Com viurem el Carnaval? Un plan B (Docents)

 

A l’escola aprenem continguts cognitius, però també aprenem a preparar, viure i guardar les festes. Aquest aprenentatge és fantàstic perquè ens permet viure les festes des de llocs ben diferents en un cicle anual en els que els alumnes d’Infantil, Primària i Secundària viuran de nou els Carnavals a l’escola. Hem intentat alguna vegada veure-viure-ho amb els seus ulls?

Cada vegada, gràcies al treball sobre la diversitat tenim més integrat que tots som diferents i que cal oferir possibilitats perquè tothom pugui viure les festes. Des de fora potser sembla sempre igual però no és cert del tot. La vivència dels infants de 3 anys no té res a veure amb la del cicle inicial, mitjà o superior.

A més de les diferències pròpies de l’edat tenim les diferències individuals. Nosaltres treballem amb el col·lectiu d’altes capacitats, un col·lectiu molt divers. En tenim per a tots els gustos... per això el més pràctic sempre és preguntar i escoltar la resposta (cal que hi hagi un vincle que permeti una comunicació real que ens expliqui el que sent i li agradaria no el que creu que volem sentir).

Amb alguns d'aquests alumnes ja estem fent tutories personalitzades i podem aprofitar per parlar del tema. Vigileu perquè ja sabeu que alguns alumnes són políticament correctes i ens diuen el que creuen que volem sentir, no el que pensen de veritat.

Mentre alguns gaudeixen amb les disfresses, altres les pateixen i voldrien evitar-les perquè es senten ridículs. Mentre uns gaudiran preparant coreografies, representacions o danses, altres preferiran participar en l’organització o mimetitzar en la paret, o fins i tot no assistir a l'escola (crec que no els ho hauriem de permetre perquè necessiten un pla B i no quedar aillats).

No participar no és una opció. Cal trobar com poden participar tots. La festa ens necessita a tots per ser plena. Amés tenim molts anys per anar ajustant i trobar el nostre lloc.

Per això, partint de les tutories personalitzades podem veure quines són les seves necessitats i quines possibilitats pot oferir el centre educatiu i què hi trobem a la intersecció.

El “sempre s’ha fet així”, “tots fan el mateix” no són bones opcions. Si aquestes són les respostes podem començar a obrir, poc a poc, altres possibilitats.

Si el nostre alumne no es vol disfressar, no vol sortir a la rua, no vol fer l’actuació (podem canviar el no vol, per no pot), hauríem de pensar què li podem oferir. Pot col·laborar en fer l’esborrany del pregó, pot ajudar a connectar l’equip de música, pot preparar una proposta de música per ballar, pot col·laborar amb les mestres dels menuts o proposant maquillatges o disfresses, pot fer de fotoreporter o agafar dades per escriure un reportatge sobre el Carnaval a l’escola i l’institut... com veieu hi ha mil possibilitats. Cal que en puguem triar una activitat amb ell i després l’analitzarem i l’avaluarem per veure com ho deixem pel curs vinent.

Preparar la festa, viure-la i acabar-la (avaluar-la i deixar anotades les valoracions i suggeriments de millora perquè el curs vinent puguem tenir en compte el que hem fet i no tornem a partir de zero...)

Què us sembla? Ens posem en marxa? És possible...    

Temps de buscar escola (Pares)

Si els nostres fills estan a l’escola pública i fan Sisè ha arribat el moment de cercar institut pel curs vinent. També necessitaran cercar escola aquelles famílies que necessiten fer canvi de centre per començar Infantil o Batxillerat. Un tercer grup d’interessats poden ser els que canvien de municipi o necessiten fer un canvi de centre...

Quan hem de cercar un nou centre escolar cal que prioritzem quins són els elements que triarem com família. Elements com el tipus d’escola (pública, privada o concertada), el tipus d’ensenyament (lliure, cooperatiu, tradicional), la proximitat al domicili o del treball dels pares... cada família és un món.    

En el mes de febrer comencem a trobar les jornades de portes obertes als centres docents. És el moment de conèixer els centres, ens els ensenyen i expliquen. Observarem i escoltarem. Aquí farem un primer cribatge.

