Darrers dies de vacances

Darrers dies de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius i perquè els alumnes tornin a omplir les aules. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de l’aula, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent en aquest nou curs.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 12 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. 

Avui, que encara estem de vacances pensem un moment amb ells i elles, i tinguem-los en compte dilluns quan comencem. Que gaudiu dels darrers dies de vacances!

Carnaval i altes capacitats

A moltes escoles avui divendres, coincidint amb la Candelera, arriba el Rei Carnestoltes i es llegeixen les consignes que regiran la setmana vinent per preparar la gran festa del Carnaval: portar pentinats originals, anar amb pijama, ulleres, bigotis o un mitjò de cada color...

Quan parlem dels alumnes d’alta capacitat novament hem de parlar d’una gran diversitat entre ells. Uns esperen aquesta festa amb il·usió perquè els encanten les disfresses, els colors, fer teatre, per a ells i elles és potser la millor festa de l’any!!! Però n’hi ha d’altres que voldrien que ja haguéssin passat. Bé perquè tenen molt sentit del ridícul i no els agraden les estravagàncies pròpies d’aquestes festes o bé perquè prefereixen la tèbia normalitat o no han trobat la seva manera de participar en la festa.

Carnaval és molt més que disbauxa, disfresses, música i colors... hi ha tota una planificació: la preparació de la festa, la vivència i el avaluar i guardar la festa fins l’any vinent. Molts dels alumnes d’altes capacitats necessiten aquest punt cognitiu i d’aprenentatge. Necessiten fer-lo conscient perquè només amb el que viuen no poden inferir-ho. És un moment fantàstic per treballar les emocions i la cognició.

Sí pel Carnaval, i tot l’any, els infants de la classe hauríen de poder participar de la festa. Segur que hi ha maneres diferents de participar de la festa sense que ningú es senti exclós.No només ens podem disfressar i participar en la coreografia. On és el límit del que toca i no és negociable” i el “toca negociable”? Potser és un bon moment per confirmar la part del “toca negociable”...  I si els convertim en els periodistes de la festa, en els encarregats de narrar el que passa a les classes o a la rúa? En els encarregats de fer fotos per l’escola? En els ajudants per vestir o maquillar als més menuts? O en els col.laboradors en el muntatge de l’equip de música o per fer la sel·lecció musical del ball havent preguntat a les classes les seves preferències? O en elements dels servei d’ordre per donar la benvinguda als pares i avis i acomodar-los als seus llocs o atendre’ls en el que necessitin (cadires pels avis...)? I si aquell alumne apassionat pel dibuix li proposessim fer la rotulació de les classes amb el seu motiu de disfressa pel vestíbul de l’escola? Hi ha moltes possibilitats si pensem en obert...

La qüestió és partir del què són i ajudar-los a arribar a a ser la millor versió d’ells mateixos. Això serveix per a tots els infants i joves però quan es tracta dels alumnes d’altes capacitats la seva hipersensibilitat, intensitat i perfeccionisme combinades fan que sigui imprescindible fer una actuació específica. Parlar amb ells, escoltr-los, veure quina opció seria possible i viable i un cop escoltats reflexionar i pensar què els podem oferir. Qui decideix sempre és l’adult amb seny i sentit comú.

No val no anar a l’escola el dia de Carnaval, ni anar-hi com el xai a l’escorxador segur de què no ho passarà bé. Inclusió vol dir atendre la diversitat i donar oportunitats a tots. També als més capaços, encara que no sempre ho mostrin...

Avaluació 0 a l'ESO i Altes Capacitats

Els alumnes d’ESO ben aviat rebran les notes de l’avaluació 0. No són resultats definitius. És un resultat intermig que ens mostra la tendència del funcionament escolar dels alumnes, si estan en línia i “fan el que toca”.

Amb els alumnes d’alts capacitats ens trobem amb molta diversitat. La seva manera d’aprendre i d’estar a l’aula és molt diversa.

Molts professors no tenen formació en altes capacitats i esperen d’aquell noi o aquella noia identificat uns resultats excel·lents, amb procediments més que correctes amb una bona participació a l’aula. Per contra el que tenen al davant potser és un alumne que el que vol és acabar de pressa o que s’encanta fins eternitzar les tasques escolars sense permetre que el cop de gas el posi al mateix nivell d’execució que els seus companys d’aula. També trobem aquell alumne amb problemes d’ordre... ben desendreçats que tenen serioses dificultats presentar les tasques demanades. També tenim algun alumne que té dificultats en mantenir l’assistència per la seva hipersensibilitat o la seva somatització.

És imprescindible conèixer què necessiten els alumnes d’altes capacitats perquè si bé el més desitjable és que arribin a l’excel·lència acadèmica alguns encara hi són lluny tot i tenir capacitats més que suficients. A partir del què necessiten i a través del vincle els podem acompanyar perquè arribin a ser la millor versió d’ells mateixos en l’aspecte acadèmic, social i personal. 

