Quan al calendari apareix un Dia Internacional o Mundial ens mostra que hi ha una necessitat que cal visibilitzar. Trobem Diades dedicades a moltes malalties, síndromes i/o realitats que necessiten que en parlem i que passem a l’acció. Després també tenim diades més lúdico-festives dedicades al somriure, a les croquetes, als croissants o als pel-rojos...
El Dia de les
Altes Capacitats respon a la necessitat de posar al centre aquesta realitat
sovint amagada i no atesa per culpa de mites que s’han anat incorporant com
veritats absolutes i no s’han contrastat. Hi ha molt desconeixement, fins i tot
entre els professionals, i alhora una ració excessiva de mal coneixement.
Alguns pensen que les altes capacitats no existeixen; altres que no cal atendre
a les persones amb altes capacitats perquè per immanència o per la seva pròpia
capacitat aprenen i han de saber gestionar les seves emocions; uns altres
esperen que les altes capacitats s’evaporin i acabin igualant-se amb els
companys; altres creuen que han de tenir alt rendiment o problemes de
socialització o amb l’educació física... també hi ha qui creu que les altes
capacitats només es donen en les classes socials altes o acomodades, o fruit de
la hiperestimulació de les famílies... Quina paciència... Hi ha vegades que
professionals que no saben res d’altes capacitats estan al càrrec d’infants i
joves que les tenen i no els poden atendre perquè comencen per no saber què cal
mirar. Si l’educador no és un bon interlocutor en aquest tema cal fer xarxa i
aconseguir que aquest docent pugui tenir la formació i acompanyament que
permeti que l’alumne rebi l’atenció que mereix, necessita i la llei educativa
protegeix. Alguns fan norma d’un cas que van viure o escoltar i així ens
mostren que desconeixen la gran diversitat que hi ha en l’àmbit de les altes
capacitats. La societat i també l’escola necessita sensibilització i formació
en aquest tema.
Les famílies, les
escoles, els propis alumnes i els seus companys necessiten interlocutors vàlids
i formats que els puguin acompanyar en aquesta cursa de fons que durarà tota la
vida. Podem conèixer la teoria però després caldrà adequar-la a cada persona en
concret. Sabem que no podem fer escola de prínceps però la personalització hi
cap i és l’essència de l’escola inclusiva.
En aquest moment
hi ha, sortosament, certa tradició de feina amb els infants i joves que
presenten dificultats, el que coneixem com atenció a la diversitat, però
diversitat a la baixa. Quan sentim la paraula diversitat, docents i famílies, pensen
en el col·lectiu d’infants i joves que tenen necessitats, dificultats d’aprenentatge.
La paraula diversitat no ens sol portar als alumnes d’altes capacitats, però
ells són la part de la diversitat a l’alta o poden arribar a ser-ho.
S’acosta el Dia
de les Altes Capacitats, és el moment de fer-les visibles. Cal trencar mites i
canviar-los per informació fonamentada que ens permeti atendre els infants i
joves d’altes capacitats a l’escola o a l’institut, i a casa.
Aquests dies hi
ha diferents Jornades per donar aquesta visibilitat. En trobem a la Universitat Autònoma de
Madrid, a Alcobendas organitzades per l’Associació AMACI. Més a prop tenim la
proposta d’una Jornada a la sala gòtica del Museu del Renaixement de Molins de
Rei. Organitzada per Maria S. Dauder de Corre que vuelas i La Tribu
Neurodivergent el divendres 14 de març de 17 a 20 i dissabte 15 de març de 9 a
17.10h. Podeu trobar les entrades a Entradium. Si voleu, no us ho perdeu, val
la pena! Aquestes activitats ens permeten formar-nos i fer contactes amb altres
persones interessades en aquest tema, professionals o famílies.
Volem que el 14
de març, o dia Pi (3,14), sigui reconegut com a dia Internacional de les Altes
Capacitats. És el dia què va néixer Albert Einstein o Johann Strauss pare, o el
dia què va morir Stephen Hawking. Un dia especial per sensibilitzar la societat
sobre les necessitats que tenen els nens i nenes amb altes capacitats.
A les xarxes
socials fem servir aquest divendres el hastag #AACCnoMASmitos per fer presents les altes
capacitats.
