Dijous 10 d'abril Preparem les vacances

 

S’acosten les vacances de Setmana Santa. Hi ha qui va tallant peus a la Vella Quaresma, el calendari més gràfic que ens marca quantes setmanes falten per arribar a la Setmana Santa. Aquestes vacances a Catalunya duren una setmana i el dilluns de Pasqua, tornem a classe el dimarts següent. Sovint els pares, treballen fins dijous o divendres. Com totes les vacances cal programar-les perquè si no passen volant, s’evaporen...

És bo que pensem què ens agradaria fer per Setmana Santa. Tots els integrants de la família podrien fer un llistat de les coses per fer per vacances. El segon pas podria ser ordenar per prioritats. El tercer pas és posar en comú aquest llistat. Depenent de l’edat dels fills els pares, que han d’escoltar sempre, donaran més o menys veu als fills. És molt bo que donem als infants i joves la possibilitat de pensar en què els agrada fer en el seu temps lliure, començar a poder programar el seu temps (potser haurem de marcar topalls econòmics perquè somiar pot ser molt car... o no).

Hi ha infants i joves que els costa decidir, altres no tenen ben acotat el temps que cal per fer les coses... però tot això s’aprèn (sobretot per assaig i error) però els podem acompanyar. Són aprenentatges que han de fer ells i elles, i aquest és un bon moment.

Hi ha activitats que poden ser més individuals, altres són grupals; unes són pròpies i altres són dels altres... però totes les activitats que vulguem poden tenir cabuda dins dels paràmetres marcats, si ho desitgeu.

Podem fer moltes activitats: Llegir, jugar, pintar, fer manualitats, fer esport, aprendre coses noves, anar al cinema, al teatre, passejar, veure pel·lis a casa, badar, jugar a jocs de taula, anar al mar o a la muntanya, conèixer més la nostra població o altres pobles o ciutats...     

Planificació - execució - avaluació 

Un cop decidit què volem/podem fer, ho gaudirem entenent que poden haver-hi mil imprevistos que no hem contemplat i que caldrà gestionar els canvis. La tercera part la farem post vacances avaluant com ha anat i de què haurem de prendre nota per a les properes vacances o dies especials...

Preparem les vacances (Pares)

Aquest trimestre, com tots, s'acaba fent molt llarg. Els últims dies abans de vacances sura per l'escola aquella sensació que les notes ja estan posades, i que el que fem “no compta”... per això, sobretot en Infantil i Primària, es respira un ambient de relax. Un relax trencat per aquell mestre que posa un examen dijous. Barrejat amb l'olor de les mones dels petits (tradició catalana en la qual els padrins regalen un pastís amb figures de xocolata per a menjar el Dilluns de Pasqua i que en molts centres escolars s'avança i es converteix en un treball pre-vacances). També és un temps d'ordenar i preparar les carpetes amb totes les fitxes i documents realitzats. En alguns casos, també és el moment de fer neteja perquè pugui arribar el tercer trimestre, després de vacances, i omplir-lo tot de nou.

Els nostres nens i joves d'altes capacitats necessiten vacances. Us proposem una manera de preparar-les.

Podem aprofitar aquest cap de setmana a casa per a preparar les vacances. Són uns dies que poden passar tan de pressa que ni els vegem, o els podem omplir amb tota l'extensió de la paraula vacances.

El primer que necessitem és que demà divendres tots els membres de la família facin la llista de les coses que voldrien fer aquests dies, i la deixarem reposar fins dissabte. Dissabte, en rellegir-la, podrem afegir o eliminar el que creguem convenient. El tercer pas seria ordenar les activitats per prioritats. I amb aquests llistats a punt ja podrem fer la reunió familiar. Els pares preparen el marc i escolten els fills per a anar construint el calendari. Totes les sessions són diferents depenent de l'edat dels fills, del vostre estil de família, de la tradició que tingueu de fer coses en comú… Tenir-lo organitzat ens permet que puguem moure'ns entre el que volem fer tots; tenir un temps i un espai. Intentar que hi hagi temps per a fer activitats junts i separats, activitats fixes i altres obertes... El nostre calendari no està escrit en pedra, però tampoc hi cap tot...

Planificar és un bon exercici. També ho és avaluar com ha anat, com ens hem sentit, i si creiem que ho podem millorar la pròxima vegada.

Si fem aquest “treball” pre-vacances, ens assegurem que quan arribi el Dilluns de Pasqua, i mengem la Mona (tradició ben catalana); i mirem enrere, les nostres vacances potser s'hauran assemblat a les que volíem, o haurem après per a les properes...

Per si algú no té idees o les heu acabat, fa molts anys vaig llegir un llibre que vaig rellegint de tant en tant. Són coses que un nen hauria d'haver fet abans dels set anys (i si és després no crec que hi hagi molt problema). Algunes activitats m'agradaria haver-les fet com a filla o amb les meves filles. Vosaltres... encara sou a temps!

- Voler guanyar i saber perdre.

- Saber cuinar dues receptes.

- Haver perdonat a un adult.

- Haver participat en una excursió nocturna.

- Haver collit mores d'un arbust.

- Saber-se un poema de memòria.

- Haver fet una col·lecció o tenir ganes de fer-la.

- Saber guardar un secret.

- Recordar una promesa complerta.

- Haver compartir amb un adult un problema sense resoldre.

