Definim les zebres ?

Com ja vaig anunciar en el post del 21 de març les zebres tornen a protagonitzar un escrit. Aquesta vegada, a partir d’una anècdota tractarem el problema de la definició dels infants.

“Li vaig preguntar a la zebra: ets negra amb ratlles blanques? O blanca amb ratlles negres? 

I la zebra em va preguntar: ets bo i et portes malament?, o ets dolent i et portes be?; Ets sorollós amb moments de silenci?, o ets silenciós amb moments sorollosos?; Ets feliç amb dies tristos?, o ets trist amb dies feliços?; Ets net amb moments en els quals t’embrutes?, o ets brut amb moments de neteja?...  Y així va seguir amb un munt de preguntes. No torno a preguntar mai més sobre ratlles a una zebra. Mai més.”    

Extret del facebook de Carmen Villaverde amb traducció lliure meva.

Durant tot l’any però d’una manera més clara quan arriba final de curs sembla que ha arribat el moment de que cada nen i cada nena tingui la seva “foto” del mes de juny, la seva etiqueta. Quantes coses han canviat des d’aquell llunyà setembre. Quantes activitats, festes i celebracions, quantes preguntes i respostes, quantes hores de joc, de reciclar i de menjar fruita... 

Les definicions ens mostren aquesta foto feta informe o notes. Però hem de saber que només ens mostren la persona en un moment determinat i que segueix en procés de canvi –i esperem que de millora-. 

Com definim.... blanc amb ratlles negres o negre amb ratlles blanques? Perquè hi ha diferents maneres de llegir la mateixa realitat. Som capaços de fer una lectura possibilitant? o fem una lectura tancada i impossibilitant?

Els infants i joves estan en procés i els docents i els pedagogs els hem d’acompanyar com a tècnics i els pares han de fer aquell acompanyament amorós que només ells podran fer. Infants i joves veuen a través dels nostres ulls i les nostres paraules. Hi ha coses que no per conegudes són menys certes: quan els definim amb paraules –dedicades a ells o en parlem a tercers-, quan els felicitem, quan els alliçonem... ells ens senten, ens escolten i amb les nostres paraules van construint, també, el seu autoconcepte.  

Que la nostra definició sigui eqüànim, positiva i possibilitant. I si alguna vegada no ho és, trobem algun moment per parlar-ne. Escoltar els infants i joves és una bona manera de saber com es veuen i què podem reforçar. 

Les zebres, malgrat totes les definicions s’han de saber zebres, contentes de ser-ho. Alhora també trobant la part positiva de que hi hagi diferents éssers amb característiques diferents. La diversitat ens enriqueix a tots quan l’acceptem i la valorem.

Una escola amb "carrils ràpids"

De tant en tant llegeixo coses que em donen esperança perquè de vegades hi ha moments que sembla que piquem “ferro fred”. Tothom té bones paraules perquè tots som políticament correctes però... quan es tracta de fer, de prioritzar, de formar, de posar recursos, temps, ganes... no tothom està disposat i hi ha una colla de nens i nenes que ENS NECESSITEN AVUI!!!! 

Novament el professor Touron amb el seu estil característic aporta l’exemple per explicar la realitat: 

“¿Os imagináis lo que ocurriría con nuestros alumnos más capaces y el desarrollo de su talento? Simplemente crecerían a su propio ritmo y capacidad sin trabas artificiales. Pero lo curioso es que esto beneficiaría al desarrollo del talento de cada escolar, por modesto que fuera. Se haría realidad lo que ya escribí hace unos años: 

"Tenemos que ser capaces de construir, dentro de la escuela, "carriles para vehículos rápidos", del mismo modo que tenemos carriles para alumnos más lentos (adaptaciones curriculares, profesores de apoyo, etc.). 

Los profesores tienen que recibir la formación adecuada para que sean capaces de adaptar estos cuatro parámetros: profundidad, complejidad, amplitud y velocidad, en planes tan individualizados como sea posible. Realizado esto de manera óptima, convertiríamos las escuelas en verdaderos entornos de aprendizaje, de desarrollo del talento".  Me reitero en lo dicho.” – ho trobareu a: http://www.javiertouron.es/2014/05/la-personalizacion-del-aprendizaje.html#sthash.lB5B7bPw.dpuf 

Tots sabem de la gran diversitat que trobem a les escoles i molts mestres la treballen com poden des de l’aula però... i als del carril ràpid? S’intenta atendre als infants del carril lent i als del carril “normal” però... i als infants i joves del carril ràpid? Els hem detectat? D’alguns, fins i tot, en tenim diagnòstic... S’ha plantejat algun tipus d’adaptació curricular? Com s’ha plantejat l’adaptació curricular? Quins objectius tenim? Tenim activitats previstes? Tenim reptes per a ells en el context escolar?. Com s’avalua? Com es reflecteix en les notes o informes escolars? 

