Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, acomiadem al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu, per sempre, en el nostre record, Tito.


****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 

(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx

La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 
(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

Informe Pisa i Altes Capacitats

Cada vegada que apareixen resultats de l’informe PISA sembla que som més rucs… 

A la web de RAC 1 trobem… “El departament d’Ensenyament atribueix els resultats de l’últim prova de PISA sobre situacions quotidianes a la “interpretació” d’un text “d’una certa complexitat”. Segons Joan Mateo, secretari de Política Educativa del Departament d’Ensenyament, “a la vida real sí que saben resoldre aquestes situacions”. Això sí, admet que la immigració i l’ambient familiar afecten el resultat. D’altra banda, Josep-Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la UB i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona que ha participat en l’informe, assegura que “ens queda molt recorregut per fer”, si bé s’ha millorat “molts” els últims anys.”

Fa molts anys que mestres i professors parlem de les dificultats en comprensió lectora (de fer-la, de posar-s’hi…). Parlem de la dificultat de separar el gra de la palla, de trobar el més important, de saber exactament què ens volen dir, què ens demanen en els problemes, quines són les dades rellevants i quines no… 

Però hi ha un grup reduït d’infants i joves que xuclen l’essència, que filtren i destil.len, que saben fer (recordeu que hi ha la mateixa diversitat entre els alumnes d’altes capacitats com entre els alumnes de no altes capacitats, per tant no marqueu “al diferent” entre els diferents). Alguns a base de no fer… ja no fan. La setmana passada, novament, em vaig trobar amb la crua realitat: nenes i nenes que diuen “no vull destacar”, “no vull ser el que ho sap fer”, “prefereixo passar desapercebut”, “podria ... però, no vull” (i no és prepotència… és realitat). Això, si no ho resolem, sí que ens farà molt més rucs. 

Altes capacitats i Internet Segura.

Internet és una finestra oberta al món. Els nostres infants cada vegada estan més avesats a navegar per la xarxa. I els infants i joves d'altes capacitats s'enfronten a aquesta realitat, com en moltes altres, molt abans que els seus companys.

Per la seva seguretat és important que vetllem perquè facin una navegació segura. La protecció té dues parts una física i una altra d’acompanyament. Mentre els acompanyem perquè vagin formant el seu criteri també els ajudem bloquejant accessos perillosos. Quan eren menuts els trèiem les tisores punxegudes de les mans i tapàvem els endolls... ara és una altra etapa.

En la revista Infocop Online (Revista Psicologia del Col.legi Oficial  de Psicòlegs) enviada ahir mateix apareix un article que em sembla molt interessant: 

“L'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació ( INTECO ), organisme dependent de Red.es i del Ministerio de Industria, Energia y Turismo, ha creat una plataforma amb l'objectiu de fomentar la cultura de la seguretat a Internet entre els més petits, denominat menors OSI. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya de conscienciació i actuació contra el ciberassetjament infantil del Ministerio de Industria, en els plans de l'Agenda Digital per a Espanya.

La pàgina web disposa de recursos, guies, jocs i material educatiu (pòsters, còmics, vídeos...) especialment adreçats a cinc col.lectius diferents: menors de 5 a 8 anys, de 9 a 12 anys, de 13 a 17 anys, pares i mares, i educadors. A més, la web ofereix informació actualitzada i notícies per estar al dia de les novetats en seguretat a Internet, així com cursos i eines gratuïts.”

A Catalunya trobem un recull de recursos sobre aquest tema a xtec.cat. De manera complementària, els Mossos d’Esquadra també fan xerrades i tallers a les escoles: als infants, joves i als pares per prevenir el ciberbulling i els problemes a les xarxes socials i a internet. Fan una molt bona feina de prevenció però els que estem en contacte directe amb els infants som els educadors i molt més les famílies. 

