Beca d’altes capacitats (Famílies)

Estar clar que els infants i joves d’altes capacitats per les seves circumstàncies (gran curiositat, necessitat d’aprendre coses noves, necessitat d’ocupar el temps amb moltes activitats...) generen moltes despeses. 

Alguns llegeixen tal quantitat de llibres que arriben a la conclusió que no cal adquirir-los tots. Podem anar a la biblioteca o bé trobar companys o familiars amb qui puguem intercanviar llibres.

Altres fan moltes activitats extraescolars o poques amb un gran cost per ser molt específiques. Podem valorar si són necessàries o si són la millor opció, o si aquesta opció es viable per la nostra economia familiar. En aquests moment podem trobar activitats bonificades, i fins i tot algunes gratuïtes a la xarxa. Cal estar ben informats.

N’hi ha que requereixen de l’atenció de psicòleg / pedagog/ logopeda/ psiquiatre a causa de les seves altes capacitats i potser una doble excepcionalitat. 

Hi ha famílies que desconeixen aquestes beques i hi poden accedir. Fem-ne difusió. És un dret!

Apareix la possibilitat de sol·licitar una beca de necessitats educatives específiques que ofereix el Ministerio de Educación pels alumnes d’altes capacitats. Són els Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, en l'apartat d'Altes Capacitats. Trobeu l’accés i la informació a https://educacio.gencat.cat/ca/serveis-tramits/beques/

Com cada any el període de presentació de sol·licituds és fins el 30 de setembre de 2022. Però com que l’EAP i el centre escolar les han de signar val la pena que no espereu als darrers dies. Consulteu al vostre centre educatiu.

El primer que necessitem és que siguin ciutadans espanyols i estiguin identificats.

El segon és que cursin Primària (que hagin complert 6 anys el 31 de desembre de 2022), ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà o Superior, i que estiguin escolaritzats en centres educatius espanyols.

La tercera cosa és que acreditin la necessitat específica de rebre suport educatiu i reuneixin els requisits establerts. I aquí hem de presentar què faran amb aquests professionals específics i  que es reconegui aquesta necessitat des dels Serveis Educatius de la Generalitat (en aquests cas l’EAP). Ells confirmen que és un alumne d’altes capacitats i que necessita aquesta atenció específica. 

Després ve el criteri econòmic pel qual moltes vegades la neguen però com que són partides finalistes que només es poden gastar en aquest apartat ens hem trobat tot sovint que famílies que van tenir una primera negativa pel criteri econòmic al final se’ls va concedir. Per tant el meu consell sempre és sol·licitar-la, el no ja el tenim.

La beca serveix únicament per a programes específics complementaris a l’educació reglada per alumnat amb necessitats específiques d’atenció educativa associada a altes capacitats intel·lectuals. 

Es concedeix un únic ajut als alumnes amb necessitat específica de recolzament educatiu associat a les altes capacitats intel·lectuals, de 913,00 euros.

Per tant, ja podem posar fil a l’agulla. Si la voleu sol·licitar ja ho podeu fer. I en què us podem ajudar des d’Atenció a les Altes Capacitats? Nosaltres us oferim dues possibilitats de servei específic per a les altes capacitats: el seguiment i el Programa Atlàntida (activitat extraescolar específica per a tota la família).

El seguiment consisteix en una visita mensual amb l’escola i la família i una visita setmanal o quinzenal amb l’alumne per acompanyar en les atencions que requereixen en el seu dia a dia per a poder desplegar les seves capacitats tractant tant la part cognitiva, emocional com social de l’infant o jove.

El Programa Atlàntida es torna a posar en marxa en el mes d’octubre a Barcelona en el que es treballen els coneixements a l’alta i l’educació emocional i d’habilitats socials que requereixen. Al mateix temps els pares poden formar-se ne una Escola Familiar específica de la franja d’edat dels seus fills. Les sessions tindran lloc els dissabtes o diumenges al matí, a raó d'unes 5 sessions trimestrals. Són específiques per a alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. Les activitats seran també visites a museus o activitats en empreses o serveis externs.

