Molts educadors que no són conscients de les
dificultats que pot suposar una hipersensibilitat sensorial. Un dels autors que
més ha treballat la hipersensibilitat tema va ser Davrovski que la presenta la
sobrexcitabilitat en cinc àrees diferents: sensorial, motora, imaginativa,
cognitiva i emocional. Són característiques que presenten moltes persones amb
altes capacitats, amb major o menor grau, però no exclusivament. Podem tenir
persones amb hipersensibilitat que no tinguin altes capacitats.
Posarem alguns exemples, hi ha persones que no els presenten
tots o ho presenten en graus més o menys suportables. Hem de ser sensibles a la
seva dificultat i no col·locar-la a la banda dels capricis, encara que ens ho
sembli, sinó a la banda de les necessitats.
Hipersensibilitat visual: És un dels canals més
importants de captació d’informació. A molts els molesten els llums potents,
els flaixos. Alguns són els primers a portar olleres de sol al pati. Passar de
llum a foscor o a l’inrevés els pot deixar uns moments fora de joc.
Hipersensibilitat auditiva: Qualsevol soroll, per petit
que sigui però constant, els molesta molt (el brunzit d’un fluorescent que
s’està acabant, el soroll del projector de l’aula...). Però no és la nostra
molèstia que podem enfocar en un altre lloc o obviar aquest soroll molest. Molts
tenen dificultats de concentració quan hi ha grups al pati o quan a la classe
del costat estan fent música o una activitat que implica soroll i moviment. Un
alumne no es podia concentrar perquè en la prova de català de competències
bàsiques de Sisè un gos va estar bordant sense parar. Com que la mestra ho
sabia li va passar uns cascos dels que esmorteixen el soroll i l’alumne va
poder fer la feina amb normalitat. Això també els pot passar amb el vent o els
trons. No els solen agradar els globus pel soroll que fan al esclatar o els
correfocs amb els petards. En un lloc com el cinema, el teatre o a festes
populars com la rua de Carnaval o la Cavalcada de Reis; el so a un volum alt
els sol molestar molt.
Hipersensibilitat olfactiva: Noten totes les olors i
molts poden identificar de qui són els objectes perduts a l’aula (guants,
bufandes, jaquetes sense nom) –experiència de moltes mestres d’Educació
Infantil o Cicle Inicial. Per tant els olors forts (suor a l’entrada de classe
després del pati a l’ESO) o les encoloniades generals després d’Educació Física
a Primària poden ser moments en els que els podem proposar que esperin fora de
la classe mentre es ventila l’aula (siguem discrets i enviem-los a buscar
alguna cosa). Quan pugen a l’ascensor de casa solen saber els veïns que l’han utilitzat abans pel perfum
o l’olor. També és freqüent que necessitin olorar les coses o els menjars.
Hipersensibilitat gustativa: Alguns infants distingeixen
diferents aigües o el tomàquet fregit que s’ha fet servir amb els macarrons.
Per alguns infants és un problema la introducció d’aliments i textures. El pas
de triturat a semi sòlid a uns els costa
i altres passen de puntetes pel triturat perquè no poden amb aquesta
textura. Alguns són de menú molt limitat i altres mengen com els grans (musclos
a la marinera, sardines amb escabetx, arròs negre...). Alguns presenten
hipersensibilitat alimentària.
Hipersensibilitat tàctil: Un problema molt freqüent és la
impossibilitat de donar la mà en una rotllana d’educació física o activitat de
tutoria a aquell company o companya a qui li suen les mans. Barrejat amb les
pors trobem dificultat de tocar objectes sense mirar. També trobem la
necessitat de tocar les coses per “veure-les”. Hi ha qui necessita tocar a les
persones per parlar amb ells i altres que no suporten que els toquin. Altres no
poden deixar un llapis a aquell company que saben que els llepa o rosega... val
la pena parlar-ne en privat per conèixer el motiu d’algunes accions que no
sempre entenem perquè per a nosaltres no són un problema i ni ens ho plantegem.
Hipersensibilitat propioceptiva: Podem tenir clar quina
posició tenim i altres no tenen consciència de la seva posició. Això pot fer
incòmoda la seva situació a classe on costa que estigui ben assegut amb
l’esquena recta i els peus a terra. Serveix també per mostrar, potser, la
dificultat de fer la pinça per escriure.
Hipersensibilitat interoceptiva: Qualsevol mal intern pot
ser molt intens i com que sovint són histriònics o teatrals potser no donem la
importància que tenen els mals que ens exposen. És molt freqüent que somatitzin
la pressió o l’angoixa i la manera de sentir els mals sovint és superlatiu i la
seva expressió també. Poden sentir palpitacions, sorolls de l’aparell digestiu,
picors...
Diem que els infants i joves d’altes capacitats no tenen
minúscules, només tenen majúscules. Tot és extrem i de vegades costa de
gestionar perquè es tot molt intens.
