Dijous 22 de febrer Activitats per celebrar Dia Mundial de la Poesia

Hi ha poca gent que llegeixi poesia, però entre els que ho fan n’hi ha de ben apassionats. Novament una diada que pot tenir el seu punt culminant en aquesta Festa però que es pot anar treballant durant tot el curs. 

Aquest curs us vaig proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat en una àrea determinada. Hi ha gran diversitat entre ells pel que sempre caldrà parlar amb ells abans, durant i després de l’activitat. No entrem en els capricis, es tracta de que partint de les seves necessitats li proposarem si hi vol entrar. Parlem d’ampliacions i aprofundiments lligats a les festivitats o celebracions. Hauria de ser un extra que els permeti aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. Avui parlarem del Dia Mundial de la Poesia (21 de març).

Aquestes són algunes propostes d'activitats per inspirar-vos. Moltes d'aquestes activitats provenen del que hem anat veient en diferents escoles:

- Hi havia una escola a Santa Perpetua de Mogoda que per programa havien decidit que cada mes els alumnes de cicle mitjà aprenien un poema. Un dels meus nens em deia que no trobava cap gràcia a que la mestra hagués de sentir vint-i-cinc vegades el mateix poema i repetir-lo un parell de vegades, mínim, cada dia de classe durant tot el mes. Ell, el primer dia amb les dues primeres repeticions, ja l’havia memoritzat. Després d’allò la repetició era tediosa i avorrida i el que és més important: a ell no li aportava res. Vam arribar al pacte que ell buscaria un poema sobre el tema del que feien a classe i amb un format semblant (número de versos) i l’aprendria. A més, l’havia de contextualitzar. Sense voler també aprenia el de la classe nomes de sentir-lo. El darrer dia de mes tots els alumnes deien el poema davant la mestra. Ell (feia 4t de Primària en aquell moment) al final explicava el context i deia el seu poema. Al anar passant els mesos tres alumnes més van demanar fer aquesta activitat especial. En aquests centre la poesia estava entre les feines habituals el que feia que tots els alumnes amb més o menys gràcia aprenguessin un munt de poemes. (pels que tenien més dificultat es retallava el número d’estrofes). Per algú que necessita passar més desapercebut a l’aula li proposaria que digués els poemes a la sala de profes, o amb la mestra en privat, en un moment a l’hora d’esmorzar...

- És bo que a la classe hi hagi llibres de poemes per llegir en moments puntuals. Aquests es poden agafar i deixar sense perdre el fil. També podem tenir el racó de la poesia on segons les edats podem fer rodolins o llegir poemes prèviament plastificats. També podem proposar escriure poemes. Aquesta tasca és més difícil del que sembla però també la podem treballar al cap dels anys i suposa un us de la musicalitat i del vocabulari específic que enriqueix el llenguatge amb una forma diferent de la col·loquial.

- Podem fer un taller de “rap” amb un tema donat en el que mostren o competeixen per classes després d’haver fet una primera feina individual que s’enriqueix per parelles, novament en grups de quatre per acabar fent un treball grupal.

- També podem, lligant la lectura en veu alta i els clàssics, fer una mostra de lectura de poemes famosos i podem anar els grans a la classe dels menuts i els menuts a la classe dels grans. Pot ser una feina transversal. O que els grans vagin a llegir poemes a la biblioteca amb els menuts. Primer els petits demanen sobre un tema i els grans fan una recerca i els preparen per llegir-los amb ells i, fins i tot, els menuts poden preparar un detall d’agraïment als seus companys.

- Podem donar informació de vetllades literàries on rapsodes professionals o actors recitin poemes. És una activitat que podem trobar als Centres Cívics o a les Biblioteques. També podríem triar els nostres rapsodes i fer una petita sessió al Casal d’Avis o al Casal de Joves del barri o del poble. Nosaltres, sols o amb altres centres, podem treballar perquè es coneguin els amants de la poesia, potser científica...

Com totes les activitats primer haurem de decidir si seran puntuals o una constant al llarg del curs. Recordem que per a ells i elles haurà de ser una feina que els aporti valor i pugui entrar en la categoria de l’aprofundiment i l’ampliació (que ja veieu que pot ser molt amplia). Mai hauria de ser nomès més feina. També hem d’anar en compte perquè si els deixem sols: uns poden no acabar mai (els perfeccionistes sempre troben coses per millorar), o bé acabar de seguida (alguns creuen que el més important és el contingut i no la forma i poden presentar "un bunyol"). La concreció del què volem fer i la supervisió són dos aliats de la possibilitat d’acabar una activitat amb èxit.