Alguna cosa s'està movent...

No es tracta només de les grans organitzacions amb models propis com els Jesuïtes amb l’Horitzó 2020, l’Escola Pia amb el Summem, el Fedac amb avuixdemà o les escoles que formen part de l’Escola Nova 21... Escoles de tot el país fan passos, petits o grans, però molt ferms per adequar l’ensenyament als nous temps i al futur que esperem.

A Atenció a les Altes Capacitats treballem amb un munt d’escoles repartides per tot el territori (44) de tot tipus: grans i petites; de poble i de ciutat; públiques, concertades i privades... Veiem des de la primera línia la passió dels mestres per ser bons professionals i aconseguir que els seus alumnes siguin la millor versió d’ells mateixos. I també la preocupació d’alguns de tenir el mitjans per arribar-hi.  

Potser no cal canviar-ho tot. Cal separar el gra de la palla. Mantenir el que funciona i canviar el que no funciona i sobretot, tenyir-ho tot de possibilitat.

“Quan puja el nivell del mar tots els vaixells pugen”. La primera vegada que vaig sentir aquesta frase aplicada a l’educació vaig pensar que era un metàfora que de ben segur que faria servir... Nosaltres que treballem amb l’atenció dels alumnes d’altes capacitats volem atendre les seves necessitats però no d’una manera excloent sinó inclusiva.

Us deixo amb un text d’una mestra: “Aquest curs continuo amb els meus alumnes de 2n de primària el mètode ABN de matemàtiques, i avui han realitzat la primera activitat del Sol, amb el número 55 i aquest ha estat el resultat. Es motiven sols i realitzen càlculs que de vegades nosaltres no vam arribar a pensar. Estic molt satisfeta dels resultats i de veure als meus alumnes il·lusionats per fer matemàtiques.” (imatge de la pissarra) Fa uns anys el 55 només apareixia després del 54 en una fitxa en la que havien de fer la numeració (exageració cinematogràfica, però als bon entenedors no els cal més explicacions...).

Les nostres escoles no només han pintat les parets i han fet alguna formació en camps concrets com el treball per projectes, l’ús de les tablets, nous models de didàctica, robòtica o relaxació o fins i tot altes capacitats... estan posant en pràctica el que han aprés en un entorn optimitzat. Ara que el curs ja ha començat a rodar comencem a veure el canvi...

   

Les activitats extraescolars i les altes capacitats

Començarem recordant la gran diversitat que hi ha entre els alumnes d’altes capacitats. En l’aspecte que avui ens ocupa podem trobar des de qui no fa res organitzat després de les classes per voluntat pròpia a qui té tot l’horari ocupat i de manera quasi compulsiva pregunta “ i no podria fer també xxxx?”

Hi ha famílies que ho tenen molt clar: l’anglès, és obligatori; la música (amb qualsevol instrument) perquè li va bé; els escacs, la robòtica o el dibuix perquè l’apassionen, un esport (individual o d’equip) perquè s’ha de bellugar, un art marcial per millorar l’autocontrol, l’esplai o el casal pels valors, la relació amb els altres o la natura; l’alemany, el xinès o el rus pel dia de demà... totes les extraescolars tenen el seu motiu específic...

Per tot això necessitem tot un pressupost i podríem preguntar-nos realment cal? És bo pel seu creixement? Aquesta pregunta no és gens fàcil de respondre amb aquest col·lectiu.

Alguns infants i joves tenen molta inquietud, i molta energia, i una mena de necessitat d’aprendre coses noves sobretot després de 6 o 7 hores diàries “d’escola” no adequada. Conec un noi que el curs passat va tenir un curs horrorós de manca de vincle amb la seva tutora que et parla apagat de l’escola però, en canvi, li brillen els ulls quan t’explica què fa a les extraescolars. Per a ell són com un baló d’oxigen imprescindible.

Cada família ha de prendre les seves decisions i ha de fer el que cregui convenient i el que la butxaca li permeti, però està clar que les activitats extraescolar a l'ús o des de casa són un complement important pels nostres infants i joves. No és una qüestió del nombre d’activitats sinó de l’adequació en cada cas. Necessiten fer coses però també un temps per a ells i aquest solen trobar-lo amb facilitat.

Hi ha un tipus d’extraescolar que encara no hem anomenat: les específiques per alumnes d’altes capacitats. Trobar-se entre iguals, rebre formació les famílies, veure museus a la seva alçada i no per la seva edat, compartir neguits i alegries sovint dona un plus molt interessant. En un proper post us proposarem la quarta edició del nostre Programa Atlàntida pel curs 2017-2018. 

S'acosta l'inici de curs

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta a casa...

Els infants tenen en aquestes dates una pluja intensa de sentiments contradictoris... moltes ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions...