Restem a la vostra disposició per a complementar la informació. Si necessiteu més informació podeu connectar amb nosaltres al 646 48 61 59 a atencioaltescapacitats@gmail.com. 

Aquesta informació està dirigida a les famílies que resideixen en el territori català. Per la resta de territoris haureu de confirmar la informació.

Sant Tornem-hi! (docents)

Avui és un dia especial. A Catalunya els infants d’Infantil i Primària comencen les classes. Els de Secundària obligatòria i post obligatòria ho faran dimecres. El primer dia de classe sempre és especial. Hi ha moltes expectatives posades en aquests dia tant si no hi ha canvis com si hi ha canvis substancials (d’etapa, d’escola...).

Ja fa una colla d’anys que treballo amb infants i joves d’altes capacitats. Per a ells també és un dia especial. N’hi ha que, malgrat les evidències, segueixen esperant que les coses canviïn i l’escola sigui un lloc més amable per a ells, amb menys temps d’espera, amb un ritme més dinàmic que ofereixi oportunitats reals d’aprenentatge i de relació amb persones interessants. Però desgraciadament aquestes expectatives s’esvaeixen en poques hores o dies, i torna aquella realitat encotillada que no els permet sortir del guió. 

Quan començava, el tercer dia de classe vaig trucar a una nena que començava Infantil de 3 anys i estava superil·lusionada per anar a l’escola dels grans. La seva resposta va ser tan impressionant que encara em sembla sentir-la. “L’escola dels grans és una enganyifa. Els nens ploren, les mestres canten, ningú explica coses interessants i encara no m’han posat deures!” Dons no et queda res, princesa... -vaig pensar-...

Ara, molts mestres i professors comencen el curs fent activitats de coneixement i de cohesió de grup. Vigileu! Alguns infants i joves d’altes capacitats ho viuen molt bé, però n’hi ha que ja estan ferits i no volen mostrar-se perquè això els fa més vulnerables i prefereixen mimetitzar amb el altres. Fins que no vegin/sentin que l’ambient no és hostil no sortiran del seu cau. Molts no ho fan de manera conscient, però ho fan... s’amaguen, no es mostren i això els demana molta energia. Amb alguns veiem que quan surten de l’escola o de l’institut, a casa exploten perquè han estat continguts en l’entorn escolar. Sempre cal posar la lupa i veure què necessiten. Donar-los un ambient acollidor on vegin que tenen la possibilitat de ser ells mateixos, de mostrar-se sense pors.

Els primers dies són importants però no hem de permetre que si no són tan positius com esperaven ens marquin la resta del curs. L’escola o l’institut ha de ser aquell lloc on els infants i joves tenen ganes d’anar pel què aprenen, per les relacions que hi tenen i per les propostes d’activitats que se’ls fa. Aquesta és l’escola que es recorda. Aquesta és l’escola que està feta per persones i que es construeix cada dia. En aquesta escola sempre hi ha possibilitat de millora. Aquesta és l’escola que volem, aquesta és l’escola que volem fer! És l’escola on hi cap tothom perquè s’atenen totes les necessitats. Comencem avui! Continuem avui!

Benvingut al Curs 2022-23! Tinc un alumne d’Altes Capacitats.

Avui molts mestres i professors tornen a la feina. Per qüestions de calendari, el curs 2022-2023 començarà abans pels alumnes i això fa que aquests primers dies de setembre tothom estigui clarament esverat intentant tenir-ho tot a punt. Dels espais al traspàs d’informació dels alumnes tot és important. I si els mestres estan esverats, els pares dels fills amb necessitats educatives especials encara més. 