Dilluns 19 de febrer Activitats pel Dia Mundial de les Malalties Minoritàries i el Dia Internacional de les Dones

 

Aquest curs us vaig proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat en una àrea determinada. Hi ha gran diversitat entre ells pel que sempre caldrà parlar amb ells abans, durant i després de l’activitat. No entrem en els capricis, es tracta de que partint de les seves necessitats li proposarem si hi vol entrar. Hauria de ser un extra que els permeti aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. Avui parlarem de dues activitats que poden estar relacionades: Dia Mundial de les Malalties Minoritàries (29 de febrer)  i el Dia Internacional de les Dones (8 de març).

 

Dia Mundial de les Malalties Minoritàries (29 de febrer)

Quan tot funciona és fantàstic! Però una petita o gran disfunció pot desencadenar una situació no desitjada i altament incapacitant que pot acabar amb una mort prematura. Ni totes les malalties estan definides, ni totes tenen guariment o millora de la qualitat de vida. Algunes les pateix tan poca gent al món que no hi ha investigació. El coneixement d’aquestes malalties ve sovint a través de pares que ho viuen amb els seus fills i que fan el possible i l’impossible per millorar la seva qualitat de vida o cercar un guariment. Són tan estranyes que han triat el 29 de desembre, un dia que apareix només cada quatre anys, per celebrar la seva diada.

Per alguns alumnes d’altes capacitats començar a pensar en tot el que pot no funcionar pot ser terrible pel que caldria preparar-ho amb ell/ella abans que comenceu a treballar-ho a classe. Alguns són molt aprensius o es posen sempre en el pitjor dels casos perquè l’hipersensibilitat combinada amb la rigidesa són devastadors. Donar la volta, positivitzar, segons l’edat veure com les persones són capaces de conviure amb situacions molt difícils pot ser interessant però preguntant sempre i escoltant què ens diu. L’exposició directa pot ser excessiva o pot ser enriquidora. Depèn de cada persona, per això és imprescindible la comunicació.

 

Dia Internacional de les Dones (8 de març)

Als alumnes d’altes capacitats els podem proposar que cerquin informació, que moderin debats, que recullin opinions, que preparin estadístiques... Cadascú necessita coses diferents: estar a l’ombra, tenir més visibilitat, fer feina escrita, fer feina oral, fer feina amb números, preparar qüestionaris d’on puguem extreure dades, extreure conclusions i informar-les, convidar a persones externes a l’escola a fer una xerrada, a venir de visita a escoltar les conclusions de la nostra feina...

-  - Podem donar-li un aire reinvidicatiu i parlar de dones que han lluitat per la igualtat, o de quan les dones han pogut votar en els diferents països del món...

-   - També podem anar a un pla més personal i preguntar a les dones de la nostra vida quines han estat les dones de la seva vida. Això ens fa entrar en el concepte de “intrahistòria” aquelles persones que no surten als llibres d’història però que han deixat petjada i potser han estat models en el seu entorn. Podríem fer petites fitxes perquè es quedin per lectura de la classe i compartir-les amb altres classes o com a documents dins de l’ordinador... Depèn de l’edat dels infants podem fer-ho més guiat o més lliure.

-  -  Treballar valors i escriure petits diàlegs en els que representarem aquests valors que ens porten la igualtat i respecte d’homes i dones.

-   -  Veure publicitat del segle passat i analitzar la figura i la feina de les dones.

-   -  Fer un debat sobre “el rosa i el blau”. “Les coses de nens i les coses de nenes” . És molt interessant que es treballin aquests temes des de petits. Podem complementar-ho amb materials com joguines i roba perquè sigui més entenedor per a ells. Sempre fomentarem el respecte i l’argumentació.

- - Mostrar la diferència entre el que diem i el que fem. No es tracta de “criminalitzar” ningú sinó de fer una observació que ens porti a fer nosaltres les accions que creiem convenients. Estudi sobre el temps dedicat a les feines de casa.

-  -  Amb els més grans: Parlar de la violència de gènere i fer una performance per recordar les dones mortes l’any 2023. O dels fills, cosins, companys... que queden d’aquests terribles actes.

