Dijous 30 de maig Com apareixen les altes capacitats a les notes

Trobem moltes escoles que viuen d’esquena a les altes capacitats. No tenen una atenció especifica per aquests infants i joves, i tampoc tenen un reflex a les notes.

Hi ha altres escoles en les quals fan “alguna cosa” o fins i tot tenen un “programa establert” per atendre les altes capacitats. En aquests casos seria bo que hi hagués algun protocol que establís com fer constar a les notes aquelles atencions específiques que reben els alumnes d’altes capacitats.

Seria bo que constessin en els butlletins de notes les intervencions educatives ordinàries i les extraordinàries. No existeix cap protocol oficial, s’ha d’establir des de cada escola. Necessitem que les intervencions educatives que es fan quedin reflectides a les notes que quedaran a l’expedient de l’alumne. Però anem a pams...

Intervencions educatives ordinàries.

Seria bo que quedés constància del que s’està fent (ampliació, aprofundiment, acció tutorial personalitzada, agrupaments  o metacognició). Hauria d’aparèixer en les observacions una breu descripció del que es fa i del seu aprofitament. Algunes vegades les notes ja són molt bones i els treballs complementaris no poden pujar les notes però ha de quedar constància del que fan i de la seva valoració. Parlem d’alumnes que segueixen al grup-classe que els pertoca per edat.

Intervencions educatives extraordinàries.

Aquí tenim alumnes que poden compartir les classes en dos cursos diferents (acceleració parcial) quan està principalment en un grup però passa a fer una o més matèries en el grup superior. Cal fer-ho constar. Quan parlem d’acceleració total és perquè ha passat a fer totes les matèries del curs següent. Això l’acompanyarà al llarg de tota l’escolarització confirmant que té un any menys, o dos, que la resta de la classe i ens ajudarà a recordar que s’han de fer els papers de finalització d’etapa encara que la seva data de neixament no correspongui amb la dels seus companys.

Constaran les notes de les matèries que ha cursat i les que no ha cursat quedaran sense nota. Com que s’hi adjunta el Pla individualitzat es justifica per què en algunes matèries no té nota. Es important que això consti en el seu expedient perquè s’haurà de sol·licitar un o dos cursos abans el seu títol de Secundària i caldrà justificar-ho. L’entrada abans del temps habitual al Batxillerat i a la Universitat també s’haurà de justificar des del centre docent. És un simple tràmit administratiu però cal fer-lo.

Cal acompanyament per fer aquesta intervenció educativa extraordinària. Durant el primer trimestre d’estada completa en el curs superior cal tenir en compte que potser hi ha coses que es donen per suposades que ells potser no saben (com es presenten els treballs, quina gestió es fa dels materials de l’aula...) Només ells detecten quan estan en fals i els falta informació. Generalment se’ls assigna un alumne que els acompanyi (perquè no tinguin la pressió de parar la classe per tot allò que no tenen clar o creuen que no tenen informació suficient). Només ells saben el que no saben, només ells ho poden solucionar. Han de saber com gestionar la manca d’informació (companys, docents, material escrit, normativa...). Per tant l’autonomia de feina i de vida és bàsica per aquest procés de compactació de cursos. Quan els falta matèria (continguts o procediments) és feina dels docents posar-los al dia. Sovint amb una breu informació privada és suficient. Cal mantenir oberts els canals de comunicació.

Però l'adaptació no s'acaba aquí. És molt possible que després d’un primer trimestre d’adaptació tornem a necessitar en algunes àrees ampliació i aprofundiment. La part cognitiva és la més difícil de mantenir. Sempre necessiten més, milloren la curiositat, necessiten més concreció i fonamentació... És una situació que no acaba mai, no té sostre. Per això, en alguns casos amb el temps és necessària una segona compactació o una tercera (que és el màxim que permet la nostra legislació). En altres paisos no és així, i trobem a les notícies que un infant de 8 anys d’algún país de l’Amèrica llatina ha entrat a la Universitat. Aquí no seria possible (i crec que ni convenient).

