Alguns aspectes de l'avaluació Fi de trimestre (Atenció a les Altes Capacitats)

S’acaba el trimestre i arriba el moment de l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos, i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de la meva rentrée.

El bloc de cultureta ha funcionat com un rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem... és difícil portar-ho tot al dia.  

En aquest trimestre he fet més de 4.200 kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.

En aquest curs he plantejat cinc compactacions (Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les AACC,  s’espera d’ell excel·lència en tots els camps.

Porto el projecte d’inclusió a l’alta de Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.

I els caps de setmana: el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.

Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb un bon bagatge tècnic.

A atenció a les altes capacitats proposem diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels seus adults.

Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any a tothom!

Programa Atlàntida: Activitats primer trimestre del curs (Famílies)

El diumenge 29 de setembre vam fer la presentació del Programa Atlàntida en la seva sisena edició al Cosmocaixa. Els Pares van assistir a una sessió d’Escola Familiar i els fills van conèixer, per grups, una mica les noves sales del Cosmocaixa.

El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar específica per a famílies amb fills amb altes capacitats.

Us presentem les activitats d’aquest primer trimestre del curs 2019-2010:

OCTUBRE

Diumenge 13 Activitat: coneixement de Barcelona: La Barcelona antiga (petits al matí, grans a la tarda)

Diumenge 27 Activitat: Museu d’Història de Catalunya (tots)

NOVEMBRE

Diumenge 10 Activitat Smart Laboratori: Cazadores de microbios (tots)

Dissabte 23 Activitat: Dia de la Música (tots)

Diumenge 24 Activitat: Picnic Científic amb Marc Boada (grans)

DESEMBRE

Diumenge 15 Activitat Smart Laboratori: Electricitat (tots)   

Ja podeu marcar aquestes dates en el vostre calendari. Anireu rebent informació d’aquestes activitats. Les confirmem a l’inici de cada mes.

****  La primera és una visita guiada per a tota la família (amb jocs pels més menuts) pel centre de Barcelona. Farem dos grups: un al matí amb els més menuts (fins 6è de Primària) i un altre a la tarda amb els més grans (ESO Batxillerat). Els que teniu germans podem negociar les hores i el grup en el que podeu participar. Ens trobarem a les 10.30 o a les 16 a la Plaça de Catalunya davant de l’estàtua de Francesc Macià. La visita durarà unes dues hores. Si esteu interessats en participar-hi poseu-vos en contacte amb nosaltres. Preu especial 30 euros per família. Obrim llistes.. 

Podeu confirmar assistència al mail atencioaltescapacitats@gmail.com o per what's app al 646 48 61 59.

  

Tracem un full de ruta (Pares i Docents)

Quan parlem de la planificació, de la gestió dels objectius i també dels recursos amb els que comptem. Alguns infants i joves ho fan per deducció però n’hi ha d’altres que els hem d’ajudar a posar nom a les coses perquè al llarg de la Primària, la seva vida està plena d’objectius assolits com per art de màgia. Hi ha arribat sense cap planificació, cap esforç, sense cap constància i per tant no han processat la importància de la planificació, l’esforç, la constància, la repetició o l’exercici... Molts pares estan preocupats perquè voldrien que els seus fills, que potser ja treuen molt bons resultats sense despentinar-se, estudiessin cada dia i tinguessin un hàbit d’estudi per més endavant. Quan intentem parlar amb ells d’aquestes coses ens sembla que estem intentant vendre un curs de natació a algú a qui l’aigua li arriba als turmells. Ens diuen que quan calgui ja ho faran...  És absurd proposar un temps d’estudi de qüestions que ja saben. Els podem proposar repassar, ordenar, preparar preguntes o respondre-les, relacionar amb altres coneixements... però no repetir el que ja saben. Els donaríem un bastó perquè més endavant és molt possible que el necessitin?

