Carnaval: M'agrada / No m'agrada disfressar-me

S’acosta el Carnaval. Una data màgica en el calendari que canvia cada any. Entre els nois i noies d’altes capacitats hi ha molta diversitat i molta intensitat. N’hi ha que els encanta disfressar-se i d’altres que no ho poden suportar. Anem a pams...

A alguns els encanten els colors, les disfresses, la festa... ja fa temps que estan pensant en què es disfressaran i no serveix un petit detall, ha de ser una senyora disfressa amb tots els detalls. Gaudiran preparant, vivint i guardant la festa.

Hi ha altres que troben en les disfresses el punt màxim de la ridiculesa i fer el ridícul no està en els seus plans. No els agrada gens sentir-se el blanc de les mirades. En aquest moment de l’any voldrien ser transparents o mimetitzar amb la paret. Els costa molt participar en la rua o en l’actuació de la classe a l’escola. No és un tema de caprici. És la setmana perfecte per agafar la grip.

Mentre que els primers potser seran feliços llegint el pregó del Rei Carnestoltes, ballant al mig de la pista o aportant idees per a la coreografia de la rua; als segons els costarà fins i tot seguir les consignes de cada dia de portar una corbata, unes ulleres o anar amb pijama o amb un mitjó de cada color.

A l’escola hi ha la possibilitat de que tots es sentin bé. Això passa sempre per escoltar els infants i a partir d’aquí donar possibilitats. Sabent que tots són diversos val la pena donar diverses possibilitats. Segurament aquests alumnes amb aquesta dificultat per disfressar-se poden participar i gaudir de la festa des d’àmbits ben diferents. Podrien formar part del servei d’ordre, de la música (preparar-la o fer els mixos, ajudar a muntar l’equip de música...), preparant els dels textos per la web de l’escola o del blog del cicle o la classe, de les fotografies, ajudar amb els petits, a maquillar, encarregar-se de la venda del berenar o esmorzar...  hi ha mil activitats possibles per aquests alumnes i per altres que poden ajudar i gaudir amb la festa sense necessitat de disfressar-se. 

Al Carnaval hi ha lloc per a tothom!

Busquem escola

Hi ha alumnes d’altes capacitats que estan fent Sisè i el curs vinent començaran l’ESO. Ara a l’escola pública estan  creant més Instituts–Escola però la majoria d’alumnes de l’escola pública han de fer inexorablement un canvi de centre. Molts pares ja fa temps que han començat el periple de conèixer diferents centres que puguin ser adients pel seu fill o filla. 

Hi ha una única condició: que puguin atendre les necessitats dels seus fills. Que coneguin i atenguin les altes capacitats. Dons això que sembla tan senzill és complicadíssim. En comptats centres tenen un protocol específic per aquests joves. La majoria et diuen que n’han tingut, que estaran atents, que la seva metodologia ja s’adapta a tot tipus d’alumnat, que fan un treball tutorial personalitzat... però amb tot això t’estan dient que no saben què són les altes capacitats ni les seves necessitats específiques. Tots els alumnes d’altes capacitats són diferents. Per fer una primera divisió a nivell escolar en tenim amb alt rendiment i aquells que encara no han arribat a l’alt rendiment però que hi poden arribar per les seves característiques. Els centres educatius esperen aquell jove d’alt rendiment, que té bona relació social, que s’adapta al grup, que és políticament correcte que ve amb la feina feta i que cal només posar la cirereta al pastís. Però aquesta no és sempre la realitat.

És imprescindible una formació seriosa i una sensibilitat envers les altes capacitats en els claustres de professors. No és difícil. Portem molts anys treballant la inclusió per la part baixa, i cal continuar-ho fent perquè són moltes les necessitats, però no podem oblidar la inclusió dels alumnes més potents. Una tutoria personalitzada, treballs per nivells, potenciar la curiositat i la creativitat, donar alternatives a les lectures obligatòries, atendre a la seva velocitat d’aprenentatge, evitar les tasques repetitives sobretot quan s’han adquirit els coneixements, possibilitar mitjançant els recursos del centre que assisteixin a activitats (conferències, tallers, sortides) de cursos superiors on es treballen temes que poden ser transversals, en les sortides escolars possibilitar que tinguin un temps per parlar amb els monitors-especialistes i fer les seves preguntes... De tot el que hem exposat fins ara res val diners (potser sí, la tutoria personalitzada que vol un temps del tutor), necessitem formació, sensibilització i ganes. Saber-los veure, escoltar-los i atendre les seves necessitats.

En alguns centres fan una hora de projectes amb els alumnes identificats d’altes capacitats. O de tant en tant una activitat puntual. Està molt bé però ha d’anar complementat amb la feina amb ells la resta de les hores de classe perquè sinó és com si només poguessin respirar una hora a la setmana.

