La Por i les altes capacitats en Halloween (Docents i Pares)

S’acosta Halloween i amb la globalització les tradicions anglosaxones han entrat amb força a casa nostra. Van començar com apunt cultural de la classe d’anglès i mica en mica es van anar expandint i ara trobem carabasses, ratpenats, esquelets i teranyines a llocs tan poc usuals com les perruqueries o els forns de pa.

Alguns infants i joves no gaudeixen amb les històries de por. Alguns infants i joves d’alta sensibilitat els afecten negativament les històries de por. Hi ha infants d’altes capacitats amb alta sensibilitat imaginativa i alguns els costa separar la realitat de la imaginació. Poden tenir malsons o incrementar pors ja existents a la foscor, a estar sols...

La teoria la saben però quan entren en la situació “de por” no en saben sortir. 

El primer que hem de tenir en compte és que l’element detonant no és el mateix per a tothom. N’hi ha que em molt poc en tenen prou perquè relacionen situacions, o recorden situacions viscudes o imaginades amb anterioritat.

Encara ens queden dues setmanes i podem preparar el terreny. Sempre la primera opció és crear un ambient que afavoreixi que quan preguntem ens donin una resposta real i no una resposta per quedar bé. Parlem de vincle. La segona és trobar el moment i el lloc per preguntar i escoltar la resposta. A partir d’aquí ens podem posar en marxa.

Sempre comentem la gran diversitat entre infants i joves d'altes capacitats. Podem trobar des de qui gaudeix amb la festa, sobretot de les disfresses més gore fins a qui pateix enormement la festa, passant pels qui no els fa ni fred ni calor... per això la pregunta és essencial per poder personalitzar.

Pels qui no els agrada us suggereixo tractar el tema com un fet cultural i treure tota la part emocional. Veure’l de manera objectiva i treballar el fons i la forma, però sempre des de la distancia. Si a l’escola hi ha la tradició de disfressar-se, ell o ella pot fer de reporter i recollir dades per després poder-ho treballar a classe. No es tracta de que no hi participi sinó de que pugui participar-hi des de un lloc en que es senti còmode. Aquesta reflexió no és només pels alumnes d’altes capacitats perquè altres alumnes també poden gaudir d’aquests beneficis.

Us presento algunes activitats que podem proposar a tota la classe, treballar-les des dels racons o els àmbits, o proposar a un petit grup com a plan B quan a classe repetim continguts que ells ja saben.

Activitats de llengua: Vocabulari específic de les tradicions català-castellà-anglès. Dites, expressions i refranys populars. Endevinalles populars i de nova creació. Redaccions: contes d’infants que superen les seves pors o no, contes desmitificant els personatges “de por”, descripció de personatges o d’ambients a partir d’imatges o de la imaginació...

Activitats de matemàtiques: sudokus amb imatges del temps, estadístiques de les disfresses (representacions gràfiques) o de les botigues del barri decorades... creació de problemes amb base Tots Sants - Halloween.

Activitats de plàstica: Disfressar moniatos o castanyes, també podem en caixes de sabates crear els seus escenaris. Proposar ambientació d’espais comuns de l’escola. Els colors de la tardor. Crear joies, disfresses, barrets, màscares o maquillatges amb dibuixos. Crear personatges de còmics...

Activitats de medi: cercar informació sobre tradicions d’aquestes dates i llocs de procedència. Per què apareix la globalització, quins pros i contres té. Estudi dels animals: aranyes i ratpenats. Estudi dels fruits de tardor.

Com a tema transversal podem introduir el tema de la mort sovint poc present a l’escola. 

Les festes donen molt de joc. Pels alumnes d’altes capacitats poden ser un moment d’ampliació i mai haurien de ser un temps d’una sobrecàrrega de feina (si en posem més n’haurem de treure). A les escoles de Primària amb les que faig seguiment d’algun alumne hi he enviat un petit dossier de Halloween per treballar de manera individual a casa, un petit divertimento, i un dossier sobre els fruits secs que podem adaptar a les diferents edats. Si en voleu un exemplar el podeu demanar a atencioaltescapacitats@gmail.com (material en català).