És cert que els alumnes d’altes capacitats no els podem fer un món a part. Seria contraproduent. Cap cotxe està sempre al carril ràpid. Certament han d’aprendre una sèrie de coses, de vegades de base, i han de “passar per l’aro” de la llibreta, la presentació, les fitxes, d’escoltar, esperar, pintar... però què més els oferim? Quan agafen oxigen per fer tot “el que toca”? 

Veiem, també, la importància de formació inicial i permanent. Acaba parlant de l’escola com a entorn d’aprenentatge. Això mereixerà un post a específic i una reflexió a part. 

Però no es tracta de fer volar coloms, hem de concretar i baixar al dia a dia dels nostres mestres i infants. Fixeu-vos en les quatre característiques que dona el professor Tourón per l’adaptació: profunditat, complexitat, amplitud i velocitat. Són pistes pels objectius i per les activitats que es poden proposar a aquests alumnes d’altes capacitats que necessiten una atenció específica.

Altes capacitats: No és només un CI

En el llibre “Niños superdotados” d’Amparo Acereda publicat al 2010 trobo una cita molt interessant: 

“... el proceso para identificar a los superdotados se ha modificado. Los expertos en el campo reconocen ya las limitaciones de las pruebas estandarizadas comúnmente utilizadas para identificar este tipo de niños, y ya no consideran las puntuaciones CI que se obtienen de los distintos tests de inteligencia como puntuaciones absolutas e inflexibles, como la única herramienta para llegar a identificar la superdotación. En estos momentos se utiliza un enfoque de “criterios múltiples” (Piechowski 1995), que enfatiza la necesidad de reunir toda la cantidad de información que sea posible sobre el niño a partir de varias fuentes. Este enfoque, por tanto, se basa no sólo en los tests de rendimiento y de capacidad sino también en la información que es proporcionada por padres, profesores y compañeros, así como en las actividades y trabajo diario de los alumnos.” 

Certament en el segle XXI els professionals que ens dediquem a l’atenció a les altes capacitats treballem en un marc molt més ampli. No hi ha una sola dada que ens digui si aquest nen o nena te altes capacitats. És un conjunt ampli de dades que ens ha de portar a donar una resposta educativa adequada als alumnes que ho requereixen. 

Recordem que el terme altes capacitats engloba situacions diverses des de la precocitat fins a la superdotació passant pels talents. Les persones que presenten qualsevol d’aquestes característiques necessiten d’un ajustament de la intervenció educativa. És molt important conèixer la situació real d’un alumne concret per poder aplicar l’ajustament que necessita.

Sovint els pares no coneixen que els sistema educatiu actual contempla que els seus fills d’altes capacitats tinguin un tractament específic, que no excloent. Les escoles haurien d’estar preparades per detectar i atendre aquests alumnes que sovint queden camuflats o anul.lats. Hi ha moltes escoles que s’estan posant en marxa en l’atenció a les altes capacitats. Tradicionalment quan s’ha parlat de necessitats educatives especials s’ha pensat en el sector de baix, en els alumnes que por raons físiques, psíquiques o socials no arriben a fer l’aprenentatge marcat per la seva franja d’edat. Actualment alguns ja comencen a pensar també en aquells infants i joves la capacitat dels quals està per sobre de les que tenen la majoria dels seus companys. El tractament adequat d’aquests alumnes els beneficia a ells i a tot el grup. Aquesta és una realitat que confirmen tots els que han experimentat aquesta adaptació a l’alça.

Hi ha molt camí per recórrer... però ja estem en marxa i trobem molts professionals que cerquen com resoldre la situació-dificultat que se’ls presenta a l’aula quan tenen un alumne d’aquestes característiques.  

Escoltem-los... i actuem en consequència

El dia 20 de maig vaig assistir a les VII Jornades “Afortunadament tots som diferents!!!”. Unes jornades sobre les Altes Capacitats a la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Aquesta activitat mostrava l’interès de la Universitat de Barcelona i molt especialment del Departament de Didàctica i Organització Educativa per fer conèixer als futurs pedagogs aquesta realitat sovint amagada.                                     

