Dijous 15 de febrer El temps de pati... pot ser un problema!

Crec que hauríem de deixar que les situacions siguin situacions i no convertir-les en problema. Quan el col·lectiu docent troba algun alumne que surt del esquema general sol patir i començar a parlar de problemes quan encara no ho són, però s’hi poden convertir. 

L’alumne d’altes capacitats pot pensar que el temps de pati és el seu temps i, que sense saltar-se les normes, pot fer el que vulgui. A molts els agrada estar sols. Necessiten estar sols una estona. Ja aguanten als seus companys a classe i necessiten esbargir-se. 

Però quan una mestra, sobretot a Infantil o Cicle Inicial, veu repetidament un alumne sol al pati li indica que pot anar a jugar amb els seus companys, o millor que hi ha d’anar i alhora busca un company o companya que l’introdueixi en el grup. Aquesta bona intenció pot topar amb les necessitats de l’infant que ara són estar sol i potser no sap explicar-ho o no vol contradir a la mestra. Evidentment no haurien d’estar sols tots els temps de pati però hauríem de parlar-ho amb ell i veure què necessita. Si ens diu que prefereix estar sol tot el temps li direm que pot ser una estona però no tot el temps perquè a més de per descansar el temps de pati també és el temps de relacionar-se i fer altres coses o jugar. Ha de poder trobar un temps per cada cosa. 

He vist de tot, des de qui busca bitxos bola a qui amb els cubells toca la Marxa Radeski, passant per qui juga a pujar i baixar del tren en diferents estacions... (tots d’infantil o cicle inicial). Quan son més grans la lectura és un recurs. Llegir sota un arbre o anar a la biblioteca. Tornem a tenir una activitat en solitari. 

Haurem de treballar perquè pugui alternar estar sol amb l’estada amb els companys encara que sigui una estona.  A l’inici es limitarà a observar-los des de fora. Un dels meus nens em va dir que jugava a futbol, el pare va arrufar el nas perquè no li quadrava, i li va preguntar “De què jugues?” el nen va respondre ràpidament: “de marcador, de públic i d’àrbitre a l’ombra”. Vam riure tots. Era la seva manera de jugar a futbol des de fora sense interactuar amb ningú (4PRI). La senyu estava contenta perquè estava amb els companys però: interacció zero. Una versió personal del “cumplimiento” “cumplo y miento”.

Parlant amb ells els podem demanar que proposin què els agradaria fer. Un nen de 5PRI va aconseguir que s’obrís la biblioteca com a sala de lectura i sala de jocs de taula durant l’hora del pati tres cops per setmana. Amb uns companys van crear un taller de còmic que va durar un parell de mesos un dia a la setmana i van arribar a crear una revista de còmic amb les aportacions dels companys i un temps desprès es va fondre. Un segon projecte va ser: amb dos companys volien escriure la història de la Humanitat en còmic. Van arribar fins els Grans Descobriments Geogràfics.  Uns altres van decidir jugar a escacs i uns altres van crear un torneig de parxís.

De vegades no és fàcil trobar-se bé amb aquells als qui tampoc els agrada el futbol i passen el pati xerrant de temes que ell no comparteix com interessants. Per això, quan hi ha la possibilitat d’estar amb alumnes d’altres grups més grans, per alguns, és una bona opció. Una nena d’1PRI vivia els temps de pati que passava amb les seves amigues de 6PRI amb les que connectava més, com una traïció a les amigues de  Primer. Però els jocs de les de Primer l’avorrien moltíssim. Aquesta nena era políticament correcta i necessitava sempre l’aprovació de l’entorn i va patir molt els temps de pati perquè el que volia fer no coincidia amb el que ella creia que havia de fer.

Hi ha vegades que l’observació dels infants o joves no ens dona informació de com es sent, només del que fa. Sempre és important tenir un bon nivell de comunicació en el que l’alumne constati la confiança, pugui ser ell mateix i explicar com es sent. Sovint no troben aquest recolzament a l'escola i no es senten amb la confiança de dir les coses perquè no confien en ser "ben llegits".

El temps de pati és un temps propi, d’autoconeixement, de socialització i d’aprenentatge. Acompanyem-los perquè no ens diguin que és la pitjor estona del dia i que si per ells fos l’eliminarien... és una opinió molt poc popular... però molt seva!  