La tutoria personalitzada els hauria d’acompanyar al llarg de tota l’escolarització. En alguns casos hi ha una persona de referència que pot no ser el tutor de l’aula, poden tenir un tutor que va més allà d’un curs. Aquest és un tema que hauria d’aparèixer en les observacions de les notes o de l’informe.

A través dels butlletins de notes hauríem de poder fer el seguiment de les activitats escolars d’aquests alumnes d’altes capacitats.

Dijous 25 d’abril Intervenció educativa ordinària en les altes capacitats als centres docents

Hi ha una colla d’activitats escolars que són les que més costen als alumnes d’altes capacitats:

Repetir els continguts i procediments.

Seguir un ritme lent.

La superficialitat en els continguts. Necessiten aprofundir.

Arrencar i Parar. Necessiten continuïtat.

La sensació de perdre el temps.

Connectar amb els iguals.

Ajornar la gratificació.

Ser constants en el que no els interessa.

El Departament d’Ensenyament va publicar l’any 2013 un dossier dins dels Materials per l’atenció a la diversitat anomenat “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu”. D’aquí traiem la informació per explicar en què consisteix la intervenció educativa ordinària.

Enriquiment escolar: treballem els coneixements i procediments propis del curs amb tasques d’aprofundiment i ampliació. Ex. Si treballem les sabates a Primer de Primària, ells poden aprendre més vocabulari (tipus de sabates, eines del sabater, elements dins d’una sabateria...). Si a Cinquè de Primària estudien el cos humà i treballen l’aparell circulatori, poden estudiar malalties cardiovasculars o extreure quines accions podrien suggerir perquè els adults fessin prevenció problemes cardíacs. Si a Primer d’ESO estan estudiant els volcans, poden cercar un volcà de cada continent i explicar les seves característiques. Si a Quart d’ESO estudien la història dels Estats Units, poden fer un treball sobre les llengües que es parlen als diferents estats d’Estats Units potser en anglès.

Ampliació curricular: treballem àmbits que no apareixen en el currículum. Ex. Podem treballar a Primària la cerca del peix que es consumeix a la nostra zona i el circuit que fa des del mar a casa nostra. Podem preparar un zoo d’animals extingits (situació dels diferents ecosistemes en el zoo, diferents serveis, persones que hi treballen, logo, campanya publicitària...). Podem treballar la mitologia grega relacionant-la amb les constel·lacions i crear-ne una de pròpia. Podem preparar un viatge a l’antiga Roma per visitar els principals edificis. Podem treballar a l’ESO sobre la Borsa fent l’estudi d’alguns valors al llarg del trimestre i una previsió.

Entrenament metacognitiu: plantegem preguntes sobre què aprenen i com aprenen. Ex. Quan els infants d’Educació Infantil saben que pintem per enfortir la mà i perquè el cervell posi en contacte la mà i l’ull, ells volen pintar perquè saben que això els aproxima a escriure. Quan els expliquem que fem servir l’agenda perquè puguem tenir el cap per altres coses és més possible que la facin servir (tot i que de vegades recorden el que han de fer i creuen que no ho han d’anotar). Quan els expliquem que la lògica serveix per veure si les respostes d’un problema son correctes o no (hi poden haver 21 potes en un corral on només hi ha pollastres? O hi ha un error de càlcul o hi ha un pollastre coix).

Agrupament escolar: posem els alumnes d’altes capacitats en un grup durant un temps determinat en el que poden treballar tasques d’ampliació, aprofundiment, o fer treball emocional o social. El fet de que estiguin junts i sols, pot fer que treballin més a fons o comparteixin inquietuds, problemes i solucions.

