Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta. 

Dilluns 10 de febrer Altes capacitats al blog

 

Com diu el Jaume Funes: “He vingut a animar!”. Ja és prou complexa la feina de pare o de docent. No vinc a donar lliçons sí a divulgar el que he aprés aquests darrers deu anys de l’àmbit de la intervenció educativa en altes capacitats. Vinc a compartir reflexions i propostes. De fet crec fermament en el procés: observació, reflexió, pas a l’acció, avaluació, correcció per tornar a començar. El procés és cíclic.

Quan l’any 2013 vaig decidir començar en l’àmbit de les altes capacitats va ser perquè vaig veure que hi havia identificació-diagnòstic, tractament pels infants i joves que estaven molt malament per part de psicòlegs i psiquiatres però no vaig saber trobar intervenció educativa pels infants i joves que presentaven “només” altes capacitats. No hi havia interlocutors vàlids i tothom anava molt perdut (pares i docents) i alguns molt espantats (sobretot pares).

Hi havia molts mites, moltes opinions i poca ciència. Aquest va ser el meu entorn d’inici. Vaig començar partint del  meu bagatge pedagògic que em deia que necessitàvem treballar conjuntament l’infant, la família i l’escola. Cadascú havia de fer la seva part; però ni tot ho havia de carregar la família, ni tot l’escola, ni tot el propi infant o jove. Tothom ha de fer la seva part. 

Vaig començar fent aquest seguiment-acompanyament infant-família-escola a Badalona, El Vendrell, Molins de Rei, Igualada, Ribes de Freser, Tarragona, Terrassa, Sabadell, Arenys de Munt i de Mar, Olesa de Montserrat, Tàrrega, Manresa, Cardedeu, Barcelona... i en tots els nivells educatius: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat.

He acompanyat alumnes i famílies en escoles públiques, concertades, rurals i privades. He treballat amb docents a totes elles i només en un cas vaig haver de deixar-ho perquè la mestra no volia col·laborar, ella creia que no havia de fer res, que l’infant era tan llest que s’espavilaria. En tots els altres casos, més de quatre cents, la feina d’equip ha estat molt positiva. Famílies i docents han aprés sobre les altes capacitats prenent com a punt de partida el seu fill/ la seva filla/ els seus alumnes...i han adquirit eines per extrapolar a altres casos i poder identificar i atendre necessitats d’aquests infants i joves dins i fora de l’aula.

Sempre parlem d’una gran diversitat entre els infants i joves d’altes característiques. Hi ha algunes característiques que són presents en molts dels infants i joves d’altes capacitats però no parlem d’un col·lectiu homogeni.

Els dilluns i dijous trobareu informacions de l’àmbit de la intervenció educativa de les altes capacitats per pares, docents i persones interessades... Molts dels suggeriments poden servir per a tots els infants i joves però pels infants i joves d’altes capacitats poden ser imprescindibles. Hem de posar la lupa a cada persona per identificar quines són les seves necessitats i pensar com poder atendre aquestes necessitats amb el que tenim tant a casa com a l’escola o l’institut.

Dijous 6 de febrer Portes obertes a escoles i instituts

 

Acabat el mes de gener comencen les Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2025:

-          - Els infants que estan a Llars d’Infants públiques i privades que no estiguin en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-          - Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-          - Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-            - Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-          - I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

   - També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació farem una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 12 al 26 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 12 al 26 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 14 al 26 de març). Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.

Dilluns 3 de febrer L’ús de l’agenda i les altes capacitats

 

Sabem que la majoria d’infants i joves d’altes capacitats tenen una gran memòria i la necessitat de tenir controlat el que els interessa. Aquesta combinació no és gens positiva a l’inici de l’ús de l’agenda. Hi ha tan poca informació que poden recordar-la amb facilitat i no solen adquirir l’hàbit d’escriure-hi, ni de mirar-la; això es convertirà en un problema més endavant quan hi hagi més coses a recordar.