 

Ha estat francament interessant poder escoltar de la veu dels protagonistes: infants i joves i les seves famílies com viuen l’etapa escolar. 

Aquí us deixo algunes idees per a la reflexió algunes han estat expressades  algunes literalment per alumnes, pares, mestres; altres provenen d’escoltar i sintetitzar:

Pares

- Els pares pregunten… Com pot ser que els Mestres no els vegin o no reconeguin els alumnes d’altes capacitats? No saben mirar? 

- Hi ha Mestres que possibiliten el ple desenvolupament dels alumnes (també dels d’altes capacitats) i hi ha altres docents que l’impossibiliten.

- El mestre és la clau. La seva mirada i implicació marcarà el procés d’acompanyament i el desenvolupament de tots els infants i molt especialment dels infants o joves amb altes capacitats.  

- L’atenció als infants i joves amb altes capacitats no és una qüestió de recursos, és una qüestió de voluntat.

- La formació és molt important. Quan no hi ha formació s’instal.len els prejudicis (no ho demostra…  no necessita ajut…  són els pares que l’empenyen... ja s’espavilarà sol….).

- No ens han donat resposta. No volien saber. Negaven l’evidència. No s’han llegit el diagnòstic. No han fet res. Ens han obligat a canviar d’escola.

- Veure el fill patir innecessàriament és molt dur. Vol aprendre però no vol anar a l’escola. No s’hi troba bé. No se sent atès en la seva situació. És molt angoixant.

- L'escola us ha de donar resposta. Sou ciutadans i teniu els vostres drets. Si no us atenen aneu a Inspecció. Denuncieu a l’escola... aquesta és la solució????

- A l’escola de vegades es planegen les activitats al seu nivell: enriquiment, ampliació, adaptació. D’altres es proposa l’avançament de curs. Però és un recurs més, no l’únic.

- En l’escola inclusiva cal fomentar l’acceptació i la diferència. Els nostres fills són diferents. 

Fills

- Vull saber moltes coses. La seva immensa curiositat topa amb una escola molt quadrada que, de vegades, diu: “això no és del tema que estem veient”, “ara no toca”, “copia i no inventis”...

- Necessito reptes. Tot era molt fàcil i sense esforçar-me tenia molt bons resultats. Vaig demanar un canvi d’escola.

- Tinc ganes d’aprendre però m’avorreix repetir. I a l’escola es repeteix molt, massa.

- A la meva nova escola fem activitats diferents. Investiguem. El que aprenem té sentit.

- M’agrada la meva escola. Puc fer preguntes. Hem contesten amb preguntes i no em donen la resposta em fan pensar. M’agrada trobar el meu camí per arribar a la resposta.

- M’agrada investigar trobar noves respostes, fer noves preguntes.

- M'he sentit sol i atacat. No es pot permetre que ningú perdi el respecte a ningú. No al bulling en qualsevol de les seves formes. El mestre no pot mirar a un altra lloc. Tots els alumnes són iguals en dignitat.

Sociabilitat

- Els iguals no són els que han nascut el mateix any que tu. Han nascut el mateix any però són diferents: pes, alçada, capacitats, aptituds, interessos…

- En nom de la igualtat pretenen tallar-els -hi les ales. Són iguals però diferents.

- A l’escola hi tinc els companys, els amics potser estan fora de l’escola.

- Necessiten trobar-se entre iguals, tan pares com fills. Saber-se iguals a altres els ajuda. El contacte amb altres infants d’altes capacitats i les seves famílies és molt important. En el dia a dia alguns es senten molt sols i molt diferents (en el pitjor sentit de la paraula).

Agraeixo molt especialment la Sra. Núria Rajadell promotora d'aquest senzill però suggeridor acte que ha permés donar veu als qui sovint resten silenciats, els alumnes d'altes capacitats i les seves famílies.

Prevenció de l'us problemàtic de la tecnologia

En aquestes alçades del segle XXI ja tots tenim clar que les abans anomenades “noves tecnologies” han vingut per quedar-se i sabem que no és una moda passatgera. La tecnologia forma part, cada vegada més, de la vida de les persones en el nostre primer mon. Ordinadors, mòbils, tablets, dispositius de comunicació, informació i joc són molt presents en la vida dels nostres infants i joves en el seu temps de feina i d’oci.