Aquests darrers dies d’agost ja hem anat llegint a les xarxes socials famílies que expressen angoixa per tornar a començar un procés que és cíclic. Cada setembre és la mateixa història. Cal recordar a l’escola (tutor nou, mestres nous) les necessitats dels fills. Sobretot el què no se’ns pot passar perquè ja ens ha passat altres anys, i hem hagut de viure problemes innecessaris amb el gran desgast que això suposa per a tots, però sobretot per l’infant. De vegades, hi ha situacions que es repeteixen absurdament. Que el que estava clar, acceptat, encaixat el curs passat, i potser tots els anteriors, sembla que no ha passat mai i tornem a començar de zero... D’aquí el nivell d’angoixa familiar.

A les escoles fem moltíssimes coses que no queden registrades, que semblen collita pròpia del mestre. Les coses que funcionen haurien de quedar registrades, i les que no han funcionat en algun moment també. És una bona manera d’avançar, tot i que sabem que en educació treballem amb un material canviant. Els infants i joves canvien, i alguns poden no ser conscients dels canvis que presenten. 

En el cas dels infants i joves d’altes capacitats, identificats o no, presenten una gran diversitat. Alguns són molt clars, altres estan ben amagats, uns altres en construcció... Per tant no tindrem receptes màgiques, però com amb tots els infants i joves, serà necessària una sistematització de la comunicació i mostrar-los que l’escola o l'institut no és un espai hostil, i que estem i estarem sempre al seu costat per escoltar-lo sense jutjar-lo. Hi serem sempre, però no sempre que ell vulgui, trobarem el moment. (és important aclarir des del primer moment aquest matís). 

Seria bo dedicar una estona en aquests primers dies de curs per a fer una sessió en la qual deixem un espai per saber quines expectatives té per aquests nou curs i li proposem què hem pensat fer unes sessions setmanals breus que ens poden ajudar. En aquesta primera sessió pot pesar la seva història personal anterior positiva o negativa. Es preferible no prometre el que no podrem fer, perquè tenen molt bona memòria. És preferible un sol pas, o deixar obert per concretar en la segona sessió (un “ho pensem... i en parlem a la  propera sessió”) que paraules buides o objectius impossibles. Apunta sempre els acords. Pren notes encara que siguin molt breus. Tu tens moltes coses al cap i ells ho guarden tot. 

La primera paraula essencial en el tracte amb els alumnes d’altes capacitats és VINCLE, la segona OBSERVACIÓ. 

Sí, com amb tots els infants i joves, però amb ells d’una manera més clara i evident, d’una manera més conscient. Caldrà registrar el què veiem que ens cridi l’atenció en la seva activitat a l'aula, al pati, als espais comuns... per poder-ho parlar. Hauríem d’establir una reunió setmanal de deu minuts per comentar de manera ordinària els temes importants. Una tutoria personalitzada. La constància farà que puguem fer un bon seguiment. Cal ser molt estricte amb els deu minuts. Alguns voldrien tota una hora però és impossible. Altres començaran hermètics i plens de monosíl·labs. Deu minuts són possibles si som molt organitzats i constants. Deu minuts són suficients per tenir un bon contacte setmanal. Cal posar una alarma als vuit minuts per poder anar tancant la sessió i acabar puntuals.

Un recurs senzill i possible és que tingui una llibreta sobre la taula per anar anotant preguntes, dubtes, pensaments... sobre la matèria, l’escola, les relacions, els companys, les tasques escolars... d’aquesta manera no és imprescindible expressar-los davant de la classe i el pot protegir una mica. Preguntes i dubtes que de vegades cauen perquè el professor ho explica més endavant o que poden formar part de la seva investigació a casa. També ens pot servir perquè prepari de què vol parlar els deu minuts de sessió. Si ho podem llegir abans anirem preparats.