Cal posar la lupa en les necessitats de cada alumne per fer una proposta acurada. Certament no podem des de l’escola fer una educació individualitzada i de prínceps però sí personalitzada. És important que treballin partint dels seus interessos però també que sàpiguen esperar, que tinguin disciplina personal per fer el “toca no negociable”, i constància per poder arribar als estudis superiors amb garanties d’èxit. Proposem que els alumnes d’altes capacitats no treballin mai sols, no els podem fer més diferents del que ja són. Fem el pom de dalt de la classe i igual que tenim el grup que més els costa i no escriuen els enunciats n’hi ha uns altres que han de fer activitats un punt més complexes (que no vol dir coses d’un curs superior) i evitar els activitats repetitives un cop s’han assolit els objectius. No és un caprici, és una necessitat.

Dijous 29 de febrer Com apareixen les altes capacitats a les notes?

 

Generalment les altes capacitats no solen aparèixer a les notes i crec que és imprescindible que es deixi constància del que s’ha fet, tingui o no repercussió a la nota.

Si estan fent una compactació de cursos i estan fent una o més matèries d’un curs que no és el seu han de constar a les notes. Si han fet una compactació de cursos que ha suposat un avançament cal que en quedi constància a les notes sempre (ex. Va passar de 4PRI a 6PRI el curs XX-XX).

Quan es proposen tasques d’aprofundiment o ampliació haurien d’aparèixer en els comentaris juntament amb la valoració de participació i aprofundiment.  Alguns alumnes d’alt rendiment ja tenen molt bones notes però si no consta la feina que fan potser la deixaran de fer (recordeu que necessiten que tingui sentit i un cert reconeixement ).

Els alumnes d’altes capacitats haurien de tenir, si ho necessiten, un Pla individualitzat (no recordo si la nomenclatura és la actual però el fet sí que ho és). Aquí haurien de quedar reflectits a priori, o a posteriori (a mi m’agrada més a posteriori perquè hi podem posar el que hem fet i la seva valoració) la valoració, no únicament la del infant o jove sinó també la de l’activitat per veure si cal fer-hi canvis o observacions per a properes ocasions. Generalment fem també una autoavaluació de l’alumne i de l’activitat. Hem d’aprofitar la seva opinió argumentada per anar tenint criteri i aplicar els canvis que creiem convenients per a la propera edició...

Quan en alguna matèria el rendiment o el treball està per sota de l’esperat cal fer-ho constar. De vegades confien en la seva memòria i en alguns casos s’ho saben però per sobre, els sona però només tralaregen i són incapaços de cantar. Veiem que tenen idea però no concreten. O són literals al contestar les preguntes obviant el que han aprés (sempre recordo en l’exercici d’examen de 2n d’ESO en el que havien de posar el C.D. en les frases proposades i l’alumne les va relacionar totes amb el disc per escoltar música enlloc de posar-hi un complement directe).

Els alumnes d’altes capacitats tenen la possibilitat de tenir un bon rendiment acadèmic però no sempre es dona en totes les matèries i en tots els cursos. Per mi és molt important que els deixem a Quart d’ESO en condicions de poder afrontar el Batxillerat i els estudis superiors amb garanties d’èxit. Aquí les notes sí que compten de veritat i els poden obrir o tancar portes, donar pas a beques, a beneficis acadèmics o a grups d’investigació.

Tenim tota l’escolarització per arribar a aquest objectiu. Tenim alumnes políticament correctes que volen agradar i en quan saben què s’espera d’ells es posen en el rail i ho donen amb escreix. D’altres no estan atesos, s’avorreixen a l’escola perquè tenen la impressió de que no aprenen res de nou o no poden aplicar o raonar el que aprenen. Aquests darrers poden arribar a l’apatia, a passar desapercebuts fent el mínim però passant o a despenjar-se per actitud. Si no tenen eines alguns d’ells perdran l’oportunitat de tornar a l’ambient acadèmic. Som responsables d’acompanyar-los perquè desenvolupin les habilitats que els permetin sobreviure amb estil en el món acadèmic.