Jo, com a pedagoga especialista que faig formació i acompanyament a centres i seguiment a famílies amb altes capacitats, segueixo sense entendre perquè és tan difícil d’entendre que no és un caprici, que tenen necessitats específiques i necessiten un tracte diferencial a l’escola. Tan difícil és escoltar-los i veure les seves necessitats? No els volem posar en una urna, els volem en el grup però atenent les seves necessitats que no són únicament de coneixements sinó també emocionals i socials.

I els pares segueixen donant voltes. l segueixen veient escoles. I ara començaran les portes obertes i els explicaran les bondats dels centres i dels seus mètodes de treball. Molts parlaran d’atenció a la diversitat però serà a la baixa. I novament hauran de creuar els dits, buscar una metodologia que s’adigui al seu fill i esperar que el proper tutor sigui sensible i estigui preparat.

Una altra història és la logística... he trobat pares que fan hores de camí per anar a l’escola que han triat o d’altres disposats a canviar de població buscant el centre en el qual el seu fill pugui ser feliç i desplegar les seves capacitats. 

I encara no ha entrat la tercera variable: pública, concertada, lliure? 

Els pares només volen que atenguin al seu fill!!! 

Carta: M'avorreixo!

Aquesta setmana parlem de l’escola. Avui us presento la carta d’un alumne de Primer d’ESO i dijous de la recerca de centre educatiu. Recordeu que a les altes capacitats trobem una gran diversitat. Aquest noi escriu com s’avorreix a l’escola. L’avorriment en aquests nens és no tenir el repte que necessiten. Llegiu-la fins el final i sigueu empàtics. És un cas particular però no únic. Gràcies a La rebelión del talento i l’Associació Avast que és qui la dona a conèixer. No l’he traduït perquè l’entendreu bé.

"Me aburro. Estoy aburrido. Vivo aburrido. Me aburro de aburrirme.

Todos los días me aburro. Me levanto, desayuno, me pongo el uniforme y ya estoy aburrido. Pensando en la cárcel, en ese infierno que me atormenta día y noche: el colegio.

Mis padres me prometieron que en el colegio aprendería cosas y empecé contento. De hecho, todavía, después de 10 años, empiezo cada curso contento, pensando “Este año aprenderé cosas”. Empiezo motivado “voy a aprender, voy a aprender”, pero entonces nos dan los libros de texto, los abro y ¡vaya!, es lo mismo que el año pasado, y que el anterior, y que el anterior.

Es posible que al final si consiga aprender algo nuevo, pero es tan lento, que no me doy cuenta. Es como ver crecer a los árboles. Sabes que están creciendo, pero a un ritmo tan lento que es imposible verlo a simple vista.

De hecho, ahora mismo estoy tan aburrido que, aunque tengo millones de cosas que decir sobre esto, tengo la sensación de que el colegio me adormece, me atonta, tengo que esperar unas horas después de volver del cole para despertarme y empezar otra vez a ser yo mismo y mis circunstancias, para olvidarme de lo que pasa allí y comenzar a vivir.

Es injusto que sólo se tomen medidas para los niños con dificultades de aprendizaje, yo también las tengo, pero nadie lo ve. No se si no lo ven, o no quieren verlo. Pero no actúan. Es un infierno estar en el cole pensando todo el rato: “por favor que acabe ya, por favor, que acabe ya”. Me dicen que tengo que aprender a esforzarme, no entienden el esfuerzo que ya me supone levantarme cada día para ir al colegio, sabiendo lo que me espera. ¿Tan difícil es tomar medidas para gente como yo? Solo pido ir al cole sonriendo, con una sonrisa en la cara porque sé que ese día voy a usar mi cerebro para pensar, para deducir, porque se que me espera un nuevo día de retos en el colegio, sabiendo que así seré feliz.

Carta de N. 12 años. 1º ESO"

Formació per Pares i Docents

Sempre parlem de la necessitat de la formació i sensibilització de la població en l’àmbit de les alts capacitats. No hi ha ningú que no en tingui una opinió i majoritàriament no està basada en criteris científics perquè es basen principalment en el que “es diu” sense un subjecte clar, o el que “ha viscut” un veí, company de feina, algú de la família o un parent llunyà. I això, malauradament, no canvia quan entrem en l’àmbit dels professionals. Sabem que molts professionals no han sentit a parlar d’altes capacitats en la seva formació inicial. Moltes facultats d’educació (pedagogia o magisteri), psicologia, encara no tenen les altes capacitats en el seu temari i altres forma part d’un apartat molt petit d’un tema. Per tant veiem novament la necessitat de formació.

Com podem adquirir aquesta formació? Hi ha diverses possibilitats perquè tampoc tothom té les mateixes  necessitats.