Hi ha una gran diversitat: el seguiment de normes, la comunicació amb els altres, la necessitat de moviment, la intensitat, la rigidesa, la literalitat, la por al fracàs i a l’error, la motricitat fina o gruixuda, l’estil propi o la mimetització amb la paret, la sensibilitat... tot pot variar molt dels uns als altres.  Per això la observació i anotar el què veiem és essencial perquè sinó ens passarà desapercebut i haurem perdut l’oportunitat de connectar.

Tenir un alumne d’altes capacitats a l’aula, o més d’un, és una gran riquesa. Cal viure-ho de manera molt positiva encara que podem tenir algunes dificultats però res que no s’arregli amb sentit comú, comunicació i empatia. Hem d’aconseguir entendre’ns amb la mirada i això porta temps. La complicitat és essencial. Necessitem una bona connexió i la podem aconseguir. El somriure és sovint el camí més curt i efectiu.

És important fer xarxa. Amb l'equip psicopedagògic i d'orientació de la vostra escola o institut, amb altres tutors, amb professionals que coneixen el tema, amb les famílies, amb els alumnes. No esperem que sigueu especialistes però sí que sigueu capaços d'atendre i cercar la informació que necessiteu per fer el millor possible la vostra feina per el bé de tots. És cert que el curs és llarg i tindrem temps de tot però és molt bo començar bé.

Si no pots ser veritat, sigues un bon professional. Les coses han de ser clares i hem de posar les cartes sobre la taula. De vegades enganxen els cors, si no és així has de ser capaç de fer una bona feina. És molt important que siguis coherent i no intentis ser qui no ets. Tenen un radar... alguns ja han patit molt i potser et deixaran entrar una vegada però si et tanquen la porta et serà molt difícil tornar a entrar. No ens hem d’espantar només hem de ser conscients. Amb molts d’ells podem tenir una relació més senzilla. La diversitat és riquesa. Hem de posar la lupa per veure quines són les seves necessitats.

Equips directius a punt. Parlem d’altes capacitats?

Benvinguts equips directius! Aquest curs de manera anticipada però ja esteu en marxa. Sembla mentida la quantitat de coses que necessitem per posar en marxa les escoles i els instituts. Hi ha un munt de feina imprescindible que no es veu però es nota, i sobretot es notaria si no l’haguéssiu fet. 

Després de les primeres hores estem tan immersos a la feina que de cop les vacances queden molt, molt lluny. Sort que els efectes del descans de cos i ment aconseguit durant les vacances i l’enriquiment a tots els efectes es quedaran amb nosaltres en aquest peculiar inici de curs.

Hi ha un munt de coses per agendar. És el moment de tancar una primera part de la planificació. Hi ha moltes coses per tenir en compte. Ja fa una colla d’anys que el tractament de la diversitat ha arribat a l’escola per quedar-s’hi. Fa molts anys que es treballa amb infants i joves amb dificultats d’aprenentatge i és relativament nova l’atenció a la diversitat a l’alta. De ben segur que en el vostre centre hi teniu alumnes identificats amb altes capacitats i d’altres que encara no estan identificats però dels que en teniu sospites. Potser passen desapercebuts o es mostren disruptius. Treballar d’una manera específica amb els alumnes d’altes capacitats és un deure de l’escola perquè aquests alumnes han de rebre la intervenció educativa que necessiten. Alhora, tots sabem que no podem fer una intervenció individualitzada però sí personalitzada. 

Des d’Atenció a les Altes Capacitats us podem acompanyar en aquests procés. Des del 2013 fem una atenció específica a les altes capacitats des de les escoles i les famílies. Estem a la vostra disposició. Si voleu, en podem parlar. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com o al telèfon 646 48 61 59. Parlem-ne sense compromís. Els infants i joves amb altes capacitats tenen unes necessitats educatives específiques que van més enllà de l’aspecte cognitiu. Les seves necessitats afecten a totes les àrees de la persona en major o menor mesura. Podem començar a treballar amb ells des d’Educació Infantil fins a la Universitat.