Després vindrà el moment de demanar visita per parlar amb les persones responsables (direcció o caps d’estudis) en privat. Parlar i preguntar com treballen el tema de les altes capacitats en el centre. Si contemplen la possibilitat de fer una adaptació curricular o fins i tot una compactació de cursos si és necessari.

Interesseu-vos pel seu projecte, pregunteu al personal que hi treballa i sobretot: parleu amb les famílies que hi han estat. Elles són el millor termòmetre de la salut del centre. Però no oblideu que haureu de filtrar la informació perquè cadascú explica la fira segons li va... 

I finalment amb tota la informació caldrà començar a prendre decisions. A partir d’aquí caldrà seguir els passos que marca la normativa per sol·licitar plaça en centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics. La normativa marca la documentació i els terminis. És molt important conèixer i seguir la normativa per sol·licitar plaça pel curs 2023-24.   

Ara és el moment! 

Preparem el Dia de la Pau (Docents)

El darrer dia del mes de gener es celebra el Dia de la No Violència i la Pau a les escoles. Es celebra tot recordant l’assassinat de Gandhi. Moltes escoles i instituts aprofiten aquesta diada per fer activitats al voltant de la Pau. Es poden fer activitats molt genèriques sobre la Pau, sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, sobre els Premis Nobel de la Pau, sobre la Pau en entorns més propers com la nostra població, el nostre barri, la nostra escola o institut o la nostra classe. La celebració pot implicar tot el matí o un parell d’hores o la tarda. El primer que hem de fer és definir qui seran els participants i què els podem proposar... 

Entre els alumnes d’altes capacitats en trobem amb talents diferenciats: els que els agrada investigar, els que els agrada dibuixar o crear escenaris, els que els agrada relacionar-se amb les persones, els que els agrada agafar el micròfon o explicar, els que prefereixen escriure però no llegir, els que poden preparar una coreografia o crear una cançó... Alguns els agrada mostrar-se i altres prefereixen restar en l’anonimat però fer la feina. Podríem pensar en ells i altres per proposar-los alguna activitat específica pel dia de la Pau i la No Violència? Cal posar-hi fil a l’agulla. Si no ho heu fet mai, comenceu per coses petites... aquí teniu algunes propostes.

- Decorar l’entrada amb fotografies de Premis Nobel de la Pau i posar en un altre lloc unes petites biografies o informacions perquè tothom pugui jugar a unir fotografies i textos.  Podem penjar la decoració el divendres 27 de gener i treure-la el divendres 3  de febrer.  Tots els grups podran veure l’exposició en el temps de tutoria i fer una activitat segons les seves edats. (ajuntar imatges i textos, explicar qui són, ampliar la informació...)

- Fer un gran Colom de la Pau per decorar alguna paret que pintarem entre tots amb pintura de dits. Cada classe anirà passant en fila i tots els alumnes pintaran un tros del colom o del signe de la Pau. També podem signar amb el nostre nom o fins i tot posar-hi desitjos de Pau.

- Podem fer una paret de maons en els que cada classe pot escriure tres coses que poden fer els infants per ser elements de Pau. 

- Buscar poemes de Pau i preparar-los, llegir-los a classe i comentar-los.

- Escriure petites escenes quotidianes en les que un personatge sigui un element de Pau i representar-les a classe.

- Qui vol la guerra...? escriure un text argumentatiu sobre el tema.

- Quan la guerra ja no és notícia... què passa? Escriure un text argumentatiu.

- Escoltar músiques de Pau: clàssiques i modernes (recerca justificada) o crear cançons de Pau.

- Podem fer llaços blancs, o un berenar especial per recollir fons per a causes pacífiques.

- Podem fer una recollida de material sanitari o escolar per a refugiats (connectar abans amb els interessats per saber què necessiten).

-        Podem redactar cartes per sol·licitar la finalització dels conflictes bèl·lics. 

