Les altes
capacitats són una situació que neix amb l’infant i que l’acompanya al llarg de
la tota la seva vida. Són una situació i no hauria de ser un problema, però per
a molts infants i joves d’altes capacitats i les seves famílies són viscuts com
un problema fins que són capaços de conviure amb aquesta situació.
Aquesta situació
és present vint-i-quatre hores al dia i els set dies de la setmana. No podem
prescindir-ne, ni apagar les característiques que solen ser majúscules en
alguns aspectes. Com sempre que parlem d’altes capacitats no podem obviar les grans
diferències individuals, parlem d’una gran diversitat.
Hi ha vegades
que parlem d’elements externs que fan que les característiques pròpies s’accentuïn:
la tensió, la calor, el cansament, la sensació de perdre el temps, els exàmens
dels grans que obriran o tancaran portes... i quan arribem a aquest moment del
curs els trobem tots alhora. D’aquí el títol del post d’avui: “Juny, un mes
complicat”. A més, aquest any, l’onada de calor no ajuda gens.
Alguns
necessiten anticipar i ja fa temps que ens pregunten què farem aquestes
vacances. Altres ja estan molt pendents del curs vinent: quins seran els seus
mestres, companys o tutors, sobretot si hi ha canvi d’etapa o de centre. Tot
aquests neguit no ajuda gens.
Una possibilitat
per a minimitzar els efectes d’aquests factors que no podem controlar és identificar
les necessitats, objectivar-les i fer-ne trocets. El seu cap ho entén
perfectament i d’aquesta manera podrem començar a donar bona llenya per cremar
a aquests caps que no paren de pensar. Moltes vegades necessitaran temps per alinear
el que volen fer (cap) i el que poden / volen fer (cos). Sovint són dues coses
diferents i les diferencies són inversament proporcionals a l’edat de l’infant
o a la seva intensitat i manca d’autocontrol. De vegades poden arribar a saber
què volen però no ho saben fer. I aquest neguit només genera més neguit.
Sovint la part
cognitiva és la més fàcil, i la que treballarem quan la part emocional se’ns
descontrola. Solen gaudir amb el control i l’objectivització de les coses.
Aquests és un gran recurs que fem servir per acompanyar-los. Quan agafen pràctica
a poder observar la situació des de fora tenim molt de guanyat. Els hem de
posar en situació de sortir del segrest emocional d’alta intensitat que poden
patir en un moment determinat i que per la seva intensitat els interfereix en
la seva vida quotidiana. Ho entenen amb facilitat i agraeixen quan posem la
pilota en la seva teulada (encara que al començament sigui difícil). És molt
interessant veure com posen el focus en el problema i com són capaços de fer
bocins de la situació a resoldre i abordar-los per ordre. Prendre el timó de la
seva vida els fa sentir poderosos i és molt interessant perquè sovint es senten
aclaparats per les situacions i la seva lectura, sovint negativa, de la seves
diferencies amb els “iguals”.
Hi ha dues
variables que quan les augmentem sempre és positiu: el temps i la comunicació.
En un món tan atrafegat com el nostre és important trobar un temps, fer un
temps, que li puguem dedicar en exclusiva. Aquí, com en molts altres moments de
la vida, la qualitat sempre estarà per sobre de la quantitat. Necessitem partir del que és possible no del
que seria esperable o ideal. L’ideal el farem servir com objectiu tendència,
cap a on ens dirigim sabent que acostar-nos-hi serà positiu però què
possiblement no hi arribarem mai (i això no ens fa patir).
Temps i
comunicació són un bàlsam per a tots els infants, però pels d’altes capacitats són
imprescindibles sobretot en temps d’alta tensió que poden derivar en alta
conflictivitat. Aquesta conflictivitat molts ja l’han posat en marxa cap endins
(problemes de pell, digestius, respiratoris, fins i tot caiguda de cabell,
insomni...). Molts d’ells han hagut d’anar al metge en aquest darrer mes. El
metge ha constatat els símptomes però, si no coneix el cas i la somatització de
les preocupacions d’aquests infants, els pot farcir d’analítiques i proves
sense trobar l’inici del problema perquè no és físic –només s’hi torna-.
D’altres la
posen també en marxa cap en fora en forma d’irascibilitat o de menys tolerància
amb les intervencions dels altres. L’anticipació del que passarà avui i
recordar els recursos que té per fer front als possibles punts calents del dia.
Els adults
referents d’aquests infants som molt importants sempre però encara més en
aquests moments en els que les crisis poden ser freqüents. Si sempre és
important la nostra estabilitat i confiança en ells ara ho és encara més. Per
això és molt important que puguem tenir un bon acompanyament perquè tot és tan
intens... que poder parlar amb algú que ens entengui ens és quasi
imprescindible.
Juny és un mes
de finals i d’inicis. És un mes de cansament i d’alta tensió... Fem un bon
acompanyament i rebaixem la tensió en la mida del possible per aconseguir que
aquest mes també es puguin anar acostant a la millor versió d’ells mateixos.