-  -  Podem parlar de grans actituds masclistes i de petits masclismes encoberts. No es tracta de culpar els homes sinó als homes i les dones que tenen aquests comportaments o els que els segueixen. Pensar com es podrien contrarestar.

-  - Podem parlar de l’esport femení. La seva història, la seva actualitat i el seu futur. Podríem fer la secció d’esports d’un diari o d’un programa de ràdio o de televisió que ho mostri.

-   - El rol de l’home i la dona a la societat que volem construir.

-  -  Buscar bibliografia per llegir  fins a final de curs sobre temes relacionats (poden anar a la biblioteca del barri, poble... per demanar a la bibliotecària informació sobre el tema i dels llibres que podem trobar a la biblioteca).

Com veieu hi ha moltes possibilitats d’activitats que cal pensar amb temps. Els alumnes d’altes capacitats gaudeixen aprenent coses noves o fent coses que serveixin per alguna cosa. Des de imatges per decorar l’entrada de l’escola a informació o activitats variades. Sempre parlant amb ells. Preguntant i quan saben que els escoltem i donarem valor al que ens aporten s’aniran obrint. Si és una primera activitat ha d’anar molt guiada o supervisada.

Com aquestes activitats representen temps hem de tenir l’atenció d’eliminar la feina repetitiva que ja no haurien de fer i compensar-ho d'alguna manera per exemple passant a fer exercicis al llibre per evitar el temps de copia o amb esquema enlloc de redacció llarga... No pot ser només afegir feina perquè alguns no la voldran fer (i amb raó), els políticament correctes sí perquè volen agradar, però s’aniran cremant... Donar-los responsabilitats sempre funciona, però no perdeu de vista la supervisió. Podeu ajudar-los amb un cronograma que defineixi què necessitem i quan, perquè tot estigui preparat abans del dia.

Dijous 15 de febrer El temps de pati... pot ser un problema!

Crec que hauríem de deixar que les situacions siguin situacions i no convertir-les en problema. Quan el col·lectiu docent troba algun alumne que surt del esquema general sol patir i començar a parlar de problemes quan encara no ho són, però s’hi poden convertir. 

L’alumne d’altes capacitats pot pensar que el temps de pati és el seu temps i, que sense saltar-se les normes, pot fer el que vulgui. A molts els agrada estar sols. Necessiten estar sols una estona. Ja aguanten als seus companys a classe i necessiten esbargir-se. 

Però quan una mestra, sobretot a Infantil o Cicle Inicial, veu repetidament un alumne sol al pati li indica que pot anar a jugar amb els seus companys, o millor que hi ha d’anar i alhora busca un company o companya que l’introdueixi en el grup. Aquesta bona intenció pot topar amb les necessitats de l’infant que ara són estar sol i potser no sap explicar-ho o no vol contradir a la mestra. Evidentment no haurien d’estar sols tots els temps de pati però hauríem de parlar-ho amb ell i veure què necessita. Si ens diu que prefereix estar sol tot el temps li direm que pot ser una estona però no tot el temps perquè a més de per descansar el temps de pati també és el temps de relacionar-se i fer altres coses o jugar. Ha de poder trobar un temps per cada cosa. 

He vist de tot, des de qui busca bitxos bola a qui amb els cubells toca la Marxa Radeski, passant per qui juga a pujar i baixar del tren en diferents estacions... (tots d’infantil o cicle inicial). Quan son més grans la lectura és un recurs. Llegir sota un arbre o anar a la biblioteca. Tornem a tenir una activitat en solitari. 

Haurem de treballar perquè pugui alternar estar sol amb l’estada amb els companys encara que sigui una estona.  A l’inici es limitarà a observar-los des de fora. Un dels meus nens em va dir que jugava a futbol, el pare va arrufar el nas perquè no li quadrava, i li va preguntar “De què jugues?” el nen va respondre ràpidament: “de marcador, de públic i d’àrbitre a l’ombra”. Vam riure tots. Era la seva manera de jugar a futbol des de fora sense interactuar amb ningú (4PRI). La senyu estava contenta perquè estava amb els companys però: interacció zero. Una versió personal del “cumplimiento” “cumplo y miento”.