La informació va creixen però ells i la seva memòria també. Per això alguns passen tota la Primària i l’ESO sense fer-la servir, llevat dels políticament correctes que volen complaure al mestre o a la mestra. Els altres només la faran servir quan el professor insisteix fent allò del “cumplimiento” (cumplo y miento, només de cara a la galeria sense la consistència del convenciment). Per tant, no han adquirit l’hàbit. Arribat el Batxillerat comença a augmentar el nombre d’informacions importants i es combina amb moments de desconnexió personals que fan difícil el seguiment perquè la majoria de coses les pot recordar però cada vegada és més gran el risc d’error o oblit.

Aquí ve el moment de posar fil a l’agulla. Encara que no ho hagi fet fins ara. Ara és el moment! En poc temps caldrà adquirir l’hàbit que no tenen per tal de que puguin planificar  i fer a satisfacció les tasques acadèmiques. Cal parlar amb el seu cervell que ho entén tot i donar les instruccions senzilles perquè l’ús de l’agenda es converteixi en un hàbit.

Per exemple, començar la classe amb l’agenda sobre la taula de manera que quan el professor digui “pel proper dia” pugui automatitzar el gest d’obrir l’agenda. No es tracta de desconfiar de la seva memòria sinó de poder-la deixar lliure per altres coses.

Un altre recurs seria poder contrastar les seves anotacions amb algun company dels que fa servir regularment l’agenda. Constatar quines anotacions no estan fetes o són poc acurades el pot ajudar a fer-ho millor, l’autoavaluació l’ha de portar a millorar l’eficàcia.

Quan comenci a estudiar o fer deures a casa novament l’agenda és el primer element que ha de ser sobre la taula. És un element essencial que marcarà la planificació del dia. Sabem per experiència que no hi ha res que alleugereixi més que els tics de “feina feta” a l’agenda. Els cal tenir-ne experiència pròpia.

Quan estan a Primària i no la fan servir, perquè en aquest moment no ho necessiten, podem  informar-los de que arribarà un moment que pujarà el nivell de l’aigua i l’hauran de fer servir. Anticipar-nos i anticipar-ho al seu cervell sempre és una bona opció. No per mostrar desconfiança sinó perquè es vagi preparant pel canvi de situació. Fins aquest moment poden triar però a partir de que es presenta la necessitat fer servir un recurs provat és un senyal d’intel·ligència.  

Dilluns 13 de gener Els números de les altes capacitats

 

Les altes capacitats no són una moda. Són una situació que viuen moltes persones. No sabem del cert quants són perquè enlloc estan tots identificats. Els entesos creuen que parlem d’un 20% de persones amb altes capacitats; aproximadament un 2% amb superdotació, i aproximadament un 15-18% de persones amb talents. Ho estem inferint però quan fem predetecció a un grup classe es confirmen aquestes dades.

És molt important que les persones amb altes capacitats siguin identificades per rebre l’ajut necessari per atendre les seves necessitats específiques. Quan parlem d’altes capacitats parlem de persones neurodivergents. Són peculiars, són especials... molt intensos i diversos. No són un col·lectiu homogeni. No tenen tots les mateixes característiques i per això són difícils d’identificar. Hi ha mil maneres de ser d’altes capacitats. Hi ha una colla de característiques que comparteixen moltes de les persones amb altes capacitats. Seran les protagonistes de propers escrits al blog. Les persones que tenen altes capacitats necessiten ser identificats el més aviat possible per poder començar a treballar amb temps, perquè puguin arribar al final de la escolarització en les millors condicions possibles.

