i les bones notícies sovint passen desapercebudes o no tenen el ressò mediàtic que mereixerien perquè semblen una gota d’aigua dins l’oceà.

Durant les Festes de Santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat, es van lliurar els Premis Barcelona que atorga l’Ajuntament per a reconèixer el talent i l’excel.lència en l'art, la ciència i les lletres. Una colla de persones i entitats van ser reconegudes pel seu encert i la bona feina realitzada en el seu camp. Comprèn diferents categories i les relaciono totes perquè no voldria que cap quedés oblidada: Teatre, Dansa, Circ, Arts visuals, Audiovisuals, Música, Cultura popular i tradicional, Traducció en llengua catalana, Literatura en llengua catalana, Literatura en llengua castellana, Mitjans de comunicació, Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona, Disseny, Arquitectura i urbanisme, Ciències de la vida, Assaig, ciències socials i humanitats, Ciències experimentals i tecnologia, Educació, Gastronomia i Projecció internacional de la ciutat de Barcelona. Us convido a cercar qui van ser el guardonats en aquesta edició, i en edicions passades... a conèixer les bases generals... 

Fer la feina ben feta no només té futur sinó que té un llarg recorregut en el present. És molt important que aquest esperit arribi als nostres joves i als nostres infants i que impregni tota la societat. No es tracta d’un campi qui pugui sinó d’avançar cap a una humanització de la vida. 

Vivim en una ciutat que encara l’enèssima reforma de la Plaça de les Glòries i està a les portes d’un congrés excepcional que posa a la ciutat en el mapa tecnològic mundial. El Mobile World Congress mou milers de visitants i centenars d’empreses i es preveu que deixin uns 340 milions d’euros en l’àrea de la ciutat. Aquest esdeveniment compta amb noms propis extraordinaris com Mark Zuckerberg (fundador de Facebook), Jan Koum, (cofundador de Whatsapp), Virginia Rometty (presidenta d’IBM), Samsung (amb el Galaxy S5 i el sistema operatiu Tizen) i Nokia que presentarà el seu primer telèfon amb Android (el NokiaX)... però també molts anònims treballadors i emprenedors que es van fent un nom en un món molt competitiu.

Siguem portadors de bones notícies, de noticies estimulants, no perquè amaguem el cap sota l’ala en una situació complexa com l’actual, sinó que compromesos amb l’actualitat i el futur siguem, des de la nostra situació, elements de canvi i de millora de la nostra societat. 

Portes obertes a les altes capacitats

Molts centres d’Infantil, Primària i ESO estan fent aquest dies Jornades de Portes Obertes. Cada centre (públic, privat, concertat) presenta la seva oferta. Ens parlen d’idearis, de metodologies, d’extraescolars, de comunicació amb les famílies, de participació... En alguns casos es parla d’inclusió i sempre és per baix, explicant quins són els ajuts que es poden donar des del centre als alumnes amb dificultats. 

I les altes capacitats? Què passa amb els alumnes superdotats (2%) o amb els que presenten algun talent (15%-20%)? Els centres tenen realment un pla d’actuació per a tendre aquestes criatures? La resposta és no. He voltat per tot Catalunya i he trobat escoles sensibilitzades amb el tema, amb interès però no he trobat cap centre on estigui contemplada l’inclusió d’aquests alumnes amb tota l’extensió de la paraula. Certament, cada cop hi ha més centres sensibles que inicien una formació més global o que estan duent a terme un projecte de centre. Mica en mica, es van fent passos cap a la inclusió real de tots els infants a l’escola, i cap a l’atenció personalitzada (no confondre amb l’atenció individualitzada).

Em consta que el Departament d’Ensenyament està posant fil a l’agulla en aquest tema. Va editar una guia de detecció, està formant un professional de cadascun dels EAPs de tot Catalunya en l’atenció a les Altes Capacitats... però quan una estructura és molt gran costa molt de bellugar. Poc a poc... Es van fent passos.

Avui, ja no és un tema estrany: Però encara trobem algun director de centre que a la proposta de treballar les altes capacitats encara contesta... “no ens interessa”, “no tenim alumnes d’altes capacitats”, “els nostres alumnes són de sectors marginals i no hi ha nens d’altes capacitats”... sortosament també n’hi ha que diuen “parlem-ne”, “nosaltres ens sabem poca cosa però ens volem formar”, “com podem donar a aquests alumnes el que necessiten amb els mitjans que tenim al centre?”...   

Obrim les portes a les altes capacitats. Elles ja han entrat en el centre perquè els infants arriben amb el seu bagatge. Ara és el moment que els docents i els equips psicopedagògics atenguin realment les seves necessitats i els ajudin a desenvolupar els seus talents i promoguin una igualtat d'oportunitats real. És el moment de la formació i de la intervenció educativa! 

La feina dels docents

Fa uns quants anys, una tarda, estant en una llibreria vaig notar un llibre que em mirava. Em vaig girar i sense poder evitar-ho vaig agafar-lo i vaig llegir la contraportada. Augusto Cury... no havia sentit a parlar mai d’aquest autor i el que deia em va semblar molt interessant. Vaig devorar “Padres brillantes, maestros fascinantes”. És de lectura molt senzilla però sintonitzava amb el que fèiem a l’escola... treballar amb persones. Per a mi va ser una gran descoberta. A partir d’aquí vaig anar a la xarxa a veure qui era, què havia escrit o què feia. Vaig saber que Augusto Cury és un metge psiquiatra i psicoterapeuta brasiler en exercici des de 1980. Ell s’havia sentit atrapat per l’educació i l’havia convertit en el seu camp de treball i, que havia fundat i dirigia, a l’interior rural de Sao Paulo, una entitat anomenada l’Acadèmia de la Inteligència –un centre acadèmic sobre psicologia preventiva per a mestres i professionals de la salut mental-. No ens parla d’altes capacitats però sí de mestres que atenen a persones. De mestres amb majúscules. Això és el que em va captivar, en ell trobava sobre el paper el que havia viscut sempre a casa... 

Partint dels set pecats capitals dels educadors que mostra en els seus llibres, us presento les set reflexions sobre la tasca diària dels docents. Són només set pinzellades. Els mestres són professionals que viuen la seva feina en directe i que mai arriben a saber quines coses enregistren els seus alumnes. És una fantàstica professió que viu al límit perquè treballa amb el més preuat de la societat que són els infants i joves i conscient o inconscientment deixa una petjada inesborrable en ells que els farà ser com són...

1 . - Corregir sempre en privat ... un educador ha de valorar més la persona que s'equivoca que al seu error .

2 . - Manifestar autoritat amb fermesa però sense agressivitat . Quan donem un espectacle agressiu davant dels nens hem de demanar disculpes , per la manifestació d'intolerància que han presenciat . El diàleg és una eina educativa insubstituïble .

3 . – Escoltar activament amb la ment oberta sense prejudicis ni etiquetes. La crítica excessiva i les comparacions no són bones companyes de viatge perquè cada alumne és un ésser únic .

4 . - La millor manera d'ajudar és fer-los reflexionar ( que es posin al lloc de l'altre ). Davant d’un comportament incorrecte mai hem de castigar quan estem molt enfadats perquè no parlarà el nostre  seny. Sense voler, parlaran la nostra ràbia i ira i podem posar límits sense mesura o arribar al càstig físic. Si volem que tinguin autocontrol n’haurem de ser, també, un model.  

5 . – Hem de ser pacients i mai desistir d'educar. La paciència i l'educació de l'afecte han de ser les fites a aconseguir per l'educador .

6 . - La confiança és un edifici difícil de construir, fàcil de demolir i molt difícil de reconstruir. Hem de complir amb la paraula donada i pensar sempre abans de parlar.

7 . – Donar un temps i un espai perquè els nostres alumnes construeixin els seus objectius i els seus somnis. No importa la magnitud dels nostres obstacles, sinó la mida de la motivació que tinguem per superar-los. I això no s’aprèn als llibres sinó amb experiència vital.

Els mestres no han de ser superherois ni portar al pit la S de Superman però s’han de saber en procés de creixement constant. El seu treball personal contagiarà en els seus alumnes (avui, demà o demà passat). Ells inferiran la necessitat de conèixer els nostres punts forts i punts dèbils, i treballar-los. Novament ens trobem amb un text no específic pels alumnes d'altes capacitats però crèiem que si els educadors tinguessin en compte aquests set punts, de ben segur, que els alumnes d'altes capacitats es sentirien molt més còmodes a l'escola i podrien desplegar les seves possibilitats.

La feina de l’educador és adobar; sembrar; podar; posar un tutor perquè creixin forts i drets; donar nutrients, espai i possibilitats; però no ens toca a nosaltres recollir. L’educació és una cursa de fons mai de velocitat. Amics educadors, tenim un fantàstic camí per davant...

Optimitzar els recursos

En aquest moment és fàcil demanar més. Les retallades generalitzades ens porten a pensar més en el que ens manca que en el que tenim. Però el secret és no quedant-se enganxat en aquesta cantarella sinó caminar cap a l’optimització de recursos. 

Amb el que tenim podem fer molta feina. Cal sobretot ganes de fer-la.

Aquestes setmanes estic en contacte amb equips directius de centres i gabinets psicopedagògics, i tot i que cadascun és diferent, veig molts professionals amb ganes de tenir en compte les altes capacitats dins de la nostra fantàstica i complicada escola inclusiva.

Temps, diners, prioritats, formació, l’escola que no s’atura i combina la celebració del Carnestoltes amb les jornades de portes obertes, aquest curs amb el vinent... És imprescindible fer una petita parada per adonar-nos de la nostra posició real i tornar a fixar de nou on volem anar i caminar cap allà. No és fàcil perquè la vida ens viu i va molt de pressa. De vegades ens arrossega amb les seves urgències i imponderables però hem d’agafar ben fort les rendes i fer passar les nostres escoles per on el seny, la professionalitat i el nostre ideari ens marquin.

Tothom diu que és les altes capacitats són un tema interessant. Que voldrien tenir més temps per treballar-lo. Els equips psicopedagògics generalment confirmen que els absorbeixen les necessitats més immediates (alumnes de necessitats educatives a la baixa i alumnes disruptius) i que els alumnes d’altes capacitats queden a l’espera de quan hi hagi temps... que els manca formació....

Ara és el moment de fer-los un temps als alumnes d’altes capacitats (als que tenim diagnosticats, als camuflats, als que ni ho sospitem i als que estan pendent de diagnòstic perquè intuïm que pot anar per aquí...). Ara, l’externalització de serveis, potser al començament, mentre es va format l’equip o es troben recursos per ampliar-lo, pot ser una solució. Un punt perquè un tècnic ajudi a veure la realitat del centre i a optimitzar els recursos que ja es tenen.

Amb el que tenim: mestres, hores, aules, ordinadors, material manipulatiu, ... és amb el que hem de treballar.  Emprats amb seny  i professionalitat els nostres recursos donen per a molt. No hem d’abaixar la guàrdia, hem d’estar disposats a fer autoavaluació del sistema i de la nostra escola per estar constantment en un procés de millora. Molts ho fan en molts camps. Ara cal incorporar-ho també en les altes capacitats, en la inclusió a l’alta. Optimitzem els nostres recursos.