Parlant amb ells els podem demanar que proposin què els agradaria fer. Un nen de 5PRI va aconseguir que s’obrís la biblioteca com a sala de lectura i sala de jocs de taula durant l’hora del pati tres cops per setmana. Amb uns companys van crear un taller de còmic que va durar un parell de mesos un dia a la setmana i van arribar a crear una revista de còmic amb les aportacions dels companys i un temps desprès es va fondre. Un segon projecte va ser: amb dos companys volien escriure la història de la Humanitat en còmic. Van arribar fins els Grans Descobriments Geogràfics.  Uns altres van decidir jugar a escacs i uns altres van crear un torneig de parxís.

De vegades no és fàcil trobar-se bé amb aquells als qui tampoc els agrada el futbol i passen el pati xerrant de temes que ell no comparteix com interessants. Per això, quan hi ha la possibilitat d’estar amb alumnes d’altres grups més grans, per alguns, és una bona opció. Una nena d’1PRI vivia els temps de pati que passava amb les seves amigues de 6PRI amb les que connectava més, com una traïció a les amigues de  Primer. Però els jocs de les de Primer l’avorrien moltíssim. Aquesta nena era políticament correcta i necessitava sempre l’aprovació de l’entorn i va patir molt els temps de pati perquè el que volia fer no coincidia amb el que ella creia que havia de fer.

Hi ha vegades que l’observació dels infants o joves no ens dona informació de com es sent, només del que fa. Sempre és important tenir un bon nivell de comunicació en el que l’alumne constati la confiança, pugui ser ell mateix i explicar com es sent. Sovint no troben aquest recolzament a l'escola i no es senten amb la confiança de dir les coses perquè no confien en ser "ben llegits".

El temps de pati és un temps propi, d’autoconeixement, de socialització i d’aprenentatge. Acompanyem-los perquè no ens diguin que és la pitjor estona del dia i que si per ells fos l’eliminarien... és una opinió molt poc popular... però molt seva!  

Molts patis van canviant per ser espais més acollidors i on es puguin fer altres coses fora de torrar-se al sol i jugar a futbol o bàsquet segons les poblacions... Però aquest encara és l'aspecte de molts patis... hi ha molta feina per fer...

Dilluns 12 de febrer Conferencies a biblioteques i centres cívics

És una fantàstica manera de sensibilitzar a la població sobre l’estat de les altes capacitats al nostre país, la realitat que viuen infants i joves a les escoles i com podem millorar la seva situació amb una atenció adequada.

Generalment proposo tres sessions. En la primera parlem de les altes capacitats què són i què no són tot treballant els falsos mites i les característiques més freqüents. En la segona sessió parlem de les altes capacitats en la família i en la tercera parlem de les altes capacitats en els centres escolars. 

És un petit tastet però ens serveix per donar visibilitat a aquest col·lectiu que sol passar desapercebut. Apareix a través de notícies que, desgraciadament fan que els mites s’estenguin encara més perquè la informació no està contrastada ni té cap validesa científica. Cada vegada que es parla d’altes capacitats en els mitjans de comunicació sorgeixen mil entitats, associacions, professionals fent correccions sobre el que s’ha publicat o emès però totes aquestes rectificacions no arriben al gran públic i continuem amb l’extensió dels mites i les falses veritats.

Necessitem poder explicar com són, què necessiten i que no és tan difícil d’atendre. Els necessitem. No podem permetre que el talent marxi del país. Són gent que poden arribar a ser excepcionals. Molts d’ells des de petits ens diuen que volen ser recordats per haver contribuït a millorar la vida de la gent. Quan això es barreja amb 5 matèries suspeses tenim un alumne que pateix i que si no l’ajudem donant-li eines, acompanyant-lo perquè s’esforci i sigui perseverant, metòdic, acurat en les seves presentacions, normatiu... no podrà seguir en el sistema educatiu i el perdrem... potser farà un camí molt més llarg amb la pèrdua d’energia que això representa, o potser el perdrem per sempre i entrarà en el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental perquè la seva realitat possible i desitjada no es podrà concretar en la realitat.

Donem visibilitat a les altes capacitats. Si ho necessiteu podeu comptar amb nosaltres demaneu-nos informació a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159.

Per aquesta biblioteca és la imatge d’avui. Fa un any vaig fer, amb una gran participació, les tres conferències a la Biblioteca Sofia Barat de Barcelona. 