És important treballar aquests conceptes de manera acadèmica o no. Què fem per preparar un aniversari? O una festa especial? O una sortida? O unes vacances? Tot això ens pot servir com entrenament... no hi ha res d’això sense preparació. L’organització en passos correlatius ens pot ajudar a veure com es poden fer les coses. Ens serveix tant per aprendre les capitals com per celebrar un sopar familiar.

Tota tasca complexa es pot dividir en tasques més petites dirigides a aconseguir l’objectiu. L’infant i jove d’altes capacitats necessita ser protagonista (totes les persones ho necessiten) i necessiten que puguem escoltar la seva veu, fer pràctiques, que sigui partícip amb els adults de referència perquè quan arribi el moment pugui decidir i assumir les conseqüències. De moment té xarxa... però arribarà el dia que no la voldrà.

A molts infants i joves d’altes capacitats els costa veure la relació causa-efecte. Necessitem que aprenguin a mirar, que posin nom, que vegin la relació causa efecte en les persones que els envolten i com reaccionen. De vegades per la seva por a l’error o a la mala gestió de la frustració sembla que no s’hi vulguin enfrontar però han d’anar fent pràctiques...

Volen ser autònoms i independents però alhora alguns no saben mesurar les conseqüències dels seus actes. Els hem d’acompanyar i ajudar-los a que vagin fent pràctiques. No hem de preparar el camí per a ells, no hem de treure les pedres sinó preparar-los a ells pel camí i que puguin decidir davant d’una pedra-dificultat si la salten, la voregen...què volen-poden fer.

Programa Atlàntida (Famílies)

Ja tenim a punt la sisena edició del Programa Atlàntida. És una activitat extraescolar familiar de cap de setmana dirigida a infants i joves amb altes capacitats i les seves famílies.

Aquest diumenge 29 de setembre en farem la presentació a les 11 al Cosmocaixa. Ens trobarem a les 10.30 per estar preparats per començar a les 11. Els pares tindran Escola de Pares i Presentació del Programa Atlàntida mentre que els fills podran triar entre dos tallers del Cosmocaixa i els més grans faran una visita en grup de la nova Sala de la Matèria. L’import per família és de 50 euros excepte les famílies becades que serà de 20 euros, en aquesta ocasió es pagarà a l’inici de l’activitat.

El Programa Atlàntida va néixer per la necessitat d’atendre les necessitats dels infants d’altes capacitats i les seves famílies. Amb els anys ha anat millorant i en aquest moment cobrim les necessitats d’infants, joves i les seves famílies. Però quines són les seves necessitats quan hi ha tanta diversitat entre els portadors d’aquestes capacitats? Treballem principalment les seves ganes d’aprendre per això tenim activitats en diferents Museus on faran activitats segons les seves ganes d’aprendre i no segons la seva edat. Proposem també sortides per anar al teatre o al cinema amb els més grans per fomentar el fet d’aprendre entre amics. També treballem la seva part emocional d’una manera especial la rigidesa, el perfeccionisme, les habilitats comunicatives, el patiment respecte temes socials o transcendents... Aquest curs afegim una activitat d’experimentació científica amb l’equip d’Smart Barcelona.  

Els pares tenen el seu espai de formació i comunicació. Posar en comú les vivències aconsegueixen que tothom reflexioni i trobi com encarar l’apassionant tasca d’educar fills amb altes capacitats. La informació a través de personal especialitzat, la veu dels fills a través dels més grans de la colla converteixen aquest còctel en una experiència molt positiva. 

És una activitat familiar. Alhora treballem amb els pares, a l’escola familiar; i amb els fills amb els nostres professionals i els monitors de Museus. També atenem als germans encara que no estiguin identificats perquè ells també conviuen a casa i tots necessiten eines per treballar les característiques pròpies de les altes capacitats. 

El Programa Atlàntida es pot fer complet o participar en activitats puntuals. Cada família decideix... nosaltres estem a la vostra disposició. Diumenge al Cosmocaixa tenim l presentació del Programa d’enguany. Per inscripcions truqueu al 646 48 61 59  o escriviu a atencioaltescapacitats@gmail.com  

El que és senzill és molt difícil (Pares i Docents)

AaaaaH! Ho he dit mil vegades i sembla que no m'entengui, no m'escolti, no li entri al cap perquè la situació no canvia....

