Amb l’arribada
del mes de setembre podem començar a posar la vida en mode “curs” i donar per acabades les
vacances, poc a poc... Cal reiniciar unes rutines que han estat modificades pel
període estival i que són beneficioses en àrees ben diferents des de
l’autonomia o l’autoregulació fins a la salut.
Aquí no hi ha
receptes màgiques. Hi ha infants que necessiten un tall radical en els horaris,
d’altres una aproximació tranquil·la i sostinguda, però per a tots ells és bo
que tinguin en compte l’objectiu i participin en la construcció de la
metodologia que millor els pot anar combinada, sempre amb la realitat de
cadascú. Hi ha famílies que l’1 de setembre comença la rutina del curs i
d’altres que tenen com a referència el primer dia de classe però amb un parell
de dies abans el canvi d’horari d’anar a dormir i llevar-se és més que
suficient. Cada infant és un món i cada família també.
Les rutines ens
donen estructura i un marc estable. Però hem de vigilar perquè amb la
intensitat que ho viuen tot, per alguns pot ser com una obsessió, mostra de la
seva rigidesa, i hem de treballar la flexibilitat també en aquest camp. No
significa trencar de les normes, perquè cada dia pot haver-hi un motiu, però si
ve l’àvia a sopar potser podem anar a dormir una mica més tard i fer una excepció.
Aquest canvi
d’hàbits ha de ser ben pensat perquè el nostre cervell no distingeix entre
rutines bones i dolentes (veure la tele menjant crispetes pot estar en el
mateix nivell que fer esport...) a tot ens acostumem...
Preparar els
estris (estoig, bolígrafs, llapis, colors, compàs, regles...), els llibres i
llibretes, la bossa o motxilla, l’equip d’educació física... és una altra de
les tasques que algunes famílies han deixat per setembre (altres ho van fer al
juny o juliol). Podem repassar el que ja tenim i podem seguir fent servir, i el
que necessita un recanvi. És una de les parts en les quals la comunicació, la
responsabilitat, el fet de triar es converteix en una tasca que cal fer de
manera conscient i no a correcuita. Quan els permetem que pensin, argumentin i
decideixin, segons la seva edat, els estem ajudant a valorar i prendre
decisions posant els fonaments de la seva autonomia. Recordeu que pot portar
més temps, negociació, informar de certs temes com el pressupost del que
disposem... però aquest temps sempre és aprofitat i ben invertit. Seria
convenient que els estris no apareixin com per art de màgia perquè és més ràpid
fer nosaltres la feina.
Preparar el curs
no és preparar només horaris i estris. Un curs és molt més i aquest pot ser motiu
de més d’una xerrada tranquil·la pares i fills. L’inici de curs no és igual per
a tots. Les expectatives hi juguen un paper important, elles o la manca
d’elles. Alguns comencen il·lusionats, i altres ben desencantats perquè saben
que tornarem “al mateix” amb tot el que això comporta. Una altra xerrada
pot ser sobre el bullying recordeu que tenen el mateix tan per cent de
possibilitats de rebre’l que de fer-lo. De vegades les seves situacions es
poden tornar límits i poden espetegar cap on ni imaginen. En el llibre Stop al
Bullying de Lolita Bosch hi trobeu a partir de la pàgina 106 com preparar la
mainada des de casa per prevenir aquesta xacra que malgrat els esforços de
molts és present a les escoles. Parlar-ne és el primer pas. Deixar la porta
oberta perquè la comunicació sigui fluida també en aquest tema. Atrevir-se a
ser pacífics i tolerants i saber demanar ajut i ajudar als altres, si cal.
Podrem fer pràctiques a casa dramatitzant escenes possibles i aprenent en fred
com reaccionar. No es tracta d’aplicar patrons sinó de trobar la seva manera de
viure i de ser la millor versió d’ell o ella mateixa.
Repassar les vacances i pensar en què esperem del nou curs pot ser un altre tema... Mirar enrere: com va anar el curs passat què volem tornar a fer perquè ens va anar bé, què volem canviar... el passat analitzat ens porta a preparar un bon present però no l’assegura. Canviaran les circumstàncies i el que servia potser ja no serveix... és la vida... però ens ajuda. Mirar endavant: potser més enllà d’aquest curs... cap on voldria anar. Alguns ho tenen molt clar, altres tenen tantes possibilitats obertes i possibles que no poden triar encara. Somiem en gran i anem cap allà sabent que potser canviarem d’objectiu, però ara ens impulsa endavant.
Res està escrit en pedra, però tots sabem que els primers dies són importants. Per alguns és el moment d’observar i estar en una tranquil·la segona fila. Altres no poden evitar mostrar-se. Tots coneixem els nostres fills i els podem acompanyar des de la comunicació, l’escolta activa o el silenci. Viuen la seva vida en directe i a la seva manera, conscients o no de que les seves accions deixen petjada però, per sort molt poques vegades és inesborrable. Fem un bon compte enrere!