Hi ha mil coses que podem fer des de l’escola o l’institut. En totes elles hi hauria d’haver un sentit i una mesura en la dedicació del temps a cada activitat. Els alumnes d’altes capacitats poden ajudar en les activitats extraordinàries. Seria bo preguntar-los i escoltar què proposen... potser en alguns casos la primera proposta hauria de ser la dels docents per arrencar i quan vegin que és possible i que els permeten pensar i fer s’aniran animant. No podem començar amb tot. Posem en marxa petits detalls i mica en mica...         

Repetim o enriquim a l'Educació Infantil o a Cicle Inicial? (Docents)

Pels infants d’Infantil i dels primers cursos de Primària aquests primers dies de classe són mortals. Recuperar les rutines són l’objectiu bàsic i alguns alumnes que presenten més dispersió s’emporten tots els esforços i omplen tot l’espai. Hi ha vegades que sembla que la classe ha d’anar a la seva velocitat i els nostres nens i nenes poden reaccionar de maneres molt diferents:

- N’hi ha que esperen estoicament. Aquests semblen transparents als ulls dels docents. Són políticament correctes i entenen que la mestra té ara una altra feina i s’esperen sense fer soroll. 

- N’hi ha d’altres que no poden suportar el temps d’espera i empipen tan com poden als companys, o fan sorollets, o fins i tot miren de passar desapercebuts però no ho aconsegueixen.

- Un tercer grup alterna entre els dos primers depenent de la relació amb el docent o amb la matèria, de les ganes de treballar del dia o de com s’hagi llevat...

Conèixer el que saben els nostres alumnes és una de les tasques (de vegades no fàcils) dels docents. No sempre ens ho volen explicar o de vegades no saben explicar el que saben... Per això és necessari que si tenim infants que intuïm o la família intueix que puguin ser d’altes capacitats prenguem la iniciativa i proposem activitats amb una mica més de nivell.

No es tracta de fer tasques de cursos més avançats sinó d’enriquir el que fem a classe. 

a.- Si estem treballant la roba d’hivern podem afegir-hi altres peces de roba que no treballem amb la classe (exclusives de llocs o de professions), o com s’escriuen o pintar algun disseny exclusiu per a algun personatge...

b.- Si estem treballant una lletra oferir la possibilitat d’escriure altres paraules que comencin en aquesta lletra o cercar al diccionari paraules d’ús comú amb aquesta inicial i veure com s’escriuen...

c.- si estem treballant la descripció proposar fer petites descripcions de diferents objectes mentre la classe en prepara una tots junts. Pensar com és millor començar la descripció: per la forma, pel material, pel color, per l’ús... preparar-se per jugar a les endevinalles donant tres o quatre característiques de cada objecte.

d.- donar la oportunitat d’ordenar cromos de diferents maneres. Els de futbol ofereixen infinites possibilitats: per números, per equips, per ordre alfabètic de cognom (potser deixant la pauta de l’alfabet), per posicions, per alçada, per pes, pel color de cabell o de la pell, per any d’inici, per data o lloc de naixement...  i comencem amb les necessàries combinacions (posicions i números)...

e.- podem proposar lectures un punt més elaborades sense anar-les a buscar a les classes dels grans sinó a la biblioteca de l’escola o trobar-les directament a la classe.

f.- podem proposar fer seriacions de dos o més categories (color i forma) amb una base o que escullin la forma.

Haurem de valorar si és pertinent que faci aquestes tasques sol o sola, o si els hem d’oferir a altres infants que també les puguin aprofitar. A l’escola hem de treballar l’equitat, donant a cada infant el que necessita. Si des de petits integren que a classe es fan tasques multinivell però tots són iguals en dignitat tindrem molt de guanyat. És important que no assumeixin que a l’escola hi anem a esperar que tots arribin i per tant estarem llargs temps sense fer res. Aquesta mai és una bona opció.

Tots poden gaudir amb les activitats programades en diferents nivells i pot quedar normalitzat per a algunes o moltes activitats d’aula.

                                                                  

Sant Tornem-hi i els propòsits per l’any nou

Avui tornem a començar. Tornem a les rutines després de les vacances més especials de l’any: les de Nadal. En elles les emocions estàn a flor de pell, tan en l’aspecte positiu com en el negatiu i per a molts infants , joves i adults són ben difícils de gestionar. Però ara cal mirar endavant i comencem el segon trimestre del curs que ens portarà fins Setmana Santa. Aquest any seràn tres mesos complets, gener febrer i març, en els que podrem fer bona feina.

És moment de fer propòsits i aquest any he trobat l’escrit d’una mestra, psicopedagoga i divulgadora educativa que és mare de dos adolescents, Sonia López i m’ha agradat. No fa referència específica a les altes capacitats però si ho tinguéssim com a base crec que ho podríem signar molts. Per això us reprodueixo el seu text:

“L'experiència com a mare i docent m'ha ensenyat que els objectius més importants que hauríem de marcar-nos en l'educació haurien de ser:

- Que siguin nens i joves lliures i amb autonomia. Amb un pensament crític que els permeti pensar i decidir sense sentir-se condicionats pel que puguin pensar o opinar els altres.

- Que aprenguin a ser amos de les seves vides, que lluitin per cadascun dels seus somnis i no els deixin en mans de la sort o del destí. Que estiguin disposats a esforçar-se tot el que faci falta sense posar excuses, sent conscients que a vegades la vida serà injusta. Que aprenguin a demanar ajuda sense vergonya.

- Que sàpiguen estimar als altres encara que siguin molt diferents a ells. A mostrar-se respectuosos davant la diferència d'edat, gènere, religió i ideologia. Sense jutjar el camí que decideixen triar els altres i mostrant interès per conèixer maneres de viure i pensar diferents a les seves.

- Que trobin aquelles coses que els omplin la vida d'il·lusió a través de la música, la ciència, la literatura o l'esport. Que no es cansin mai d'aprendre, d'investigar, de preguntar els dubtes, de millorar una mica diàriament. De conèixer a gent nova o viatjar descobrint llocs meravellosos.

- Que aprenguin que els conflictes mai han de solucionar-se alçant la veu o amb violència. Que cal defensar les idees amb arguments i no amb males pràctiques. Sabent reconèixer els propis errors i demanant perdó les vegades que siguin necessàries.

- Que siguin agraïts, que siguin capaços de valorar totes les coses bones que ja tenen en la seva vida i aprenguin a dir gràcies i t’estimo. Que ajudin de manera desinteressada a totes les persones que ho necessitin al seu voltant.

En aquest 2023 el meu desig és que els pares i mares es converteixin en el millor exemple que els nens o joves puguin tenir.”

Crec que no cal afegir res més. 

Els millors desitjos pel 2023 que comença. 

Que fem, entre tots, un molt bon 2023!

Dia dels Drets de l’Infant (Pares i Docents)

Que els nostres infants i joves d’altes capacitats tenen opinió des del minut zero és una realitat. Tenen una opinió que argumenten i podríem parlar amb ells com si fossin molt més grans del que són, cosa que els allunya novament dels seus suposats “iguals”.

Ahir es va celebrar l’aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants. En moltes escoles la setmana passada es van fer activitats al voltant d’aquests tema. I molts d’ells fan la seva lectura... la seva lectura particular.

“Quina barra! S’omplen la boca d’escoltar els infants, de cobrir les seves necessitats, però a nosaltres qui ens escolta... escoltar, entendre... normalment no ens escolten però si alguna vegada ho intenten no ens entenen perquè no descodifiquen bé. No ens entenen. No saben llegir el que els diem i el que ens passa. I si els diem A, ens contesten B, pensant que som com els altres... sense ni imaginar com som en realitat.”

Quan escoltes això dit des de dins, des del fons, se’t trenca el cor. Sobretot perquè coincideix amb el que els adults que l’estimem veiem cada dia.

