Quan escoltant ja no n'hi ha prou (Pares i Docents)

Vagi per endavant que entre els alumnes d’altes capacitats no sempre el fet de tenir-les implica bons resultants acadèmics. Hi entren altres factors que no són motiu d’aquest post. Avui parlarem d’aquells alumnes que al llarg de tota l’escolarització han tingut bons resultats sense despentinar-se.

Han passat tota la Primària escoltant a classe i tenint bons resultats. Potser el primer moment en el que van tenir mitja relliscada va ser amb les comarques perquè de sentir-les a classe les havien après però no les sabien situar totes en el mapa. Van fer una petita rectificació però la manca de necessitat els va portar a continuar igual.

Potser l’entrada a l’ESO, o al segon cicle d’ESO els fa veure de que amb escoltar i enregistrar les classes no n’hi ha prou. Aquí comença a aparèixer més vocabulari específic de cadascuna de les matèries. Els processos són importants i cal fer-los d’una manera determinada. Els exàmens són més concrets i ja no els pot saltar amb generalitats. I arriba el moment que se’n adona que fent el que feia no n’hi ha prou. 

I tornem a aquelles coses que tantes vegades passen entre els infants i joves d’altres capacitats... el seu cervell ho entén però el seu cos no ho sap fer o no està preparat per fer-ho. Aquí necessitem un sherpa una estona per ajudar a fer aquest canvi que ell o ella veuen necessari, imprescindible, però no sempre saben com abordar.

De vegades això pot passar al Batxillerat o a la Universitat i la frase és “com ho faig per estudiar”? No m’ha calgut mai i no sé com fer-ho! Alguns cauen en un desconcert profund perquè és la primera vegada que volen alguna cosa i no ho obtenen de manera immediata. D’altres posen tot el seu interès per sortir d’aquesta situació ben desagradable. Com sempre podem trobar de tot, fins i tot qui tiri la tovallola i confirmi els seus pitjors temors... ell ja sabia que això de les altes capacitats no era real i ara les dificultats les percep com insalvables. Hi ha vegades que s’enfronten a això tots sols buscant la seva manera de treballar però partint de zero.

Els aconsello seguir les tècniques d’estudi ajustades a les seves necessitats. Els temps són diferents però la manera de fer-ho, a l’inici, no ho hauria de ser. Després ja anirà trobant la seva manera de fer-ho però comencem pel que està provat que funciona si es fa bé. Però això va en contra del seu habitual autoaprenentatge que els agrada fer. Però com que els podem posar molts adjectius, però tontos, no; quan veuen que és més eficient sucumbeixen i ho fan. 

Quan algú no té hàbit de treball una de les grans dificultats és la constància. A mi no m’acaba d’agradar que ens haguem d’emmotllar a un horari prefabricat. M’agrada més treballar amb el sismògraf que ens permet reflexionar sobre la feina feta i és més flexible. El sismògraf és una llibreta on anotem l’hora d’inici dels deures o estudi, el que fem i l’hora d’acabament. Per tant també queden registrats els descansos o les activitats extraescolars. Un cop per setmana es fa revisió del sismògraf per veure quina és la realitat: a quines matèries estem dedicant més temps, quines no apareixen, quin és el resultat de la nostra feina comparant amb la correcció dels exercicis o amb els exàmens fets... Ens ajuda en un començament a situar-nos, perquè de vegades la nostra impressió és que hem preparat molt una matèria perquè vam treballar molt un dia...

Hi ha coses molt senzilles que ells no han fet mai i que no han escoltat massa a classe quan en parlaven perquè fins ara era com un curs de natació per algú que li arriba l’aigua al turmell. En aquest moment el nivell de l’aigua va pujant i comencen les urgències. 

Coses tan obvies com treballar en un lloc fix, amb tot el material a mà, sense distraccions. Partir del que necessita i planificar les feines unint les tasques que s’assemblin. Tenir en compte els exàmens o treballs que es demanen amb temps d’antel·lació, no treballar només l’immediat. La necessitat de fer petits descansos. Valorar la eficàcia de la feina feta, explicar el que està fent.  

És important que quan es produeixi aquest moment estiguem tots atents a reforçar positivament el canvi. El feedback que rebi dels professors és important. Hem de valorar els avanços perquè per a ell són novetat encara que altres ho facin des de fa temps. Per a ell o ella és una gran novetat, una novetat important. El canvi d’actitud hi és però cal mostrar-lo i mantenir-lo. Els docents són una part important del canvi perquè són, juntament amb els pares qui acompanyen al noi o a la noia en el seu procés de créixer com estudiant. 

Aprendre a l'escola ?

Estudiar és una activitat que ens ocupa una part de la vida, aprendre ens l’ocupa tota.  Us transcriuré un paràgraf d’un llibre de José Antonio Marina, titulat “La educación del talento” que em sembla que il.lustra perfectament aquest tema de l’educació-aprenentatge. 

“..educar es la actividad fundacional de la especie humana a la que habría que definir como “la que educa a sus crías”. Esto es lo que nos caracteriza. La evolución biológica se ha prolongado con la evolución cultural, cuya esencia es la educación. Al nacer el cerebro de un niño es pura biología. Pocos años después, ha aprendido a hablar, a regular sus emociones, a establecer vínculos con los demás, a controlar su comportamiento. Se ha convertido en un ser cultural.

Asimila en un período asombrosamente breve lo que sus antepasados han conseguido penosamente durante decenas de miles de años. De esta manera, la educación se convierte en creadora de la Humanidad.” (fragment de la introducció, pàg. 11).

Pels alumnes d’Altes Capacitats l’escola tradicional és una mena de llosa. No s’adapta a les seves necessitats. Trobem molts nens i nenes desencantats perquè no els apassiona gens el que estan fent a la classe. No és que no vulguin aprendre... quan t’acostes a ells i els preguntes sempre et demanen fer coses interessants. Un nen de set anys em va comentar una vegada: “a l’escola repetim molt i fem moltes coses simples però no tenim temps per pensar, només repetim”. Com a pedagoga em va semblar una definició excel.lent del que es fa en moltes escoles. Per tal de que tots arribin, repetim fins que la majoria hagin assimilat perdent, i avorrint els de dalt i moltes vegades també als del mig. Treballem per la igualtat en la pitjor de les seves acepcions. Crec que igualtat no és donar el mateix a tots sinó a cadascú el que necessita per tal de que pugui desenvolupar-se. 

Aquests darrers dies he estat coneixent nois i noies d’altes capacitats, i per a tots la situació és molt semblant... a l’escola han perdut la brillantor als ulls de la descoberta que els torna en comptades ocasions i sovint fora d’ella. Els mestres que miren en són conscients i diuen “no vibra, no està il.lusionat per aprendre el que fem a l’aula, de vegades sembla absent...” Els que no hi veuen diuen “no pot ser d’altes capacitats perquè no és capaç de fer el que fem a l’aula...” i no se’n adonen que no és que “no pot” sinó que “no vol”. Quan estan en línia el canvi és tan espectacular que sembla mentida que tots els centres educatius no tinguin un bon protocol d’actuació per a les altes capacitats. 

Cal tornar a desvetllar als nens  i joves que l’han perdut aquesta màgia que representa el fet d’aprendre. Hem de fer una reflexió seriosa sobre el sistema educatiu que permet que alguns alumnes creguin que no poden aprendre, o no vulguin aprendre. 

Avui, dia de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, intentem connectar estudiar i aprendre. Felicitats a tots els estudiants i als que haurien de ser-ho!