Avui és Sant Jordi, una data assenyalada d’una manera especial en la memòria emocional de tots els catalans. Em vaig passar cinquanta anys preparant la Fira del Llibre i la Rosa a l’escola. Primer ajudant a la mare i després jo sola (amb col·laboració sempre).Cap al 15 d’abril arribaven un munt de caixes de llibres que calia puntejar, separar per edats i posar preus. Altres s’encarregaven de la decoració i de la logística (taules, cadires, tiquets, caixes, música...). Preparàvem l’horari perquè les famílies poguessin gaudir amb els seus fills de la visita a la Fira i de triar i remenar per trobar aquell llibre adient. Hi havia activitats paral·leles, era un dia de classes especials: els Jocs Florals, fer el nostre llibre, el punt de llibre, el Diari de Sant Jordi, la Gimcana de les lletres... Els darrers 15 anys, el dissabte abans, vam representar “La Llegenda de Sant Jordi” amb els alumnes de Tercer de Primària dins del Festival de Primavera. Allà; a l’Escola del Carme, del carrer Tapioles, i a Menéndez, al carrer Sinaí; vaig descobrir el valor del somriure de complicitat de Sant Jordi. He de dir que a l’escola somrèiem molt però el somriure del dia de Sant Jordi era especial. Encara tinc per casa centenars de fotos de famílies: mares, pares, avis, tiets, germans grans que ens acompanyaven per Sant Jordi... Quants records! Però acabat l’horari escolar tocava la part més feixuga: preparar la devolució que em van acostumar a fer el mateix dia perquè si no s’eternitzava i no s’acabava mai. Havíem arribat a les set del matí i sortíem a les deu de la nit si tot quadrava...
Fins l’any 2012,
només vaig conèixer el Sant Jordi de l’escola i el que explicaven a la tele. El
2013 va ser un annus horribilis, s’acabava el curs de “les primeres vegades
sense”. Vaig descobrir, a la força, que hi havia un món més enllà de l’escola.
Hi havia escriptors que signaven llibres, gent al carrer, parades per tot arreu,
llibres, roses, parades, senyeres... I vaig veure que aquell somriure que tan
coneixia s’estenia per tot el territori. Quina meravella! I des de llavors trio
amb cura els autors: Luis Rojas Marcos, Francesc Torralba, Ramon Gener, Carles
Capdevila, Xavier Sala Martín, Cristian Olivé, Teresa Baró, David Bueno, 72
kilos, Lolita Bosch, Eva Bach, Miquel Pucurull, Màrius Serra, Andreu Buenafuente, Oriol Mitjà, Xavier
Grasset, Tona Pous i Vilalta, Marian Rojas Estapé,... tinc llibres dedicats de
cada any que he llegit amb delit abans d’arribar
el mes de maig.
Hem tingut de
tot. Majoria de dies esplèndids, però també un any de pluges horroroses, alguna
diada ventada però la il·lusió de tots pot més que la meteorologia. Tothom al
carrer... i sent dia laborable, té molt de mèrit. Sabem trobar el moment.
Aquest any hi
afegeixo la visita a edificis amb portes obertes: Ajuntament, Generalitat amb
concert de carilló inclòs, la Diputació, el Palau Güell...i alguna estona de
ràdio en directe. No em perdré la Fira al Passeig de Gràcia. La signatura
escollida aquest any és la de l’Oscar Andreu que ha escrit “Manual en defensa
del català” amb un subtítol que val la pena però l’haureu de buscar...
Avui veurem
senyors orgullosos portant roses. Una figura que desapareix dels nostres
carrers la resta de dies de l’any. I novament, somriures de complicitat!
Si no heu estat
mai un Sant Jordi a Barcelona o a qualsevol població catalana no us ho podeu
perdre. Marqueu-ho al calendari i feu una escapada l’any vinent. Si sou lluny,
sapigueu que els Casals Catalans d’arreu del món mantenen les tradicions, per
això avui a Buenos Aires, a Nova York o
Amsterdam també serà Sant Jordi.