Com és que els costa tant fer coses que aparentment són tan senzilles? Perquè els costa tant fer coses que hem repetit un munt de vegades? Aquesta és la pregunta de base de molts pares amb infants i joves d’altes capacitats. Portes dels armaris obertes; la roba de la piscina que no va a l’estenedor; la bossa d’esport que no s’acosta a la rentadora; els mitjons i calçotets que no van a la roba bruta; la jaqueta que no va al penja-robes, s’ha de repetir  cada dia que cal rentar-se la cara al matí o les dents després de sopar?, i ... potser sentim mil vegades al dia: “algú ha vist el meu mòbil?”.

Podríem pensar que haurien de ser aquelles coses que haurien d’automatitzar per no haver-hi de pensar i es fessin soles i que la vida familiar fos més senzilla per a tots... dons no! Aquestes petites coses domèstiques i diàries els costen una barbaritat, les hem de repetir cada dia i sembla que ens vulguin prendre el pèl. Quan els ho recordem de vegades ens miren amb cara de sorpresos i diuen “ah! sí!” però els sorpresos, desconcertats i, de vegades enfadats, som els adults.

El mateix ens pot passar a classe amb aquell nen o nena que no arriba mai a treure’s la jaqueta i posar-se la bata en arribar a classe, o a canviar els llibres en canvi de matèria...I li hem comentat mil vegades...

Quan pensem racionalment no podem entendre perquè aquells caparronets que són capaços d’entendre cognitivament coses molt avançades a la seva edat, apassionats de la física, els egipcis, els dinosaures o l’espai; no tenen la connexió per les coses més quotidianes com saludar quan s’arriba i es marxa, o tenir cura de les seves coses: bufanda, gorro, guants, jaqueta a l’hivern. Sí, és molt difícil d’entendre però és així. Potser la rigidesa i la intensitat hi tenen alguna cosa a veure...

Saben fer coses espectaculars però alguns presenten amb les quotidianes moltes dificultats. Això és com són però no com poden arribar a ser. Què podem fer per millorar aquest aspecte? Primer els adults hem de reflexionar i pensar amb què podríem començar, què ens facilitaria a tots la feina? Un cop hi hem pensat podem parlar amb l’infant i jove que segur que coneix aquesta situació però cal posar-li nom i que ens proposi amb què podríem començar i amb un sol objectiu fixar-nos hi durant un curt espai de temps (una setmana). Podem fer un treball conjunt de felicitar si això funciona i deixar la resta per més endavant. I si no funciona simplement cal recordar-ho amb una mirada, una paraula, un gest, però sense sermonejar. La pilota està a la seva teulada. I anar introduint diferents objectius quan altres estiguin ja assolits i no calgui repetir-los. Es possible que alguns siguin crònics, però no tots. Cada dia hem de fer un pas però amb el temps veurem el trajecte recorregut...

Hipersensibilitat sensorial i Festa Major (pares i docents)

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten hipersensibilitat sensorial. 

Sovint hi ha moments en els que es manifesta d’una manera més clara i des de fora sovint costa d’entendre... La Trinca cantava “Alegria, és Festa Major!”. Ben aviat; Barcelona, Reus i Tarragona estaran de Festa Major però tots els pobles dels més petits a les ciutats més grans tenen els seus dies de Festa Major. En ells els nostres infants i joves poden viure certes incomoditats que no ens saben explicar amb paraules i nosaltres, els adults hem de saber llegir entre línies i atendre les seves necessitats. Avui parlarem de la hipersensibilitat sensorial: tacte, oïda, vista, olfacte.

- roba i etiquetes. Abans ens mudàvem per la Festa Major. Roba rígida o que pica, etiquetes o costures solen molestar a persones molt sensibles al tacte. No és un caprici. La seva sensibilitat fa que els molesti i des de fora no ho podem apreciar.

