Hi ha persones d’altes capacitats que tenen una hipersensibilitat sensorial. Sovint parlem de l’auditiva (sorolls), la visual (les llums), l’olfactiva (olors i pudors), la gustativa (el sabor i la textura dels aliments) i avui parlarem de la hipersensibilitat tàctil. Veurem tres punts estrelles: la suor, les babes i la sorra.
Exemple 1.-
Mestre d’educació física que diu: “Poseu-vos en rotllana i doneu-vos les mans”.
Se sent una veueta que diu: “Jo, no!”. Què passa? A l’Albert li toca donar la
mà a un company que té les mans suades i ell ho sap. Potser el mestre no ho sap,
i viurà la resposta com una desobediència directa i no és així, no té res a
veure amb el mestre, és molt més prosaic. Si no corre la informació pot
haver-hi malentesos.
Exemple 2.- Un
crit a classe “Ecs, Quin fàstic! En Pau m’ha llepat el llapis!” La resposta de
la mestra pot ser “neteja’l i no facis un problema”. Però per la Laura, és
impossible. L’hauria de rentar amb sabó o amb lleixiu... o millor agafar un
llapis nou.
Exemple 3.- El
problema podria ser la sorra de parc o de platja. Hi ha infants que no poden
sofrir tocar la sorra i que se’ls enganxi a les mans i als peus. Hi ha infants
que no sol·liciten mai aquests dos espais. Alguns tenen la mateixa sensació amb el fang
o la pasta de modelar.
Aquí tenim tres
exemples de situacions impossibilitants. Aquests infants poden modificar
aquests comportaments molt poc a poc amb entrenament conscient. Podem anar
pautat activitats que permetin anar-se acostant a reaccionar de manera no
reactiva a aquests estímuls per els resulten molt desagradables fins que quedin
neutralitzats i no interfereixin en la seva vida quotidiana.
El vincle i
l’escolta activa ens porta a conèixer de primera mà quines són aquestes coses
que els fan saltar i no els permeten controlar les seves accions i es mouen de
manera exagerada i sense donar explicacions, simplement sent reactius. Els ulls
dels altres si no coneixen, no entenen res... la comunicació és essencial per
aconseguir una bona convivència.