Hi ha certa controversia sobre la necessitat de cuidar les pròpies tradicions (la Castanyada), l'entrada de les tradicions estrangeres (Halloeween), la fusió de totes dues en el Castaween... La imatge és pel grup dels qui no voldrien deixar entrar el que canvia la pròpia tradició. és una opció però cadascu ha de trobar la seva. 

Tutoria personalitzada

Tots els infants són iguals en dignitat i tots requereixen que a les escoles es coneguin i s’atenguin les seves necessitats tot acompanyant-los en el procés d’arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Quan partim de zero la paraula és igualtat. Que tots puguin rebre atenció. Un cop això ja és en marxa a paraula és equitat. Que cadascú rebi segons les seves necessitats. A taula ho entenem perfectament. Amb infants nascuts el mateix any posar la mateixa quantitat de menjar deixarà a alguns saciats, però per a altres pot ser massa o massa poc. Un altre exemple clar és el calçat. Posar sabates del mateix número a tota la classe farà que uns quants es sentin ben calçats però n’hi haurà d’altres a qui les sabates els aniran: grans, molt grans, petites o molt petites. En cap d’aquests quatre casos no podran caminar bé, ni córrer; ni tan sols posar-les posades tot el dia...

Donar a cadascú el que necessita és el més adequat però no el més senzill. Per saber què necessiten els hem de conèixer. I arribem a una de les carències més grans de l’escola i del món modern. Tot i que tots els dies tenen vint-i-quatre hores, molts ens queixem de no tenir temps. La distribució del temps, les coses imposades dins d’aquests temps fa que molts adults tinguin la sensació, ben fonamentada en experiències prèvies, de no arribar abans de començar.

Les relacions humanes requereixen temps, crear complicitats, viure coses junts... És molt important que els adults puguem crear aquests temps. L’agendem perquè si no, no el tindrem. Aquests és el primer pas. Hem de començar per coses possibles encara que semblin poques. Una estona quinzenal, deu minuts o un quart d’hora, pot ser un bon inici de tutoria personalitzada. Haurem d’optimitzar el temps. Però el fet de que el posem en agenda implica per l’alumne que es sent acollit i atès perquè sap que estar en aquesta agenda és ser conegut i reconegut, i té la possibilitat d’eixamplar el seu espai si hi ha una urgència.(quan passa això sol baixar la tensió i no sol ser necessari, amb la possibilitat és suficient).

Definir temps i espai, on i quan. Haurem d’informar de les regles del joc (si les proposarem nosaltres, si les treballarem plegats, si pot presentar una proposta...).  Hem de ser molt disciplinats amb l’hora d’inici i de tancament. Solc proposar posar una alarma quan faltin dos minuts per poder fer el tancament de la sessió.  

Per poder donar a cadascú el que necessita els haurem de conèixer però això ens portarà molt de temps i potser podem començar amb uns bàsics que van bé a molts infants i joves però que haurem d’anar ajustant. Ja som a l’octubre i portem un mes de curs (un munt d’hores). Necessitem informació precisa però de vegades alguns no la donaran si no hi ha confiança... amb aquests, anem més a cegues perquè necessiten temps. 

El més senzill és proposar-los la possibilitat de fer una activitat individual mentre tornem a repetir continguts que ell ja ha assolit amb els seus companys de classe. A ells i a altres infants que estan en situacions semblants (3 ó 4). La possibilitat d’avançar deures que hem escrit a la pissarra o la creació d’exercicis d’aplicació del que estem fent (crear problemes matemàtics o exercicis de llengua... a la seva llibreta o a la llibreta complementària on solen anotar les preguntes que els sorgeixen durant l’exposició). Hauran de ser discrets amb aquesta feina. Cal haver-ho parlat amb ells i amb la classe. Demanar autorització visual. Ells saben en quin moment comença la repetició (en alguns casos és ja en la primera explicació però aquesta l’hauran d’aguantar comprovant que no s’hagin saltat cap pas, en la segona explicació ja poden començar si els mestre els autoritza). És la mostra de que cadascú rep el que necessita. Aquestes feines necessitaran una supervisió, no cal que sigui diària però sí real.