És molt important prendre consciència com han canviat les habitacions dels nostres infants i joves, i la seva manera de relacionar-se amb el món. “... És qualitativament diferent de l’habitació que vàrem ocupar essent nens. En ella no hi manca l’ordinador, el mòbil, el teclat, una constel.lació d’artefactes que tenen com a missió fonamental facilitar-nos la vida. Suposadament ens han de fer més còmoda; més agradable i plaent l’existència de cada dia.// Aquesta estança s’ha convertit en un escenari robotitzat, obert al món, sense parets. Tot són finestres des de les quals podem accedir a qualsevol racó del món i disposar de qualsevol objecte en un instant. (...) El món es servit en safata d’or dins de la cambra. (...) Puc viure sense sortir de l’estança, sense moure’m del teclat.” Pàg. 23 “L’era digital és un món ple d’oportunitats i d’esculls, però cal llegir bé el quadern de bitàcola per no embarrancar-se i fondejar les illes belles, nobles, on val la pena romandre temps per tot allò que s’hi pot aprendre” Pàg. 24. del llibre “Vida espiritual en la societat digital. Com cal desenvolupar vivències interiors en l’era de la globalització” de Francesc Torralba – en aquest fragment encara està definint l’era digital-.

Els ordinadors, en totes les seves formes són presents a les nostres vides i a les dels nostres fills. Han vingut per quedar-s’hi. No els hem de demonitzar però de la mateixa manera que vam treure les tisores de les seves mans perquè es podien fer mal però més tard els vam ensenyar a fer-les servir i ara s’han convertit en una bona eina; amb l’ordinador hauria de passar el mateix. Els adults hem de decidir què en volem fer...i amb el temps anirà canviant la nostra funció envers els nostres fills: dirigir, acompanyar, estar disponibles i deixar volar...

Altes capacitats: una realitat

Trobem l’experiència d’una mare en el seu blog ferdemestres.blogspot.com.es. Novament ha de ser motiu de reflexió i acció!

“Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de l’escola plorant: m’han castigat i no sé el motiu, va dir.

Mentre somicava em va relatar la situació:

“La “senyu” ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure d’una cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.

Aleshores, ella s’ha enfadat amb mi i m’ha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.

Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge d’un oasi i m’hi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?”

En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.

Situacions d’incomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.

Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa  augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i l’elevat sentit crític que acostumen a tenir.

La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.

El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe,  encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.

La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a l’aula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.

Ell, després de jugar en el temps d’esbarjo amb una pilota molla,  ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que l’ombra de l’arbre del pati es movia durant el dia, que s’hi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i  que mostren la seva capacitat intel.lectual.

Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.”

No és una realitat d’un altre món. Hi ha famílies que ho estan patint cada dia. El que hauria de ser un motiu d’alegria i de creixement personal i familiar es converteix en una pesada llosa. Molts mestres, moltes escoles s’estan començant a posar en marxa. Necessitem detecció i diagnòstics ajustats als criteris científics actuals. La sensibilització en el món escolar és un gran pas però necessitem que es faci una formació seriosa que permeti als mestres fer l’intervenció educativa que aquests infants requereixen. Tot s’està bellugant ... estem en marxa... hem de fer passos ferms cap a la visibilitat i atenció d’aquests infants i joves.

Són com les zebres

Voltant per internet he trobat un blog interessant que es diu “Vida de cebra” (vidadecebra.blogspot.com.es) referit a les altes capacitats amb articles en francès i m’ha cridat l’atenció. Per què zebres?  La resposta es troba en el llibre titulat “¿Demasiado inteligente para ser feliz?”. La seva autora, Jeanne Siaud-Facchin, psicòloga especialista en superdotació explica la seva elecció per aquest terme “zebra”. Aquí en teniu la cita: 

“«Menudas cebras»... 