Moltes famílies viuen amb molta angoixa la identificació d’un fill o filla, i necessiten saber què caram són les altes capacitats i com treballar-les a casa.

Tots els docents necessiten conèixer les característiques dels alumnes amb altes capacitats. Hi ha tanta diversitat! I a partir de les característiques com poden cobrir les seves necessitats des de la feina de l’aula o oferint altres activitats dins del mateix centre educatiu.

Actualment es fant moltes Jornades arreu de l'estat espanyol i comença ha haver-hi Masters i Postgraus amb aquesta temàtica en diferents universitats com a la Rioja, Girona o Camilo José Cela a Madrid. 

Nosaltres des d'Atenció a les Altes Capacitats tenim clar que com a professionals ens hem de formar constantment. I també oferim sessions de formació inicial i sensibilització sobre aquest tema. També fem formació específica per a docents de cada nivell (Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat), també per a equips psicopedagògics d’escoles o fins i tot per a equips de menjador.

El proper dissabte 26 de gener fem una sessió de formació i sensibilització a la Biblioteca Francesc Candel (Zona Franca, a prop de la Plaça Cerdà i de la Ciutat de la Justícia de Barcelona) al carrer Amnistia Internacional núm. 10 l’equip d’Atenció a les Altes capacitats farem l’Intensiva-Ment inicial. Està dirigit tant a pares com a docents i explicarem què són les altes capacitats i com es poden tractar a casa i a l’escola. Ens trobarem a les 10 per poder començar puntuals a les 10.15h i l’activitat s’allargarà fins les 13.45h. El preu de la sessió és de 20 euros. Cal confirmar l’assistència perquè les places són limitades. 

Si ho desitgeu podeu apuntar-vos a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646 48 61 59 per aquesta formació o per sol·licitar formacions específiques per a un centre concret o una zona concreta.

Bons propòsits per l'any nou (Pares i Docents)

El mes de gener sol ser un mes per marcar nous objectius. El castellà té una dita que reafirma aquest voluntat de canvi, de millora: “Año nuevo, vida nueva”. Si els vàreu definir els primers dies del mes, us proposem fer-ne un replantejament per tal de que aquests desitjos no acabin abans de començar, no quedin en paper mullat. Us plantegem que tinguin cinc característiques que permetin que es vagin convertint en hàbits i s’incorporin en la nostra vida.

La teoria la sabem tots però la pràctica de vegades es fa més difícil. Necessitem que els bons desitjos es converteixin en bones realitats. Molts infants i joves d’altes capacitats volen canviar aspectes de la seva realitat. En alguns moments donada la seva intensitat, la seva necessitat de perfecció, la seva necessitat d’immediatesa fan que vulguin passar de la idea a la realitat a cop de vareta màgica però la vida vol temps... vol pas a pas... vol identificació i constància...

Com hauríem de definir aquest canvis?

Aquests canvis o millores haurien específics, ben concrets i definits. També seria bo que fossin mesurables perquè podrem veure si estem en línia o no. És imprescindible que es puguin aconseguir, que siguin possibles i alhora que siguin realistes. Per acabar necessitaríem que tinguin una data d’inici. Aquestes característiques poden fer que aquests canvis: desitjos en el aire es converteixin en concrecions reals.

Necessiteu un exemple? objectiu: vull tenir una vida menys sedentària.

a) Cada dia pujaré a peu a casa. No faré servir l’ascensor. Començo dilluns XX de gener. Només puc agafar l’ascensor si vaig carregat amb la compra. *** és una bona concreció de com ho farem.  

b) Tres cops per setmana (dilluns, dimecres i divendres) aniré a jugar a ping-pong amb l’Albert a les taules del Parc Central i hi anirem a peu. Jugarem de 18 a 18.45 i començarem aquest divendres. *** cal tenir un plan b perquè depenem de l’Albert.

Aquestes són condicions necessàries però no suficients, perquè si no som capaços de perseverar en el canvi no ho aconseguirem. Potser necessitem, a més de l’ànim intern, una aportació exterior que ens permeti continuar i passar a una disciplina interna que no s’esvaeixi amb les primeres dificultats. Aquí entra el suport de la família i dels professionals que acompanyen. No tant per criticar i sancionar els errors que apareguin, que apareixeran..., sinó per fer costat a qui té bones intencions i troba pedres en el camí. Podem assenyalar les pedres, donar recursos per voltar-les o saltar-les, però ell o ella és protagonista de la seva història i responsable que els seus objectius pensats i meditats formin part de la seva vida, els enriqueixin.

Desitgem que aquests bons desitjos es converteixin amb realitats i ens permetin créixer com a persones. Sortosament tenim molts moments al llarg de l’any per parar-nos i confirmar el camí que volem fer o canviar el que estem fent per millorar. 