A casa, els pares, els hem d'acompanyar en la preparació de la tornada a l’escola perquè molt sovint els nostres nens i joves d’altes capacitats tenen un alt index d’angoixa que sovint arriba a la somatització amb mals de panxa, mals de cap, febre, cansament, fins i tot amb erupcions cutànies que no són més que mostra de l’estrés que pateixen.

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més.

- Podem començar a preparar la transició deixant enrera horaris i ruties d’estiu i acostant-nos a aquelles que regnaran durant el curs.

- També podem planificar alguna trobada amb els companys  d’escola per compartir una estona de joc, un berenar o una anada al cinema.

- És molt convenient fer una visita a l’escola i sentir-se acollit pel tutor del curs que aviat comença. Això farà baixar l’angoixa i es sentirà acompanyat.

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. Validar les seves preocupacions és apropar-los perquè hi cerquin una solució.

Alguns infants aquest any avançaran de curs o ho faran en algunes matèries. Aquest també és un motiu d’angoixa malgrat sigui una situació necessària i fins i tot desitjada. Aquí, novament, el paper del tutor en l’acollida és esencial perquè aquest pas es pugui fer de la millor manera possible.

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan.  Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs; a casa, tots comencem el curs... que en aquest 2017-2018 siguem capaços de fer, entre tots, un bon curs !!!

Tinc un alumne d'altes capacitats

- "Aquest curs tinc un alumne d’altes capacitats".

Aquesta afirmació espanta al mestre més experimentat. Potser al llarg de la nostra curta o llarga experiència com a mestres hem vist alumnes de tota mena però potser aquest any és la primera vegada que tenim un alumne diagnosticat amb altes capacitats i no sabem ben bé què fer-ne.

Lògicament seria molt bo tenir formació sobre el tema però el curs comença i hi ha mil coses per fer...  si no tenim formació específica caldrà fer servir el sentit comú i la professionalitat per començar. Seria bo que en aquest primer trimestre féssim algun curs presencial o on line amb la mínima teoria i eminentment pràctic per poder ajustar la nostra feina a les necessitats del nostre alumne. (*)

Ideal seria poder parlar amb ell/ ella abans de començar el curs. Acostar-vos, potser el coneixeu de l’escola o és un alumne nou, o teniu la sort de que ja li jeu donat classe en cursos anteriors, tan se val. Si dediqueu uns moments abans de començar el curs ja enviem el missatge: estic aquí i estic al teu costat pel que necessitis.

Per mi el punt més important és l’acollida i el fet de ”crear vincle”. És essencial que l’alumne sàpiga que el coneixeu, reconeixeu les seves especificitats, i que sempre estareu atents a les seves necessitats. Alhora cal marcar les regles del joc.

- Estareu atents i l’atendreu però de vegades no serà quan ell vulgui, perquè hi ha d’altres alumnes a l’aula. Serà quan pugueu, potser al final de la classe o abans de sortir al pati però no es quedarà sense ser atès (vol dir que haurà d’aprendre a esperar).

- Si li voleu dir alguna cosa sempre ho fareu directament i en privat. De vegades fem comentaris a la classe o al vent i ells solen agafar-s’ho com una cosa personal quan sovint no té res a veure amb ells.

- Sereu ben concrets alhora de donar indicacions. (a alguns els és difícil destriar el gra de la palla i necessiten concreció).

- Si no tenim un pla individualitzat ja fet potser seria bo que durant els primers dies de classe faci el mateix que els companys (amb les excepcions d’evitar les repeticions...). Cal recordar-li que al llarg del curs en ocasions puntuals o en moltes ocasions no farà el mateix que els companys i haurà de ser discret.

- Us heu d’entendre amb la mirada. El seu nom no ha de sonar a la classe més que el d’altres companys.

- Si li pregunteu com li agradaria aprendre segur que quedareu sorpresos. A partir d’aquí li podeu dir que ho tindreu en compte però que no sempre podrà ser així perquè és important que faci servir diferents maneres d’aprendre però que ho tindreu en compte.

És molt important crear aquest VINCLE i fomentar aquesta complicitat que ens permetrà orientar, acompanyar però també posar límits o dir-li quan les coses no funcionen o poden millorar.

Una bona entrada és tenir molt de guanyat. Amb ells cal ser veritat. La part acadèmica l’anirem treballant més endavant però si podeu fer una petita entrevista abans de començar i presentar-li l’aula, els espais que farà servir (si és nou a l’escola) quins són els objectius i parlar dels temes que us he avançat tindreu molt de guanyat.

No serà fàcil perquè tenim la classe, els pares, la societat acostumats a que treballem a la baixa però no a l’alta però ara tenim la possibilitat de posar un granet de sorra i obrir camins...

Si teniu qualsevol consulta resto a la vostra disposició.

Tots els alumnes són diferents i hi ha molta diversitat també entre els alumnes d’altes capacitats però com us deia... això és començar amb bon peu!