Molts patis van canviant per ser espais més acollidors i on es puguin fer altres coses fora de torrar-se al sol i jugar a futbol o bàsquet segons les poblacions... Però aquest encara és l'aspecte de molts patis... hi ha molta feina per fer...

Dijous 18 de gener Fills identificats a l'escola

Quan parlem de diversitat sense voler mirem avall. Ja fa molts anys que des de l'escola es treballa amb infants amb dificultats de tota mena. Tots els mestres han hagut d'aprendre sobre dislexia, TDAH, expresions de l'especre autista, dificultats d'aprenentatge o de conducta... Encara hi ha molta feina per fer perquè molts d'aquests alumnes necessiten vetlladors o vetlladores i fins i tot infermeres per les atencions que necessiten.

Parlant de diversitat també hauriem de mirar cap a dalt. Jo parlo de diversitat a l'alta quan parlem d'infants i joves d'altes capacitats tant si són superdotats o talentosos. Ells també requereixen una atenció personalitzada que queda recollit a la llei catalana però no sempre s'aplica.

Quan tenim la identificació feta per un gabinet especialitzat arriba el moment de portar-la a l’escola perquè puguin atendre les necessitats del nostre fill / de la nostra filla en el centre. Sovint aquest informe a més de les dades proposa algunes accions que caldria conèixer i seguir.

És el moment de demanar hora de visita amb la direcció de l’escola perquè és important que les decisions no es circumscriguin a l’aula. Quan en aquesta sessió hi ha algú de l’equip directiu, l’orientadora o mestra d’educació especial i el tutor o la tutora és molt més productiva. Podem preguntar si coneixen les característiques d’aquest col·lectiu i si tenen algun pla estipulat dins de la comissió de la diversitat. Hi ha més alumnes d’altes capacitats a l’escola? Es fa alguna cosa amb ells? No es tracta de clonar les activitats perquè no sempre serveixen per a tothom. El que sí és general és la necessitat de crear vincles amb els tutors. Escoltar a aquests alumnes i que es sentin prou bé per no amagar-se i explicar què necessiten. No sempre podrem donar-los tot el que necessiten però sí que podrem fer una gradació del que sí podem fer i del que estarà en procés i el que no està previst. Els alumnes d’altes capacitats entenen perfectament que és un procés però és imprescindible que comencem a bellugar, que hi hagi canvis.

Tres paraules són claus en l’atenció específica de les altes capacitats: VINCLE, OBSERVACIÓ i COMUNICACIÓ.

En la primera sessió de tutoria personalitzada amb ells, els tutors els podrien dir: “Tenim tot un curs per davant. Sé que aprens de pressa i relaciones coses. Estic a la teva disposició per quan em necessitis però potser no et puc atendre en aquell moment però trobarem un moment per parlar el més aviat possible. Hauràs de tenir clar quan la conversa és urgent o no. Ens anirem entenent amb la mirada. Si necessites res, mira’m.”

Si l’escola no respon, potser és que necessita ajut. Som especialistes en atendre la diversitat a l’alta des de Barcelona pel món. Podeu trucar-nos, estem a la vostra disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159.

Dilluns 8 de gener Atenem als alumnes amb altes capacitats?

Podem afirmar que en el nostre centre atenem els alumnes amb altes capacitats? Tenim un pla per fer-ho? Molt possiblement la resposta sigui: No. Potser fem accions puntuals, o ni això perquè pensem que són tan llestos que porten les solucions de sèrie. Hi ha molt desconeixement i falsos mites en les altes capacitats. Un dels més perillosos és igualar altes capacitats a alt rendiment i quan això no es dona es neguen les altes capacitats. Hi ha molta feina per fer en aquest àmbit. 

Una escola sempre té molts fronts oberts i les altes capacitats tothom les considera importants però, generalment, no és prioritari perquè hi ha fronts que cremen i es converteixen en urgències; i les altes capacitats solen ser silencioses i amagades, i quan fan soroll no es llegeixen bé i es confonen amb problemes de comportament o manca de feina.

Abans parlavem d'igualtat i ara parlem d'equitat. Cal donar a cadascú el que necessita. No és un privilegi, és una necessitat.