Avui parlarem de la necessitat de prevenir l’ús problemàtic d’internet en els nostres infants i joves (però també pot servir pels mòbils, tablets, plays.... i altres dispositius). És un tema que afecta a tots: amb altes capacitats o no. De vegades alguns infants i joves amb altes capacitats mostren la necessitat d’adquirir més informació, o els costa contenir els seus impulsos i fer el gest de tancar l’ordinador... No hem de demonitzar les eines sinó ajudar a que infants i joves en facin un ús responsable. 

Per aconseguir prevenir l’ús problemàtic d’internet en els nostres infants i joves dos elements són claus en aquesta tasca: la família i l’escola.

Què poden fer els pares? 

Ho podríem resumir en el acrònim OCLA: Observar, Controlar, Limitar i Ajudar. Anem a pams: és imprescindible fer una observació atenta del hàbits dels fills davant de l’ordinador, mantenir un control actiu dels usos potencialment negatius, establir límits i normes de manera seriosa i demanar ajuda pels fills o pels pares –si s’escau-. 

Què poden fer les escoles?  

Han de convertir-se en moduladors actius d’actituds, percepcions i d’hàbits de consum a internet. Lluny queden les classes d’informàtica on l’únic important era el coneixement d’un programa, ara, el que cal és saber com podem fer ús de l’ordinador d’una manera més amplia i integrada en la nostra vida.

L’educació és la solució a un problema creixent, l’educació en valors i en habilitats. Treballar l’assertivitat i l’autoestima d’infants i joves ens ajudarà a prevenir les addicions. La censura i la prohibició com a úniques eines potser té bons resultats a curt termini però no són productius com a creadors d’hàbits. 

Sempre és un bon moment per començar a fer les coses millor… posem-nos en marxa i evitem complicacions majors.

Nous materials per a les Altes Capacitats: "Els Marrameus" en acció

Dimecres 30 d’abril vàrem assistir amb un bon nombre de persones, gairebé un centenar, a la presentació d’un nou llibre. No és freqüent trobar llibres dedicats a la intervenció educativa en el aula per alumnes d’altes capacitats. Aquest és una mostra de que les activitats pels alumnes d’altes capacitats són imprescindibles per a ells i bones per la resta dels alumnes.

La sala Betúlia de Badalona feia molt de goig. Va obrir l’acte l’editora d’Horsori explicant perquè l’editorial presentava aquest llibre pràctic dedicat a un col.lectiu tan específic: la necessitat d’atendre d’una manera específica estava ben present. A continuació vaig parlar sobre la necessitat de visibilitzar els infants i joves amb altes capacitats, sobre la dificultat de veure’ls amb la quantitat de prejudicis erronis que acompanyen als professionals -sobretot de la docència-, sobre els avanços que s’han fet des de l’Administració començant a posar el tema sobre la taula i aportant elements per a la detecció d’aquests alumnes i per últim elogiant aquest nou material que presentàvem perquè des  dels contes -aparentment innocents- s’obria una finestra al món i al goig per aprendre. Vam tenir el plaer d’escoltar en Joan Oriol, fil.lòleg i professor de l’institut Damià Campeny de Mataró, que ens va parlar del llibre en el seu aspecte més literaris analitzant el seu contingut i la seva forma. Va ser molt interessant. Per fi ens va parlar la Maria Sánchez Dauder, l’autora de l’obra, que ens va explicar com va sorgir i com va posar en marxa el projecte i com van anar evolucionant... els Marrameus viatjant pel món i per l’història... Desprès vam veure una projecció amb els dibuixos que acompanyen els contes per fi els gats prenien forma i podíem veure el títol dels contes i descobríem, tal com ja ens havia avançat el Jordi que passen aventures a tot arreu: del país dels Marrameus a la terra dels indis, la sabana o el fons del mar; de la Lluna, a Roma o fins i tot a la mateixa ciutat de Badalona. La Gemma Carulla, l’il.lustradora ha captat l’aire del món dels gats fent un bon acompanyament al text. Va cloure l’acte Montserrat Romagosa, especialista en altes capacitats, que va orientar el seu missatge en la part emocional d’aquests infants i joves.

Aquest llibre titulat: “Les Altes Capacitats a l’Escola Inclusiva. Els Marrameus al carrer del Verat Descarat”de Maria S. Dauder publicat per l’Editorial Horsori ja està al mercat. És una molt bona eina per treballar amb els alumnes d’Altes Capacitats. Unes històries suggerents que porten als infants a un món on aprendre és un plaer... un aprenentatge a traspassar a la resta de la seva vida!

Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, acomiadem al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu, per sempre, en el nostre record, Tito.


****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 

(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).