Avui tornem a començar amb els posts que anirem penjant els dilluns i dijous en aquest bloc i a les xarxes socials. Parlem sobre intervenció educativa a les altes capacitats des de l’escola i des de casa. Ells i elles, els infants i joves amb altes capacitats, són els protagonistes d’aquesta situació peculiar. Necessitem conèixer aquesta situació per poder-la atendre i no perdre de vista que són infants i joves amb una realitat polièdrica que solen conviure amb una disincronia que fa que la seva edat cognitiva, emocional i cronològica tingui diferències més que substancials. Els seus “iguals” no sempre ho són i no porten ni la seva velocitat d’aprenentatge ni comparteixen interessos... i es que tenen unes característiques que els fan peculiars i fantàstics. Visquem plenament amb aquests alumnes i ajudem-los a que siguin la millor versió d’ells mateixos. Aquest objectiu es persegueix en molts centres i avui és possible afegir-hi els infants i joves amb altes capacitats quan podem comptar amb personal especialitzat. Restem a la vostra disposició per veure quines són les necessitats del vostre centre: formació de docents, d’equip psicopedagògic, de tutors... atenció personalitzada dels alumnes des d’uns petits ajustos a un Pla Individualitzat... atenció personalitzada a les famílies des de sessions d’Escola Familiar a entrevistes amb els pares... Poseu fil a l’agulla en aquest tema essencial del tractament de la diversitat. No esteu sols. Posem la nostra experiència a la vostra disposició.  

Juny, un mes complicat (Pares i docents)

Les altes capacitats són una situació que neix amb l’infant i que l’acompanya al llarg de la tota la seva vida. Són una situació i no hauria de ser un problema, però per a molts infants i joves d’altes capacitats i les seves famílies són viscuts com un problema fins que són capaços de conviure amb aquesta situació.

Aquesta situació és present vint-i-quatre hores al dia i els set dies de la setmana. No podem prescindir-ne, ni apagar les característiques que solen ser majúscules en alguns aspectes. Com sempre que parlem d’altes capacitats no podem obviar les grans diferències individuals, parlem d’una gran diversitat.

Hi ha vegades que parlem d’elements externs que fan que les característiques pròpies s’accentuïn: la tensió, la calor, el cansament, la sensació de perdre el temps, els exàmens dels grans que obriran o tancaran portes... i quan arribem a aquest moment del curs els trobem tots alhora. D’aquí el títol del post d’avui: “Juny, un mes complicat”. A més, aquest any, l’onada de calor no ajuda gens.

Alguns necessiten anticipar i ja fa temps que ens pregunten què farem aquestes vacances. Altres ja estan molt pendents del curs vinent: quins seran els seus mestres, companys o tutors, sobretot si hi ha canvi d’etapa o de centre. Tot aquests neguit no ajuda gens.

Una possibilitat per a minimitzar els efectes d’aquests factors que no podem controlar és identificar les necessitats, objectivar-les i fer-ne trocets. El seu cap ho entén perfectament i d’aquesta manera podrem començar a donar bona llenya per cremar a aquests caps que no paren de pensar. Moltes vegades necessitaran temps per alinear el que volen fer (cap) i el que poden / volen fer (cos). Sovint són dues coses diferents i les diferencies són inversament proporcionals a l’edat de l’infant o a la seva intensitat i manca d’autocontrol. De vegades poden arribar a saber què volen però no ho saben fer. I aquest neguit només genera més neguit.

Sovint la part cognitiva és la més fàcil, i la que treballarem quan la part emocional se’ns descontrola. Solen gaudir amb el control i l’objectivització de les coses. Aquests és un gran recurs que fem servir per acompanyar-los. Quan agafen pràctica a poder observar la situació des de fora tenim molt de guanyat. Els hem de posar en situació de sortir del segrest emocional d’alta intensitat que poden patir en un moment determinat i que per la seva intensitat els interfereix en la seva vida quotidiana. Ho entenen amb facilitat i agraeixen quan posem la pilota en la seva teulada (encara que al començament sigui difícil). És molt interessant veure com posen el focus en el problema i com són capaços de fer bocins de la situació a resoldre i abordar-los per ordre. Prendre el timó de la seva vida els fa sentir poderosos i és molt interessant perquè sovint es senten aclaparats per les situacions i la seva lectura, sovint negativa, de la seves diferencies amb els “iguals”.