- sorolls forts: música, petards, aglomeracions poden fer que el vostre fill vulgui tornar immediatament cap a casa encara que estiguem davant del Ball de Festa Major, la Rúa de Carnaval, de la Cavalcada dels Reis, la desfilada dels Moros i Cristians o el Correfoc infantil. No cal discutir res... el nivell d’angoixa pot anar creixent i poden reaccionar de mil maneres des de la fugida corrents fins la gran marranada amb crits que ningú entendrà quan ens ho estàvem passant tant bé. Aquesta música, aquests petards, aquesta remor de gent se li fa molt difícil de pair.

La fira amb els seus llums, músiques estridents i gent per tot arreu (en passadissos estrets, gent que s’atura a xerrar, nens que corren descontrolats...), la plaça plena per veure l’actuació dels castellers i el so de les gralles o la desfilada dels gegants amb la banda municipal poden ser altres llocs de conflicte durant la Festa Major fins que aprengui a dominar-ho.

- les olors: a humanitat, a la colònia de les tietes, als fregits a la fira, a pólvora al correfoc... tot col·labora i per alguns d’ells és certament insuportable.

Davant d’aquestes situacions, què podem fer?

La part de la roba és relativament senzilla: treure etiquetes i evitar robes excessivament rígides (alguns texans nous..) o picoses (alguns jerseis de llana...). Evitar les costures: hi ha calcetes i calçotets i fins i  tot mitjons sense costures.

Pels sorolls, llums, olors que els resultin molestos podem ajudar-los situant-nos lluny dels focus de soroll, llum o olor i anar-nos acostant poc a poc. Ells han de portar el ritme del seu apropament. Els hem de fer confiança i ajudar-los a gaudir de les festes populars i que les seves característiques aprenguin a controlar-les i que no siguin impossibilitants. Crec que no els fem cap favor permetent que s’aïllin. Potser mai seran al rovell de l’ou, o participaran en algunes activitats i no en totes, però no els podem ajudar a tancar portes. 

Primers dies de classe (docents i famílies)

Avui comencem les classes a Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Els primers dies després de vacances són especialment “odiats“ pels alumnes d’altes capacitats perquè solen ser dies en els quals els mestres aprofiten per veure el nivell de la classe i sobre tot per “repassar”. 

Feu servir l'avaluació inicial per determinar el punt de partida de cada alumne o grup d'alumnes. Així podreu generar projectes de treball autònom per a aquells alumnes que ja hagin adquirit les competències i coneixements requerits i,repassar i dedicar més temps a aquells que necessiten més suport. 

El coneixement i les competències es mostren millor en situacions on cal aplicar aquest coneixement i habilitats i no en exàmens tipus test basats en la memòria. Posa els alumnes en situacions reals, davant problemes concrets que hagin de resoldre i demana que resolguin aplicant els seus coneixements previs i/o investigant pel seu compte. 

És molt útil recollir les dades. Crea una rúbrica pròpia per deixar evidència d'aquesta avaluació i recollir dades que et permetin una millor presa de decisions sobre l'itinerari a seguir per a cada grup d'estudiants.

Pensem en els infants i joves d’altes capacitats per un moment. Repassem algunes de les seves característiques: solen mostrar alta curiositat, necessiten nous aprenentatges, la repetició els porta a cometre més errors perquè els costa mantenir la motivació si no troben un sentit a la tasca a realitzar.. Per tant, si ja ho saben o ho saben fer passem a una altra cosa, aprofundim, ampliem; però no cal que repetim i molt menys de la mateixa manera perquè els perdrem... (els políticament correctes ho faran i no protestaran, però també els anirem perdent...)

Alguns infants i joves pateixen aquests primers dies i les famílies ho saben per tant es troben amb un "paperot" quan han de preguntar com ha anat el dia. Esperem que des de les escoles es faci molt bé i no passi el que veiem a la vinyeta d'avui. Sigui el que sigui tindrem molts dies per confirmar el bon funcionament o per millorar el funcionament. Només és el primer dia....