Les seves necessitats estan en l’àmbit cognitiu, social i personal. La part cognitiva és relativament fàcil a l‘escola. Hem de tenir en compte que no es tracta de proposar-los tasques de cursos superiors ni d’afegir tasques a les pròpies del curs. Cal posar tasques “enlloc de”. Sempre comencem per les tasques del curs com a referència i a partir d’aquí pensem, o els fem pensar amb ells (segons els infants i joves) en tasques d’ampliació o aprofundiment partint dels continguts o procediment del curs. En el mateix àmbit que els permeti conèixer més (més vocabulari, més elaborat) o aprofundir en els continguts (més aplicacions, altres continguts que no es poden donar a classe del mateix tema, relacions entre continguts,...).

Si necessiteu mostres podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. Som creadors de continguts d’intervenció educativa en altes capacitats. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com 

Totes aquestes coses són infinitament més difícils d’explicar que de fer però cal que els adults siguem molt disciplinats. Qualsevol canvi en positiu per petit que sigui ens acosta a l’atenció de la diversitat (també a l’alta). Els alumnes d’altes capacitats ens necessiten.

 

Identificació de les altes capacitats (Pares i Docents)

 

Diuen els experts que en el nostre país tenim un nombre molt baix d’infants i joves identificats d’altes capacitats. Tots sabem que seria necessari que poguéssim identificar-los a Infantil o als primers cursos de Primària. D’aquesta manera tenim tota una colla d’anys per treballar amb ells i perquè puguin desplegar les seves capacitats. Seria ideal que en arribar a la Secundària fossin capaços de la disciplina que requereix l’excel·lència acadèmica i no estar centrats únicament en l’entorn del que els agrada sinó del que poden arribar a desenvolupar mostrant una certa excel·lència acadèmica que s’ha de concretar en el Batxillerat possibilitant unes notes que els permetin arribar als estudis superiors que desitgin i a les beques, als equips d’investigació o oportunitats acadèmiques que desitgin (fer dos graus alhora, potser en menys anys...).

Quan fem identificacions a l’ESO, o fins i tot al Batxillerat, som conscients que aquests nois i noies han estat desatesos i de ben segur han patit aquesta desatenció mostrant-se passius; amagats i mimetitzant amb la paret, mostrant-se políticament correctes i adaptats al sistema; o amb comportaments disruptius per la manca d’adequació. De la mateixa manera que no hi ha una única manera de ser d’altes capacitats, no hi ha una única manera de respondre a la desatenció. Però sabem que totes elles no deixen només petjada, moltes deixen cicatriu.

La primera cosa que hauríem de fer és educar la mirada de la societat: pares i docents. Oferirem la possibilitat de ser identificats a aquells infants que ja tenen una configuració diferent i que els possibilitarà ser atesos com necessiten.

No es tracta de que ara tots els alumnes siguin d’altes capacitats. Es tracta de trobar els que sí ho són i que puguin ser ben atesos perquè, encara que alguns no en siguin conscients o no en puguin posar paraules, tenen necessitats específiques, són diferents.

Les seves necessitats apareixen per unes característiques específiques en aquests col·lectiu que podem reconèixer fàcilment abans de que les amaguin per quedar normalitzats en el grup. El primer nen que vaig conèixer feia P4 i ja va actuar perquè la seva vida no entrés a l’escola perquè veia que la reacció dels companys a les seves aportacions no sempre eren positives. En el “Bon dia” dels dilluns va deixar de dir que havia anat al Palau de la Música o al Cosmocaixa per dir que havia anat al parc i al sorral que era molt més ben rebut pels companys, però no era real. Si s’amaguen als 4 anys, no m’extranya que a final de Primària o a l’ESO no els veiem, sobretot a les nenes. S’han convertit en els reis i les reines del camuflatge. 