Hi ha dues variables que quan les augmentem sempre és positiu: el temps i la comunicació. En un món tan atrafegat com el nostre és important trobar un temps, fer un temps, que li puguem dedicar en exclusiva. Aquí, com en molts altres moments de la vida, la qualitat sempre estarà per sobre de la quantitat.  Necessitem partir del que és possible no del que seria esperable o ideal. L’ideal el farem servir com objectiu tendència, cap a on ens dirigim sabent que acostar-nos-hi serà positiu però què possiblement no hi arribarem mai (i això no ens fa patir).

Temps i comunicació són un bàlsam per a tots els infants, però pels d’altes capacitats són imprescindibles sobretot en temps d’alta tensió que poden derivar en alta conflictivitat. Aquesta conflictivitat molts ja l’han posat en marxa cap endins (problemes de pell, digestius, respiratoris, fins i tot caiguda de cabell, insomni...). Molts d’ells han hagut d’anar al metge en aquest darrer mes. El metge ha constatat els símptomes però, si no coneix el cas i la somatització de les preocupacions d’aquests infants, els pot farcir d’analítiques i proves sense trobar l’inici del problema perquè no és físic –només s’hi torna-.  

D’altres la posen també en marxa cap en fora en forma d’irascibilitat o de menys tolerància amb les intervencions dels altres. L’anticipació del que passarà avui i recordar els recursos que té per fer front als possibles punts calents del dia.

Els adults referents d’aquests infants som molt importants sempre però encara més en aquests moments en els que les crisis poden ser freqüents. Si sempre és important la nostra estabilitat i confiança en ells ara ho és encara més. Per això és molt important que puguem tenir un bon acompanyament perquè tot és tan intens... que poder parlar amb algú que ens entengui ens és quasi imprescindible.

Juny és un mes de finals i d’inicis. És un mes de cansament i d’alta tensió... Fem un bon acompanyament i rebaixem la tensió en la mida del possible per aconseguir que aquest mes també es puguin anar acostant a la millor versió d’ells mateixos.   

 

Beques d'altes capacitats (Pares i Docents)

Estar clar que els infants i joves d’altes capacitats per les seves circumstàncies (gran curiositat, necessitat d’aprendre coses noves, necessitat d’ocupar el temps amb moltes activitats...) generen moltes despeses. 

Alguns llegeixen tal quantitat de llibres que arriben a la conclusió que no cal adquirir-los tots. Podem anar a la biblioteca o bé trobar companys o familiars amb qui puguem intercanviar llibres.

Altres fan moltes activitats extraescolars o poques amb un gran cost per ser molt específiques. Podem valorar si són necessàries o si són la millor opció, o si aquesta opció es viable per la nostra economia familiar. En aquests moment podem trobar activitats bonificades i fins i tot algunes gratuïtes a la xarxa. Cal estar ben informats.

N’hi ha que requereixen de l’atenció de psicòleg / pedagog/ logopeda a causa de les seves altes capacitats i potser doble excepcionalitat. 

Hi ha famílies que desconeixen aquestes beques i hi poden accedir. Fem-ne difusió. És un dret!

Apareix la possibilitat de sol·licitar una beca de necessitats educatives específiques que ofereix el Ministerio de Educación pels alumnes d’altes capacitats. 

Aquest any s’ha allargat el temps de presentació de les sol·licituds. S’aconsella que aquells alumnes que canvien de centre educatiu les sol·licitin abans del 22 de juny en el seu centre actual. Tots, però tenen temps de sol·licitar-les fins el 30 de setembre de 2022.