Yo, por tanto, seguiré prefiriendo «cebra», como el término que he escogido referirme a estas personas, para desvincularlo así de denominaciones cargantes. La cebra, ese animal diferente, ese équido que el humano no ha sido capaz de domesticar, que en la sabana se distingue claramente de los demás gracias a sus rayas que le permiten camuflarse, que necesita a los demás para vivir y cuida muy celosamente de sus crías, que es a la vez tan diferente y tan parecida a sus congéneres... Además, al igual que ocurre con nuestras huellas dactilares, las rayas de las cebras son únicas y les permiten reconocerse entre sí. Cada cebra es diferente de las demás. Yo seguiré diciendo y repitiendo que estas «extrañas cebras» necesitan toda nuestra atención para vivir en armonía en este mundo tan exigente. Seguiré defendiendo a todas esas personas «rayadas» como si sus rayas evocasen también los zarpazos que puede depararles la vida. Seguiré explicándoles que sus rayas son también formidables particularidades que pueden salvarlas de numerosas trampas y peligros. Que son magníficas y que pueden  estar orgullosas de ello. Serenamente.”

M’ha semblat una comparació fantàstica. Crec que la faré servir més d’una vegada d’ara en endavant. Realment és cert... no les hem pogut domesticar, necessita dels altres, es camufla entre els altres, semblen totes iguals però quan t’hi acostes totes són diferents i necessiten el nostre acompanyament i la nostra atenció... Avui he estat amb una zebra fantàstica que quan se sent a gust es mostra com és, i com fan els paons reals desplega la cua i ens mostra tot el seu esplendor, tots els seus colors.

La mort i les altes capacitats

És la única realitat que tenim segura però la nostra societat encara la té com un tema tabú. No se’n parla, s’amaga i més als infants. Alguns adults creuen que la mort és una realitat tan dolorosa que els la voldrien estalviar, sobretot als infants.  

Com tantes vegades, els infants amb altes capacitats viuen aquests temes amb molta intensitat i molt abans del que és habitual per la resta dels nens.

Normalment els infants necessiten un desencadenant directe: mort d’un familiar, d’una mascota... però en els infants de altes capacitats no és així. Sembla que apareix a través de la reflexió. 

És difícil precisar en quin moment els nens i nenes de altes capacitats tenen assolit el concepte de mort. Els estudiosos del tema diuen que podem afirmar que els infants entenen el concepte quan  entenen els següents conceptes:

• universalitat: Tots els éssers vius, moren.
• irreversibilitat: és un fet irreversible, no es torna a la vida.
• no funcionalitat: el cos deixa de funcionar: no es menja, no es dorm, no respira...
• la causalitat: un no es mor quan vol (només en el cas dels suïcidi – que potser no cal presentar aquesta realitat). En la nostra societat les causes més freqüents de mort són les malalties i els accidents, en altres entorns poden ser la fam o les guerres i atemptats terroristes.
• és la mort un final?  La resposta a aquesta pregunta depèn de l’espiritualitat o religiositat de cadascú. Ells poden entendre perfectament que com que és una cosa que no s’ha pogut provar empíricament hi hagi diferents opcions possibles.

En aquest com en tants temes no ens hem d’avançar però hem d’estar atents i respondre les seves preguntes. A través de l'escolta activa podem connectar amb ells, és una molt bona eina. Cal que com adults haguem nosaltres treballat el tema i puguem respondre o dir senzillament: “això no ho sabem del cert”, "segons el que jo crec...”, ... Cal ser molt curosos perquè com tots els infants no ens perdonaran ni la mentida ni la incoherència. És millor posposar i resoldre més aviat que deixar obert i permetre que es facin una idea equivocada “està dormint”, “ens ha deixat”, “has de ser fort”...

Diuen, els qui han treballat molt el tema, que “Educar per la mort és educar per la vida  i educar per la vida és educar per la mort”. No ens ha de fer por parlar-ne però hem d’estar preparats. En els infants d’altes capacitats ens sorprendrà perquè, de ben segur, sortirà el tema molt aviat i amb molta intensitat.