Hi ha un llarg camí per recórrer. La identificació és necessària, imprescindible. A mi m’agrada fer la predetecció a INF 5 anys i a Tercer de Primària. M’agradaria que es pogués fer en tots els centres. No es tracta de treballar només amb els que ja presenten excel·lència acadèmica sinó amb tots aquells que la poden presentar.

La predetecció és senzilla. Potser emplenar uns qüestionaris per part dels pares (que són els qui tenen més informació) i una xerrada amb els tutors sobre la classe per confirmar la informació familiar i complementar-la. Alguns passen també qüestionaris als mestres, jo crec que és molt més pràctic arribar al que han vist potser sense saber-ho a través d’una xerrada informal no a través de mil creuetes en mil papers.

Amb ells i elles, els infants, cal treballar la part cognitiva però també l’emocional i social. No són compartiments estancs sinó que estan ben relacionats. A més trobem infants amb molt bones capacitats en totes les àrees i altres amb talents simples o complexes. Tots requereixen les seves adaptacions per estar el millor possible i poder-se desenvolupar com a persones per arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Generalment els infants arriben a la identificació a partir dels pares, molt pocs a partir dels mestres. Potser si féssim una predetecció a tota la població seria més fàcil que en el cribatge els anéssim trobant i treballant amb ells des de la normalitat. No són personatges de fira. Són infants i han de ser tractats com a tals però si tenen altes capacitats cal treballar també la seva intensitat, hipersensibilitat, curiositat, rigidesa... perquè aconsegueixin l’equilibri personal que mereixen.

Partint de la predetecció proposarem a aquells que ho requereixin la identificació. Les proves objectives que ens faran concretar que tenen, o no, altes capacitats i que justificaran les intervencions educatives adequades.

A mi , qui em sorprèn? (Docents)

 

És molt freqüent que als alumnes d’altes capacitats se’ls encomanin feines que tenen com a receptors els seus companys.

El més senzill és demanar-los que ajudin als companys un cop ells han acabat la feina. A alguns els agrada molt ajudar, sobretot a aquell que ho necessita, altres no tenen paciència ni ganes... per a tots no hauria de ser la seva feina habitual. Sempre els haurem de preguntar si volen. Un altre dia parlarem de les possibilitats, sovint pernicioses de que facin de “vicemestres”.

Altres propostes més creatives poden anar des de powers points de resum dels temes acabats fins a píndoles d’ampliació passant per kahoots dels llibres de lectura llegits a classe.

Ho solen fer de bon grat, sobretot si és enlloc de feines més repetitives i poc engrescadores o poc creatives.  Mai hauria de ser “a més a més de” sinó “enlloc de”.

És un repte fer feines extres quan tenen un plus de concreció, d’abstracció, de síntesi... recordem que no venen amb els procediments incorporats. Caldrà donar pautes, indicacions i revisar-ho abans de presentar-ho a classe.

Ho poden fer amb el seu nom o de manera anònima. Aquests tema també és molt interessant i cal parlar-ho amb ell/a. El docent valorarà com ho ha de fer. Hi ha vegades que no el volem destacar més del que ja destaca. Altres vegades necessiten el reconeixement general. Sempre hem de posar la lupa sobre l’alumne per veure realment què necessita.

De vegades, ells són els encarregats de sorprendre als seus companys però... qui els sorprèn a ells?