Ja hi tornem a ser! (Pares i Docents)

La tornada després de Nadal és diferent. Són dates assenyalades de vivències en família i de tradicions en les famílies d’àmbit catòlic siguin o no practicants. Alguns van aprofitar dilluns per jugar, o per fer a corre-cuita les feines que els van proposar els mestres (no sé si va ser una bona idea...), o per treure totes les decoracions de Nadal perquè dimarts va tornar la normalitat. La temuda i alhora desitjada normalitat. La tornada a l’escola o l’institut, l’inici de les extraescolars...  Torna a ser important anar a dormir aviat perquè novament cal llevar-se aviat per anar a l’escola o a l’institut.

Els nostres alumnes d’altes capacitats viuen la tornada de manera particular i intransferible perquè és molta la diversitat entre ells. Alguns ja tenien ganes de tornar per veure els companys o perquè estan contents amb la feina que fan a l’escola. N’hi ha d’altres que pateixen l’escola... no hi van contents però donaran una altra oportunitat (en un cas a les deu del matí ja havia acabat l’oportunitat, quan va comprovar que continuàvem igual; un altre va arribar fins dimecres al migdia on va perdre els papers per la pressió del grup...).  

L’escola en qualsevol de les seves versions hauria de ser el lloc on els alumnes d’altes capacitats hi anessin contents per les coses què hi aprenen, les coses que hi fan i les relacions que hi mantenen. Desgraciadament, no sempre és així. Ara la feina és de tots els mestres i especialment del tutor per a través del vincle, poder conèixer quina és la seva situació i seguir les línies d’acció del seu PI i ratificar-lo o presentar-hi modificacions.

Per altra banda, hi ha alumnes que en aquest segon trimestre han començat a fer classes d’una o més assignatures en un curs superior. Fan una acceleració parcial. Al començament, aquesta intervenció tot i ser ben clara per a tothom, s’inicia amb un cert respecte per part de l’alumne que ha de sortir de la seva àrea de confort, la mirada acollidora o inquisidora dels companys de la nova classe i de la de sempre. Però si està ben pensat i ben fet aquestes “molèsties” remetran aviat. Formen part del canvi. L’acompanyament ajudarà a esvair els fantasmes i a posar solucions reals a les novetats.

Ja hi som! Ja hem començat! Després de les vacances cal seguir posant la lupa per observar les seves necessitats i acompanyant aquests infants i joves identificats. Bona feina en aquest llarg trimestre.

Bones vacances i bon Nadal! (Pares i Docents)

Arriben les vacances de Nadal! Un temps desitjat i complicat alhora. Moltes ganes de descansar d’obligacions que en aquests darrers dies han comportat molt de temps de treballs manuals i assajos de concerts, cantades de nadales, pessebres vivents... o els darrers exàmens perquè marxem nets de vacances... I alhora arriba el moment en el qual infants inquiets, als qui els costa mantenir-se amb una activitat una estona, pregunten  constantment “i ara què farem?” Aquests darrers necessiten uns adults màgics que els enganxin amb un munt d’activitats, una darrera l’altra per saciar la voracitat, la curiositat i l’activitat d’aquests infants.

Per fi arriben una colla de dies sense horari pre-fixat! És fantàstic ! Segur que tenim mil coses al cap que voldríem fer aquests dies. Però si no en fem una llista el temps s’escolarà com l’aigua o la sorra entre les mans. Hi ha plans de moltes menes: n’hi ha que només depenen de nosaltres, d’altres que depenen del nostre entorn més immediat i d’altres que depenen d’altres (sistema educatiu, festes tradicionals...).

La primera cosa a fer aquest primer cap de setmana de vacances és que cada membre de la família prepari la seva llista de coses que li agradaria fer. És important concretar preparant una llista perquè sinó passaran els dies i no haurem fet allò que volíem fer amb la sensació de buidor que comporta. A la llista hi podem posar també el temps que ens agradaria dedicar-hi, encara que sigui aproximat. Després ho posarem en comú i intentarem encaixar-ho en un calendari que ja ve amb festes assenyalades com la Vigília de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Primer d’Any i Reis. Cada setmana en farem la revisió per veure què hem aconseguit i si hem de reestructurar el calendari...

La llista pot incloure activitats formatives (aprendre a fer alguna cosa), activitats lúdiques (temps per jugar sols o en grup), d’autoaprenentatge, o experiencials com estar a la natura (muntanya, camp, platja...) o anar al teatre o al cinema o  veure espectacles propis de l’època (dels pastorets als pessebres vivents...), inventar – crear - fabricar... i altres de més tranquil·les com llegir, dibuixar, fer manualitats... No oblideu de posar un temps per badar o per dormir les hores, teniu temps...

Han estat tot una colla de suggeriments i informacions al llarg d’aquest primer trimestre de curs. Amb l’inici de vacances aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal !