Reconeixement del talent i l'excelència

Els diaris estan plens de notícies esgarrifoses i les bones notícies sovint passen desapercebudes o no tenen el ressò mediàtic que mereixerien perquè semblen una gota d’aigua dins l’oceà.

Durant les Festes de Santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat, es van lliurar els Premis Barcelona que atorga l’Ajuntament per a reconèixer el talent i l’excel.lència en l'art, la ciència i les lletres. Una colla de persones i entitats van ser reconegudes pel seu encert i la bona feina realitzada en el seu camp. Comprèn diferents categories i les relaciono totes perquè no voldria que cap quedés oblidada: Teatre, Dansa, Circ, Arts visuals, Audiovisuals, Música, Cultura popular i tradicional, Traducció en llengua catalana, Literatura en llengua catalana, Literatura en llengua castellana, Mitjans de comunicació, Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona, Disseny, Arquitectura i urbanisme, Ciències de la vida, Assaig, ciències socials i humanitats, Ciències experimentals i tecnologia, Educació, Gastronomia i Projecció internacional de la ciutat de Barcelona. Us convido a cercar qui van ser el guardonats en aquesta edició, i en edicions passades... a conèixer les bases generals... 

Fer la feina ben feta no només té futur sinó que té un llarg recorregut en el present. És molt important que aquest esperit arribi als nostres joves i als nostres infants i que impregni tota la societat. No es tracta d’un campi qui pugui sinó d’avançar cap a una humanització de la vida. 

Vivim en una ciutat que encara l’enèssima reforma de la Plaça de les Glòries i està a les portes d’un congrés excepcional que posa a la ciutat en el mapa tecnològic mundial. El Mobile World Congress mou milers de visitants i centenars d’empreses i es preveu que deixin uns 340 milions d’euros en l’àrea de la ciutat. Aquest esdeveniment compta amb noms propis extraordinaris com Mark Zuckerberg (fundador de Facebook), Jan Koum, (cofundador de Whatsapp), Virginia Rometty (presidenta d’IBM), Samsung (amb el Galaxy S5 i el sistema operatiu Tizen) i Nokia que presentarà el seu primer telèfon amb Android (el NokiaX)... però també molts anònims treballadors i emprenedors que es van fent un nom en un món molt competitiu.

Siguem portadors de bones notícies, de noticies estimulants, no perquè amaguem el cap sota l’ala en una situació complexa com l’actual, sinó que compromesos amb l’actualitat i el futur siguem, des de la nostra situació, elements de canvi i de millora de la nostra societat. 

La feina dels docents

Fa uns quants anys, una tarda, estant en una llibreria vaig notar un llibre que em mirava. Em vaig girar i sense poder evitar-ho vaig agafar-lo i vaig llegir la contraportada. Augusto Cury... no havia sentit a parlar mai d’aquest autor i el que deia em va semblar molt interessant. Vaig devorar “Padres brillantes, maestros fascinantes”. És de lectura molt senzilla però sintonitzava amb el que fèiem a l’escola... treballar amb persones. Per a mi va ser una gran descoberta. A partir d’aquí vaig anar a la xarxa a veure qui era, què havia escrit o què feia. Vaig saber que Augusto Cury és un metge psiquiatra i psicoterapeuta brasiler en exercici des de 1980. Ell s’havia sentit atrapat per l’educació i l’havia convertit en el seu camp de treball i, que havia fundat i dirigia, a l’interior rural de Sao Paulo, una entitat anomenada l’Acadèmia de la Inteligència –un centre acadèmic sobre psicologia preventiva per a mestres i professionals de la salut mental-. No ens parla d’altes capacitats però sí de mestres que atenen a persones. De mestres amb majúscules. Això és el que em va captivar, en ell trobava sobre el paper el que havia viscut sempre a casa... 

Partint dels set pecats capitals dels educadors que mostra en els seus llibres, us presento les set reflexions sobre la tasca diària dels docents. Són només set pinzellades. Els mestres són professionals que viuen la seva feina en directe i que mai arriben a saber quines coses enregistren els seus alumnes. És una fantàstica professió que viu al límit perquè treballa amb el més preuat de la societat que són els infants i joves i conscient o inconscientment deixa una petjada inesborrable en ells que els farà ser com són...

1 . - Corregir sempre en privat ... un educador ha de valorar més la persona que s'equivoca que al seu error .

2 . - Manifestar autoritat amb fermesa però sense agressivitat . Quan donem un espectacle agressiu davant dels nens hem de demanar disculpes , per la manifestació d'intolerància que han presenciat . El diàleg és una eina educativa insubstituïble .

3 . – Escoltar activament amb la ment oberta sense prejudicis ni etiquetes. La crítica excessiva i les comparacions no són bones companyes de viatge perquè cada alumne és un ésser únic .

4 . - La millor manera d'ajudar és fer-los reflexionar ( que es posin al lloc de l'altre ). Davant d’un comportament incorrecte mai hem de castigar quan estem molt enfadats perquè no parlarà el nostre  seny. Sense voler, parlaran la nostra ràbia i ira i podem posar límits sense mesura o arribar al càstig físic. Si volem que tinguin autocontrol n’haurem de ser, també, un model.  

5 . – Hem de ser pacients i mai desistir d'educar. La paciència i l'educació de l'afecte han de ser les fites a aconseguir per l'educador .

6 . - La confiança és un edifici difícil de construir, fàcil de demolir i molt difícil de reconstruir. Hem de complir amb la paraula donada i pensar sempre abans de parlar.

7 . – Donar un temps i un espai perquè els nostres alumnes construeixin els seus objectius i els seus somnis. No importa la magnitud dels nostres obstacles, sinó la mida de la motivació que tinguem per superar-los. I això no s’aprèn als llibres sinó amb experiència vital.

Els mestres no han de ser superherois ni portar al pit la S de Superman però s’han de saber en procés de creixement constant. El seu treball personal contagiarà en els seus alumnes (avui, demà o demà passat). Ells inferiran la necessitat de conèixer els nostres punts forts i punts dèbils, i treballar-los. Novament ens trobem amb un text no específic pels alumnes d'altes capacitats però crèiem que si els educadors tinguessin en compte aquests set punts, de ben segur, que els alumnes d'altes capacitats es sentirien molt més còmodes a l'escola i podrien desplegar les seves possibilitats.

La feina de l’educador és adobar; sembrar; podar; posar un tutor perquè creixin forts i drets; donar nutrients, espai i possibilitats; però no ens toca a nosaltres recollir. L’educació és una cursa de fons mai de velocitat. Amics educadors, tenim un fantàstic camí per davant...