Ells també necessiten ser sorpresos i com ho podem fer? Podem donar-los la possibilitat de participar en activitats que fem a l’escola amb alumnes d’altres grups. De vegades venen especialistes a fer conferències sobre temes específics i hi poden participar d’oients, o tenint un temps per parlar amb ells després de la sessió. Poden participar en alguna sessió amb els docents de preparació d’activitats per altres grups o per festes escolars: fer el guió-presentació del festival de Nadal, o el pregó de Carnaval, o del Dia de la Pau, o el guió de la presentació dels Premis de Sant Jordi... Dissenyar els premis, o els decorats de representacions teatrals o decoracions d’espais comuns... és important ser creatius i connectar amb els seus interessos perquè els sigui realment interessant. Parlem d’aconseguir un temps d’aire pur que els permeti continuar amb les tasques escolars en les que encara no ha estat possible adequar a les seves necessitats.

Ells també necessiten ser sorpresos. A molts els agrada ser necessaris però també que estiguin per ells, que els tinguin en compte. Molts agraeixen un simple somriure o una picada d’ullet. Podem pensar-hi una estona, pensar en ells i començar amb alguna cosa petita. Preguntar-los hi què els agradaria fer. Partim del vincle i de l’observació per fer una atenció personalitzada. Ara és el moment. Pensem en obert i actuem.

Activitats extraescolars (Famílies)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies. Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Hi ha infants que trien ells les extraescolars, en altres cases n’hi ha de no negociables, en altres es demana la responsabilitat de que si inicia una activitat acabi com a mínim el trimestre abans de canviar-la... Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult tot escoltant l’infant o el jove. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables. Per això jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...)

- si entrem en el tema dels esports, la casuística és molt extensa. Alguns fan esports d’equip (futbol, handbol, hockei...) i l’experiència ens diu que molts són porters. És una manera especial de fer esport d’equip. Els porters són un grup a part, tant en l’entrenament com en el joc. Altres fan esports més individuals: tennis, patinatge, atletisme, bicicleta de muntanya, gimnàstica artística, ciclisme... que poden tenir una vessant d’equip però que són fonamentalment individuals. N’hi ha d’altres que prefereixen funcionar per lliure, sobretot si són més grans i surten a córrer o amb bicicleta amb la família o amb els amics de manera regular, juguen a paddle, fan escalada... però d’una manera no regulada. Ja veieu que n’hi ha per tots els gustos.

- Per uns pocs és entrenar molt dur en esports de competició a nivell quasi professional, sigui en esports més coneguts o minoritaris. Això suposa moltes hores abans de l'escola, al migdia o a la tarda. Hi ha nedadors que comencen a les sis del matí a la piscina cada dia. Hi ha futbolistes que entrenen cada dia de dilluns a divendres a la tarda combinant la part més física i la més específica de l'esport. 

- Per alguns extraescolars és sinònim d’art o de comunicació: pintura, escultura, disseny, manualitats, cuina, teatre, escriptura, creació literària... novament dels més estructurats als més autodidactes.

- Per altres és sinònim de música i quan és de manera reglada a través del Conservatori es converteix en un estudi sovint més dur que la pròpia escola. Per altres és només aprendre a tocar cançons sense entrar en el món abstracte i repetitiu del solfeig i de la teoria...

- N’hi ha que es decanten per la robòtica o la informàtica de programació en centres especialitzats o on line. Alguns arriben fins el 3D o la programació de videojocs...

Moltes extraescolars representen pels infants la llibertat, l’entrada en el món dels seus interessos que no passa a l’escola. Representa la intensitat que l’escola no li aporta.

També podrem parlar d’activitats específiques d’altes capacitats. En trobem a diferents ciutats: a Barcelona el Programa Atlàntida d’Atenció a les Altes Capacitats o al Centre Keppler; a Sevilla el Centro Cadis, a la ciutat de Cádiz el Talentum... Alguns d’ells són de cap de setmana i treballen els coneixements al alta, activitats d’intel·ligència emocional pels infants i joves; i activitats d’Escola de Pares per a les famílies.

El tema de les extraescolars dona molt de joc....