Tan de bo els Drets fossin respectats sempre i amb tothom. Els nostres infants i joves necessiten ser coneguts i acceptats com són. Falta molta sensibilització i coneixement. Cada dia som molts els que fem passos en aquesta direcció. Aquest cap de setmana he pogut assistir al I Congrés d’Altes Capacitats a Pinto (Madrid). Una gran sala plena de pares i professionals que volen ser presents, visibilitzar, conèixer, atendre els infants i joves d’altes capacitats. Més de 400 persones en directe (pares i professionals) i més de 150 persones en streaming (moltes de Sudamèrica). En parlaré en el següent post però avui el comentari personal d’un noi m’ha canviat els plans... 

    

Bons regals (Pares)

Durant tot l’any tenim moltes ocasions per fer obsequis: els aniversaris, els sants, l’aconseguiment de fites importants o simplement perquè és avui i ens ve de gust.

Al mes d’octubre en P. va acabar el Kumon i els seus pares li van fer un regal especial. Em va semblar fantàstic i avui és el punt de partida del nostre text i de la nostra reflexió. No és fàcil saber què regalar a un infant d’altes capacitats. Ho tenim més fàcil quan algú té un interès molt marcat, i aquest és el cas. En P. vol ser paleontòleg des de fa molts anys. Ara ja fa Sisè, però des de Segon de Primària totes les seves exposicions orals a l’escola han seguit un fil conductor (que alguns dels seus mestres com tenen una visió parcial no han reconegut). A 3r “els dinosaures”, a 4t “la formació de la Terra”, a 5è “els sinàpsids” i a 6è dubtava entre “la figura del paleontòleg” i “l’evolució humana”...

Però tornem al regal. Una caixa amb dos dinoglobus, galetes dinosaurio, dinocereals, minifuets, pets de monja, catànies, fruita deshidratada i un sobre amb un viatge a Londres de dos dies per anar a veure el Museu d’Història Natural amb el pare (la mare i l’altre germà es queden a casa, ell ja va tenir el seu regal a final de temporada quan va guanyar la lliga amb el seu equip de futbol). Què en penseu? Ell ja estava encantat amb les cosetes... però l’experiència el va deixar més que parat. El Museu d’Història Natural de Londres és el somni de qualsevol que visqui la paleontologia com una possibilitat de futur. Els seus ulls i el seu somriure ho deien tot!

De vegades, no cal anar tant lluny; però regalar experiències és sempre un encert. Els nostres infants tenen tot el que necessiten i més. De vegades és fàcil trobar possibilitats: museus, visites guiades, passejades a cavall, sortides amb kayac, rutes de muntanya, estades en cases rurals o als arbres,... o encara més econòmic rutes en bicicleta, a peu, pícnics... 

Alguns ja han començat a fer la Carta als Reis: telescopis, microscopis, jocs de ciències; llibres, llibres i més llibres (subscripcions a revistes; guies de rastres d’animals, de papallones, de minerals, de plantes; llibres de mitologia; atles; llibres en altres llengües...), elements per endreçar o decorar; pintures, papers, llibretes de dibuix, cavallet, llapis de colors o retoladors, materials per fer manualitats; disfresses, robes i màscares; cartes o jocs de taula; roba o material esportiu... 

En celebracions especials hauríem de poder combinar el que necessiten (jerseis i mitjons, un paraigües, un diari, una agenda, uns llençols, una bossa d’esport, un barnús...) i el que desitgen (practicar les seves aficions o descobrir-ne de noves). Podem reforçar els lligams amb un detall sentimental o un record d’experiències passades junts (una fotografia, una pedra del riu, un potet amb sorra de la platja...) o experiències futures (un berenar de xocolata desfeta, un pa amb tomàquet, una pel·lícula al cinema, una peça de teatre o un concert, un passeig per la platja a l’hivern...).

El millor dels regals és l’emoció de pensar alguna cosa per algú i poder-li oferir i sobretot l’expressió de qui ho rep. Proposem-los que pensin en els altres en ocasions especials. No ho centrem en el valor econòmic. Siguem creatius. Donem la possibilitat.

Espero que aquestes reflexions us hagin estat profitoses i us hagin obert a noves possibilitats de regals. Però no oblideu que el millor regal és un somriure, la vostra presència i viure temps en família.