Dijous 8 de febrer Acompanyament en les altes capacitats

 

Els humans som éssers socials. Naixem acompanyats, voldríem morir envoltats dels nostres, i vivim sempre voltats de gent. Part del que som prové de com ens veuen els altres. Nosaltres ho rebem, ho processem, i acaba formant part de com som.

La realitat de les persones amb altes capacitats fa que des de molt menuts vegin que no són iguals que els seus iguals, que les seves reaccions són molt intenses, que l’entorn els arriba amb molta intensitat, que els costa canviar d’opinió (rigidesa), que tot els interessa o els interessa tot d’un tema en concret (l’espai, els dinosaures, la mitologia, Egipte, les campanes extractores, el Titànic...). Un d’ells em va dir un dia: “jo sóc una peça d’un puzle però no sóc del puzle de la meva classe”. Només tenia cinc anys i va explicar amb una imatge com es sentia.

Aquestes característiques peculiars fan que sigui molt oportú compartir-les amb la família però sovint no tenen coneixements per encaixar aquesta situació i saber si és específica del seu fill/a o fruit de les altes capacitats; si és una cosa a solucionar o a aprendre a conviure amb ella...

Per això crec que és molt important l’acompanyament de la família i del infant o jove com a protagonista de la seva vida.

Aprendre a encaixar la intensitat, sobretot quan són petits i no tenen control pot ser molt difícil. Altres infants són políticament correctes i amb ells la por és que deixin de ser ells mateixos per complaure als altres. De fet, diem que no tenen minúscules, que només tenen majúscules. Tot és extrem. Són capaços de les més grans alegries i de les més profundes tristors. Passen del blanc al negre sense gaudir de la gran gama de grisos. I s’hi poden quedar enganxats pensant que no en poden sortir.

Quan són més grans el seu cap sap el que ha de fer però el seu cos no ho sap fer, o no està disposat a fer-ho (no vol). Cal transitar aquest temps sense espatllar-ho tot i no és fàcil. Alguns saben com portar-nos als adults al límit perquè van directes a la nostra línia de flotació. Els “no m’estimes”, “estimes més al meu germà o a la teva feina”, “el mòbil sempre és abans que jo”, “no sé per què he nascut”, “si em morís no ho notaríeu”... van a la nostra línia de flotació però no van contra nosaltres és la seva manera de dir S.O.S..  Aquesta lectura no és gens fàcil de fer perquè ataquen la nostra vulnerabilitat. Per això és positiu estar acompanyats. Poder parlar amb algú que pugui fer una lectura real del que està passant i ens doni eines, a nosaltres i a ell/a, per seguir endavant sense morir en l’intent. Els infants ho passen molt malament en aquests moments de descontrol o després d’ells i quan ens demanen perdó, sovint ploren amargament però en deu minuts hi poden tornar. Què passa? Per què no fan servir la seva prodigiosa memòria? Que no tenen eines que puguin fer servir, que l’emoció els rebolca com les onades a la platja. I sovint a nosaltres, pares o mestres, també.

L’acompanyament no és una vareta màgica però és un temps i un espai per reflexionar, observar i proposar accions que els puguin ajudar amb un tècnic que conegui la situació.

Si ho necessiteu podeu comptar amb nosaltres demaneu-nos informació a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159.

Dilluns 5 de febrer Parlem d’altes capacitats?

 

Generalment és difícil parlar d’altes capacitats. Quan aquestes les tenen els nostres fills és encara més complicat. La manca de coneixement sobre el tema, els falsos mites que corren com veritats contrastades fan que moltes famílies guardin aquesta informació i no l’expliquin ni a la família i molt menys als pares amb els que comparteixen temps de xerrada al parc o als aniversaris dels fills.

Si els altres tenen aquesta informació, la faran servir per fer mal als nostres fills, sense voler? Els tractaran diferent? Els faran preguntes buscant l’equivocació que justifiqui que no són tan llestos? S’enganxaran en que no ho fan tot bé per negar una evidència? Entendran la seva disincronia o  la seva hipersensibilitat?

No us és fàcil als qui treballeu amb ells cada dia, als qui més els estimeu. És fàcil tenir por del que faran els altres...

Ideal seria normalitzar-ho. Poder-ne parlar amb normalitat i no fer-ne un problema sinó una situació però això encara és lluny de la realitat, és ciència ficció.