Repassem! Hi ha un Pla B? (docents)

Hi ha alumnes d’altes capacitats que quan comença el curs ja tenen tots o molts dels coneixements que veuran els propers deu mesos. Per tant des del primer dia viuen en una repetició constant.

Si els alumnes són políticament correctes i no demandants, potser no diran res i intentaran treballar el millor possible. Alguns, fins i tot, amagaran el que saben. Però això no vol dir que a l’escola es cobreixin les seves necessitats. 

Molts amb mentalitat positiva diuen que ara estan repassant però aviat entraran en matèria i ja no  se’ls farà tan pesat. Seguim en la línia d’amagar-se i esperar temps millors que si no som capaços de moure peça mai arribaran...

Un dels nois de 3r d’ESO coincidia amb un de Cinquè, i em deien que no podien entendre per què molts professors feien preguntes o indicaven treballs per fer dels quals ja en sabien la resposta. Ells creuen que havien d’anar més enllà i donar resposta a preguntes de les quals no en sabessin la resposta perquè si no és així, quina gràcia té? En un estadi inicial en el qual comencem a conèixer la realitat i posar nom a les coses és normal, però desprès cal un canvi.

Un altre noi, parlant del treball de recerca de Batxillerat, em deia que volia treballar sobre alguna cosa realment interessant i que millorés la vida de la gent. Quan les coses que treballem a l’escola tenen un efecte sobre la realitat cobren un sentit.  

Per a molts d’ells, grans i petits, la seva realitat escolar és com el dia de la Marmota. No avancen, només repeteixen. O bé el ritme és lent (a pàgina i mitja per hora, aprox), o arrenquem i parem sense arribar a una bona velocitat de treball. Però... podem canviar això a l’escola?

El primer que hem de fer com a docents és observar i escoltar. Ens serveix per a tots, però si tenim alumnes identificats és imprescindible. Amb això, el que fem és crear vincle amb l’alumne. Que noti que el volem escoltar, volem saber com està i què necessita. No sabem si li podrem donar, però necessitem saber quines són les seves necessitats. Molt sovint ens trobem amb infants i joves a qui mai ningú ha fet aquestes preguntes i no saben respondre. O com que volen complaure a l’adult pensen què és el que vol escoltar. O com va dir una nena: “si la meva mestra ha estudiat per ensenyar i a més m’estima, com li he de dir què necessito... ella em donarà el més convenient”. Podria tenir tota la raó, però de vegades la mestra no està al cas, o no coneix les seves necessitats, o no sap que les pot atendre i li dona “cafè per a tots”.

Hi ha mestres i docents que, vull pensar que sense voler, guien als seus alumnes en una direcció concreta. D’altres donen estratègies i permeten que vagin fent.

Treballar el pensament convergent i divergent no són excloents, al contrari els hem de treballar tots dos. Sabem que quan aixequem el vol a partir del que coneixem, podem aconseguir maneres diferents de treballar, sobretot més creatives.

En les situacions d’aprenentatge  és on es poden oferir diverses possibilitats i no quedar-nos, només, amb les activitats repetitives. Necessitem activitats que els impulsin, que representin reptes... En un proper post veurem algunes possibilitats.

Presentació del Programa Atlàntida

El curs 2014-2015 es va posar en marxa el Programa Atlàntida. Vam fer cinc edicions completes però va arribar la pandèmia i ens vam haver d’aturar. Al llarg de tot aquests temps el Programa ha anat canviant. El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar específica pels alumnes d’altes capacitats identificats o no, i per les seves famílies. En la versió del 2022-2023 el Programa s’ha convertit en un possibilitador d’activitats que aprofita la presencialitat i també la tecnologia oferint activitats on line per atendre les seves necessitats.

Aquest dissabte 17 de setembre fem la Presentació del Programa Atlàntida a les 11.30h al centre de Barcelona, a la seu de PANGEA The Travel Store a la Rambla Catalunya número 23. És una activitat oberta i gratuïta. Cal que confirmeu assistència per a una bona organització.   