El primer que necessitem és que siguin ciutadans espanyols i estiguin identificats.

El segon és que cursin Primària (que hagin complert 6 anys el 31 de desembre de 2022), ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà o Superior, i que estiguin escolaritzats en centres educatius espanyols.

La tercera cosa és que acreditin la necessitat específica de rebre suport educatiu i reuneixin els requisits establerts. I aquí hem de presentar què faran amb aquests professionals específics i  que es reconegui aquesta necessitat des dels Serveis Educatius de la Generalitat (en aquests cas l’EAP). Ells confirmen que és un alumne d’altes capacitats i que necessita aquesta atenció específica. 

Després ve el criteri econòmic pel qual moltes vegades la neguen però com que són partides finalistes que només es poden gastar en aquest apartat ens hem trobat tot sovint que famílies que van tenir una primera negativa pel criteri econòmic al final se’ls va concedir. Per tant el meu consell sempre és sol·licitar-la, el no ja el tenim.

La beca serveix únicament per a programes específics complementaris a l’educació reglada per alumnat amb necessitats específiques d’atenció educativa associada a altes capacitats intel·lectuals. 

Es concedeix un  únic ajut als alumnes amb necessitat específica de recolzament educatiu associat a les altes capacitats intel·lectuals, de 913,00 euros.

Per tant, ja podem posar fil a l’agulla. Si la voleu sol·licitar ja ho podeu fer. I en què us podem ajudar des d’Atenció a les Altes Capacitats? Nosaltres us oferim dues possibilitats de servei específic per a les altes capacitats: el seguiment i el Programa Atlàntida (activitat extraescolar específica per a tota la família).

El seguiment consisteix en una visita mensual amb l’escola i la família i una visita setmanal o quinzenal amb l’alumne per acompanyar en les atencions que requereixen en el seu dia a dia per a poder desplegar les seves capacitats tractant tant la part cognitiva, emocional com social de l’infant o jove.

El Programa Atlàntida es torna a posar en marxa en el mes d’octubre a Barcelona amb un format trimestral en el que es treballen els coneixements a l’alta i l’educació emocional i d’habilitats socials que requereixen. Al mateix temps els pares poden formar-se ne una Escola Familiar específica de la franja d’edat dels seus fills. Les sessions tindran lloc els dissabtes al matí, a raó de 5 sessions trimestrals. Són específiques per a alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. Les activitats vindran complementades per visites a museus o activitats en empreses o serveis externs.

Restem a la vostra disposició per a complementar la informació. Si necessiteu més informació podeu connectar amb nosaltres al 646 48 61 59 a atencioaltescapacitats@gmail.com. 

Aquesta informació està dirigida a les famílies que resideixen en el territori català. Per la resta de territoris haureu de confirmar la informació.

No vull deixar el meu mestre/la meva mestra! (Pares i Docents)

Hem començat el mes de juny i la setmana vinent centres comencen la jornada intensiva. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba. Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la darrera sessió de piscina...

Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada, clarament, és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema però si té sensibilitat i connecta amb ell, o ella, tenim molt de guanyat.

Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho han aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).

És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle. Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a l’escola connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler s’han fet mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o ha estat mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant que no vol anar a l’escola quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi aprèn, pel que se li proposa i per les relacions que hi té.

Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i altres que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs vinent. Sempre hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. I les famílies i professionals sabem que aquesta figura és clau. Tothom està a l’espera i potser haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot setembre per saber el tutor o la tutora del curs vinent.

I aviat començarà en els nostres infants la segona part d’aquest vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X el curs vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em cuida, m’acompanya, m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim continuar junts...

En el fons tornem a estar en zona de confort i el que vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és diferent. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una altra part del camí.

Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs i un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

En la sessió de tancament podem recordar aquells moments viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real com el que tenim.

Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà bo per a tothom!