Sembla que la nostra societat incorpora la diversitat però sabem que aquests és un procés llarg o sinó que ho preguntin a les persones amb Síndrome de Down, amb Autisme, amb Diversitat Funcional, amb dislèxia, amb TDAH ... o que surten dels estandars normatius de bellesa o sexualitat. El paper ho aguanta tot, i es poden escriure coses molt boniques. La realitat és que les paraules se les emporta el vent i l’exclusió per por, desconeixement o, tristament, per odi o enveja continuen presents.

Hi ha molta feina a fer en l’àmbit de les altes capacitats de sensibilització i formació. Per a tota la societat però principalment en l’àmbit educatiu on els professionals han d’acompanyar aquests infants i joves al llarg de les seves etapes formatives. També a les famílies amb fills d’altes capacitats que es troben amb una realitat que sovint els envaeix i sobrepassa però coneixent-la es pot portar, fins i tot amb alegria.  

El 14 de març és el Dia de les Altes Capacitats. Molts professionals treballem cada dia per la visibilitat i correcte atenció d'infants, joves i adults amb altes capacitats. Molts fem sensibilització, formació, acompanyament, altres identificació, uns altres tractament pels casos més complexes... Es van fent passos pel coneixement i atenció específica de les seves necessitats. No és un caprici, és una necessitat. La societat que no atén als qui poden ajudar a avançar en recerca, aplicació, a aquells que volen ser recordats per millorar la vida de la gent està condemnada a extingir-se.

 

Dijous 1 de febrer Espiritualitat i les altes capacitats

 

Aviat, un cop passi el Carnaval, entrarem en un temps fort pels cristians. I sí, “con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”.

Les creences són importants pels humans i el nostre entorn occidental és d’arrels catòliques. Alguns alumnes d’altes capacitats van a escoles catòliques (més d’un milió d’alumnes a tot l’estat). I davant les seves preguntes molts pares han optat per contestar: “quan vegis al mossèn-sacerdot, li preguntes”. Perquè la doctrina, de qualsevol religió ofereix moltes preguntes a unes ments sovint molt lògiques i cartesianes. Uns encaixen perfectament en la creença familiar mentre d’altres en fugen clarament.

Cal acompanyar als infants i joves d’altes capacitats en l’apropament a l’espiritualitat i al respecte a les creences dels altres encara que no les compartim. Solen ser molt rígids i de vegades s’expressen sense embuts i sense filtres i poden resultar ofensius (encara que no els falti raó).

Molts acaben creant la seva pròpia creença, l’estil propi que els ajuda a viure amb sentit que és la finalitat de la seva existència, en un nombre molt alt dels casos.

Aprofitar els temps de preparació que ens proposa l’església catòlica és sempre un encert: la Quaresma (temps de preparació per la Setmana Santa) i l’Advent (temps de preparació pel Nadal). De fet sempre necessitem reflexionar per actuar millor.

El Dimecres de Cendra tanca les Festes de Carnaval i ens recorda que som pols i tornarem a ser pols. Aquesta veritat és d’aquelles que sovint la societat no ens permet que sentim però ells tenen clara. Des de molt petits saben que la mort forma part de la vida. Les grans preguntes conviuen amb ells des de molt menuts i no tenen una resposta única. Els hem de fer saber la nostra resposta però també que hi ha moltes altres respostes i que tothom ha de ser respectat tingui les creences que tingui i ell/ella també. Cal treballar-ho a casa perquè és convenient que aprenguin a no exposar-se més del compte, ni a exigir respecte de males maneres.

Tenir una bona comunicació també en temes espirituals exigeix ser capaços de tenir un temps i un espai d’intimitat que no consisteix en dir: “seu que hem de parlar d’una cosa important”. S’ha de coure a foc lent. Partint de les seves preguntes, que segur que les té, però potser no troba el moment per fer-les.

De fet, quan responen el qüestionari d’intel·ligències múltiples pares i fills amb altes capacitats, la part de la intel·ligència espiritual és la que més diferencies de puntatge té entre pares i fills i la que pares i fills expressen que hi havia coses que no les havien parlat mai i que no sabien què en pensava l’infant o jove, ni s’havien plantejat –alguns pares- que en pogués tenir opinió (i la tenien). 

A la nostra societat moderna, ràpida, tecnològica sembla que no hi té lloc l’espiritualitat però és a la base de tot. Si l’obviem és com si ens talléssim l’herba sota els peus...