- Haver sentit la tensió i l'expectativa que provoca un full en blanc.

- Haver entrat en un riu.

- Haver sembrat i recollit.

- Saber connectar i desconnectar aparells.

- Haver examinat el nervi d'una fulla i les línies de la pròpia mà.

- Tenir tres colors preferits.

- Saber diferenciar les fruites per la seva aroma.

- Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.

- Saber que no tots els desitjos es compleixen.

- Haver pintat un autoretrat.

- Conèixer dues constel·lacions.

- Poder fer alguna cosa bastant bé perquè ho has practicat.

- Saber pelar la fruita amb forquilla i ganivet.

- Saber la diferència entre observar, mirar i contemplar.

- Gaudir del silenci i de la música.

- Escriure i rebre un missatge xifrat.

La de l'entrada en un riu la vam fer aquests estiu. Les meves filles ja tenen vint-i-nou i vint-i-quatre anys, i va ser fantàstic. Mai és tard!

Us desitjo unes vacances plenes del que vulgueu, però ocupeu-vos que hi hagi també un temps per badar, per pensar, per passejar, per estar sols i riure junts, i per fer-nos pessigolles... Us desitjo unes bones vacances.

Sant Tornem-hi! però ara confinats (Pares i Docents)

Ja hem tornat a aquesta nova normalitat. I si fins ara cada escola era un món, les coses no han canviat gens. En tenim per tots els gustos: des de que envia feines a tort i a dret (normalment exercicis repetitius i poc estimulants) fins a qui  proposa feines setmanals creatives que treballen els continguts i els procediments del curs perquè s’organitzin tot donant rubriques perquè l’autoavaluació sigui possible. 

Tenim molts alumnes d’altes capacitats contents perquè s’han tret de sobre la part que no els agrada de l’escola: la lentitud, el anar a toc de pito canviant de feina cada hora, el haver d’esperar perquè anem tots junts, el que hi hagi sostre a la classe perquè sinó molts es perden... Molts estan contents perquè la feina és més individual que grupal i estan francament alleujats. 

D’altres troben a faltar l’escalf i el suport de la mestra o del mestre i la relació directa amb els companys. Les indicacions a seguir perquè s’han acostumat a fer quan els diuen i han perdut part de la iniciativa en pro de “l’obediència”. Per alguns haver-se d’organitzar és una cosa nova però essencial.

El subtítol d’aquest post previst en el mes de setembre era: “em sento engabiat”; perquè molts infants i joves és la situació que senten a l’escola, però aquest  temps de confinament ha canviat aquest aspecte. Tot i així hem de tenir en compte que tots els infants i joves, també en aquest temps de confinament, necessiten un temps i un espai per a ells. Moltes vegades, molts aprofitaven el temps de pati per estar sols amb la gran preocupació per part de les mestres. De vegades passejaven sols pel pati, esmorzaven sols... Altres vegades, s’amagaven en activitats individuals com llegir un llibre, i si era possible a classe o a la biblioteca. En aquests moment podien volar, podien anar al seu ritme i no al ritme marcat pels adults. Ara, confinats a casa també necessiten el seu temps i el seu espai. Serà bo parlar-ne i concretar quin els agradaria que fos el seu espai per anar-hi quan necessitin sempre que necessitin prèvia comunicació a l’adult responsable (que no pot dir: “ara no toca”, “ara què et passa”... sinó que simplement l’ha de deixar-hi anar, ja està parlat i en tot cas si és necessari en parlarem després).

Alguns són molt casolans i estan passant prou bé aquest temps sense sortir, altres necessiten carrer i exercici i són els que pitjor porten el confinament però com que solen tenir un sentit del deure molt pronunciat a molts “el que toca” els ajuda a encaixar aquesta situació que per ells no és agradable. A més podem treballar la imaginació que és una manera fàcil de sortir del confinament sense marxar de casa. Ells que són molt intensos poden gaudir de la situació. Tots són diferents. Necessitem connectar amb ells per saber què necessiten. De vegades ho podem intuir, altres vegades ho haurem de preguntar directament i ajudar-los a posar paraules al que senten i al que necessiten.

Alguns infants i joves necessiten una planificació molt marcada que intentaran seguir al peu de la lletra. Amb aquests hauríem de treballar una mica la flexibilitat per perdre la rigidesa que fa que “el que cal” sempre passi per sobre de la realitat. Podem afegir-hi variables i petits canvis encara que els costi una mica d’entrar. A l’altre extrem trobem els alumnes que són tan laxes que els horaris els encorseten i no acaben mai de posar-se en marxa perquè sempre hi ha temps. Aquests són els que han de treballar les prioritats, aprendre a planificar i seguir les indicacions, i a partir de petits objectius anar aconseguint temps per a ells. N’hi ha que saben omplir el seu temps amb el que els agrada, però remuguen i rebufen tan com poden alhora de les obligacions escolars, tot i que quan s’hi posen les acaben en poc temps.

Quanta diversitat! Cadascú sap el que té a casa, i mira de portar-ho el millor possible. Els mestres i professors, molt sovint, no saben el que tenen davant: perquè els infants i joves no es mostren o perquè els docents no saben mirar. Sovint no els coneixen i per això els estan enviant la mateixa feina que els companys sense saber que no és la feina que necessiten. Però de la feina en parlarem en el proper post.