Necessitem, com a societat, identificar aquestes persones tinguin l’edat que tinguin. Ells i elles poden canviar les coses, poden descobrir nous remeis per les malalties, poden trobar noves maneres de fer les coses... no podem permetre’ns com a societat que les persones amb més possibilitats no desenvolupin els seus talents. Alguns potser aconseguiran fer els millors menjars, els millors poemes o els millors rams de flors; no tots han d’anar a la NASA sobretot si no hi volen anar... El fet de que siguin la millor versió d’ells mateixos ens enriquirà a tots. Per egoisme social, i per necessitat ètica i moral hem d’aconseguir que siguin ells mateixos i tinguin ateses les seves necessitats.

Hi ha mil dificultats per arribar al 100% d’identificats però val la pena fer l’esforç de sensibilitzar la societat i fer la predetecció dels infants i joves d’altes capacitats. A partir d’ells sovint s’identifiquen també els pares, tiets o avis. Hi ha la certesa de que hi ha una part genètica i una part d’ambient-entorn-aprenentatge. Quan els adults confirmen les seves altes capacitats troben resposta als dubtes, a la impressió de ser diferents dels altres i estranys. Encaixen les seves peces. Recol·loquen les seves experiències vitals.  

La predetecció ens diu si hem de identificar. No està basat en l’èxit acadèmic. Es tenen en compte com aprenen, com viuen, com s’expressen, com senten... Partim de la informació que tenen els pares i ells mateixos, a partir de Quart de Primària. Tenen molta informació qualitativa. La predetecció es fa amb els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid que estan traduïts al català i els trobem al dossier de “Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2013. Nosaltres hi afegim una entrevista d’anamnesi amb la família i els qüestionaris. Amb aquestes dades prenem la decisió d’informar a la família de la necessitat de fer la identificació d’altes capacitats per confirmar-les o no.

9 de gener Per fi... la llum al final del túnel!

 

Començo de nou amb els blogs en els que tots els dilluns i dijous parlo sobre altes capacitats. Són blogs de divulgació, molt pràctics que porten de la reflexió a l'acció. Principalment dirigits a pares i docents. Els dimarts us presento activitats per fer amb infants i joves d’altes capacitats. Jo treballo, treballava, principalment en intervenció educativa a casa i a l’escola. Ara, després de la intervenció quirúrgica sembla que tinc força per tornar a escriure de manera continuada. Si tot va bé tornarem a donar visibilitat a les altes capacitats en els blogs atencioaltescapacitats.blogspot.com, en català, que és la base; i després va aparèixer el blog atencionaltascapacidades.blogspot.com en castellà. Els posts són de la mateixa temàtica però no és una traducció simple sinó que està contextualitzada. També tinc un altre bloc on a manera de dietari aquest any coneixem esportistes en tots els àmbits partint de les dates ... "tal dia com avui..." culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com.

També em podeu trobar a X a @Alt_Capacidades on retuitejo i comento el que em sembla interessant sempre des de l’àmbit de les altes capacitats. I començo etapa a Instagram com @silvia.llucia... poc a poc...

Si us interessa el tema no us ho perdeu!  Sant Tornem-hi!

8 de gener Sant Tornem-hi! També els alumnes amb altes capacitats.

Avui és Sant Tornem-hi! Ja hem acabat les vacances de Nadal. Els Reis m’han portat la possibilitat de reemprendre aquest blog. Sembla que la salut em permetrà en breu tornar a l’activitat. Com a mínim puc tornar a escriure... Avui heu tornat als centres educatius i els alumnes han tornat a omplir les aules. Ens espera un 2025 ple d’oportunitats.

Sí, igual que els mestres i professors hi ha alumnes que fa dies que pregunten quan falta per tornar a l’escola. No volen tornar a repassar, però sí a aprendre coses noves. Tenen l’esperança de que “aquest any sí!”. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar per veure si ara millorarà i deixaran de ser invisibles ells i les seves necessitats. Però també n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Avui primer dia i alguns ja han pervertit l’expressió  “escola inclusiva” que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. Avui, que ja hem començat pensem un moment amb ells i tinguem-los en compte. Fem entre tots un bon segon trimestre del curs 2024-2025!