Us proposo fer un pla d’acció de tres cursos i la preparació en aquests 2023-2024. Les altes capacitats han de ser conegudes, reconegudes i ateses amb normalitat dins del centre. No hem de fer coses estranyes que els facin més diferents del que es senten. Però els hem d’ajudar a que puguin desenvolupar totes les seves possibilitats i s’acostin el més possible a la millor versió d’ells mateixos. El temps d’escola / institut és temps de formació. En aquest temps els hem de possibilitar que tinguin les experiències i hàbits que els permetin ser la millor versió d’ells mateixos també en l’àmbit acadèmic i gaudir de les seves ganes d’aprendre i de transferir l’aprenentatge. Tots són diferents però mantenen algunes característiques comunes. Treballarem la personalització de l’aprenentatge sabent que no podem fer escoles de prínceps però que tenim l’obligació de fer el possible, amb les eines que tenim (optimitzar temps, espai, docents, activitats...).

Només és possible fer-ho si està pensat i organitzat abans de començar perquè quan engeguem el curs tot es posa en marxa i l’automàtic i les urgències es mengen tot el temps. Un ajut exterior és molt bo perquè no cal que tothom inventi la sopa d’all. Us acompanyem perquè pugueu fer la vostra versió d’un pla pensat però molt flexible que s’adaptarà a les vostres necessitats i possibilitats.

Si esteu interessats podeu contactar amb nosaltres al 646486159 o escrivint a atencioaltescapacitats@gmail.com.

   

Quan ser diferent no és una opció (Pares i Docents)

 

És molt freqüent que els alumnes d’altes capacitats observin l’entorn i actuïn en conseqüència. Hi ha vegades que alguns actuen com si ser diferents no fos una opció. Veurem uns quants exemples d’infants i joves que amaguen els seus interessos i les seves potencialitats per encaixar a la classe:

1.- La X te 2 anys. La mestra diu que la X no parla a classe i no es relaciona amb els companys fins i tot proposa que el CDIAP la vegi per fer un estudi per la seva manca de relació amb els companys de classe. La X a casa no calla i un bon dia diu a la seva mare: “no m’agrada anar a l’escola. Els nens no parlen a més em sembla que no saben que són nens, crec que creuen que són gossets i per això van per terra”. Vam parlar amb la mestra i vam proposar que algun dia en temps de pati la X pogués estar amb les mestres. Elles van descobrir una nena que no callava, que els va explicar que es casava el seu tiet, que li havien comprat un vestit preciós però que ella el volia amb un llaç al darrera i li van comprar amb el llaç al davant i creia que no li quedava bé... les mestres es van quedar de pasta de moniato veient com parlava com una nena gran. Mai havia parlat i va continuar sense parlar amb els companys però sí amb les mestres a qui saludava cada dia amb un gran somriure.

2.- En D. va a I4. Els dilluns, a classe en el Bon Dia sempre explica que ha gaudit molt veient els concerts al Palau de la Música o a l’Auditori. Li encanta veure l’orquestra i banda municipal quan fan música en directe. A partir d’un moment, comença a explicar que el cap de setmana “ha anat al parc i al sorral”. Sabem que no és cert però ell insisteix. Quan parlem amb ell a soles li preguntem, la mestra i jo, què ha fet aquest cap de setmana i ell ens diu que no és veritat que hagi anat al parc, però que quan diu que ha anat a sentir concerts els altres el miren malament i quan diu que ha anat al parc tothom està content. Quan als quatre anys creuen que no han de deixar entrar la seva vida a l’escola, i que han de fingir és realment terrible.

3.- La M. va a Primer de Primària. La mestra diu que va fent, és una bona alumna però no destaca. Entén ràpidament els conceptes i sap fer les tasques proposades però treballa lentament i mai està entre les primeres d’acabar les feines. No se li proposa fer res especial perquè no té temps. No destaca en res. No fa preguntes. És políticament correcte. Fa el que toca però ni un pas més. A casa arriba esgotat de la tensió que li suposa estar contingut tot el dia. A casa li agrada fer coses noves i demana, i fins i tot exigeix, fer-les. Quan se li pregunta per què no ho fa a classe diu que allà no cal. Només cal fer el que diu la mestra. Mimetitza amb el grup i no mostra cap necessitat especial a l’escola.