Presentarem les activitats previstes per aquest primer trimestre del curs. Treballem en tres grups d’edat. Un primer grup d’infants d’Infantil i Cicle Inicial de Primària (fins a 2n de Primària), un segon grup amb els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior (de 3r a 6è de Primària) i un tercer grup amb els alumnes de Secundària. En paral·lel també treballem amb els Pares i les Mares. Hi ha activitats en les que estaran sols cada grup, o compartirem espais, o treballarem barrejant edats i agrupant-los per interessos. Sempre depèn de l’activitat.

Als infants i joves, els proposem activitats en les que podem treballar habilitats socials, intel·ligència emocional i també coneixements a l’alta que no corresponen a la seva edat. El fet de posar-los en contacte amb altres nens i nenes o joves de la seva edat amb maneres de funcionar potser molt diferents és molt bo per a ells. Alguns ens diuen que en les nostres activitats no han de mesurar el vocabulari ni la velocitat de la seva parla, com a l’escola; o que troben que els altres tenen interessos comuns o interessants. 

També és molt interessant que les famílies es trobin amb altres famílies que viuen situacions semblants. Sobretot, el fet de que pares i fills vegin que no estan sols, que hi ha altres persones que viuen el que ells estan vivint perquè sovint no tenen altres persones com ells en el seu entorn més proper. Alguns viuen amb tristesa i preocupació la intensitat dels fills, els seus problemes escolars o d’adaptació, les seves rigideses, hipersensibilitat o tot alhora. Altres estan francament preocupats pel futur perquè veuen que els seus fills seguiran patint quan creixin la incomprensió de part de la societat. Trobar-se amb persones que parlen el mateix llenguatge i amb la mateixa velocitat és reconfortant. També ho és parlar amb professionals especialitzats que permeten identificar, relativitzar, contextualitzar, centrar situacions abans de que es converteixin en problemes tan a casa com als centres docents.

Són activitats independents però la continuïtat en la franja d’edat sempre és positiva.

Són activitats per a tota la família, també hi poden participar germans que no tinguin altes capacitats.

Hi ha activitats que permeten un grup més gran i d’altres en les quals el nombre és molt reduït (Signatus, l’activitat dels llops, només permet grups de 20 persones). Per això en ocasions anteriors vam arribar a repetir-la quatre vegades.

El Programa Atlàntida és obert i viu. L’objectiu és donar atenció als infants d’altes capacitats i les seves famílies. En aquests primer trimestre hi ha previstes activitats a Barcelona, a Gualba, a Argentona i a Tarragona. La població que participa en aquestes activitats pertany a tot el territori català. La llengua de comunicació és el català.

En paral·lel anirem informant d’activitats interessants com activitats de la Setmana de la Mobilitat, Fires de Consum responsable, Setmana de l’Energia, la Setmana de la Ciència, la Setmana del Cervell, la 48H Open House... i tantes activitats que es celebren arreu del territori... en aquests moment la informació és molt important perquè pugueu triar el que voleu fer amb els nostres fills.

Com ja vàrem comentar en un post anterior les activitats del Programa Atlàntida al ser específiques per alumnes d’altes capacitats poden entrar en la beca que proposa el Ministerio de Educación. Si esteu interessats, parlem-ne. Cal identificació. El termini s’acaba el 30 de setembre.

Ara la pilota està a la vostra teulada. Si voleu més informació, podeu venir el dissabte 17 a la presentació o sol·licitar-la per correu electrònic. De vegades les nostres agendes són força complexes i és difícil poder-nos trobar. A nosaltres ens agrada molt el contacte presencial i per això us esperem dissabte 17 de setembre a les 11.30h a la Rambla Catalunya 23 a la Pangea The Travel Store, una gran agència de viatges que ens cedeix els seus locals per fer aquesta presentació.  

Podeu confirmar la vostra assistència o sol·licitar informació al 646486159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com