4.- Al D. li encanta llegir. Fa Quart de Primària i està llegint “El Hobbit” i gaudeix amb les descripcions i amb una història plena de personatges amb noms enrevessats i amb històries complexes. Quan arriba l’inici de curs veu que hauran de llegir “La Formiga Piga se’n va d’excursió”. Ningú a classe sap que li agrada tan llegir i que llegeix llibres tan gruixuts. Si ho pot continuar amagant ningú ho sabrà.

5.- L’A. va a Cinquè. Han començat a fer l’activitat de les operacions en dos minuts. No les fa amb la intensitat que podria. Estudia la situació i posa un punt al costat de l’operació que està a la meitat i quan arriba allà para. Cada vegada que fan aquesta activitat marca dues operacions més. No és la millor de la classe ni vol ser-ho. Vol estar en la franja alta però sense destacar. La mestra no sap que li encanten les mates ni que podria fer totes les operacions en dos minuts perquè s’amaga. No la descobriran excepte si ella s’equivoca o si canvien les condicions.

6.- L’A ha començat 1r d’ESO. Voldria ser científic i inventar algun remei per alguna malaltia o per millorar la qualitat de vida de la gent però això no ho sap ningú de l’institut i ningú ho podria ni intuir perquè sembla que la seva actuació habitual va en direcció contrària. Els seus resultats són negatius, no fa les feines encarregades, a classe la seva actitud no correspon a algú que vol tenir bons resultats. Mimetitza amb el “dolents” i és el millor entre ells perquè no vol que reconeguin les seves capacitats. Hi ha algun moment en el que s’equivoca i mostra qui és fent una aportació molt positiva a la classe, dona una opinió elaborada o fa una pregunta més enllà del que s’està explicant o fa una relació poc habitual però està enfocat per uns moments però de seguida torna a mimetitzar amb el comportament disruptiu que ha aconseguit que el relacionin directament amb ell.

7.- En N. està a Segon d’ESO. Li encanten les motos, vol ser enginyer mecànic i li agradaria saber física per millorar l’estabilitat i frenada de les motos. A classe passa desapercebut. Fa el que toca però sense pena ni glòria i als exàmens les seves notes són molt justes. No ha estudiat mai. Fins ara, a classe escolta una mica i se li enganxen els continguts. No fa cap esforç. Sovint no presenta les feines proposades o les presenta amb una qualitat molt baixa. Malgrat sap que podria treure millors resultats no ho intenta perquè no vol perdre l’anonimat.

8.- La C. està a Quart d’ESO. És d’alt rendiment però sempre mira a terra. Mai fa aportacions espontànies. Quan es requerida contesta correctament. Com que és políticament correcta sempre presenta els treballs amb màxima qualitat, la seva actitud a classe és molt bona i la resolució dels exàmens és més que satisfactori. No participa mai en les sessions prèvies al control. Intenta passar desapercebuda a classe.    

Aquí heu vist vuit situacions en les que infants i joves volen passar desapercebuts i que no calibren que no mostrar-se com son pot ser perjudicials per a ells. Si no deixen que els reconeguin no podran atendre les seves necessitats. Molts volen passar desapercebuts i mimetitzar amb la paret i ser invisibles. Per altres aquesta invisibilitat volguda els protegeix de ser un mico de fira que s’ha d’exposar a l’exterior.

Busquem que aquests infants i joves puguin mantenir l’equilibri entre el que són i el que poden expressar en el seu entorn sense perdre la seva essència. Quan són petits, alguns no poden posar paraules a certs fets, i la intuïció els fa actuar sense que puguin definir perquè. A partir d’aquí la repetició sempre és més fàcil.

Docents formats i sensibilitzats podrien buscar el moment en el que baixen la guàrdia i llegir entre línies però això no es sol donar . És per això que creiem que els centres educatius havent escoltat a les famílies haurien de crear el seu vincle per poder observar el nen real, no la imatge que projecta.

En castellà hi ha un refrany que diu "Donde fueres haz lo que vieres". Si a l'escola ningú parla... no es parla; si preguntar està mal vist... no es pregunta; si llegir o estudiar està mal vist... no em desmarco; i si no em veu ningú puc anar perdent la meva essència, o amagar-la i oblidar-me de ser jo mateix o no poder-me construir. Ser diferent no és una opció, és un despropòsit.